português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES []
Referències trobades:
145   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    


1 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval / Lluís Sales Favà, Carles Vela i Aulesa
Sales i Favà, Lluís


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 52, núm. 1 (2022) , p. 209-234
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A la baixa edat mitjana els grans temples cristians utilitzaven importants quantitats de cera, que era un producte exposat a les oscil·lacions del mercat mediterrani i que, en general, resultava cara. Per tal d'atenuar la despesa en cera, els administradors de les esglésies i els candelers van desenvolupar estratègies comptables i materials per tal de rebaixar-ne el cost. A partir de l'exemple de la ciutat de Barcelona, i especialment de la seva Seu, aquest article mostra com es desenvoluparen dos mecanismes principals, que a més sovint es combinaren, per tal de contenir aquesta despesa i facilitar l'accés a aquests productes imprescindibles per a la litúrgia: el lloguer dels grans ciris i la reutilització i revenda de la cera cremada però que encara es podia tornar a emprar.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Esglésies ; Litúrgia ; Indústria de la cera ; Comerç detallista ; Cerers
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Vela i Aulesa, Carles
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8537076
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Gestos simbólicos y rituales juridicos de transferencia y posesión de bienes en la Cataluña altomedieval / Mercè Puig Rodríguez-Escalona
Puig Rodríguez-Escalona, Mercè


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 2 (2020) , p. 801-822
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La preeminència del testimoniatge escrit a la Catalunya altmedieval sembla haver suposat la gairebé desaparició dels rituals basats en l'oralitat i el gest, en contraposició al que succeeix en altres territoris europeus. Aquest estudi rastreja en la documentació llatina de la Catalunya altmedieval per a obtenir informació sobre gestos simbòlics i rituals jurídics relacionats amb la transferència i la possessió de béns. Així, en relació a la transferència de béns es testifica la realització dels rituals de la traditio per cartam i la traditio rerum, així com el gest de nuar-se una corda al coll; i, quant a la presa de possessió de béns s'ofereixen alguns exemples que difereixen en funció de si es tracta de terres o d'edificis.


Matèries: Alta edat mitjana ; Transmissió de béns ; Dret feudal ; Dret consuetudinari
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1200]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8216981
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalunya Carolíngia. Vol. VII: El Comtat de Barcelona / [ressenya de] Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 1 (2021) , p. 414
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell. Barcelona : Institut d'Estudis Catalanas, 2019 (Catalunya Carolíngia, 7)


Matèries: Ressenyes ; Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[711 - 1162]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8036777
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere III el Cerimoniós, Epistolari / [ressenya de] Francisco M. Gimeno Blay
Gimeno Blay, Francisco M.


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 1 (2021) , p. 415-416
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. Pere III el Cerimoniós, Epistolari / edició crítica de Stefano M. Cingolani. Barcelona : Editorial Barcino, 2019


Matèries: Ressenyes ; Edat mitjana ; Monarques ; Epistolari ; Pere III el Cerimoniós
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1336 - 1387]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8036778
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En els confins d'al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d'una societat islàmica a les Terres de l'Ebre i el Maestrat / [ressenya de] Maria Mercè Viladrich
Viladrich, Maria Mercè


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 51, núm. 1 (2021) , p. 426-431
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.
Ressenya de:
. En els confins d'al-Andalus. Territori i poblament durant la formació d'una societat islàmica a les Terres de l'Ebre i el Maestrat / Joan Negre Pérez. Benicarlo : Onada Edicions, 2020 (Biblioteca La Barcella, 32)


Matèries: Ressenyes ; Edat mitjana ; Epoca musulmana ; Poblament ; Societat
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Maestrat
Cronologia:[700 - 900]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8036787
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalani e valenzani a Sciacca nel tardo medioevo : religiosità e fondazioni assistenziali / Maria Antonietta Russo
Russo, Maria Antonietta


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 50, núm. 1 (2020) , p. 415-441
Notes a peu de pàgina. Resums en italià i anglès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Hospitals ; Comerciants ; Noblesa ; Famílies
Àmbit:Catalunya ; País Valenciá ; Sciacca - Sicília
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7436623
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Iglesia del monasterio de Sant Pere de les Puel·les a través de la visita pastoral de la abadesa Violant d'Espés (1585-1587) / Marta Crispí i Canton
Crispí i Canton, Marta


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 50, núm. 1 (2020) , p. 93-125
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'església del monestir de Sant Pere dels Puel·lels (Barcelona), consagrada en 1145, és un dels escassos temples romànics conservats a Barcelona i, lamentablement, un edifici poc estudiat a causa de les profundes transformacions que va sofrir en els segles XIX i XX. Una visita pastoral a l'església i a les dues sagristies realitzada per l'abadessa Violant d'Espés en 1585-1587 permet conèixer amb detall els espais, el mobiliari i el ric aixovar litúrgic del temple romànic i, al mateix temps, comprendre l'abast de les intervencions arquitectòniques que van modificar l'estructura de l'església en el segle XV.


Matèries: Edat moderna ; Monestirs ; Esglésies ; Visites pastorals ; Abadesses ; Fonts documentals ; Arquitectura ; Decoració i ornamentació
Matèries: Espés, Violant d'
Matèries:Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1585 - 1587
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7436611
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noves perspectives per a una qüestió no resolta : per què Catalunya fou un principat i no un regne? / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 50, núm. 1 (2020) , p. 323-352
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article abordarem per què durant el període baixmedieval Catalunya esdevingué un principat. Temàtica que inevitablement s'incardina en el fet que el territori català no comptés ofi cialment amb la categoria política de 'regne' i que ens mena a revisar i qüestionar l'explicació canònica d'aquest fet, bastida pel medievalista Ramon d'Abadal fa més de mig segle. A continuació, oferim noves perspectives i hipòtesis a partir de la darrera historiografia que ha tractat el tema.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Institucions polítques ; Sistemes polítics ; Historiografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7436625
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tecla, Pablo y el frontal del altar de la catedral de Tarragona en el contexto creativo del tardorrománico hispano : propuesta de datación e interpretación / Esther Lozano López, César García de Castro Valdés
Lozano López, Esther


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 49, núm. 2 (2019) , p. 645-682
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'imponent frontal de marbre que ornamenta l'altar de la catedral de Tarragona permet aprofundir en el dilatat procés històric de la restauració de la seu metropolitana. Els conflictes eclesiàstics generats a partir del procés de segregació jurisdiccional respecte a la metròpolis de Narbona, la rivalitat amb Toledo a propòsit de la primacia hispànica i la voluntat de subratllar la fundació apostòlica de la seu expliquen la dedicació a santa Tecla (deixebla de Pablo, *isoapóstolos i *protomártir) i l'extraordinari programa iconogràfic que plasma una versió dels Acta Pauli et Teclae. El prestigi de la *caput *ecclesiarum totius Citerioris Hispaniae (en paraules de l'arquebisbe Oleguer) es reflecteix en la creació d'una obra de qualitat excepcional que s'insereix en els innovadors corrents escultòrics del tardorromànic hispà. L'objectiu principal d'aquest treball és oferir una datació més primerenca i una nova lectura iconogràfica per a aquest altar.


Matèries: Alta edat mitjana ; Romànic ; Església ; Catedrals ; Elements arquitectònics ; Iconografia ; Decoració i ornamentació ; Altars ; Santes
Matèries:Catedral de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1000 - 1200]
Autors add.:García de Castro Valdés, César
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7238035
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Remences senyors de remences : la família Tria d'Arenys / Gaspar Feliu i Montfort
Feliu i Montfort, Gaspar


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 49, núm. 2 (2019) , p. 533-559
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La finalitat d'aquest article és estudiar l'evolució de la família Tria d'Arenys durant els tres darrers segles de l'Edat Mitjana. La característica principal d'aquesta família és que era una família de remences que a la vegada eren batlles jurisdiccionals i senyors de remences. L'existència de remences senyors de remences és coneguda des de ja fa alguns anys, però ha tingut una difusió escassa. L'article permet estudiar per primer cop l'evolució a llarg termini d'una família de pagesos benestants i la seva actuació com a remences, senyors de remences i batlles. La conclusió principal és que la remença no era una servitud clàssica, sinó una categoria jurídica: comportava càrregues servils i econòmiques, però no implicava cap tipus de segregació ni impedia l'enriquiment ni l'ascens social.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Genealogia ; Famílies ; Pagesia de remença ; Batlles
Àmbit:Arenys de Munnt
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7238023
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De fructibus tuis refice matrem meam : el milagro de la palmera como alegoría del comitente en el claustro de Sant Benet de Bages / Juan Antonio Olañeta Molina
Olañeta Molina, Juan Antonio


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 821-844
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En un capitell del claustre del monestir de *Sant Benet de Bages apareix representat, en manera de seqüència, l'episodi apòcrif del miracle de la palmera. En una altra cistella del claustre, una escena similar mostra al promotor laic de l'obra, identificat per una inscripció. En aquesta escena es crea un interessant paral·lelisme simbòlic entre la imatge del donant i la palmera, el qual té per objectiu posar de manifest el premi que espera als qui contribueixen pecuniàriament amb l'Església: la salvació de l'ànima. Possiblement, bona part dels capitells del claustre podrien tenir alguna relació amb els festejos fúnebres dels laics allí enterrats. El capitell amb el miracle de la palmera va ser reproduït en el segle XX i alguna de les seves còpies ha estat considerada com a peça autènticaEn un capitell del claustre del monestir de Sant Benet de Bages apareix representat, en manera de seqüència, l'episodi apòcrif del miracle de la palmera. En una altra cistella del claustre, una escena similar mostra al promotor laic de l'obra, identificat per una inscripció. En aquesta escena es crea un interessant paral·lelisme simbòlic entre la imatge del donant i la palmera, el qual té per objectiu posar de manifest el premi que espera als qui contribueixen pecuniàriament amb l'Església: la salvació de l'ànima. Possiblement, bona part dels capitells del claustre podrien tenir alguna relació amb els festejos fúnebres dels laics allí enterrats. El capitell amb el miracle de la palmera va ser reproduït en el segle XX i alguna de les seves còpies ha estat considerada com a peça autèntica.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Claustres ; Elements arquitectònics ; Capitells ; Miracles ; Iconografia
Matèries:Monestir de Sant Benet de Bages
Àmbit:Sant Fruitós de Bages
Cronologia:[1200 - 1250]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6718424
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Festes, banquets i rituals en la construcció naval catalana de la Baixa Edat Mitjana / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 871-900
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En el procés de construcció d'una embarcació el ritual més conegut és el de la benedicció. En el nostre estudi volem fer palès que existiren altres cerimònies i actes de caire civil, públic i privat, relacionades amb les diverses etapes prèvies a la seva varada. A partir del moment que es redacta el contracte de construcció fins que s'acaba de construir el buc i es posa a l'aigua es poden arribar a celebrar més de cinc actes, dels quals són molt habituals la festa del romball i la dels anaps. La quantitat d'actes té relació amb la importància del vaixell, ja sigui a causa de les seves dimensions o per qui n'és l'armador.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Construcció ; Vaixells ; Indústria naval ; Fonts documentals ; Festes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6718430
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de Baltarga en el joc de la política comtal del segle X : la mort d'Ermengol d'Osona i la successió del comtat d'Urgell / Oliver Vergés i Pons
Vergés Pons, Oliver


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 901-923
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La mort del comte Ermengol d'Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d'altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l'enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d'un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d'Urgell i l'hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.


Matèries: Edat mitjana ; Comtats ; Comtes ; Batalles ; Ràtzies ; Successió ; Guifré I el Pelós
Matèries: Ermengol d'Osona
Àmbit:Baltarga - Bellver de Cerdanya ; Catalunya
Cronologia:942
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6718433
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conflicte de Mir Geribert en el marc de la feudalització del Penedès (1041-1058) / Rosa Lluch Bramon
Lluch i Bramon, Rosa


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 793-820
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Al llarg del segle XI i a diversos llocs d'Europa, es van produir assalts de nobles contra els poders polítics establerts en el que va ser batejat com a revoltes feudals. Al sud del comtat de Barcelona, Mir Geribert, un noble i senyor de castells del Penedès, va desafiar el poder del comte Ramon Berenguer I entre 1041 i 1058. L'objectiu d'aquest article és analitzar aquest enfrontament, les seves implicacions i la seva resolució, partint d'una nova edició de documents i de les aportacions de la historiografia anterior. Arreu d'Europa el resultat va ser el mateix: el feudalisme s'havia imposat.


Matèries: Edat mitjana ; Feudalisme ; Noblesa ; Conflictivitat social ; Ramon Berenguer I el Vell
Matèries: Gelaber, Mir
Àmbit:Olèrdola ; Alt Penedès
Cronologia:1041 - 1058
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6718421
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dos frontals d'altar i l'acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles / Joan Duran Porta
Duran Porta, Joan


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 669-693
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest article és l'estudi dels dos frontals romànics que van decorar consecutivament el presbiteri de l'església monàstica de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Totes dues taules es relacionen, encara que de maneres diferents, amb l'acta de consagració del temple, un document falsificat però molt interessant que evoca l'especial context històric de l'àrea septentrional del comtat d'Urgell. Aquest context incideix directament en la vida dels mobles: explica la destrucció del primer, l'any 1092, i condiciona la creació i el contingut iconogràfic del segon, elaborat probablement durant el tercer quart del segle XI.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Elements arquitectònics ; Altars ; Romànic ; Actes de consagració ; Fonts documentals
Matèries:Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Àmbit:Anserall - Valls de Valira, les
Cronologia:[1000 - 1200]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6718423
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458) / María Luz Mandingorra Llavata
Mandingorra Llavata, María Luz


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 47, núm. 2 (2017) , p. 647-677
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest article és reconstruir l'evolució morfològica de la carta real diplomàtica catalanoaragonesa entre els regnats de Pere el Cerimoniós i Alfons el Magnànim. Al llarg d'aquest període, aquesta tipologia documental, seguint els principis de l'Ars dictaminis, va adaptar les seves característiques externes i internes a les accions jurídiques que contenia i als seus destinataris, sense renunciar per això a la seva simplicitat material i textual. Amb la seva adequació a les necessitats comunicatives de la monarquia, la carta real diplomàtica es va convertir en un instrument de govern que va contribuir a l'enfortiment del poder real i va anticipar formes que aconseguiran el seu ple desenvolupament en època moderna.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarquia ; Diplomàtica ; Fonts documentals ; Pere III el Cerimoniós ; Alfons IV el Magnànim
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1336 - 1458
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6261442
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 47, núm. 2 (2017) , p. 679-705
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball reprèn l'estudi sobre els orígens del llinatge baronial dels Castellvell, una família aristocràtica de Barcelona que remuntem fins la fi del segle IX. Propietaris de terres arreu d'aquest comtat, la vella fortificació de Castellvell de Rosanes constitueix el seu bastió principal i els procurà una notòria participació al procés expansiu que es verifica durant el segle X, quan es constitueix la Marca de Barcelona i es multipliquen les fortificacions. Aleshores els Castellvell destaquen entre altres veguers, tant per les seves funcions extraordinàries de representació comtal com per l'amplitud dels enllaços que practiquen amb les famílies vescomtals del seu entorn. Són qualitats que distingeixen un llinatge que és paradigmàtic durant aquests temps de profundes transformacions.


Matèries: Edat mitjana ; Genealogia ; Famílies ; Noblesa ; Veguers
Matèries: Castellvell, família
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[900 - 1000]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6261445
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Composició de la versió catalana medieval del Tresor de pobres del ms. 864 de la Biblioteca de Catalunya. Anàlisi del contingut i edició de les receptes de confits / Joan Santanach
Santanach i Suñol, Joan


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 47, núm. 1 (2017) , p. 335-357
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El Thesaurus pauperum de Pere Hispà és un recull de receptes mèdiques que va gaudir d'una àmplia circulació fins al segle XVIII. El caràcter pràctic del text va afavorir que els usuaris hi afegissin nombroses receptes apòcrifes, tant dins de la tradició llatina com, una vegada traduïda l'obra, dins de la catalana. L'anàlisi del contingut de la versió que se'n conserva al ms. 864 de la Biblioteca de Catalunya permet reconstruir diverses etapes de la seva composició. Entre els afegits de l'obra, hi ha cinc receptes de confits redactades en català, fins ara inèdites.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Manuscrits ; Receptes culinàries ; Fonts documentals ; LLengua catalana
Matèries:Biblioteca de Catalunya
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1392]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6120335
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oraciones por la salvación del alma. El obituario en piedra del monasterio de Sant Pau del Camp en Barcelona / Javier de Santiago Fernández
Santiago Fernández, Javier de


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 46, núm. 2 (2016) , p. 939-973
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El present article estudia la funció pretesa per a un grup d'inscripcions conservades en el monestir de Sant Pau del Camp, a Barcelona. S'analitza l'objectiu amb el qual les van manar executar els seus autors morals, al mateix temps que pretén descobrir qui van ser aquests. Es tracta de respondre a les preguntes de qui? i per a què? Aquest conjunt d'inscripcions resulta singular en el conjunt del panorama epigràfic conegut de l'Edat mitjana hispà; tals epígrafs no poden ser assimilats sense més als anomenats epitaphia necrologica, atès que els existents en Sant Pau del Camp realitzen especial incidència en la fundació d'aniversaris que garanteixen, o almenys així ho pretenen, l'oració perpètua per l'ànima del difunt, fet que no sol ser habitual en altres zones peninsulars i que ha permès conceptuar a algunes d'elles com fundationes anniversarii. Sí que es localitzen inscripcions similars en altres punts de Catalunya i, especialment, en la meitat sud de França. S'analitza també la relació d'aquests epígrafs amb altres documents escrits: els obituaris i els testaments.


Matèries: Edat mitjana ; Monestirs ; Epigrafia ; Estructures funeràries
Matèries:Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1100 - 1350]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5765343
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 145
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Geometria del còdex 80 (s. XII) de la catedral de Tortosa / Josep Lluís i Ginovart, Ignasi J. Baiges i Jardí, Josep Alanyà i Roig
Lluís i Ginovart, Josep


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 45, núm. 2 (2015) , p. 803-851
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La geometria del còdex 80 de l'Arxiu Capitular de Tortosa ha estat tradicionalment atribuïda, com un text únic, a Gerbert d'Orlhac (c. 940-1003). Una nova lectura del text ens permet assegurar que es tracta d'un text de caràcter miscel·lani de geometria, compost per tres textos independents: una part pertany a la Geometria Incerti Auctoris apòcrifa de Gerbert d'Orlhac; una altra, al fragment De Nuptiis Philologiae et Mercurii de Marcià Capella (fl . 430) Ergasticis Schematibus, del llibre VII de la Geometria; i, finalment, s'hi llegeix una glossa als Elementa d'Euclides (c. 325-c. 265 aC.) d'Al-?ajjaj ibn Yusuf ibn Ma?ar (786-833). La interpretació de les proposicions de la geometria dóna el coneixement de la mesura indirecta de llocs als quals no es pot accedir amb l'instrumental medieval, és a dir, amb astrolabi, miralls, bastons i escaires.


Matèries: Edat mitjana ; Manuscrits ; Còdexs ; Fonts documentals ; Catedrals ; Arxius capitulars
Matèries:Catedral de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1100 - 1200]
Autors add.:Baiges i Jardí, Ignasi J. ; Alanyà i Roig, Josep
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5427378
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3