Col·lecció diplomàtica de la baronia d'Entença (1174-1411) / [edició a cura de: Manuel Romero Tallafigo, Maria Teresa Palet Plaja]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
727 p. ; 24 cm (Diplomataris, 84) 
Índex toponímic i antroponímic.
ISBN 9788413034201

Dins la ingent obra de preparar la totalitat dels documents de totes les èpoques i tots els llocs de la baronia d'Entença, aquest llibre recull una col·lecció documental d'una època (1174-1411) i d'uns llocs determinats: Vandellós, l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa, Pratdip i Mòra seguint un ordre cronològic. No s'inclouen aquí dos documents ja publicats: 1) el Capbreu de la Baronia d'Entença (s. XIV) (1987) i 2) el manuscrit Usatges de Tivissa, Vandellòs i Coll de Balaguer. Informació d'en Borràs de Pegueroles (2022). Els autors ofereixen el seu estudi històric a modus de preàmbul per tal de fer més assequibles els documents, les persones, els fets i els llocs. Aquests documents revesteixen un particular interès, no solament per a la història d'aquella terra, sinó també per l'onomàstica, la toponímia i l'antroponímia. Per això, aporten els índexs corresponents. Així mateix, han elaborat un lèxic català ordenat alfabèticament. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre (1200-1265) / [a cura de: Robert Àlvarez Masalias]



Barcelona : Fundació Noguera, 2022
551 p. ; 24 cm (Diplomataris, 83) 
ISBN 9788413034195

El diplomatari que presentem és continuació del que, l'any 1998, va escriure el Sr. Xavier Pérez i Gómez, i publicà la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (Segles X-XII), i omple el període que va dels anys 1200 a 1265. la cartoixa de Montalegre va ser formada per la unió de dues cartoixes preexistents: Sant Pau del Maresme, a l'actual Sant Pol de Mar, i Sant Jaume de Vallparadís, a Terrassa. Sant Pau del Maresme fou la primera i amb ella comença la història de la cartoixa de Montalegre. Sant Pau del Maresme era un castell situat dalt d'un roquer a la vora de la mar. El comte Ramon Berenguer I, després d'haver-lo reedificat, l'any 1069 el donà a l'abadia cluniacenca de Santa Maria i Sant Honorat de Lerins, a Provença, la qual hi establí una comunitat que hi va romandre fins l'any 1265, quan el prior de Lerins, Pere Carles, en representació del seu abat, Nicolau, el va vendre a l'arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí, conqueridor d'Eivissa i Formentera. El darrer document del present diplomatari és del 4 de maig de 1265. Amb ell acaba la prehistòria de la cartoixa de Nostra Senyora de Montalegre. Uns dies després, el 22 de maig, Guillem de Montgrí compraria el castell de Sant Pau del Maresme i donaria inici a la història de la nostra cartoixa. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida : Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143) Volum I / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
641 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413032610

Encara que el primer document sigui datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments publicats en aquesta col·lecció diplomàtica fa referència al període de temps que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure com gairebé tot canviava, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. Aquest primer volum de la primera part recull la introducció i estudi dels documents que es transcriuen al segon volum, amb una anàlisi molt completa sobre el seu enquadrament temporal i espacial. (Editorial).

Col·lecció diplomática de l'Arxiu Capitular de Lleida. Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143). Volum II / estudi i edició a cura de Jordi Bolòs



Barcelona : Fundació Noguera, 2021
734 p. ; 24 cm (Diplomataris, 81) 
Referències bibliogràfiques. Índex toponímic i antroponímic. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788413033136

Aquest és el segon volum de la primera part, on l'autor transcriu, regesta els documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (fins l'any 1143), afegint els índex toponímics i antroponímics. Excepte el primer document, datat en época visigoda, gairebé tot el conjunt d'instruments d'aquesta col·lecció diplomàtica corresponen al període que s'estén des del segle X fins a mitjan segle XII. I la majoria es pot relacionar amb la Ribagorça i amb les terres del Cinca Mitjà o la Llitera. Entre els segles X i XIII, les diverses generacions d'homes i de dones que vivien a la Ribagorça, al bell mig de la qual s'alçava la catedral de Sant Vicenç de Roda, van veure canvis substancials, en un entorn de conquesta, on la guerra hi era sovint present. (Editorial).

Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450) / edició a cura de: Robert Àlvarez Masalias



Barcelona : Fundació Noguera, 2020
2 vols. (1123 pàgines) ; 24 cm (Diplomataris, 79-80) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Introducció i sumaris en català, text bilingüe en català i llatí.
ISBN 9788413032221

L'any 1415 la cartoixa de Vallparadís comprava a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona la casa de Montalegre, i les dues cartoixes, Sant Jaume de Vallparadís i Sant Pau del Maresme, compraren el mas Rovira, amb la finalitat d'edificar en els seus terrenys el nou monestir de Nostra Senyora de Montalegre. que per tant, tinguè el seu marc territorial entre el Maresme, Terrassa i el Vallès. El divendres, 24 de juliol de 1835, els monjos de la cartoixa havien estat alertats pel seu procurador de Barcelona, qui havia retornat apressadament a Montalegre, del perill que s'apropava. L'endemà, es produïren greus disturbis a Barcelona que al vespre derivaren en la crema de diversos convents. El dilluns al matí, dia 27, quaranta carros proporcionats per persones amigues s'emportaven a llocs segurs els objectes més valuosos de la cartoixa, entre ells els volums de la biblioteca i la col·lecció de pergamins. El dia 31 la cartoixa fou incendiada en gran part i a continuació saquejada. La majoria d'aquells documents acabaren dipositats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on s'hi conserven 2.613 pergamins, 92 volums i 72 lligalls. Aquesta obra en dos volum recull la documentació que conforma el Diplomatari. El primer volum, amb l'estudi introductori sobre la documentació i dels diferents establiments monàstics i propietats, més el regest i la transcripció dels primers 159 documents, que van des de l'any 916 fins al 1346. Els pergamins que van del número 1 al 170, els quals abasten fins a l'any 1199, han estat publicats a cura de Xavier Pérez i Gómez. l'any 1998, per la Fundació: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII).

Diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona (1039-1241) / estudi i edició a cura de Irene Brugués, Núria Jornet-Benito i Coloma Boada (directors) ; Carme Muntaner, Jordi Casals



Barcelona : Fundació Noguera, 2019
608 p. ; 24 cm (Diplomataris, 78) 
Bibliografia. Índexs. Conté: L'arxiu de Santa Clara de Barcelona / Núria Jornet-Benito, Irene Brugués i Coloma Boada - El productor: Santa Clara de Barcelona ; El fons i la col·lecció de pergamins ; Les actuacions arxivístiques - El monestir a través de la col·lecció de pergamins / Núria Jornet-Benito - La fundació i l'enclavament urbà ; La primera comunitat ; Els vincles devocionals -- Bibliografia -- Edició diplomàtica / Irene Brugués i Carme Muntaner ; Jordi Casals (textos hebreus) ; Normes de transcripció i edició ; Les fonts ; Taula d'abreviatures ; Documents ; Índex d'antropònims i topònims / Coloma Boada i Irene Brugués.

El present treball no és el diplomatari d'aquest monestir, sinó que, com el seu títol indica,és el diplomatari de la col·lecció de pergamins del monestir de Santa Clara de Barcelona entre dues dates concretes, el 1039, any del primer pergamí de la col·lecció, i el 1241. S'optà pel 1241 com una data significativa per a la història del monestir, ja que fou l'any de la mort del papa Gregori IX i del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, dos actors amb un paper molt destacat en la fundació i assentament d'aquesta primera comunitat de clarisses en terres catalanes. Així, doncs, edita tan sols aquells documents que formen (o han format) part de la col·lecció de pergamins del fons d'aquest monestir, i no altres documents dins el mateix marc cronològic referents a Santa Clara de Barcelona, però conservats en altres arxius, fons o suports. (FN).

Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).

Butllari de Catalunya : documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) / edició a cura de Tilmann Schmidt, Roser Sabanés i Fernández



Barcelona : Fundació Noguera, 2016
3 vols. (2272 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 73-75) 
Bibliografia. Índexs. Text de l'estudi en català i text de les butlles en llatí.
ISBN 9788499757759 (o.c.)
ISBN 9788499757681 (v.1)
ISBN 9788499757698 (v.2)
ISBN 9788499757704 (v.3)

En la llarga època que comprèn el butllari, -més de 200 anys- el papat intervenía en els assumptes estatals de relativa importancia i en aquells altres de tipus social, cultural, polític, militar, i fins i tot en els petits assumptes de relacions amistoses de les famílies de les cases reials, especialment en l'àmbit del dret familiar i matrimonial. Tot plegat serveix per a conèixer la posició adoptada per la Santa Seu en els diferents moments i matèries en què la seva opinió era requerida. Perquè el papa no era només una autoritat eclesiàstica i espiritual sinó també secular i política, el butllari, que conté les butlles papals originals en els arxius de Catalunya, esdevé com una síntesi de la història de l'Església i dels territoris de la Corona d'Aragó a més d'una eina imprescindible per als investigadors de l'època. Trobaran, a més de la transcripció del text original, el regest de cadascun dels documents. El primer volum abasta les butlles papals del segle XIII: D'Innocenci III (1198) a Benet XI (1304). El volum II compren les butlles del Papat d'Avinyó: de Climent V (1305) a Gregori XI (1377). El volum III compren les butlles del Cisma d'Occident: d'Urbà VI (1378) a Benet XIII (1417) i el Concili General de Constança.

L'Herètica pravitat a la Corona d'Aragó : documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324) / edició a cura de Sergi Grau Torras, Eduard Berga Salomó, Stefano M. Cingolani



Barcelona : Fundació Noguera, 2015
2 vols. (963 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 69, 70) 
Bibliografia. Índex. Text en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499756998 (o.c.)
ISBN 9788499756950 (vol. 1)
ISBN 9788499756967 (vol. 2)

Recopilació de tots els documents que estan relacionats amb l'heretgia i els processos inquisitorials de la Corona d'Aragó, des de les primeres referències documentades l'any 1155 fins als testimonis dels últims creients càtars de l'any 1324. Aquest període està relacionat amb l'aparició de diversos moviments religiosos que foren condemnats i catalogats com a heretgies; de tots ells destaquen, pel seu gran impacte en diverses regions europees, els càtars i els valdesos. L'objectiu d'aquesta recopilació és, doncs, el de reunir en un mateix volum totes les referències sobre aquestes dissidències per posar a disposició dels estudiosos un seguit de documents que, en el seu conjunt i contextualitzats en el marc específic en què apareixen, ofereixen dades per a l'estudi d'aquests moviments religiosos, les seves representacions i les actuacions inquisitorials que deriven de la persecució. Els documents inèdits que es presenten provenen de diversos arxius, principalment de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de la Bibliothèque Nationale de França, dels Archives départementales des Pyrénées-Orientales de Perpinyà, de la Biblioteca Apostolica Vaticana, de l'Arxiu Capitular de Mallorca, de l'Arxiu Històric de l'Arxidiòcesi de Tarragona i de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid. Aquest diplomatari també inclou documentació que ja ha estat publicada anteriorment. (FN).

Diplomatari de Santa Maria de les Franqueses, 1075-1298 / edició a cura de Javier Escuder



Barcelona : Fundació Noguera, 2016
505 p. ; 24 cm (Diplomataris, 72) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499757667

Recull de més de 300 documents del monestir cistercenc, la comunitat femenina de les Franqueses, entre els rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i el Segre. L'autor en fa l'estudi històric i presenta els documents cronològicament. La documentació més antiga data de 1075, tot i que el monestir no comença a generar-ne fins al 1186. El darrer document transcrit data de l'any 1298. (FN).

Diplomatari de Pere el Gran. 2 : relacions internacionals i política exterior (1260-1285) / edició i estudi a cura de Stefano M. Cingolani



Barcelona ; [Lleida] : Fundació Noguera : Pagès, 2015
835 p. ; 24 cm (Diplomataris, 68) 
Índexs toponímic i onomàstic. Bibliografia. Text en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499756226

Aquest segon volum del diplomatari, recull documents relatius a la política exterior i a les relacions internacionals procedents dels registres de la Reial Cancelleria; s'hi inclouen també els documents procedents d'un qüern conservat al fons Varia de Cancelleria. Es publiquen ordenats: relacions amb la Corona de Castella, amb el regne de Mallorca, amb el regne de Navarra,amb el regne de Portugal, d'Anglaterra,França ,amb Carles d'Anjou, amb els diferents estats i nobles italians, amb el papat, amb el món musulmà i altres relacions més esporàdiques. (FN).

Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301) / edició a cura d'Elvis Mallorquí



Barcelona : Fundació Noguera, 2015
429 p. : il. ; 24 cm (Diplomataris, 67) 
Referències bibliogràfiques. Índex. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788499755793

La vinculació entre una família de cavallers i una casa forta establerta al mig d'una parròquia rural era molt estreta, tant que el cognom dels primers i el nom propi de la segona solien coincidir.La casa forta era el centre d'un feu format per terres conreades i ermes, per cases, trilles, farraginars, vinyes, arbres, colomers, horts, molins, masos, bordes i, és clar, pels homes i les dones propis que hi vivien. Situacions similars es detecten arreu de la Catalunya Vella. Qui eren, però, aquests cavallers? Quin era el seu origen? Als usatges queda clar que els cavallers ocupaven el graó més baix dintre del grup dels "homines nobiles", grup format pels "reges et principes, magnates et milites" i oposat als "ignobiles", és a dir, als "rustici et pagenses, mercerii et negociatores". En realitat, però, els cavallers eren més a prop dels pagesos que no pas dels grans nobles. Els Cartellà de Maçanet de la Selva procedeixen d'una branca secundària dels Cartellà, una de les grans famílies nobles de les terres de Girona; de l'altra, descendeixen dels Maçanet, que a mitjan segle XII van participar en les dotacions dels monestirs de Roca-rossa i Valldemaria. Per fortuna, a la Biblioteca de Catalunya es conserven els pergamins del seu arxiu particular. (FN).

Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713) : Volum III, IV / estudi i edició a cura de M. Josepa Arnall i Juan, Anna Gironella i Delgà



Girona ; Barcelona : Ajuntament de Girona : Fundació Noguera : Caixa de Girona, 2000
2 vols. (2092 p). ; 24 cm (Diplomataris, 30-31)  /  (Documents de l'Arxiu Municipal, 6-7) 
Referències bibliogràfiques. Índexs. A la part superior de la portada: Fundació Noguera. Textos en català i llatí.
ISBN 84-7935-704-5 (o.c.)

Continuació de la important tasca de publicació de les fonts municipals gironines que havia iniciat Josepa Arnall; Anna Gironella ha estat l'encarregada de completar i culminar aquesta edició. L'espai de temps tractat en aquest volum i el següent abasta des de l'inici del regnat de Carles I fins a l'ocupació militar del país per part de Felip V, és a dir, hi compren tot el període de la casa d'Àustria, fins a arribar -amb el Decret de Nova Planta- i la fi del modus català de relació entre municipalitat i reialesa. (FN).

Diplomatari de Sant Pere d'Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291 / edició a cura de Pere Puig i Ustrell, [et al.]



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2013
592 p. ; 24 cm (Diplomataris, 63) 
Textos en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499753263

Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants, 911-1300 / edició a cura d'Elvis Mallorquí



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2013
2 vols. : il. ; 24 cm (Diplomataris, 64-65) 
Referències bibliogràfiques i índex. Textos en llatí, introducció i comentaris en català.
ISBN 9788499753911

A l'interior del traçat de les muralles de Girona aixecades a la segona meitat del segle XIV, encara s'alcen avui el claustre i l'església de Sant Pere que, juntament amb el petit temple de Sant Nicolau, són els principals testimonis del complex monàstic de Sant Pere de Galligants. A banda de tot el ric patrimoni material de Sant Pere de Galligants, encara queden moltes ombres sobre el seu passat històric, en bona part originades per les dificultats d'accés fins fa relativament pocs anys al que queda avui del seu fons arxivístic. La present publicació del recull dels documents anteriors a 1300 és una aportació fonamental. (Editorial).

Diplomatari de Sant Llorenç del Munt (1101-1230) / edició a cura de Pere Puig i Ustrell, [et al.]



Barcelona : Fundació Noguera, 2013
621 p. ; 24 cm (Diplomataris, 66) 
Índex. Text en llatí, introducció en català.
ISBN 9788499754307

Coincidint amb el mil·lenari de la fundació del monestir, presenta l'edició de la segona part del Diplomatari del cenobi de Sant Llorenç del Munt, corresponent als pergamins d'entre els anys 1101 i 1230. Continua així la tasca d'edició dels pergamins "lorenzans" els segles X i XI, completant la publicació d'aquest ric fons monàstic en el seu període altmedieval. (Editorial).

Diplomatari de Pere el Gran / edició i estudi a cura de Stefano M. Cingolani



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2011-
868 p. ; 24 cm (Diplomataris, 62) 
Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 9788499751351

En aquest volum es publiquen els pergamins i les cartes datats al regnat de Pere el Gran que són a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, als fons de Cancelleria, Pergamins Pere II, Cartes Reials Diplomàtiques Pere II, i Consell de Cent. A més s'hi inclouen un cert nombre de pergamins del regnat de Jaume I, on la intervenció de l'infant Pere és directa, i algun altre document que hi ha registrat a les Cartes Reials Diplomàtiques de Jaume I i d'Alfons II, i al fons de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Aquest diplomatari representa tan sols un petit pas endavant, tenint en compte l'enorme quantitat de documentació encara per publicar, sobretot perquè, tot i l'extrema síntesi i parcialitat de la documentació aplegada, palesa molts i diferents aspectes tant de l'acció política com de l'administrativa del rei.

Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d'Àger fins 1198 / edició i estudi a cura de Ramon Chesé Lapeña



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2011
2 vols. ; 24 cm (Diplomataris, 60-61) 
Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 9788499751177

Diplomatari d'Alguaire i del seu monestir duple de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300) / estudi i edició a cura de Jesús Alturo i Perucho



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2010
713 p. ; 24 cm (Diplomataris, 59) 
Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 9788499750019

Estudi i transcripció del Diplomatari del monestir femení de l'Alguaire realitzada per l'eminent paleògraf Jesús Alturo. Ell mateix ja va publicar, en aquesta col·lecció, el volum dedicat al l primitiu monestir santjoanista d'Alguaire fins 1245, any en què passà a les monges del mateix orde.

Diplomatari del Masdéu / edició i estudi a cura de Rodrigue Tréton



Barcelona : Fundació Noguera, 2010
5 vols. (3211 p.) : il., map. ; 24 cm (Diplomataris, 52-56) 
Bibliografia. Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 9788497799675

La present edició és el fruit d'un treball de gran abast, ja que hauran calgut cinc anys de feina intensa per aplegar, transcriure i editar les mil dues-centes actes que la constitueixen. Aquest corpus diplomàtic, excepcional per la seva grandària, dóna avui testimoni de l'activitat desplegada per l'orde dels templers en els comtats nord-catalans: el Rosselló, el Vallespir i el Conflent, i també a la Fenolleda, en el curs dels seus cent vuitanta anys d'existència (1131-1312).