português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ALT EMPORDA []
Referències trobades:
1116   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 56
anar a la pàgina                         


1 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta de mitjan segle XVII al comtat d'Empúries. El contagi de Llançà de 1651-1652 / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 15-29 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article esbossa la cronologia, l'abast geogràfic i les característiques de la pesta de mitjan segle XVII en el comtat d'Empúries, posant-ho en context amb l'impacte que aquesta epidèmia va tenir en el conjunt de Catalunya. Igualment analitza amb detall el brot de pesta esdevingut a la població de Llançà entre desembre de 1651 i abril de 1652 i les seves conseqüències.


Matèries: Edat moderna ; Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica
Àmbit:Empúries, comtat ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:1651 - 1652
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394615
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Prevencions davant la pesta de Marsella : el control de les fronteres del principat de Catalunya (1720 - 1723)^dPere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 31-53 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Per evitar l'entrada de la pesta de Marsella de 1720 es va tancar la frontera amb França. Les poblacions havien d'establir torns de guàrdia a les portes d'entrada. Per poder circular, calia portar una pòlissa de sanitat emesa per les autoritats locals, i el capità general va disposar la vigilància de la frontera terrestre i la marítima, que anava a càrrec de paisans i tropa. Les poblacions havien de disposar de llatzeret on poder confinar els viatgers obligats a fer quarantena. Durant tres anys, les poblacions frontereres, per terra i per mar, van haver de fer un sobreesforç per fer front a les despeses ocasionades per la prevenció de la pesta, que s'afegien a les imposicions del cadastre i al manteniment de tropes sobre el territori.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Frontera
Àmbit:Marsella - França ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:1720 - 1723
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394617
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paludisme al castell de Sant Ferran de Figueres a la primera meitat del segle XIX / Narcís Torrent Quer
Torrent Quer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 81-97 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la primera meitat del segle XIX, el paludisme continuava ben present a la comarca de l'Alt Empordà. Si bé resulta difícil separar l'estudi de la malaltia al castell de Sant Ferran del de la comarca, aquest treball es limitarà a l'anàlisi de les cinc Memòries Manuscrites conservades a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dedicades a esbrinar les causes de la presència del paludisme al castell, del seu tractament i de la incidència sobre la tropa.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Paludisme ; Instal·lacions militars ; Soldats ; Assistència sanitària ; Fonts d'informació ; Memòria mèdica
Matèries:Castell de Sant Ferran de Figueres
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1830 -1832, 1836, 1851
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394619
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Incidència del primer any de la Covid-19 a l'Alt Empordà / Josefa Juanola Pagès
Juanola Pagès, Josefa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 121-132 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19. La primera onada a la comarca ha estat de poca consideració, mentre que a partir de l'estiu, amb la segona onada viscuda per les poblacions de Figueres i Vilafant, i sobretot des de la tardor, els casos positius de coronavirus s'han disparat. L'article analitza el nombre de casos per municipi, per sexe i segons les vacunes administrades al llarg del primer any de pandèmia.


Matèries: Pandèmies ; COVID-19 ; Dades estadístiques
Àmbit:Figueres ; Vilafant ; Alt Empordà
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394621
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aplicació d'eines SIG en l'anàlisi dels canvis ambientals a la plana de l'Empordà (1987-2017) / Joaquim Guasch Vallès, Sergi Nuss Girona, Margarita Castañer Vivas
Guasch Vallès, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 157-178 : il. (Ciències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La crítica situació d'emergència climàtica, ecològica i ambiental en la qual es troba immersa l'espècie humana posa al descobert la vulnerabilitat i fragilitat del model de desenvolupament socioeconòmic que s'ha anat consolidant al llarg de les darreres dècades. Els processos antròpics derivats d'aquest model, així com la seva interacció amb les dinàmiques naturals del territori, han posat en dubte la sostenibilitat dels valors paisatgístics, ecològics i naturals de l'àmbit d'estudi: la Plana de l'Empordà. La finalitat d'aquest projecte, doncs, és identificar, analitzar i avaluar, mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica, com han afectat en la biodiversitat i la qualitat ambiental de l'àmbit els canvis i les transformacions en els usos del sòl, produïts tant a causa de l'activitat humana com per la mateixa dinàmica natural. S'ha observat que al llarg del període analitzat (1987-2017) la pressió antròpica sobre la matriu biofísica de l'àmbit ha sigut molt significativa, fet que ha acabat provocant una destrucció d'una gran quantitat d'hàbitats naturals, comportant així una gran problemàtica: la pèrdua de biodiversitat.


Matèries: Sistemes d'Informació geogràfica ; Medi ambient ; Canvi ambiental ; Usos del sòl ; Cartografia
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1987 - 2017
Autors add.:Nuss Girona, Sergi ; Castañer i Vivas, Margarida
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394623
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Immigració francesa a l'Alt Empordà als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 261-284 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix. Resums en català i anglès.

Tot i que l'estudi de la immigració francesa ha esdevingut un tema clàssic dins la historiografia catalana, l'Alt Empordà no disposa d'una recerca aprofundida i d'àmbit comarcal sobre aquest flux migratori. En aquest cas, el present article té per objectiu aproximar-se a l'estudi d'aquesta onada migratòria dels segles XVI i XVII al conjunt d'aquest territori a partir de les dades proporcionades pels llibres de matrimonis de setze localitats i per la Matrícula de francesos de 1637. Tot plegat ha de permetre determinar la possible contribució d'aquest moviment de població en el creixement demogràfic dels segles XVI i XVII, detectar quins efectes va tenir el Tractat dels Pirineus de 1659 en el desenvolupament d'aquests desplaçaments humans i com es van distribuir els immigrants francesos a l'interior de l'Alt Empordà.


Matèries: Edat moderna ; Immigració ; Característiques demogràfiques ; Tractat dels Pirineus ; Creixemen demogràfic ; Fonts estadístiques
Matèries: Francesos
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1500 - 1700]; esp. 1637
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394628
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Entorn familiar i social del doctor Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 285-312 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) adquirí un gran prestigi a la segona meitat del segle XVIII, especialment pel seu mètode per tractar les epidèmies. Nomenat metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV s'instal·là a Madrid i morí l'any 1801 acompanyant la família reial. En aquest article estudiem els lligams familiars de Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII, tot intentant completar un gran buit que hi ha sobre el coneixement de la seva família i la seva biografia.


Matèries: Metges ; Biografia ; Epidèmies ; Famílies ; Genealogia ; Carles III d'Espanya ; Carles IV d'Espanya
Matèries: Masdevall i Terrades, Josep de (1731-1801) ; Masdevall-Terrades, família
Àmbit:Figueres ; Madrid ; Alt Empordà
Cronologia:[1650 - 1900]; 1731 - 1801
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394629
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fugint de la Guerra Gran a l'Alt Empordà (1794-1795) : els expatriats empordanesos a la comarca del Pla de l'Estany / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 313-342 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Gran suposà un gran desgast demogràfic i econòmic per a les poblacions empordaneses. A finals de l'any 1794 van travessar el riu Fluvià un gran nombre de refugiats empordanesos amb les seves famílies, fugint del temor i la violència de les tropes revolucionàries franceses camí de la comarca del Pla de l'Estany i la vila de Banyoles. Molts expatriats no retornarien mai més a l'Empordà. El front de guerra durant el 1795 quedà establert en el riu Fluvià.


Matèries: Guerra Gran ; Refugiats de guerra
Àmbit:Alt Empordà ; Fluvià, riu ; Banyoles ; Pla de l'Estany
Cronologia:1794 - 1795
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394630
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ciència empordanesa a la universitat : tesis doctorals



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 443-445 (Ressenyes


Matèries: Investigació científica ; Ciència ; Universitats
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:2021
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394636
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Pobles de l'Alt Empordà (volums I, II, III i IV) / [ressenya d']Anna M. Velaz Sicart
Velaz i Sicart, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 448-449 (Ressenyes
Ressenya de:
. Els Pobles de l'Alt Empordà (volums I, II, III i IV) / Montserrat Vayreda i Trullo. Figueres : Edicions Vitel·la, 2020


Matèries: Ressenyes ; Memòries ; Escriptores ; Poesia ; Guies ; Literatura
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1978 - 1990]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394636
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1116
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Carles Bosch de la Trinxeria. Antologia explicada / Pep Vila, Joaquim Vilar
Vila, Pep


Sant Vicenç de Castellet : Farell Edicions, 2022
220 p. ; 24 cm
ISBN 9788417116521

Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, Vallespir, 1831-La Junquera, 1897) és un important escriptor de la Renaixença, quina obra encara és poc coneguda i en la seva totalitat. Per això calia una antologia que recollís la varietat de gèneres literaris que desenvolupà. Aquest llibre és fruit d'una recerca sistemàtica dels autors d'aquesta antologia de la seva obra publicada, no sols a través dels llibres sinó també a les revistes i diaris de l'època: Almanach de L'Esquella de la Torratxa, L'Avens, Butlletí de l'Associació Excursions Catalana, Diari La Renaixensa i La Veu de Montserrat. També han recollit la bibliografia existent fins al moment. Els autors, Pep Vila i Joaquim Vilar, han fet una selecció dels diferents materials literaris per mostrar-nos l'amplitud i riquesa de la seva obra. L'antologia de textos que aneu a llegir d'aquest escriptor, epígon del moviment de la Renaixença, va més enllà del vessant de la novel·lística rural. Treballava per oferir en català una narrativa cortesana i burgesa, també sobre el món excursionista. El llibre ofereix altres gèneres pròxims a la narrativa, correspondència, folklore, etc. escrits amb una gran dosi d'observació, de detallisme i de riquesa lingüística. La publicació també està il·lustrada amb algunes imatges poc conegudes i representatives de l'època, relacionades amb l'autor. (Editorial).



Matèries: Escriptors ; Antologies ; Renaixença
Matèries: Bosch de la Trinxeria, Carles (1831-1897)
Àmbit:Prats de Molló - Vallespir ; Catalunya Nord ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:[1831 - 1897]
Autors add.:Vilar, Joaquim


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1116
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudio hidrogeológico y de los aspectos hidroambientales de los acuíferos relacionados con las comarcas de la Selva, Garrotxa, Pla l'Estany, Ampurdán y Garraf (Pirineo Oriental) : Clave 285/91 : Volcánico de Olot (Girona)



Madrid : Instituto Tecnológico Geominero de España : Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, 1993
1 vol
Exemplar fotocopiat. Maleta que inclou 3 toms: 1.-Memòria. 2.-Plànols: Mapes Hidròlogics, Mapes de diagrames d'stiff, Plà esquemàtic longitudinal al riu Fluvià, Mapa de conductivitats, Mapa de xarxes piezomètriques i hidrometria, Mapa de continguts en nitrats, Mapa de punts amb concentracions superiors a la màxima admisible. 3. -Annexos.



Matèries: Recursos hídrics ; Control de qualitat ; Pluja ; Dades estadístiques ; Clima ; Recursos minerals ; Geologia ; Mapes i plànols ; Volcans
Àmbit:Selva ; Garrotxa ; Pla de l'Estany ; Alt Empordà ; Baix Empordà ; Garraf ; Olot
Cronologia:1993
Autors add.:Instituto Tecnológico Geominero de España ; Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. Secretaría General de la Energía y Recursos Minerales


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Necessària reivindicació de Fages de Climent / Jordi Pla
Pla i Planas, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 39, núm. 160 (1993) , p. 38-43 : il. (Lletres


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Poesia
Matèries: Fagés de Climent, Carles (1902-1968)
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1902 - 1968
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/89517
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Nova singladura per a l'arqueologia submarina / Miquel Gil
Gil, Miquel


En: Revista de Girona. Girona. Any 39, núm. 158 (1993) , p. 44-47 : il. (Arqueologia


Matèries: Arqueologia ; Arqueologia subaquàtica ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà ; Selva
Cronologia:[1800 - 1993]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/87767
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Signes distintius de les denominacions d'origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica / Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol
Molleví Bortoló, Gemma


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 189-218 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d'origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. L'origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s'expandí durant l'edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d'elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).


Matèries: Vinya ; Indústria vinícola ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Edat mitjana ; Vi ; Denominació d'origen
Matèries:DO Empordà ; DO Tarragona ; DOQ Priorat
Àmbit:Catalunya ; Alt Empordà ; Baix Empordà ; Alt Camp ; Baix Camp ; Ribera d'Ebre ; Tarragonès ; Priorat
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Villoro Armengol, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/394425
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/37347
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1116
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger / Helena Borrell Carreras
Borrell Carreras, Helena


Valls : Cossetània, 2021
144 p. ; 23 cm (:De 100 en 100, 69) 
ISBN 9788413560854

Per reivindicar l'empordanès, un parlar avui també masegat per la interferència castellana i diluït per l'estàndard. Les paraules diuen molt de nosaltres. A l'Empordà, acollonar no és el mateix que acollonir i un monjo no és només un frare. Són mots que ens identifiquen com a parlants d'un lloc concret. L'afany creixent per reconstruir i preservar la parla local que revela qui som i d'on venim fa que es vulguin salvar paraules de l'oblit. Aquest recull, però, no és un repositori de lèxic en desús, sinó que ens hem servit dels mots més característics de l'Empordà per parlar d'aquest indret i de moltes altres coses. En aquest llibre hi trobareu paraules pròpies de l'Empordà i la rodalia gironina emmarcades en històries d'ara i d'abans, disquisicions sobre llengua i cultura, i algunes vivències personals. Aquests cent mots volen reivindicar el parlar empordanès com a tret definitori dels que hi viuen i com a llengua per debatre qualsevol qüestió. No es tracta només d'una recopilació de mots de l'Empordà, sinó d'un compendi de cultura local i universal. Les entrades estan organitzades per temàtiques: la llengua, les humanitats, la idiosincràsia empordanesa, els records personals i altres anècdotes. (Editorial).



Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals ; Vocabularis
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[2021]


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diferenciació econòmica, transmissió de l'ofici i acció col·lectiva. La manufactura tapera catalana (1750-1860) / per Rosa Ros Massana
Ros Massana, Rosa


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 76 (2020) , p. 93-123
Notes a peu de pàgina.

Aquest article estudia l'emergència i configuració dels grups socials que van participar en la indústria surotapera en la seva primera etapa de desenvolupament, en el segle xviii i primera meitat del xix. L'estratificació econòmica d'aquest col·lectiu estava marcada per la forta diferenciació entre els comerciants i els tapers, i per la importància dels assalariats, més nombrosos que en altres sectors de l'artesanat. L'origen local dels tapers, així com la transmissió de l'ofici dins la família, més rellevant que en altres grups artesans, van ser la base d'una forta cohesió d'ofici que es forjà en les lluites per la qüestió aranzelària. Els intents de crear institucions corporatives, en un sector sense tradicions gremials, buscaren protegir la qualificació en un sentit social de l'ofici.


Matèries: Indústria surera ; Grups socials ; Artesans ; Comerciants ; Assalariats ; Oficis ; Associacionisme
Àmbit:Baix Empordà ; Selva ; Alt Empordà ; Gironès ; Catalunya
Cronologia:1750 - 1860
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/389070
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1116
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
P'els [sic] nostres amics [Enregistrament sonor] / Cobla Miramar ; director: Jaume Cristau i Brunet

Cobla Miramar.


Barcelona : ÀudioVisuals de Sarrià, 1985
1 disc sonor : 33 1/3 rpm, estèreo ; 30 cm

Conté: Sant Jaume de Tivissa ; Ivars d'Urgell ; La festa de la canya ; El ressó d'en Pau Casals ; Festa de pasqua a Ivars ; Lloret a Mossèn Cinto ; L'encís de Benavent ; A Massanet és festa / Jaume Cristau - Les noies de Sant Climent / Josep Cid - Capmany / Agapit Torrent.



Matèries: Sardana ; Música popular ; Documents sonors ; Cobles
Àmbit:Catalunya ; Alt Empordà
Cronologia:[1985]
Autors add.:Cristau i Brunet, Jaume (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Fages de Climent (Figueres); B. Margarida de Montferrat (Balaguer); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Ruta per l'Ált Empordà / Enric Sànchez-Cid
Sánchez-Cid, Enric


En: El Foradot. Montblanc, núm. 10 (febrer 2002), p. 35-37 : il. (Rutes


Matèries: Guies turístiques
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[2002]
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=493597&view=premsa&lang=ca [Exemplar complet]
Localització: UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1116
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Examinant els usos del patrimoni religiós / Antoni Llagostera i Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: 189700 Els Usos del patrimoni al Pirineu : Quinzenes Trobades Culturals Pirinenques (Sant Corneli-Cercs, Berguedà, 27 d'octubre de 2018). [Andorra] : Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors : [et al.], 2019. p. 213-216


Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura religiosa ; Art religiós ; Esglésies ; Capelles ; Restauració i conservació ; Conversió d'edificis ; Museus
Àmbit:Ripollès ; Alt Empordà
Cronologia:[1936 - 2018]
Accés: https://raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/375379/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Municipal Josep Picola (Sant Joan de les Abadesses); B. Esterri d'Àneu; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 56
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3