português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
HERETGIA []
Referències trobades:
60   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          


1 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Na Resplendina i Castelló d'Empúries en les rutes dels beguins catalans de la primera meitat del segle XIV / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 47-65 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Gràcies a les recerques de Josep Pou i Martí, Joaquim Carreras i Artau i Josep Perarnau i Espelt, tenim notícia del pas de diversos beguins catalans per la vila de Castelló d'Empúries. Recerques recents sobre alguns processos judicials conservats als fons de l'arxiu episcopal de Girona permeten afegir més dades sobre algunes dones beguines originàries de Castelló, com na Resplendina, o que hi van passar alguns anys fent penitència, com Cecília Medir i Bonanata Baldac, la vídua i la filla del ciutadà gironí Pere Duran de Baldac, cremat a la foguera per heretge el juliol del 1321. L'objectiu d'aquest estudi és reunir i ordenar totes les notícies relatives a la presència de beguins a la vila de Castelló d'Empúries durant la primera meitat del segle XIV per tal de connectar-los amb altres comunitats beguines detectades en poblacions catalanes com Girona i Vilafranca del Penedès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Heretgia ; Persecucions religioses ; Procés judicial ; Inquisició ; Dona ; Control social ; Fonts documentals
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Girona ; Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1300 - 1350]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423721
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Beguins a la foguera / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 23 (primavera-estiu 2013), p. 96-97 : il. (Patrimoni. Història) 



Matèries: Baixa edat mitjana ; Comunitats religioses ; Cristianisme ; Heretgia
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:[1300 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Beguins : l'heretgia i la Vilafranca medieval / Joan Cuscó i Clarasó
Cuscó i Clarasó, Joan


[Vilafranca del Penedès] : Rotary Club de Vilafranca del Penedès, [2010]
16 p. ; 20 cm



Matèries: Baixa edat mitjana ; Heretgia
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1300 - 1400]
Autors add.:Rotary Club de Vilafranca del Penedès
Localització: B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Beguins de Vilafranca del Penedès davant el Tribunal d'Inquisició (1345-1346) : de captaires a banquers? / Josep Perarnau i Espelt
Perarnau i Espelt, Josep


Barcelona ; Roma [etc.]2 : Institut d'Estudis Catalans : Istituto storico italiano per il Medio Evo [etc.], 2010
208 p. ; 24 cm (Corpus scriptorum Cataloniae. Series B, Scripta, 2)  /  (Nuovi studi storici, 85) 
Bibliografia. Índexs. Inclou la transcripció de declaracions dels processos inquisitorials. Text en català, transcripció dels documents en llatí.
ISBN 9788492583850



Matèries: Baixa edat mitjana ; Persecucions religioses ; Heretgia ; Inquisició ; Procés judicial
Matèries: Llorens i Jordana, Rodolf (1910-1985)
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:1345 - 1346
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans ; Istituto Storico Italiano per il Medio Evo
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Occitans i càtars a Montsant i muntanyes de Prades : segles XII-XIV / Ezequiel Gort
Gort i Juanpere, Ezequiel


2a ed.
[ALbarca] : Migdia Serveis Culturals, 2007
69 p. ; 21 cm (Llibres de la Carxana
ISBN 8487580345

Aquest llibre, publicat inicialment com a monogràfic de la revista La Carxana d'Albarca ens proposa una aproximació des de la història a la presència de càtars a les muntanyes de Montsant i Prades entre els segles XII-XIV.



Matèries: Edat mitjana ; Catarisme ; Cristianisme ; Heretgia ; Immigració
Matèries: Occitans
Àmbit:Prades, serra de ; Montsant, serra de
Cronologia:1100 - 1400


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Beguins de Vilafranca del Penedès davant el Tribunal d'Inquisició (1345-1346) : de captaires a banquers? / [ressenya de:] J.S.B.
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (2011) , p. 117 (Llibres
Ressenya de:
- Perarnau i Espelt, Josep. Beguins de Vilafranca del Penedès davant el Tribunal d'Inquisició (1345-1346) : de captaires a banquers?. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2010


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Persecucions religioses ; Heretgia ; Inquisició ; Procés judicial
Matèries: Llorens i Jordana, Rodolf (1910-1985)
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:1345 - 1346
Accés: https://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/244947
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Beguins. L'heretgia i la Vilafranca Medieval / [Ressenya de:] J.M.L.
Llantet, Josep Maria


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 21 (tardor 2009), p. 97 (Llibres
Ressenya de:
- Cuscó i Clarasó, Joan. Els Beguins. L'heretgia i la Vilafranca Medieval. Vilafranca del Penedès : Ed. Rotary Club de Vilafranca del Penedès, 2009


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Heretgia
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/193650
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Crisis social, espiritualidad y herejía en la diócesis de Urgel (siglos XII-XIII) : los orígenes y la difusión de la herejía cátara en la antigua diócesis de Urgel / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 16 (2003) , p. 73-106
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El fenomen de la difusió de l'heretgia dels càtars sobre territori català és un tema que ha estimulat nombroses imaginacions al llarg dels anys, sense que hagi estat objecte d'un tractament historiogràfic rigorós. El present treball pretén establir unes pautes, basades en l'estudi de l'evolució de la conflictivitat social i de les mentalitats en l'antiga diòcesi d'Urgell, per a explicar les causes i la dinàmica inicial de la introducció d'aquestes doctrines dissidents en la qual seria la seva àrea de màxim desenvolupament al sud de la serralada pirinenca.


Matèries: Edat mitjana ; Conflictivitat social ; Creences religioses ; Heretgia ; Catarisme
Àmbit:Urgell, diòcesi
Cronologia:1100 - 1300
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=1066538
https://doi.org/10.5944/etfiii.16.2003.3692
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Domènec i la Inquisició / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 121-154 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Una primera part de l'article exposa l'origen i les primeres passes del convent dominicà de l'Anunciació de Girona, amb alguna documentació no exhumada fins avui. Un segon bloc és dedicat a exposar el curs dels estudis normals en un convent mitjà com el de Girona, i dóna la nòmina de tots els frares que passaren pel convent i foren en un moment o altre enviats a llicenciar-se o doctorar-se en una universitat europea. Una tercera part és dedicada als dos frares més cèlebres del convent gironí: el beat Dalmau Moner, cèlebre per la seva santedat adusta i taumatúrgica, i Nicolau Eimeric, el codificador del Directori dels inquisidors (1376), llibre que tingué incidència especial en la seva vida i el seu compromís personal amb la persecució de l'heretgia; això el va dur a escriure un manual gairebé perfecte per a l'ofici inquisitorial i a incriminar Llull com heretge, excés que a Catalunya Eimeric pagà amb una progressiva pèrdua d'influència i al capdavall amb l'exili, primer exterior, finalment també interior. La darrera part del treball es consagra a esbossar la participació dels dominicans en la Universitat de Girona (1572), amb esment dels qui en van ésser professors i cancellers, i la seva dedicació en les missions del Pacífic.


Matèries: Convents ; Inquisició ; Heretgia ; Ordes religiosos ; Clergues ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica
Matèries:Convent de Sant Domènec de Girona ; Dominics
Àmbit:Girona
Cronologia:1252 - 1572
Autors add.:Congrès d'Història de Girona (5è : 2015 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/318918
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Adopcionisme, una excusa de domini polític i cultural dels carolingis sobre Septimània i la Marca Hispànica : el cas d'Urgell (788-798) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 67-82 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Aquest article descriu el procés que acaba amb el domini carolingi dels territoris de la Marca, l'actual Catalunya Vella, aprofitant l'existència de l'adopcionisme. Aquesta heretgia es va desenvolupar en una cultura visigòtica acostumada a les controvèrsies religioses (arrianisme) que vivia majoritàriament en una societat islàmica. Els àrabs van saber treure profit amb el seu desembarcament a Hispània de la divisió del visigots i de l'atomització del poder. Per aquest motiu podem explicar el ràpid avenç de l'Islam a la península Ibèrica. La divisió entre les elits visigodes, que venia de lluny, no s'extingí amb l'arribada dels àrabs i dels berbers. L'adopcionisme va ser utilitzat pel poder carolingi per uniformitzar culturalment els territoris de la Marca i de Septimània, tot aprofitant les antigues divisions entre visigots.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Heretgia ; Conversions religioses
Àmbit:Septimània ; Marca Hispànica ; Urgell ; Cerdanya
Cronologia:788 - 798
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (9è : 2015 : Canillo (Andorra) )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/330906
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"No seria a fer deman a vespre lo foc" : procés contra castelló Amargant, beguí de la Bisbal d'Empordà (1320) / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 187-198
Notes. Resum en català i anglès.

Segons consta en un dels processos conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, el març de l'any 1320 Castelló Amargant, de la Bisbal d'Empordà, va ser condemnat a passar un any a la porta de l'església per haver pronunciat "verba temeraria", per haver agredit un sacerdot i, sobretot, per portar l'hàbit dels beguins i viure en comunitat. De les respostes de diferents testimonis, es dedueix que era seguidor del frare franciscà Pere Joan Oliu (1248-1298), de la ciutat de Narbona, i que en difonia les idees apocalíptiques tot dient que l'Anticrist vindria abans de quinze anys, que "tot hom se perdria" i que les "mulieres comederent filios suos". Així s'havia d'encetar, segons les seves prediccions, una etapa de sis-cents anys de pau i vida seguint de prop els Evangelis. Pere Joan defensava una distinció entre el diner i el capital, cosa que permetia als mercaders defensar-se de les acusacions d'usura. També era contrari al matrimoni i preferia la castedat, com Crist. I no refusava les almoines. A partir de l'accés al papat de Joan XXII (1316-1334), els seguidors de Pere Joan Oliu van començar a ser perseguits pels inquisidors. Havien esdevingut heretges. Seguint les ordres del famós inquisidor Bernat Gui, tres beguins van ser cremats a Narbona el 1319, tres més a Capestanh i una noia a Besiers el 1320. Castelló Amargant va veure la pira crematòria de Capestanh, a tocar de Narbona. Això el degué fer tornar a terres gironines. Ja era ben conscient de com de relliscós era el terreny que trepitjava: deia, fins i tot, que si ell "volia dir ço que sabia. no seria a fer deman a vespre lo foc", és a dir, que si explicava tot el que havia vist, aniria de dret a la foguera. Però no se'n va poder estar: a la Bisbal d'Empordà, a la casa del jurista Pere de Lapard, va defensar uns quants beguins condemnats injustament pel papa i es reia d'ell i de l'Església perquè els llibres de Fra Pere Joan havien estat enviats a llocs segurs, com Grècia i la terra dels sarraïns. Unes dones el van sentir, de seguida ho van explicar al rector i, abans que no se n'hagués adonat, ja estava confessant els seus actes davant del bisbe de Girona. Per sort, després de jurar i tornar a jurar que no hi tornaria mai més, el bisbe va ser benvolent amb ell.


Matèries: Inquisició ; Procés judicial ; Persecucions religioses ; Heretgia ; Baixa edat mitjana
Matèries: Amargant, Castelló ; Oliu, Pere Joan
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:1320
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (9è : 2015 : Canillo (Andorra) )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/330914
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Herètica pravitat a la Corona d'Aragó : documents sobre càtars, valdesos i altres heretges (1155-1324) / edició a cura de Sergi Grau Torras, Eduard Berga Salomó, Stefano M. Cingolani



Barcelona : Fundació Noguera, 2015
2 vols. (963 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 69, 70) 
Bibliografia. Índex. Text en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499756998 (o.c.)
ISBN 9788499756950 (vol. 1)
ISBN 9788499756967 (vol. 2)

Recopilació de tots els documents que estan relacionats amb l'heretgia i els processos inquisitorials de la Corona d'Aragó, des de les primeres referències documentades l'any 1155 fins als testimonis dels últims creients càtars de l'any 1324. Aquest període està relacionat amb l'aparició de diversos moviments religiosos que foren condemnats i catalogats com a heretgies; de tots ells destaquen, pel seu gran impacte en diverses regions europees, els càtars i els valdesos. L'objectiu d'aquesta recopilació és, doncs, el de reunir en un mateix volum totes les referències sobre aquestes dissidències per posar a disposició dels estudiosos un seguit de documents que, en el seu conjunt i contextualitzats en el marc específic en què apareixen, ofereixen dades per a l'estudi d'aquests moviments religiosos, les seves representacions i les actuacions inquisitorials que deriven de la persecució. Els documents inèdits que es presenten provenen de diversos arxius, principalment de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de la Bibliothèque Nationale de França, dels Archives départementales des Pyrénées-Orientales de Perpinyà, de la Biblioteca Apostolica Vaticana, de l'Arxiu Capitular de Mallorca, de l'Arxiu Històric de l'Arxidiòcesi de Tarragona i de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid. Aquest diplomatari també inclou documentació que ja ha estat publicada anteriorment. (FN).


Matèries: Diplomataris ; Fonts documentals ; Inquisició ; Corona d'Aragó ; Heretgia ; Persecucions religioses ; Edat mitjana ; Catarisme
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1155 - 1324
Autors add.:Grau Torras, Sergi (Ed.) ; Berga Salomó, Eduard (Ed.) ; Cingolani, Stefano Maria (Ed.)
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/70 HEReTICA PRAVITAT.pdf
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Bruixes de Subirats / Francesc Perea i Sabaté
Perea i Sabaté, Francesc


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 32 (2016) , p. 69-85 : il. (Col·laboracions
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Edat mitjana ; Bruixeria ; Medicina popular ; Heretgia ; Inquisició ; Procés judicial ; Dona ; Control social
Matèries: Codines, Geralda de
Àmbit:Subirats ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1300 - 1310]: [1000 - 1400]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/331768/422468
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Invenció dels càtars : la veritable història dels bons homes a Catalunya / Sergi Grau Torras
Grau Torras, Sergi


Barcelona : Angle, 2016
218 p. ; 23 cm (Inspira, 56) 
Bibliografia.
ISBN 9788416139873

Al voltant dels càtars s'ha fabricat una imatge que té poc a veure amb la realitat. El mite ha crescut sense rigor històric i avui dia aquesta imatge domina la gran majoria de llibres, des de l'assaig als best-sellers i la ciència ficció, i fins tot no és difícil trobar algun programa televisiu o radiofònic que hi faci referència. Aquest llibre vol ser una història dels càtars a Catalunya a través dels seus documents, fonts i testimonis, els quals ens apropen a la vivència d'homes i dones que van creure en la reforma del cristianisme. La seva proposta va desencadenar la reacció ferotge del poder eclesiàstic i polític i el catarisme va ser condemnat. La conseqüència immediata va ser la creació de la Inquisició i la instauració dels mecanismes repressius que, a partir de llavors, van castigar tothom que s'allunyés del dogma catòlic. Així, els càtars van acabar condemnats per heretges i perseguits arreu d'Europa. Però, què en sabem realment dels càtars? Eren vegetarians? Místics? Creien en la reencarnació? Quants n'hi va haver a Catalunya? Quines rutes seguien? Tenien el Grial? I els templers? Quins eren els seus preceptes? (Editorial).



Matèries: Catarisme ; Edat mitjana ; Heretgia ; Cristianisme ; Persecucions religioses
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[600 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Inquisició contra Mariano Macia, sastre d'Arenys de Mar. Segle XVIII / Antoni Llamas Mantero
Llamas i Mantero, Antoni


En: 155208 VII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. La Guerra de Successió i les seves conseqüències : el s. XVIII al Maresme. El Masnou : Ajuntament del Masnou, DL 2014. p. 107-113


Matèries: Inquisició ; Delictes ; Heretgia ; Procés judicial ; Fonts documentals ; Sastres
Matèries: Macia, Mariano
Àmbit:Arenys de Mar
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314780/404935
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Joan Coromines (El Masnou); B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); ; B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Can Baratau (Tiana); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Fet Càtar / Antoni Gendrau Tuyet
Gendrau Tuyet, Antoni


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 23, núm. 83 (Hivern 2004), p. 22-34 : il. (Temes
Bibliografia.


Matèries: Catarisme ; Heretgia ; Creences religioses ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:[1201 - 1300]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/175285/251149
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 60
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Heterodoxos solsonins / Joan Bada i Elias
Bada i Elias, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 12, núm. 41 (estiu-tardor 1993), p. 71-72
Número monogràfic: 400 Anys del Bisbat de Solsona.


Matèries: Tribunals eclesiàstics ; Inquisició ; Heretgia
Àmbit:Solsona, diòcesi
Cronologia:1500 - 1819
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172001/250720
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Espai del mal : reunió científica : IX Curs d'Estiu Comtat d'Urgell (Balaguer, 7, 8 i 9 de juliol de 2004) / director: Flocel Sabaté

Curs d'Estiu Comtat d'Urgell (9è : 2004 : Balaguer )


Lleida : Pagès : Arxiu Comarcal de la Noguera, 2005
393 p. : il. ; 24 cm (Aurembiaix d'Urgell, 9) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català, castellà i francès.
ISBN 8497793943

La noció del mal forma part de la quotidianitat. El pecat, la violènvia, l'heretgia, la tirania, la dissort, la malastrugasnça...descriuen la societat de de l'incompliment de les normes que la mateixa col·lectivitat humana ha assumit. L'anàlisi social pot endinsar-se en les escletxes que aquestes inobservances obren en la perfecció dels discurs coherent i segur en què es justifica l'estructura medieval. La perspectiva social així encetada es permet no pas tafanejar entre els vicis i les seves mancances, sinó penetrar en les consciències dels homes i de les dones que amb les seves creences i els seus incompliments, amb les seves esperances i els seus i els seus temors, alenaren l'edat mitjana mitjana i condicionaren el llegat medieval a la posteritat. (Editorial).



Matèries: Edat mitjana ; Creences religioses ; Persecucions religioses ; Actes de congressos ; Heretgia ; Cristianisme
Àmbit:Urgell, comtat ; Balaguer ; Europa
Cronologia:[500 - 1500]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Autors add.:Arxiu Comarcal de la Noguera
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Lleida; B. Margarida de Montferrat (Balaguer); B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalunya càtara : un recorregut per 50 enclavaments herètics / Jesús Ávila Granados
Avila Granados, Jesús


Valls : Cossetània, 2014
192 p. : il. ; 23 cm (Azimut. Turisme, 17) 
ISBN 9788490342336

Aquest llibre ajuda el lector a seguir les petjades del catarisme a Catalunya, des d'enclavaments coneguts i clàssics fins a uns altres que amb prou feines s'esmenten en altres treballs. Fins i tot alguns són totalment desconeguts pel públic. El catarisme fou una cultura medieval condemnada per l'Església oficial com a "herètica". La guia recorre el seu llegat en sòl català, i segueix el rastre tant al nord dels Pirineus, on es va generar, com al sud de l'Ebre, al Matarranya i al Maestrat, a través dels testimonis que s'han conservat, en forma d'esteles discoïdals, pentagrames, mans, cultes a Maria Magdalena, i altres manifestacions artístiques. (Editorial).



Matèries: Catarisme ; Guies ; Heretgia ; Edat mitjana ; Persecucions religioses ; Patrimoni històric i artístic
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0900 - 2014]
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 60
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Occitans i càtars a Montsant i Muntanyes de Prades : segles XII-XIV / Ezequiel Gort
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: La Carxana. Albarca, Núm.especial 1 (1999) , 34 p.
Bibliografia.
ISBN 8487580319



Matèries: Catarisme ; Edat mitjana ; Cristianisme ; Heretgia ; Immigració
Matèries: Occitans
Àmbit:Montsant, serra de ; Prades, serra de
Cronologia:[1100 - 1400]
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Generau (Vielha); B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3