Caresties, fams i epidèmies a Catalunya. De la conquesta de Sicília a la pesta negra / Joan Maltàs i Montoro
Maltàs i Montoro, Joan


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
371 p. ; 24 cm (Estudis, 86) 
ISBN 9788413033785

En els darrers trenta anys la historiografia de l'edat mitjana s'ha vist sacsejada per tot un seguit de debats de gran transcendència, en els quals les recerques sobre l'Europa mediterrània han tingut un lloc destacat. Un d'ells té com a epicentre l'anomenada Crisi del segle XIV, un model historiogràfic construït després de la Segona Guerra Mundial a partir dels treballs d'Édouard Perroy i Michel Postan, que esdevindria canònic fins a la dècada de 1990. L'argument central de Postan era que cap al 1300 Europa occidental havia assolit el seu sostre demogràfic en un context de rendiments decreixents de l'agricultura i d'estancament tecnològic i que un xoc malthusià, la Gran Fam de 1315-1321, invertí la tendència multisecular de creixement i donà pas a una llarga fase de depressió econòmica i demogràfica. Tot i que aquests postulats han estat refutats pels desenvolupaments posteriors, en especial per la historiografia anglosaxona de la comercialització, l'estela d'aquests plantejaments és encara visible en la literatura de síntesi i els manuals docents universitaris. Un segon debat, amb interseccions amb l'anterior, té a veure amb la natura i causalitat de les crisis alimentàries premodernes. Fins a la dècada de 1990, les caresties havien estat interpretades com a crisis de producció, d'acord amb el model de les crisis de tipus antic forjat a partir dels estudis d'Ernest Labrousse sobre els preus del blat a la França del segle XVIII. Les recerques d'història del comerç blader i del proveïment de les ciutats a la Mediterrània han demostrat, però, que aquestes crisis foren principalment crisis de distribució condicionades per l'intervencionisme dels poders urbans i sobirans, la fragmentació jurisdiccional, el comerç i la guerra. Una tercera discussió gira entorn de les relacions i interaccions entre les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat d'Antic Règim descrites per Jean Meuvret (1946) i Pierre Goubert (1960). En contra de la correlació mecànica entre carestia i mortalitat epidèmica, els epidemiòlegs han demostrat que la incidència dels nivells de nutrició sobre la letalitat de determinades malalties contagioses, com la pesta bubònica, fou feble o nul·la. En canvi, la incidència que les epidèmies tingueren sobre la producció i la distribució alimentària a l'Europa premoderna és força desconeguda dels historiadors. Aquestes controvèrsies es troben en els orígens de la tesi doctoral que Joan Maltas i Montoro va dur a terme a la Universitat de Lleida entre els anys 2013 i 2019 i de la qual aquest llibre n'és una versió abreujada; n'expliquen, de fet, els objectius, l'abast temàtic i la cronologia. (Editorial).

La Formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina / Mònica Bosch i Portell
Bosch i Portell, Mònica


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2022
379 p. : taules, gràf. ; 24 cm (Estudis, 85) 

La extraordinària riquesa documental de l'Arxiu dels Carles, dipositat a l'Arxiu Diocesà de Girona, ha estat la base d'aquest treball, tesi doctoral de Mònica Bosch, investigadora assídua paral·lelament de diferents arxius històrics, que han anat ampliant les fonts documentals d'aquest estudi, per poder aprofundir així en aspectes que permeten contextualitzar millor el cas dels Carles, la història de la família de la Casa Carles, el singular edifici de la plaça del Vi de Girona. Això ha permès resseguir amb precisió i amb rigor, tal com fa Mònica Bosch, el procés de la formació de la classe dels hisendats en el període de la crisi d'antic règim i l'anomenada revolució liberal. L'autora aconsegueix presentar els Carles, a partir de la documentació adequada, en companyia d'altres membres de la mateixa classe social, i també ens ha informat sobre el paper important d'alguns personatges, com a administradors o creditors, en els avatars d'aquestes famílies, sense oblidar-se de la posició subordinada dels masovers i dels emfiteutes. Podem entendre millor, per exemple, que els inicis de la democràcia, associats al sufragi censatari, anessin acompanyats de la desafecció generalitzada envers el nou sistema electoral que l'autora ha sabut plasmar en el llibre. Tot plegat resulta un bon antídot contra la visió lineal de la historia que suposa la seva tesi, valedora de la Beca Raimon Noguera i convertida ara en aquest llibre. (Editorial).

Col·lecció diplomàtica de la baronia d'Entença (1174-1411) / [edició a cura de: Manuel Romero Tallafigo, Maria Teresa Palet Plaja]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
727 p. ; 24 cm (Diplomataris, 84) 
Índex toponímic i antroponímic.
ISBN 9788413034201

Dins la ingent obra de preparar la totalitat dels documents de totes les èpoques i tots els llocs de la baronia d'Entença, aquest llibre recull una col·lecció documental d'una època (1174-1411) i d'uns llocs determinats: Vandellós, l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa, Pratdip i Mòra seguint un ordre cronològic. No s'inclouen aquí dos documents ja publicats: 1) el Capbreu de la Baronia d'Entença (s. XIV) (1987) i 2) el manuscrit Usatges de Tivissa, Vandellòs i Coll de Balaguer. Informació d'en Borràs de Pegueroles (2022). Els autors ofereixen el seu estudi històric a modus de preàmbul per tal de fer més assequibles els documents, les persones, els fets i els llocs. Aquests documents revesteixen un particular interès, no solament per a la història d'aquella terra, sinó també per l'onomàstica, la toponímia i l'antroponímia. Per això, aporten els índexs corresponents. Així mateix, han elaborat un lèxic català ordenat alfabèticament. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre (1200-1265) / [a cura de: Robert Àlvarez Masalias]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
551 p. ; 24 cm (Diplomataris, 83) 
ISBN 9788413034195

El diplomatari que presentem és continuació del que, l'any 1998, va escriure el Sr. Xavier Pérez i Gómez, i publicà la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (Segles X-XII), i omple el període que va dels anys 1200 a 1265. la cartoixa de Montalegre va ser formada per la unió de dues cartoixes preexistents: Sant Pau del Maresme, a l'actual Sant Pol de Mar, i Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa. Sant Pau del Maresme fou la primera i amb ella comença la història de la cartoixa de Montalegre. Sant Pau del Maresme era un castell situat dalt d'un roquer a la vora de la mar. El comte Ramon Berenguer I, després d'haver-lo reedificat, l'any 1069 el donà a l'abadia cluniacenca de Santa Maria i Sant Honorat de Lerins, a Provença, la qual hi establí una comunitat que hi va romandre fins l'any 1265, quan el prior de Lerins, Pere Carles, en representació del seu abat, Nicolau, el va vendre a l'arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí, conqueridor d'Eivissa i Formentera. El darrer document del present diplomatari és del 4 de maig de 1265. Amb ell acaba la prehistòria de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre. Uns dies després, el 22 de maig, Guillem de Montgrí compraria el castell de Sant Pau del Maresme i donaria inici a la història de la nostra cartoixa. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida : Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143) Volum I / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
641 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413032610

Encara que el primer document sigui datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments publicats en aquesta col·lecció diplomàtica fa referència al període de temps que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure com gairebé tot canviava, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. Aquest primer volum de la primera part recull la introducció i estudi dels documents que es transcriuen al segon volum, amb una anàlisi molt completa sobre el seu enquadrament temporal i espacial. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida. Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143). Volum II / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
734 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413033136

Aquest és el segon volum de la primera part, on l'autor transcriu, regesta els documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143), afegint els índex toponímics i antroponímics. Excepte el primer document, datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments d'aquesta col·lecció diplomàtica corresponen al període que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure canvis substancials, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. (Editorial).

De Rebus Gestis Ecclesiae : els llibres de notes del capítol catedral de Tarragona (1734-1930) / edició a cura de Joan Maria Quijada Bosch i Neus Sánchez Pié



Barcelona : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2014
893 p.  (Textos i documents, 56) 
ISBN 9788499755212

En aquesta publicació s'ha recollit la informació detallada que contenen els quatre llibres de notes o De Rebus Gestis que es conserven a l'Arxiu Capitular de Tarragona (ACT) reunida i relatada pels propis canonges, normalment el secretari o el doctoral. Aquests relats van des de l'any 1734 fins a l'any 1930 sent la primera entrada la celebració d'un Te Deum per donar gràcies a Déu per les victòries aconseguides per l'exèrcit espanyol al regne de Nàpols el 24 d'octubre del 1734 i l'última l'adquisició per part del capítol d'un panteó al cementiri de la ciutat. Entre una data i l'altra es narren més de 500 esdeveniments succeïts a Tarragona durant els segles XVIII, XIX i XX. Entre totes les matèries podem destacar les referències a entrades de nous arquebisbes, reis, processons i rogatives per demanar pluja, l'exposició de fenòmens meteorològics rars així com altres episodis curiosos ocorreguts a Tarragona i el Camp de Tarragona.

El Mostassaf i els llibres de mostassaferia a la Corona d'Aragó (segles XIII-XV) / Pablo José Alcover Cateura
Alcover Cateura, Pablo José


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2021
533 p. : il. ; 24 cm (Estudis, 84 ) 
Bibliografia.
ISBN 9788413033228

Pocs espais urbans dels municipis de l'edat mitjana representen millor la vida i el seu batec que el mercat. La plaça de les cols, de la palla, de la peixateria vella, de la carnisseria nova i tants altres noms i denominacions populars són testimonis d'un passat en què homes i dones anaven a comprar i vendre aliments i altres productes a uns llocs especialment pensats per a aquesta tasca. Anar a plaça era una de les activitats setmanals més característiques dels veïns de les viles i ciutats no solament durant els segles XIV i XV sinó fins al segle XVIII. Però l'espai de comerç urbà no tenia un sol ús, el mercantil: allà també s'hi realitzaven altres activitats públiques com processons, execucions, ballades i festeigs. L'obra es vincula clarament a la història de l'alimentació, sota el mestratge del professor Antoni Riera Melis, establint les característiques generals relatives a la legislació del mercat alimentari municipal. A més, és una recerca sobre història institucional perquè és un estudi d'un ofici municipal, la mostassaferia. La relació entre aquestes dues vies de recerca deriva de les fonts primàries del treball: els manuscrits de la mostassaferia, obres que foren manuals d'aquest ofici municipal i alhora recopilacions de la legislació local i general sobre els aliments i altres productes del mercat urbà a la baixa edat mitjana. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450) / edició a cura de: Robert Àlvarez Masalias



Barcelona : Fundació Noguera, 2020
2 vols. (1123 pàgines) ; 24 cm (Diplomataris, 79-80) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Introducció i sumaris en català, text bilingüe en català i llatí.
ISBN 9788413032221

L'any 1415 la cartoixa de Vallparadís comprava a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona la casa de Montalegre, i les dues cartoixes, Sant Jaume de Vallparadís i Sant Pau del Maresme, compraren el mas Rovira, amb la finalitat d'edificar en els seus terrenys el nou monestir de Nostra Senyora de Montalegre. que per tant, tinguè el seu marc territorial entre el Maresme, Terrassa i el Vallès. El divendres, 24 de juliol de 1835, els monjos de la cartoixa havien estat alertats pel seu procurador de Barcelona, qui havia retornat apressadament a Montalegre, del perill que s'apropava. L'endemà, es produïren greus disturbis a Barcelona que al vespre derivaren en la crema de diversos convents. El dilluns al matí, dia 27, quaranta carros proporcionats per persones amigues s'emportaven a llocs segurs els objectes més valuosos de la cartoixa, entre ells els volums de la biblioteca i la col·lecció de pergamins. El dia 31 la cartoixa fou incendiada en gran part i a continuació saquejada. La majoria d'aquells documents acabaren dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'hi conserven 2.613 pergamins, 92 volums i 72 lligalls. Aquesta obra en dos volum recull la documentació que conforma el Diplomatari. El primer volum, amb l'estudi introductori sobre la documentació i dels diferents establiments monàstics i propietats, més el regest i la transcripció dels primers 159 documents, que van des de l'any 916 fins al 1346. Els pergamins que van del número 1 al 170, els quals abasten fins a l'any 1199, han estat publicats a cura de Xavier Pérez i Gómez. l'any 1998, per la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII).

Manual de Siurana (1229-1239) / [Ignasi J. Baiges i Jardí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
407 p. ; 24 cm (Acta notariorum Cataloniae, 29) 
Bibliografia. Índex. Text en català i llatí.
ISBN 9788413032344

A Catalunya detectem la presència de notaris i de documentació notarial pròpiament dita des de mitjan segle XII, si deixem a part els rogataris que feien les funcions de notaris en els segles anteriors a la recepció del dret romà i dels usos sorgits entorn de l'Escola de Glossadors de Bolonya. La presència d'aquest material ha facilitat l'elaboració d'estudis sobre l'activitat de diverses notaries catalanes del segle XIII (Alcover, Terrassa i Vic, entre altres) i presentar l'edició de les notes, les imbreviaturae, que van redactar els seus detentors en aquesta època primerenca de la implantació del notariat a Catalunya. Si des del segle IX, la presencia majoritària d'escrivans vinculats a l'Església (levites, preveres, ardiaques, monjos, etc.) contrasta amb l'escassa activitat de laics fent les funcions de rogataris (generalment identificats com a laicus o per la seva professió, com és el cas d'algun iudex o magister), a partir de la segona meitat del segle XII aquests escrivans començaran a adaptar-se a la nova realitat, tot iniciant la seva transformació vers el notari públic, un professional investit de la fe pública per part de qui tenia la potestat de conferir-la. De la mateixa manera, l'escriptura, la carta altmedieval, amb un discurs documental vehiculat per la Llei Gòtica, esdevé l'instrumentum publicum, amb l'adaptació del seu formulari als nous corrents jurídics i a les noves figures contractuals que exigia la realitat econòmica i social del moment. Un dels canvis més significatius en l'activitat dels notaris catalans és la presència molt primerenca -a partir de la década dels anys vint del segle XIII- dels primers llibres de notes: Un d'aquests primers llibres és el més antic de la notaria de Siurana, l'únic que es conserva d'aquesta centúria. (Editorial).

Diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona (1039-1241) / estudi i edició a cura de Irene Brugués, Núria Jornet-Benito i Coloma Boada (directors) ; Carme Muntaner, Jordi Casals



Barcelona : Fundació Noguera, 2019
608 p. ; 24 cm (Diplomataris, 78) 
Bibliografia. Índexs. Conté: L'arxiu de Santa Clara de Barcelona / Núria Jornet-Benito, Irene Brugués i Coloma Boada - El productor: Santa Clara de Barcelona ; El fons i la col·lecció de pergamins ; Les actuacions arxivístiques - El monestir a través de la col·lecció de pergamins / Núria Jornet-Benito - La fundació i l'enclavament urbà ; La primera comunitat ; Els vincles devocionals -- Bibliografia -- Edició diplomàtica / Irene Brugués i Carme Muntaner ; Jordi Casals (textos hebreus) ; Normes de transcripció i edició ; Les fonts ; Taula d'abreviatures ; Documents ; Índex d'antropònims i topònims / Coloma Boada i Irene Brugués.

El present treball no és el diplomatari d'aquest monestir, sinó que, com el seu títol indica,és el diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona entre dues dates concretes, el 1039, any del primer pergamí de la col·lecció, i el 1241. S'optà pel 1241 com una data significativa per a la història del monestir, ja que fou l'any de la mort del papa Gregori IX i del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, dos actors amb un paper molt destacat en la fundació i assentament d'aquesta primera comunitat de clarisses en terres catalanes. Així, doncs, edita tan sols aquells documents que formen (o han format) part de la col·lecció de pergamins del fons d'aquest monestir, i no altres documents dins el mateix marc cronològic referents a Santa Clara de Barcelona, però conservats en altres arxius, fons o suports. (FN).

Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
2 vols. (978 pàgines) : taules genealògiques ; 24 cm (, Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788413031156 (oc)
ISBN 9788413030937 (v. 1)
ISBN 9788413031149 (v. 2)

El primer volum d'un treball madur i complex, que està estructurat en dues parts, la primera de les quals està dedicada a les institucions pròpies, generades pel territori de Girona durant el període objecte d'anàlisi, i la segona se centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. El segon i darrer volum d'aquest complet treball es centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. Ens trobem davant d'una obra ambiciosa, rellevant, ben dissenyada, ben documentada, ben dirigida i ben escrita. (FN).

Les Argenteres de Falset (1342-1358) : gestió, control i registre de l'explotació minera i metal·lúrgica de la plata a la Catalunya medieval / Albert Martínez i Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
435 p. : il. ; 25 cm (Estudis, 81) 
Aquesta monografia ha estat publicada gràcies a l'adjudicació de la XXVI Beca Notari Raimon Noguera (2016), en la modalitat d'Història Medieval. Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413031347

El llibre recull bona part del contingut i les conclusions de la recerca que va donar lloc a la tesi doctoral titulada "Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358): regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset, la qual va ser defensada a la Universitat de Lleida el 18 de setembre del 2014 i guardonada amb el premi extraordinari de doctorat del curs 2015/2016 en l'àmbit d'Història, Història de l'Art i Història Social a la mateixa universitat. En ell s'estudia l'activitat d'una manera global, des de l'extracció del mineral fins a l'obtenció del metall noble, durant el període en què l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou va ser comte de les Muntanyes de Prades: des del 1342 fins al 1358. Una època en què l'explotació de l'argent va adquirir especial rellevància. (FN).

El Primer segle dels Jerònims a Catalunya : Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


Barcelona : Fundació Noguera, 2019
416 p. ; 24 cm (Estudis, 82) 
Bibliografia.
ISBN 9788413031491

Els jerònims tingueren una implantació pobra a Catalunya. Tan sols comptaren amb dos monestirs masculins, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393-1835) i Sant Jeroni de Montolivet / Murtra (1413-1835), i un de femení, Sant Maties. Aquest feble arrelament és la causa de la falta d'atenció historiográfica. Aquest treball es fruit de diversos estudis previs i ve a analitzar tots els aspectos de la vida d'aquests monestirs durant el primer segle d'implantació a Catalunya. El capítol inicial analitza les fites de l'establiment dels jerònims a Catalunya (fundació dels dos monestirs, intents de fusió, integració a l'orde dels jerònims), i els seguùents es focalitzen en àmbits específics: els religiosos (origen, entrada i arrelament), l'organització i l'activitat de la comunitat (càrrecs, funcions, personal contractat), l'economia (patrimoni i principals benefactors) i la construcció dels dos cenobis. Clou el text una aproximació cronològica, que integra tots els aspectes anteriors. (FN).

Els Llibres de privilegis i canalars de Mataró (1294-1819) / edició a cura de Jesús Rodríguez Blanco, Alexis Serrano Méndez



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2020
725 p. ; 24 cm (Llibres de privilegis, 16) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.
ISBN 9788413032184
ISBN 9788413032191

Compilació dels privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779). El privilegi atorgat per Alfons el Magnànim el 27 de juny del 1419 és a la base de la constitució del primer embrió de govern o d'autogovern municipal mataroní. I, a la vegada, és un bon exemple per entendre, o explicar, què eren o què entenem per privilegis (reials, però no només) durant les edats mitjana i moderna. Com la majoria de privilegis reials, el del 1419 conté tota una sèrie de capítols o articles, tretze en concret, amb concessions o prerrogatives que el monarca atribuí als mataronins, entesos en el sentit ampli d'habitants del terme del castell de Mataró. Mataró aconseguí, el 20 de març del 1702, el privilegi de ciutat, una de les grans fites de la nostra història local. Com en altres indrets, aquests privilegis eren recollits en compilacions, volums que s'havien designat, tradicionalment, com a llibres de privilegis i canalars, mot que, en català antic, significa calendari i que, per tant, designa, en aquest context, aquells fets o dates assenyalades de les quals es volia, o calia, conservar memòria. (FN).

L'Impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps / Xevi Camprubí i Pla
Camprubí i Pla, Xevi


Barcelona : Fundació Noguera, 2018
639 p. : il. ; 24 cm + 1 disc d'ordinador (Estudis, 75) 
Bibliografia. Conté en el cd: Annexos: Catàleg de la premsa publicada a Barcelona - Repertori d'obres no periodístiques.

L'origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l'aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d'aquell segle, gràcies a l'acció d'uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s'organitzava l'estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral·lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període.

Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).

El Memorial dels infants : edició crítica d'una font per a l'estudi de la infància a la Barcelona del segle XV / Salvatore Marino ; presentació d'Ignasi J. Baiges Jardí ; estudi introductori de Salvatore Marino, Daniel Piñol, Teresa Vinyoles
Marino, Salvatore


Barcelona : Fundació Noguera, 2019
168 p. ; 24 cm (Estudis, 77) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413030784

La publicació del Memorial dels infants de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona posa a l'abast dels estudiosos una font de primera mà per a l'estudi de la història hospitalària a la ciutat de Barcelona, i es mostra, una vegada més, la capacitat d'aquesta ciutat, de les seves institucions i els seus representants de posar-se al capdavant de les reformes hospitalàries que exigia la societat barcelonina de principis del segle XV, contemporàniament al que s'estava produint a altres ciutats europees com Siena, Florència, París, Milà o Nàpols. L'estudi previ a l'edició del Memorial ressalta el paper de l'escriptura com a eina fonamental per a la conservació, custòdia i gestió de la documentació que va generar l'Hospital. Ben aviat va sorgir la necessitat d'elaborar unes ordinacions per regular l'exercici, el correcte funcionament dels diferents serveis, la documentació que s'hi produïa, les obligacions dels oficials i treballadors, en definitiva, i en paraules dels autors, "ordenar de forma eficaç tot allò que era necessari per a l'organització de l'Hospital". Hi ha una clara voluntat de control de totes les activitats dutes a terme i de totes les persones involucrades, entre les quals les criatures que eren deixades a les seves portes, autèntiques protagonistes del Memorial i de molta altra documentació notarial. (Fundació Noguera).

Inventari de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle XX, (1901-1940). Volum IX / per Lluïsa Cases i Loscos



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2019
622 p. ; 24 cm (Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 37) 
Referències bibliogràfiques. Índexs.
ISBN 9788413031330

Com es feu amb el segle XIX, en què es tallà en el 1862 -any de promulgació de la Llei orgànica del notariat-, tampoc en aquest cas s'ha dividit el segle XX per la meitat i s'ha optat pel tall cronològic més coherent del final del período bèl·lic de 1936-1939. I també com en els dos volums anteriors, es descriuen els protocols de Badalona, localitat que, tot i formar districte propi des de la demarcació notarial de 1983, cal incloure-la dins el de Barcelona, perquè així es considerà en la primera demarcació de 1866 i per fidelitat al principi segons el qual un canvi en la demarcació no ha de comportar en cap cas la remoció física de la seva documentació.

L'Esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516) : un port mediterrani sota la influència del primer tràfic negrer / Ivan Armenteros
Armenteros Martínez, Iván


Lleida : Pagès, 2015
IV, 491 p. : il., gràf. ; 24 cm (Estudis, 71) 
Bibliografia. A coberta i a portada: Fundació Noguera.
ISBN 9788499757025

Barcelona és, i no ens hauríem de cansar de repetir-ho, un observatori privilegiat, únic i immillorable, per a l'estudi de l'esclavitud mediterrània medieval. Perquè enlloc més no s'hi conserven fonts documentals tan riques, abundoses i continuades des de l'alta edat mitjana fins a l'època moderna. I, per tant, enlloc més no es poden fer estudis diacrònicament i sincrònicament tan ben apuntalats. Perquè, a Barcelona, l'esclavitud hi va tenir un impacte demogràfic molt important. I perquè en fou, segurament, el pol més significatiu i representatiu. La quantitat d'esclaus i esclaves; la seva diversitat d'orígens i procedències; la gran incidència quantitativa del gènere masculí abans de l'inici del tràfic negrer; la possibilitat de resseguir-hi, com enlloc més no és possible, els inicis del model d'esclavitud medieval; o la transició del model mediterrani d'esclavitud medieval al primer tràfic negrer (objecte d'aquesta monografia) i, successivament, a l'esclavitud atlàntica moderna, converteixen Barcelona en un laboratori de recerca sense parió, en l'únic "model" que es pot estudiar de manera tan transversal. (Editorial).