português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MUNOZ I LLORET, JOSEP MARIA []
Referències trobades:
141   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    


1 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ribó, cultura cívica i drets fontamentals / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 18-31 : il. (L'Entrevista

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s'inicia en l'oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d'Estudiants i a l'Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l'any 2000 deixa la direcció d'Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l'any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l'escoltisme a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l'any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de "cultura política" segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l'objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n'impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s'alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d'Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s'ha implicat també, com a mediador, en el 'procés' català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d'una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Síndic de greuges
Matèries: Ribó i Massó, Rafael (1945-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Busquets, la transformació urbana com a projecte / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 22-34 : il. (L'entrevista

Joan Busquets (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista de renom internacional. Format a l'ETSAB, va ser un dels fundadors, amb Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB-UPC). Amb l'arribada de la democràcia als ajuntaments, va començar a executar plans de reforma urbanística a la perifèria barcelonina. Aquesta experiència la va traslladar, en els anys previs als Jocs Olímpics del 92, a l'Ajuntament de Barcelona, on va dirigir el departament d'Urbanisme (1983-1989) i va tirar endavant projectes com els "plans especials de reforma interior", com el de Ciutat Vella, o les àrees de nova centralitat que incloïen les àrees olímpiques, entre altres iniciatives. Ha estudiat la formació de l'Eixample i la figura de Cerdà. Des de l'any 2002 ençà és catedràtic de la Graduate School of Design de Harvard. Des del seu despatx professional de Barcelona projecta des de fa trenta anys plans i projectes urbanístics per a moltes ciutats d'Europa i d'arreu. El 2011 va ser guardonat amb el premi Erasmus per la seva obra en el camp de l'urbanisme i l'espai públic. Fa poc ha publicat, en versió catalana, el seu llibre Barcelona: Evolució urbanística d'una ciutat compacta, editat abans en castellà, anglès i mandarí (...).



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Ajuntament ; Planificació urbanística
Matèries: Busquets i Grau, Joan (1946-....)
Àmbit:Prat de Llobregat, el ; Barcelona
Cronologia:[1946 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Román Gubern, fill de la guerra civil / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 456 (abril 2019), p. 22-32 : il. (L'Entrevista

Román Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1934) és un escriptor i historiador de la comunicació audiovisual i la cultura de la imatge, i ha estat pioner a Espanya en l'estudi de camps com el cinema i el còmic. Es defineix a si mateix com a fill de la Guerra Civil, en una família que reunia els dos bàndols oposats, i que es va haver d'exiliar durant la guerra. A la Universitat va esdevenir un cinèfil, alhora que afermava el seu compromís polític antifranquista. Va col·laborar en el cinema que es feia a Barcelona -ha estat guionista de pel·lícules de Jaime Camino- en l'ambient de la gauche divine. A l'inici dels anys setanta va anar als Estats Units, com a investigador a l'MIT i com a professor a CalTech i a la USC. Arran de la mort de Franco, va retornar a Barcelona, i va esdevenir catedràtic de la Universitat Autònoma fins a la jubilació. Influït per l'obra d'Umberto Eco, és autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació.



Matèries: Entrevistes ; Escriptors ; Historiadors ; Professors ; Cinema ; Mitjans de comunicació ; Memòries
Matèries: Gubern Garriga-Nogués, Román (1934-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1934 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Luisa Elena Delgado, la crítica de la normalitat / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 454 (febrer 2019), p. 12-27 : il. (L'Entrevista
Referències.

Luisa Elena Delgado va néixer a Caracas, en el si d'una família de pare canari i mare madrilenya. Quan era petita, la família va tornar a Espanya, on ella es va educar. Es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universidad Complutense de Madrid i va marxar a fer el doctorat als Estats Units, on resideix d'aleshores ençà. És catedràtica de Literatura, Teoria Crítica i Estudis de Gènere de la Universitat d'Illinois (Urbana-Champaign), on dirigeix l'Escola de Literatures, Cultures i Lingüística. Entre 2013 i 2015 va viure a Barcelona, on va poder observar de prop, com segueix fent, el "procés" independentista català. Especialista en anàlisi i història cultural, amb un èmfasi en la construcció retòrica, ideològica i política de la cultura de normalitat de la democràcia espanyola, és autora del llibre La nación singular: Fantasías de la normalidad democrática española (1996-2011), amb el qual va ser finalista del premi Nacional d'Assaig el 2015 (...).



Matèries: Entrevistes ; Professores ; Literatura ; Universitat ; Cultura ; Pensament polític
Matèries: Delgado, Luisa Elena
Àmbit:Caracas - Venezuela ; Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:[1950 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quico Pi de la Serra, lladre de paraules, fabricant de cançons / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 453 (gener 2019), p. 14-27 : il. (L'Entrevista
Referències.

Francesc Xavier Vila i Valero (Barcelona, 1966) és sociolingüista. És fill d'un pare metge que es va pagar la carrera treballant i li va inculcar l'ètica del treball, i d'una mare mestra, filla també de mestra, que li va encomanar la vocació pedagògica. Es va polititzar en els anys del batxillerat. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), és professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de fa un any, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en diverses universitats de l'àrea lingüística catalana així com en la Humboldt-Universität zu Berlin i en el Graduate Center de la City University of New York. Ha estat director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC). Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l'Institut d'Estudis Catalans (2004-2009), del Consell Permanent del qual és membre des del 2009 (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Artistes ; Cantants ; Música popular ; Nova cançó
Matèries: Pi de la Serra i Valero, Francesc (1942-....) ; Pi de la Serra, Quico
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1942 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Xavier Vila, llengua i societat / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 452 (desembre 2018), p. 12-24 :il. (L'Entrevista
Referències.

Francesc Xavier Vila i Moreno (Barcelona, 1966) és sociolingüista. És fill d'un pare metge que es va pagar la carrera treballant i li va inculcar l'ètica del treball, i d'una mare mestra, filla també de mestra, que li va encomanar la vocació pedagògica. Es va polititzar en els anys del batxillerat. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), és professor titular de Sociolingüística catalana i llengua catalana i, des de fa un any, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en diverses universitats de l'àrea lingüística catalana així com en la Humboldt-Universität zu Berlin i en el Graduate Center de la City University of New York. Ha estat director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des del 2010 és director del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC). Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l'Institut d'Estudis Catalans (2004-2009), del Consell Permanent del qual és membre des del 2009 (...).



Matèries: Entrevistes ; Filòlegs ; Sociolingüística ; Llengua catalana ; Catalanisme ; Política lingüística ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1966 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Debat Catalunya-Espanya : tres moments, tres polèmiques / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 452 (desembre 2018), p. 38-49 :il. (Focus
Referències.

Els arguments utilitzats en el llarg debat sobre la relació Catalunya-Espanya solen ser recurrents i, en molts aspectes, reiteratius. Els debats de l'època de la Solidaritat Catalana, de la Segona República o de la Transició democràtica ressonen en les controvèrsies actuals, amb argumentaðcions que a vegades semblen intercanviables, malgrat el temps transcorðregut i les circumstàncies canviants. Però la recurrència i la reiteració no fan més que mostrar, històricament parlant, la pervivència d'una qüestió irresolta. Un dels debats recurrents, i sens dubte més importants, fa referència a la comprensió mateixa de la "qüestió catalana", que fa que en ocasions sigui considerada, des de l'Espanya 'castellana' i el món oficial de Madrid, com una forma fins i tot de patologia. ¿El "problema catalán", una expressió que apareix a finals del segle XIX, no és més, com es pretén a vegades, que l'expressió d'una "insaciable" aspiració nacionalista? ¿O bé la "qüestió catalana" és, en canvi, l'expressió particular d'una "qüestió espanyola" més àmplia, que té a veure essencialment amb la seva configuració com a Estat-nació i la seva dificultat a acceptar la pluralitat interna? Les tres polèmiques glossades a continuació volen il·lustrar aquest darrer aspecte, i insistir en la conveniència d'afrontar la qüestió com un problema històric. Les conclusions, les deixem al lector.



Matèries: Política ; Vida política ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Política interna ; Pensament polític ; Guerra civil espanyola ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939; 1984; 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Victòria Combalia, a l'avantguarda artística / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 451 (novembre 2018), p. 16-30 : il. (L'entrevista

Victòria Combalia Dexeus (Barcelona, 1952) va néixer al barri de la Bonanova, en una família burgesa, però ben aviat va voler ser una dona independent i va marxar de casa als vint anys, alhora que començava a col·laborar en els mitjans i iniciava una dilatada trajectòria com a crítica d'art. Va participar en el moviment de l'art conceptual que es va desenvolupar a Catalunya a l'inici dels anys 1970. El 1974 es va llicenciar en Història de l'Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a partir d'aquell any i fins a la seva jubilació el 2013, va ser professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El 1979 va marxar a Nova York, a l'Institute of Fine Arts, on va fer una recerca que va culminar en la seva tesi doctoral sobre Courbet i la modernitat (1983). Va ser cofundadora de les revistes Artilugi (1977-1982) i Ampit (1982-1984) i va exercir la crítica d'art al diari El País. Del 1996 al 2002 va ser directora artística del centre d'art Tecla Sala. És membre fundadora de l'Associació Catalana de Crítics d'Art. En els últims anys ha dedicat una atenció especial a les dones artistes i ha protagonitzat un redescobriment de la fotògrafa i pintora Dora Maar, a qui ha dedicat una biografia, Dora Maar. Más allá de Picasso (2014). Ha comissariat més d'una seixantena d'exposicions.



Matèries: Entrevistes ; Crítica artística ; Art contemporani ; Crítics ; Dona
Matèries: Combalia i Dexeus, Victòria (1952-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1952 - 2018]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Manuel Delgado, el cinisme de l'antropòleg / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 450 (octubre 2018), p. 22-36 :il. (L'entrevista

Manuel Delgado (Barcelona, 1956) és antropòleg. Nascut al barri d'Hostafrancs, en una família de classe treballadora, va començar a treballar als catorze anys, mentre estudiava el batxillerat nocturn i iniciava una militància comunista que no ha abandonat mai. Llicenciat en Història de l'Art, es va decantar cap a l'Antropologia. Després d'ampliar estudis a París, el 1986 va entrar com a professor al Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 1991 amb una tesi sobre la iconoclàstia antireligiosa a l'Espanya contemporània. Decantat primer cap a estudis sobre antropologia religiosa i cultura popular, ha estudiat qüestions com la diversitat i les identitats a Catalunya, per centrar-se després en l'espai públic, amb una crítica al 'model Barcelona'. Manté, amb esperit polèmic, una activa presència pública.



Matèries: Entrevistes ; Professors ; Antropòlegs ; Memòries ; Antropologia ; Universitats ; Pensament polític ; Identitat nacional ; Immigració ; Societat ; Vida política
Matèries: Delgado Ruiz, Manuel (1956-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1956 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Manuel del Pozo, coneixement i política / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 449 (setembre 2018), p. 11-29 : il. (L'entrevista

Joan Manuel del Pozo va néixer a La Roda de Andalucía (Sevilla) el novembre de 1948, ara farà setanta anys. Va passar la infantesa a Ripoll, i als deu anys va fer cap al Seminari de Vic. Interessat més per la filosofia que no per la fe, va anar a estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i posteriorment a la UB. Professor d'institut, el 1982 va fer el salt a la política institucional, i va ser diputat a Madrid pel PSC durant tots els anys del govern de Felipe González. Posteriorment, va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Girona (1995-2006), i conseller d'Educació en el segon govern de Pasqual Maragall a la Generalitat. Membre del sector catalanista del PSC, a finals del 2014 va abandonar la militància i, crític respecte del "procés" català, es defineix ara com un polític en fora de joc. Actualment és Síndic de la Universitat de Girona, d'on és professor de Filosofia i d'Ètica des del 1987. És autor de l'assaig Educacionari, una reflexió sobre l'educació en forma de diccionari, i manté una intensa activitat com a conferenciant sobre temes d'educació, filosofia, ètica i política.



Matèries: Entrevistes ; Professors ; Polítics ; Diputats a Corts ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Regidors ; Pensament polític ; Vida política ; Partits polítics
Matèries: Pozo i Álvarez, Joan Manuel del (1948-....)
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Roda de Andalucía, la - Sevilla ; Ripoll ; Girona ; Catalunya
Cronologia:1948 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Andreu Missé. Una perspectiva ciutadana de l'economia / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 447 (juny 2018), p. 16-28 : il. (L'entrevista

Andreu Missé (Barcelona, 1947) és periodista. Quan era petit, la seva família es va traslladar a Balaguer, d'on conserva l'accent i en guarda el record de la boira. A l'època de la universitat, la seva militància en l'esquerra revolucionària el porta fins a Màlaga, on, l'any 1973, és detingut i empresonat. Retornat a Barcelona, al 1977 i de la mà d'Eliseo Bayo, va entrar en el món del periodisme. L'any 1978 va formar part de l'equip fundador del diari El Periódico, i el 1982 va formar part, amb Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch, del grup de periodistes que van constituir la redacció barcelonina d'El País, un diari en el qual va treballar durant trenta anys, i del qual ha estat subdirector, cap de redacció d'Economia, i corresponsal a Brussel·les. El 2013 va impulsar la creació de la revista Alternativas económicas, emmirallant-se en la revista francesa homònima, de la qual va adoptar el model cooperatiu. La revista va néixer amb la voluntat d'explicar l'economia de forma entenedora i al servei dels ciutadans, sense renunciar al màxim rigor i a la independència que li dóna dependre només dels subscriptors (...).



Matèries: Entrevistes ; Periodistes ; Economia ; Crisi econòmica ; Pensament polític
Àmbit:Barcelona ; Balaguer ; València
Cronologia:1947 - 2017
Autors add.:Gabancho, Patricia
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Esther Vera. Periodisme amb esperit / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 445 (abril 2018), p. 16-29 : il. (L'Entrevista

Esther Vera i García (Badalona, 1967) és periodista i, des de fa un parell d'anys, directora del diari Ara. Va estudiar Periodisme i, amb més entusiasme, Ciències Polítiques a la UAB. Un cert desengany per la petitesa de la política catalana i una atracció pels canvis produïts en el món l'any 1989 van portar-la a interessar-se sobretot per la política internacional. Va treballar a Catalunya Ràdio i a TV3, i va ser corresponsal de premsa a París i, més breument, a Washington. El 2005 va crear la delegació a Catalunya del canal d'informació 24 hores CNN+, fins que el 2010 es va incorporar com a cap de comunicació del Departament d'Economia i Coneixement del govern de la Generalitat, tot superant la reticència a entrar en un càrrec de perfil polític. Al gener del 2016 va ser nomenada directora de l'Ara en substitució de Carles Capdevila, i es convertia així en la primera dona -si descomptem el precedent excepcional de María Luz Morales en plena Guerra Civil- que dirigeix un diari a Catalunya (...).



Matèries: Entrevistes ; Periodistes ; Dona ; Premsa diària ; Premsa general ; Directius ; Vida política
Matèries: Vera i Garcia, Esther (1967-....)
Matèries:Ara. Diari
Àmbit:Badalona ; Catalunya
Cronologia:1967 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Andreu Mas-Colell. La pasió política de l'acadèmic / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 444 (març 2018), p. 12-24 : il. (L'Entrevista

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és un dels economistes catalans més destacats a nivell internacional en el camp de la microeconomia. Fill d'una família d'orígens menestrals del barri de Sant Antoni, la seva mare, profundament catalanista i antifranquista, li va encomanar una passió per la política que no l'ha abandonat mai. Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1961-1966), tot i que es va haver de llicenciar a la de Valladolid, a causa del seu activisme dins les files del PSUC, que el va dur en dues ocasions a la presó i a ser expulsat de la Universitat. El 1968 va marxar amb una beca a la Universitat de Minnesota, on es va doctorar l'any 1972. La seva estada als Estats Units -on va conèixer la seva dona i van tenir els seus fills- es va allargar més de vint-i-cinc anys, essent professor en dues universitats d'elit: Berkeley (1972-1981) i Harvard (1982-1995). El 1995, als cinquanta anys, decideix tornar a Barcelona, atret pel nou projecte de la Universitat Pompeu Fabra, d'on és catedràtic. L'any 1999 va entrar en el govern de Pujol a la Generalitat, del qual va ser conseller d'Universitats i Recerca (2000-2003). El 2010 va tornar a ser conseller de la Generalitat, llavors presidida per Artur Mas, al capdavant del Departament d'Economia i Coneixement. Actualment segueix sent un observador atent, però llunyà, de la política.



Matèries: Entrevistes ; Economistes ; Professors ; Pensament econòmic ; Pensament polític ; Consellers ; Govern Mas-CiU
Matèries: Mas-Colell, Andreu (1944-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1944 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan B. Culla. L'historiador amb corbata / Text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 443 (febrer 2018), p. 15-32 : il. (L'Entrevista

Joan B. Culla (Barcelona, 1952) és professor d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laborador habitual dels mitjans de comunicació, tot fent justícia a les seves dues grans passions juvenils: la història i el periodisme. Fill d'una família treballadora del Poblenou, va estudiar Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona, en una època summament polititzada (1970-1975). A la facultat es va interessar pels partits polítics, tot i que no ha militat mai enlloc, i va optar per una història política allunyada dels corrents economicistes llavors de moda. La seva recerca s'ha orientat cap a l'estudi del catalanisme polític i dels seus adversaris. Va dedicar la tesi doctoral a l'estudi del lerrouxisme i ha dedicat sengles monografies a Convergència Democràtica i a Esquerra Republicana. Ha tingut l'oportunitat, com es desprèn de l'entrevista, de tractar ben de prop dos dels presidents de la Generalitat, Josep Tarradellas i Jordi Pujol (...).



Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Professors ; Memòries ; Famílies ; Historiografia ; Vida política
Matèries: Culla i Clarà, Joan B. (1952-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1952 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Andreu Domingo. Contra la subordinació / Text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 442 (gener 2018), p. 14-27 : il. (L'Entrevista
Notes.

Andreu Domingo Valls (Saus, 1958) va néixer en un poblet de l'Empordà, però ben aviat la seva família es va traslladar a Barcelona, al barri del Carmel. Va estudiar al col·legi de La Salle i va descobrir els llibres en una llibreria d'Horta. A la Universitat Autònoma va llegir Foucault i es va llicenciar en història, però l'oportunitat d'entrar a treballar, el 1985, en el tot just creat Centre d'Estudis Demogràfics (CED-UAB), dirigit per Anna Cabré, el va decantar professionalment cap a l'estudi de la població. Subdirector del CED, la seva recerca s'ha orientat cap a l'estudi de la immigració internacional. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2014 va publicar el llibre Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional (L'Avenç), pel qual va rebre el premi Ciutat de Barcelona d'assaig i el premi Prat de la Riba (2016). En el camp de la creació literària, va guanyar el premi Marian Vayreda amb la novel·la El llegat del doctor Deulofeu (2004).



Matèries: Entrevistes ; Historiadors ; Professors ; Demografia ; Moviments migratoris ; Sociologia ; Centres d'Investigació ; Pensament polític ; Identitat nacional ; Nacionalisme
Matèries: Domingo i Valls, Andreu (1958-....)
Matèries:Centre d'Estudis Demogràfics ; Universtitat Autònoma de Barcelona : UAB
Àmbit:Saus - Saus, Camallera i Llampaies ; Carmel, El - Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1958 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Fontana: "l'ensenyament de la història només és útil quan ajuda la gent a pensar pel seu compte" / Josep M. LLuró, Josep M. Muñoz
Lluró, Josep M.


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 441 (desembre 2017), p. 20-27 : il. (L'Entrevista
Número extraordinari: "L'Avenç 40 anys. Història, cultura i memòria". Entrevista realitzada arran de la seva jubilació com a catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i publicada al núm. 264, abril 2001.



Matèries: Entrevistes ; Historiografia ; Historiadors ; Ensenyament de la història ; Professors
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2001]
Autors add.:Muñoz i Lloret, Josep Maria
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Custodia Moreno : la lluitadora del Carmel / Text i fotografia, Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 440 (desembre 2017), p. 16-28 : il. (L'Entrevista
Notes.

Custodia Moreno (Granada, 1943) va arribar ara fa setanta anys a Barcelona, després d'un llarg viatge en el "sevillano", i van anar a parar al barri del Carmel, en un nucli de barraques. Va estudiar el batxillerat nocturn, i va ser una de les úniques noies del seu entorn que va poder estudiar una carrera: ha estat infermera, una professió que ha compaginat amb la militància associativa per recuperar la dignitat d'un barri pobre i amb tota mena de dèficits. Va presidir durant una vintena d'anys l'Associació de Veïns del Carmel. Cristiana de base, socialista sense carnet, ha viscut tota la vida al seu barri, i ha estat el rostre visible d'una lluita veïnal que ha aconseguit la transformació d'un barri amb una orografia complicada i amb una elevada densitat de població, molta d'ella immigrada. L'any 2009 li van concedir la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (...).



Matèries: Entrevistes ; Dona ; Infermeres ; Moviment veïnal ; Associacions de veïns ; Barris ; Transformació urbana ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Immigració
Matèries: Moreno, Custodia (1943-....)
Àmbit:Granada ; Carmel, El - Barcelona
Cronologia:1943 - 2017
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ernest Maragall : la vigència d'en Pasqual / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 439 (novembre 2017), p. 14-24 : il. (L'Entrevista

Ernest Maragall (Barcelona, 1943) ha tingut una trajectòria sempre vinculada al seu germà Pasqual, amb qui han fet política plegats, tant en la militància partidista com en la feina institucional a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Va estudiar a l'Escola Virtèlia i va fer part del seu agrupament escolta (Jordi Pujol li va prendre la "promesa" com a escolta). Va militar, com Pasqual, en el FOC, i va ser fundador i militant, fins al 2012, del PSC, de la Comissió Executiva del qual va formar part. Economista de formació, va treballar primer a l'empresa privada i, a partir del 1970, a l'Ajuntament de Barcelona, on va tenir diverses responsabilitats en el camp de la informàtica i de l'organització. Va ser Secretari del Govern durant la presidència de Pasqual Maragall, i conseller d'Ensenyament en el govern del president Montilla (...).



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Memòries ; Vida política ; Pensament polític ; Alcaldes ; Presidents de la Generalitat
Matèries: Maragall i Mira, Pasqual (1941-....) ; Maragall i Mira, Ernest (1943-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1941 - 2017]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pasqual Maragall, la licitud del pensament polític / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 439 (novembre 2017), p. 56-59 : il. (Història
Ressenya de:
. Pasqual Maragall : pensament i acció / Jaume Claret (coord.). Barcelona : La Magrana, 2017

Un grup de col·laboradors propers a Pasqual Maragall ha publicat un volum titulat Pasqual Maragall. Pensament i acció que constitueix una molt notable aproximació, seriosa i documentada, al "pensament i l'acció" de l'exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya, amb la transformació urbana de la ciutat i la reforma de l'Estatut com a eixos principals.



Matèries: Ressenyes ; Polítics ; Vida política ; Pensament polític ; Alcaldes ; Presidents de la Generalitat
Matèries: Maragall i Mira, Pasqual (1941-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1941 - 2017]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 141
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pere Quintana. Anar al front sense tirat un tret / Transcripció i edició: Josep M. Muñoz ; Fotografia: Mariona Solé Altamira



En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 436 (juliol-agost 2017), p. 16-25 : il. (L'Opinió. Me'n recordo) 



Matèries: Entrevistes ; Memòries ; Guerra civil espanyola ; Farmacèutics
Matèries: Quintana Colomer, Pere (1917-....)
Àmbit:Arenys de Mar ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Muñoz i Lloret, Josep Maria (Ed.) ; Solé Altamira, Rosa (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3