L'Obrerisme i la crema de convents de 1909. Algunes reflexions historiogràfiques / per Albert Palà Moncusí
Palà Moncusí, Albert


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 575-585

L'Anticlericalisme : antic o modern? / per Joan Bada
Bada i Elias, Joan


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 369-392
 (Conferència) 
Bibliografia.

La Divisió de l'Església davant el constitucionalisme (el Trienni Liberal, 1820-1823) / per Ramon Arnabat
Arnabat i Mata, Ramon


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 263-277

La Qüestió religiosa a les parròquies de l'arxiprestat del Vendrell, 1931-1939 / per Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 101-120

Junta de Obra de las Iglesias de Valls : subscripción popular para la reconstrucción de los templos destrozados por la barbarie roja : suplemento Hoja parroquial



[Entre 1940 i 1950?-]
Valls : Junta de Obra de las Iglesias de Valls, [entre 1940 i 1950?-]
22 cm. Setmanal.
Sense designació cronològica. Descripció basada en: 6; títol obtingut de la capçalera.

Anticlericalismo y laicismo al principio del siglo XX : un análisis comparado del discurso católico a través de los conflictos (1903-1914) / Laura Orlandini
Orlandini, Laura


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 15 (setembre 2015), p. 16-21 : il (Articles) 

L'Església de Tarragona 1936-1939 : testimonis de la fe / [autors: Manuel Maria Fuentes i Gasó, Joan Maria Quijada Bosch, Neus Sánchez Gómez]
Fuentes i Gasó, Manuel M.


Tarragona : Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 2013
146 p. : il. ; 22 cm

Amb motiu de la celebració, el 13 d'octubre del 2013, de la beatificació a Tarragona del bisbe màrtir Dr. Borràs i d'un grup nombrós de preveres, seminaristes i religiosos de l'arquebisbat de Tarragona, igualment màrtirs, dels quals el Cardenal Vidal i Barraquer era cap i pastor, es va organitzar una exposició sobre "L'Església de Tarragona (1936-1939). Testimonis de la fe" del la qual es va editar el present catàleg que conté les biografies dels preveres i seminaristes màrtirs.

El Salvament de béns i persones de l'Església durant la Revolució i la Guerra Civil per part de la Generalitat (1936-1939) / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: 229488 Cardenal Vidal i Barraquer : testimoni fidel : 1943-2013 : cicle de conferències del 29 d'abril al 22 de maig de 2014. Tarragona : Silva, 2017. p. 159-190

Catolicisme i anticlericalisme a l'Empordà del segle XIX : els fets de Garriguella de 1887 / Alfons Romero i Jordi Pla ; pròleg de Modest Prats
Romero i Dalmau, Alfons


Figueres : Edicions Federals, 1987
72 p. : il. ; 21 cm (La Font del soc, 2) 
Premi Sabater-Furtià 1986. Referències bibliogràfiques.
ISBN 8485874234

El Segle XX / Alfons Alsamora Jiballí
Alsamora i Jiballí, Alfons


En: 160254 Història de Vimbodí i Poblet. Tarragona : Ajuntament de Vimbodí i Poblet : Arola : Publicacions URV, 2015. p. 467-572

Bibliografia.

La Bullanga de Barcelona. La ciutat en flames : 25 de juliol de 1835 / Jordi Roca Vernet, Núria Miquel Magrinyà
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
283 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya) 
Bibliografia.
ISBN 9788418033445

El 25 de juliol de 1835 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular en què es van cremar diversos convents. Va començar a la plaça de braus d'El Torín de la Barceloneta, des d'on es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Els dies següents, els aldarulls van culminar amb l'assalt i destrucció de la primera fàbrica que funcionava amb l'energia del vapor i l'assassinat del governador militar. Abans ja s'havien produït revoltes, però aquesta bullanga -en un context de guerra contra el carlisme i de profunda transformació econòmica- convertirà Barcelona en la ciutat capdavantera del procés revolucionari liberal a la monarquia espanyola en els següents vuit anys. Altres ciutats encendran la teia de la revolució, però cap altra com Barcelona serà capaç de fer caure governs i fer trontollar la monarquia. (Editorial).

L'Església cremada : 1936 [Enregistrament de vídeo]



[S.l.] : Associació de Gent Gran Les Garrigues, 2005
1 disc òptic (DVD) (ca. 29 min) : so, col. (Pal

Eufòria i por a la rereguarda : el procés revolucionari a Salomó (juliol de 1936-maig de 1937) / Eduard Virgili Ferrando
Virgili Ferrando, Eduard


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 24 (2020) , p. 99-130

A Catalunya, la rebel·lió militar del 18 de juliol va ser derrotada per la intervenció de la Guàrdia d'Assalt, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i les milícies populars vinculades a les organitzacions obreres i sindicals de la CNT-FAI i el POUM. Aquestes es van erigir en el poder real, entorn del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. En l'àmbit local, els ajuntaments van ser substituïts pels comitès locals. En paral·lel a les necessitats de fer front a la guerra s'iniciava un procés revolucionari, emmirallat en l'exemple soviètic i en l'anarquisme, que tenia per objectiu la liquidació del capitalisme i de la societat de classes. En aquest article s'estudia i es contextualitza la constitució del Comitè Local de Salomó i les accions que va dur a terme en el marc del programa revolucionari: actes contra l'Església, terratinents i industrials, i diversos processos de col·lectivització sobre propietats rurals, immobles urbans i establiments industrials.

La Violencia política del liberalismo exaltado durante el Trienio Liberal. La defensa del régimen constitucional desde Barcelona / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 22 (2021) , p. 155-186
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El present treball analitza la violència política exercida pels liberals durant el Trienni Liberal i estableix diferents categories en l'anàlisi d'aquesta. Es pretén també dirimir quina va ser l'actitud de les autoritats enfront de la violència, i de quina manera es va relacionar aquesta amb l'extensió de la por a l'enemic interior en la rereguarda liberal. L'estudi valguda la hipòtesi que la violència política es va incrementar en la mesura en què les autoritats liberals es van sentir amenaçades pels enemics interiors i exteriors. També va contribuir a aquesta violència la pressió del liberalisme exaltat en el marc de les seves demandes de justícia popular, o revolucionària, contra els enemics del règim liberal. Paral·lelament, el conflicte contra els realistes va trencar l'equilibri entre els poders institucionals, la qual cosa va incrementar significativament el nivell de violència, fins que es va imposar el poder militar amb el suport del liberalisme exaltat i popular.

Ateu Martí (1889-1936) : anticlericalisme i compromís republicà / David Ginard i Féron
Ginard i Féron, David


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
213 p. : il. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 514) 
ISBN 9788491911128

Mateu Martí i Miquel "Ateu Martí" (1889-1936) fou un cèlebre activista social i polític de la Mallorca del primer terç del segle XX. Republicà, anticlerical, comunista, maçó, promotor del cooperativisme, mentor de figures mítiques del feminisme com Aurora Picornell..., protagonitzà algunes sonades polèmiques amb els sectors conservadors de l'illa. Personatge iconoclasta i enemic de les convencions socials, proclamà públicament el seu rebuig a la fe catòlica, adoptà el nom d'Ateu, fundà la Lliga Laica de Mallorca i dirigí la revista anticlerical La Sotana Roja. El seu assassinat, a finals de juliol de 1936, constituí un dels primers episodis de la repressió feixista a les Balears. Aquest llibre reconstrueix, a partir de nombroses fonts inèdites, la trajectòria d'una figura polièdrica que patí la cara més amarga d'una època d'extrems en què les transgressions es pagaven a un preu desorbitat. (Editorial).

Sobre el salvament, l'any 1936, de la imatge de la Mare de Déu de Siurana / Jaume Massó
Massó i Carballido, Jaume


En: La Carxana. Albarca (Cornudella de Montsant), Núm. 5 (estiu 1999), p. 35-38

Mossèn Joan Baranera, un capellà en la Catalunya de la guerra civil / Xavier Deulonder i Camins
Deulonder i Camins, Xavier


Barcelona : Rafael Dalmau, 2020
92 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 366) 
Notes. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788423208609

Mossèn Joan Baranera, un capellà en la Catalunya de la Guerra Civil ens mostra un exemple de la persecució religiosa a Catalunya durantels primers mesos de la Guerra Civil, un tema incòmode del nostre passat. A bandade les dificultats per practicar-hi el culte catòlic, els capellans van ser perseguits-i molts d'ells, assassinats- pel sol fet de ser-ho i, a més, un bon nombre desglésies van ser atacades i incendiades. (Editorial).

Nacionalcatolicisme contra protestantisme. Violències a les capelles de Figueres i Puigcerdà / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: . [s.l.] : [s.n.], [1992]. p. 267-275

Feixisme sota la sotana? : un acte anticlerical a Salomó, l'any 1933 / Guillem Virgili Ferrando
Virgili Ferrando, Guillem


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 23 (2019) , p. 51-67

El 8 de setmebre de 1933, els dirigents dels partits i sindicats d'esquerra, republicans i rabassaires de Salomó van organitzar un gran míting anticlerical amb la finalitat de neutralitzar un acte de la parròquia amb la presència del Bisbe de Barcelona. En aquest article s'expliquen els esdeveniments d'quella jornada i se situen en el context històric que els fa intel·ligibles.

Un Dia de fúria : Barcelona, 10 de març de 1820 / Frances Luttikhuizen (coord.) ; pròleg de Lluís Permanyer



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
136 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 238) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491911005

El 10 de març de 2020 es commemoren 200 anys de l'assalt al palau de la Inquisició a Barcelona, que va succeir pocs dies després de l'acatament públic del rei Ferran VII a la Constitució de Cadis a l'inici del Trienni Liberal de 1820-23 impulsat pel pronunciament del general Riego. Aquesta revolta anticlerical, va obrir els Països Catalans a l'arribada de noves idees liberals i a una presència i influència protestant que fou molt important al llarg del segle XIX. Aquest llibre, escrit per diversos autors de l'àmbit acadèmic i universitari, és una obra de divulgació històrica que vol abordar l'abans i el desprès d'aquell esdeveniment tan decisiu per a la ciutat i per a tot el país(Editorial).