Marià Fortuny com antecedent de l'Escola de Sitges / Mercè Vidal i Solé
Vidal i Solé, MercèEn:
Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 339-356
Dins l'evolució de la pintura catalana de paisatge del segle XIX hom pot destacar tres focus principals: el barceloní, tot seguint la figura de Ramon Martí i Alsina que tingué com antecedent Lluís Rigalt i com a producte la coneguda Escola d'Olot; una altra tendència de força no pas inferior ni en persistència ni en interès es féu ben palesa en els nostres àmbits pictòrics, es la que anomenem Escola de Sitges, perfectament definida i formada pels pintors Joan Roig i Soler (1852-1909) i Arcadi Mas i Fondevila (1852-1934), com a figures més destacades, i a les quals podríem afegir, en segon terme, Joaquim de Miró (1894-1914), Antoni Almirall (1860-1905) i algun altre, a part de les aportacions que en certs moments hi poguessin fer Santiago Rusiñol o Eliseu Meifrén, per exemple. Aquest grup pictòric orienta els seus interessos artístics primordialment vers la captació de la llum marítima de la Mediterrània i es situa a les costes de Sitges, on la blancor de l'arquitectura popular, el daurat de la sorra de les platges, les eixutes terres de conreu i la diafanitat de l'atmosfera conjugaven uns elements diametralment oposats als que considerem com a propis de la comarca d'Olot. Aquells artistes no foren pas els que descobriren les possibilitats pictòriques de la mar nostra, interpretada ja per Martí i Alsina, per exemple, però s'hi acostaren amb una òptica diferent, amb el propòsit de reflectir en llurs quadres les vibracions lluminoses d'unes hores contemplades segons uns plantejaments actualizats. Desenvolupaven una sensibilitat nova, empraven una paleta ampliament renovada, i àdhuc altres tipus de pinzellada, de tal manera que resulta obligat de plantejar-nos l'anàlisi de les possibles arrels d'aquesta actitud. Com ja han assenyalat alguns autors, cal situar aquestes arrels en alguns aspectes de l'obra de Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) i deis seus seguidors inmediats.
