Analfabetismo y primera enseñanza en Reus / ponente: D. Pedro Huguet Ribas
Huguet Ribas, Pere


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 33 (Marzo 1955), p. 28-32 (Conversaciones sobre temas de interés local y comarcal) 

Analfabetismo y primera enseñanza en Reus / ponente: D. Pedro Huguet Ribas
Huguet Ribas, Pere


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 32 (Febrero 1955), p. 16-19 (Conversaciones sobre temas de interés local y comarcal) 

Escoles i mestres de la Segona República al Pla d'Urgell / de Ton Solé i Esteve Mestre
Mestre i Roigé, Esteve


[Mollerussa] : Mascançà : Consell Comarcal del Pla d'Urgell, 2018
1 vol (La Boira, 1) 

La investigació ha durat diversos anys fins a veure la llum i ha cercat com es va plasmar al Pla d'Urgell la renovació i innovació pedagògica promoguda pels governs republicans. El treball inclou biografies de diversos mestres destacats, així com un llistat de tots els qui van exercir a la comarca. Ton Solé va posar de relleu la modernització en la didàctica i en aspectes com les millores en les infraestructures, la introducció de la llengua catalana en l'educació. Mentre que Esteve Mestre va destacar algunes biografies significatives com la del germà de l'avi del jutge Pablo Llarena, director de l'escola de Torregrossa entre 1925 i 1933. Els autors clouen el llibre fent un balanç educatiu des de 1931 a 1940 aportant dades sobre l'analfabetisme a la comarca (Mollerussa TV).

Les Dones terrassenques (1900-1940). Una absència vergonyant en el discurs historiogràfic local / Lourdes Plans i Campderrós, Teresa Rodríguez i Herrerías
Plans i Campderrós, Lourdes


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 31 (novembre 2016), p. 175-228 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Notes. Resums en català i anglès.

El buidatge dels padrons d'habitants dels anys 1900 i 1940 ens permet disposar de dades reals sobre la població femenina terrassenca i analitzar la situació de la població en general, la formació del nucli familiar, el paper de la dona en aquest nucli, l'evolució de l'alfabetització i de l'analfabetisme, i la incorporació femenina al món laboral.

Rescatant les paraules d'una analfabeta : el valor d'un llegat dins la tradició oral / Pep Divins, Mon Davins
Divins, Pep


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 13 (2015) , p. 114-137 : il.

Una Aproximació a les taxes d'analfabetisme al "partido judicial de Olot (1860-1920)" / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 55 (2014) , p. 491-498
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

És molt difícil treure l'entrellat de la història de l'educació als pobles petits de la comarca de la Garrotxa. Les successives guerres i, sobretot, l'abandonament de les contrades de muntanya, han estat la causa de la pèrdua d'una documentació necessària per estudiar el progrés educatiu. Una ajuda per veure com es desenvolupa l'ensenyament la trobem en els censos realitzats per l'Estat a partir de 1860, tot i que no són gaire fiables, els quals ens donen una visió general de l'escolarització de la mainada.

Nivell d'instrucció de la població de Tarragona : Anys 1986-1996



Tarragona : Ajuntament de Tarragona, [1998]
2 f. ; 30 cm

La Floresta al 1900 / Fèlix Martín i Vilaseca
Martín i Vilaseca, Fèlix


En: 144030 II Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues : Tarrés, 31 d'octubre de 1999. Tarrés ; [Lleida] : Ajuntament de Tarrés : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2000. p. 119-132 : plàn


Aquest treball vol conèixer com era i on era la Floresta del 1900. Ben segur que la Floresta de començaments de la centúria serva uns trets força similars als dels pobles de la contrada de semblant nombre d'habitants, per la qual cosa es pot parlar d'una situació comuna en qüestió de sanitat, economia, cultius, administració pública, ensenyament, etc., però és ben cert que hi ha unes peculiaritats intrínseques que marquen diferències entre si, refermant la identitat.

La lleva de 1904 a Vila-rodona / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 22 (1992) , p. 49-53 : il.
Resums en català i anglès.

Les dades que proporcionen les actes municipals referents a la lleva del 1904 ens permeten copsar i estudiar temes com ara l'estatura del quintos, l'analfabetisme, les situacions de pobresa i viduïtat familiars, com també les raons físiques que dugueren a l'exempció del servei militar. A més a més, podem veure tots els tràmits seguits en un any concret, la revisió dels exempts d'anys anteriors i els tràmits realitzats per aconseguir, amb motius justificats, l'alliberament del servei a files.

Notes sobre analfabetisme, cultura i societat a Blanes entre 1905 i 1908 / Josep Bota-Gibert
Bota-Gibert, Josep


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 14 (2011) , p. 28-45 : il., gràf (Recerques, 02) 
Notes.

Les Primeres accions per fomentar la lectura en adults a l'Ateneu Mataronès (1854-1869) / Per Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2009, núm. XXVI (2010) , p. 145-158
Sessió celebrada el 28 de novembre de 2009. Notes. Bibliografia.

L'Educació a Catalunya durant la Guerra Civil : l'escola de Tarragona = Education in Catalonia during the Spanish Civil War : the School situation in Tarragona / Maria Isabel Miró Montoliu
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 133-155 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Que ni un sol infant de Tarragona deixi d'anar a l'escola, laboratori, llum i fita de tot progrés, de tot poble culte, comprensiu i civilitzat. (Diari Llibertat, 1 de setembre de 1936) La revolució del juliol de 1936 portà molts canvis a la societat, i l'educació en fou un. A Tarragona la Delegació Comarcal del CENU va voler solucionar el gran problema educatiu que arrossegava la ciutat des de feia molts anys: el gran índex d'analfabetisme que hi havia. Els diaris van donar suport a la iniciativa i no hi havia dia que no hi hagués notícies, editorials, cartes... a favor o en contra de la nova educació que es volia implantar. Això es feia amb un clar objectiu: conscienciar la població. La tasca començà per un cens de l'alumnat i de locals per a l'ensenyament, tenint en compte els pàrvuls; calia revisar tot el professorat i donar una nova orientació i finalitat a l'escola. El camí no fou fàcil, es va anar progressant a poc a poc, però els rocs que es trobaven a causa de la guerra feien ensopegar la nova educació que, finalment, va caure a la fossa dels vençuts.

L'Alfabetització i l'ensenyament de primeres lletres a Terrassa durant el segle XVIII / Maria Lluïsa Fernández
Fernández, Maria Lluïsa


En: HMIC : història moderna i contemporània. Bellaterra, núm. 7 (2009) , p. 35-45 : il. (Miscel·lània) 
Notes. Resum en anglès, català i castellà.

Aquest treball té com a objectiu estudiar l'alfabetització i l'ensenyament de primeres lletres a Terrassa i el seu terme durant el segle XVIII. Es tracta d'una aproximació al tema de l'alfabetisme en una societat d'Antic Règim tant en termes quantitatius com qualitatius. En referència a l'anàlisi quantitativa la nostra intenció és estudiar els documents notarials, bàsicament testaments, capítols matrimonials i escriptures de compra i venda, conservats a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (AHCT) durant els decennis 1755-1764 i 1781-1790 per a poder establir, a partir de la signatura la competència o incompetència gràfica de la població de la vila de Terrassa i el seu terme durant auest periode. L'anàlisi qualitativa té com a objectiu una aproximació a les diferents causes de la decadència de l'alfabetització (edat, malaltia, etcètera).

Retrat demogràfic: Ulldecona 1970. (2) Estructura socioeconòmica / Núria Raga Raga
Raga Raga, Núria


En: Raïls : revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Ulldecona, núm. 24 (2008) , p. 132-180 : gràf.
Segona part del treball de recerca realitzat per Núria Raga Raga durant el curs 2006-2007. La primera part es va publicar en el número 23 de Raïls. Bibliografia.

Segregació urbana i educació: Anàlisi de les desigualtats socioculturals dels barris de Lleida / Antoni Giró i Parramona; dirigida per Joan Vilagrasa i Ibarz
Giró i Parramona, Antoni


Dirigida per: Vilagrasa i Ibarz, Joan. Universitat de Lleida. Departament de Pedagogia i Psicologia, [1996]
387, [62] p. : map., gràf.
Text imprès per ordinador. Bibliografia. Inclou apèndix documental. A la part superior de la portada: Departament de Pedagogia i Psicologia, Universitat de Lleida.

Cultura i ensenyament durant la Segona República a Cerdanyola / Josep Lluís Negreira Verjillos
Negreira Verjillos, Josep Lluís


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 29 (2005) , p. 168-179 : il., gràf. (Recerques) 

La proclamació de la República Espanyola a l'abril de 1931 permetia somiar a treure l'Estat espanyol del més absolut endarreriment cultural, social i econòmic que les forces conservadores havien imposat en el seu perpetu control del poder. En el cas de l'ensenyament la situació era clara per als nous dirigents polítics: calia instaurar una xarxa molt ampla de centres d'ensenyament públics i gratuïts, i dur a terme una profunda i innovadora reforma dels continguts i procediments docents, en un marc de crisi econòmica mundial que limità extremadament els recursos. Tanmateix, els dirigents de la vila rural de Cerdanyola aconseguiren resultats força innovadors, molt superiors als registrats a Barcelona.

La Història de l'ensenyament a Catalunya al llarg del segle XX amb algunes referències malgratenques / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Matinals : quaderns d'història local. Malgrat de Mar, núm. 2 (2004) , p. 43-52 : il. (Matinals) 
Conferència dins del cicle Matinals d'Història, 26 de gener de 2003. Referències bibliogràfiques.

Alfabetització, cultura escrita i classes populars a l'època contemporània / Daniel Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Daniel


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 113-132 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article se centra en l'estudi de la relació de les classes populars amb la cultura escrita a l'època contemporània. Els exemples que s'esxposen es refereixen bàsicament a la ciutat de Reus al segle XIX, tot i que també hi ha altres referències. En un primer moment s'estudia l'accès de les classes populars a la cultura escrita a través de l'escola. També hi ha una anàlisi d'alguns àmbits extraacadèmics on hom pot obtenir els mecanismes per accedir a la lectura i l'escriptura. Entre ells s'han escollit les associacions i les presons. Finalment, s'analitzen alguns testimonis escrits de les classes populars.

L'Analfabetisme al Berguedà: 1860 - 1930 / Miquel Valls
Valls i Fígols, Miquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 25, núm. 90 (tardor 2006), p. 29-33

Associacionisme i cercles culturals al medi urbà barceloní, 1900 - 1939 / Pere Solà i Gussinyer
Solà i Gussinyer, Pere


En: 088099 L'articulació social de la Barcelona contemporània. Barcelona : Institut Municipal d'Història, 1997. p. 181-202

Notes a peu de pàgina.