Sastres i modistes / Jordi Nierga, coordinació
En:
Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 20 (tardor-hivern 2017), p. 33-83 : il. (
Dossier)
El que ara és una acció intranscendent -palplantar-se davant d'una estanteria, escollir la peça d'entre una munió i lluir-la sense delit, o almenys amb una emoció efímera-, abans esdevenia un procés més de compromís. De fet, la vestimenta sempre ha estat el mirall de moltes coses, un reflex que ha transcendit el concepte ambigu de la moda i que s'ha entrellaçat amb la història a l'hora d'explicar el pas del temps. I és precisament en aquest punt, quan s'intenta narrar la successió dels fets a través del vestits jaqueta o dels pantalons de llana cardats a casa, en què els sastres i les modistes adquireixen més rellevància que mai.Es tracta d'unes professions que avui estan pràcticament esfumades, un oblit que també comparteixen les brodadores, les cotillaires, les mitjaires o els camisers, però els protagonistes d'aquests oficis anys enrere es van fer les omnipresents: des de l'alta muntanya, on les seves creacions amb els teixits de vellut servien per alleugerir el fred dels hiverns, fins a les ciutats, on el gremi creixia per cobrir una demanada intermitent que, no obstant això, sempre es mostrava pletòrica quan s'aproximava un casament o alguna altra celebració. El dossier d'aquest número de la revista és, mai més ben dit, un calaix de sastre -i de modista, naturalment-, en què es detallen bona part d'aquestes històries, totes i cadascuna amb les seves particularitats, atès que, com diu la cultura popular: "Cada sastre fa el seu nus". Es tracta d'un calaix que només d'obrir-lo ja deixa entreveure cintes mètriques, vetes i fils o patrons per fer una bona armilla..., però que, sobretot, conserva les històries amagades que hi ha darrere d'un vestit o de la pròpia vocació.
