português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
BAIXA EDAT MITJANA []
Referències trobades:
1093   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 55
anar a la pàgina                         


1 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Accés de les elits rurals al monopoli senyorial de la metal·lúrgica a principis de l'època moderna : el cas de la farga de Can Caselles de la Garriga / Jaume Oliver
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 32 (2017) , p. 83-100



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Indústria del metall ; Farga catalana ; Règim senyorial ; Monopolis senyorials ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Caselles, família
Matèries:Farga de Can Caselles de la Garriga
Àmbit:Garriga ; Vallès Oriental
Cronologia:[1450 - 1800]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Preu del forment als mercats perifèrics de Lleida en relació amb el preu del forment lleidatà al segle XV / Caterina Argilés
Argilés i Aluja, Caterina


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 52 (1998) , p. 29-35
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Cereals ; Preus agraris ; Baixa edat mitjana ; Mercats ; Llibres de comptes ; Fonts documentals
Àmbit:Lleida ; Segrià ; Noguera ; Pla d'Urgell
Cronologia:1431 - 1500
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Carta de poblament de lloc del mas de Flix (1345), a la Baronia de Flix, a l'antiga vegueria de Lleida i Pallars / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 52 (1998) , p. 85-90 (Geografia i Història
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció del document.



Matèries: Drets i privilegis ; Carta de poblament ; Fonts documentals ; Baixa edat mitjana ; Senyoria juridiccional ; Baronies ; Masos
Matèries:Mas de Flix
Àmbit:Flix ; Flix, baronia
Cronologia:1345
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Relacions entre Cervera i Lleida durant el segle XV / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 51 (1994) , p. 33-44 (Geografia i Història
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Relacions intermunicipals ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Cervera ; Lleida
Cronologia:[1401 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Tríptic del museu dicesà de Lleida i el taller dels Embriachi / Francesc Fité
Fité i Llevot, Francesc


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 51 (1994) , p. 61-74 : il. (Dossier. Pulchra) 
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Museus eclesiàstics ; Objectes de museus ; Retaules ; Art religiós ; Baixa edat mitjana
Matèries:Museu Diocesà de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1401 - 1500]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Centenaris en la història jueva hispànica : els avalots de 1391 i l'expulsió de 1492 / David Romano
Romano, David


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 109-118 (Geografia i història
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Jueus ; Revoltes populars ; Expulsió dels jueus
Àmbit:Tortosa ; Espanya
Cronologia:[1391 - 1492]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Relació dels productes que trobem a les cases d'alguns clergues de Lleida durant el s. XIV segons inventaris de l'arxiu capitular de la ciutat / Mercè Terré i Vila
Terré i Vila, Mercè


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 119-126 (Geografia i història
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Arxius històrics ; Arxius eclesiàstics ; Testaments ; Propietat ; Béns mobles ; Estris domèstics ; Clergues ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1301 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Doña María Ximénez Cornel, Condesa de Barcelhós. Pisadera en el real Monasterio de Sijena a mediados del siglo XIV / Julio P. Arribas Salaberri
Arribas Salaberri, Julio P.


En: Ilerda. Lérida, núm. XXXII (1971) , p. 230-264



Matèries: Noblesa ; Dona ; Monestirs ; Baixa edat mitjana
Matèries: Ximénez Cornel, Maria ; Barcelhós, Comtessa de
Matèries:Monestir de Santa Maria de Sixena
Àmbit:Vilanova de Sixena - Osca
Cronologia:1348 - 1360
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Lleida i el darrer compte d'Urgell / per J. Lladonosa Pujol
Lladonosa i Pujol, Josep


En: Ilerda. Lérida, núm. XXIX (1966-1968) , p. 251-252 (Historia



Matèries: Baixa edat mitjana ; Comtes
Matèries: Jaume II d'Urgell (1378-1433)
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1378 - 1433]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fernando de Antequera, reformador de las costumbres de Lérida / José Tortosa Duran
Tortosa i Duran, Josep


En: Ilerda. Lérida. Año XVI, núm. XXII (enero-diciembre 1958)



Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarques ; Ferran I el d'Antequera
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1412 - 1416]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Crida de les ordinacions fetes pels jurats de Mataró l'any 1471 / Joaquim Llovet
Llovet i Verdura, Joaquim


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 118 (abril 2017), p. 43-44 : il. (Documentació
Notes. Inclou apèndix documental.


Matèries: Fonts documentals ; Consell municipal ; Baixa edat mitjana ; Reglaments
Àmbit:Mataró
Cronologia:1471
Accés: https://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/331445
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Novals i conreu de nous productes agraris al bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 65-87 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'expansió agrària del segle XVIII es va manifestar, d'una banda, amb la introducció de nous conreus agraris i, de l'altra, amb l'extensió de l'agricultura en terrenys fins aleshores no dedicats a l'agricultura. A partir de l'estudi del Llibre Verd dels Feus del bisbe de Girona (1362-1371), juntament amb notícies procedents dels arxius senyorials i episcopals, es pot constatar com el creixement agrari dels segles XIII i XIV va tenir unes manifestacions similars a les de l'època moderna. L'objectiu de la present contribució és definir amb major precisió, per al conjunt del bisbat de Girona, les formes del creixement medieval i la naturalesa dels conflictes que va generar l'explotació de les terres novals, per un costat, i la introducció dels conreus tintoris -safrà, pastell, roja, roldor- i d'un cereal poc conegut -el gruany-, per l'altre.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Conreus ; Productes agraris ; Transformació agrària ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.


Matèries: Estructura agrària ; Explotacions agràries ; Tinença de la terra ; Renda agrària ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ús i abús de l'aigua a la Girona baixmedieval / Pau Gerez i Alum
Gerez i Alum, Pau


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 219-229
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La preocupació dels gironins medievals per la contaminació que originaven els processos artesanals i preindustrials; la dificultat per a excavar pous a l'interior de la ciutat i les solucions que s'aportaren al respecte; la cura de la higiene de les fonts públiques per part del mostassaf; el ràpid creixement demogràfic dins les muralles amb les conseqüències que tindrà relacionades amb l'abastament d'aigua i l'eliminació de les aigües brutes i la legislació municipal que se'n derivarà... són alguns elements que ens permeten parlar d'una nova mentalitat vinculada a l'adaptació a un medi urbà molt dependent encara de l'agrari. La ciutat de Girona pot servir com a prototipus de ciutat mediterrània medieval, de manera que podem extrapolar fàcilment aquestes dades.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Contaminació ; Salut pública ; Mostasaf
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259559
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Agermanament, fraternitat, comunia o societat entre esposos : els altres contractes matrimonials de les notaries gironines (primer terç del segle XIV) / Lídia Donat Pérez
Donat Pérez, Lídia


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 22 (2008) , p. 47-59
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

En la documentació notarial del segle xiv trobem un tipus de contracte matrimonial minoritari a la Catalunya Vella, però prou freqüent i estès a les comarques gironines: l'agermanament entre esposos, pacte que estableix la societat de béns del matrimoni. Presentem les característiques principals d'aquest contracte, les seves possibilitats per a la història econòmica i algunes reflexions sobre el seu paper en la Catalunya del mas i l'hereu.


Matèries: Fonts documentals ; Arxius notarials ; Capítols matrimonials ; Contractes ; Relacions interpersonals ; Famílies ; Dot ; Dret civil ; Societat ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1301 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/250040
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval : la revisió del cas de la vall d'Aro / Xavier Marcó i Masferrer
Marco i Masferrer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 125-149
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A la dècada de 1980, uns estudis sobre la vall d'Aro (Baix Empordà) crearen el paradigma segons el qual la pagesia catalana ja patia unes desigualtats internes enormes a la Baixa Edat Mitjana. El present article vol desmentir que a la fi de l'època medieval hi hagués unes diferències tan exagerades i que la majoria de pagesos fossin miserables. L'anàlisi de la condició jurídica dels pagesos de la vall d'Aro, de les seves condicions econòmiques i de la seva posició en el si de la comunitat rural, revela que les desigualtats internes eren poc profundes i que molts tenien un nivell de vida relativament còmode.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pagesia ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Historiografia ; Renda agrària ; Estructura agrària ; Estructura social
Àmbit:Aro, vall d' ; Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]; [1950 - 2008]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés / Roser Salicrú i Lluch
Salicrú i Lluch, Roser


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 23 (2010) , p. 167-184
Exemplar dedicat a: "Minas y esclavos en la Península Ibérica y el Magreb en la Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En terres cristianes, l'esclavitud medieval va ser fonamentalment un fenomen urbà i mediterrani que es va difondre a partir de mitjans del segle XIV, després de la Pesta Negra. Des de llavors, el perfil de l'esclau-captiu musulmà prèviament dominant es va diluir, en benefici dels esclaus i esclaves de procedència oriental que van envair de manera massiva els mercats dels grans ports mercantils. Actualment, s'ha pogut demostrar que, a les ciutats on el fenomen va tenir més impacte, els esclaus i esclaves van estar en mans de propietaris de qualsevol sector soci-professional no marginal. En canvi, s'ha prestat poca atenció a la inserció social i laboral de l'esclau i ha tendit a associar-se massa mecànicament el perfil dels propietaris d'esclaus a l'aprofitament de la força de treball servil. Els propietaris d'esclaus no els van concebre estricta ni necessàriament com a mà d'obra al seu servei: tant a través de la seva cessió a tercers com assalariats i de la capitalització dels seus jornals, com mitjançant la seva redempció per mitjà del sistema de la talla (que podia duplicar o fins i tot quadriplicar el preu de compra i assegurava una renda als antics propietaris), l'adquisició d'un esclau era una inversió rendible i amortitzable a curt termini. Aquest treball se centra en l'anàlisi d'evidències directes, sostretes de llibres d'obra d'arquitectura civil i eclesiàstica i de fonts comptables de la construcció naval, que posen de manifest que l'aprofitament assalariat de la mà d'obra servil masculina va ser molt més generalitzat del que les fonts majorment emprades per a l'estudi de l'esclavitud medieval en terres cristianes (notarials) havien deixat entreveure. A vegades, poden documentar-se autèntiques brigades d'esclaus assalariats que fan tasques no especialitzades i que precisen de l'ús de la força bruta. Els homes esclaus van ser explotats, fonamentalment, per a la realització d'aquesta mena de tasques. Les dones esclaves, en canvi, van tenir una adscripció majorment domèstica i, sovint, encara que no exclusivament, van ser objecte d'explotació o d'aprofitament sexual per part del seu entorn.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Treball ; Esclavisme ; Corona d'Aragó
Àmbit:Aragó, corona d' ; Mediterrània
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3639766
https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1660
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fiscalitat i deute municipal a Riudoms al segle XIV. A propòsit d'un document inèdit del 1386 / Jordi Morelló i Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XX, núm. 162 (octubre-desembre 1999), p. 14-19 : il, (Història
Inclou apèndix.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Impostos-exaccions ; Sistema fiscal ; Deute públic ; Ajuntament
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1387
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310405
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1093
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Establiment d'un nou orde monàstic a la Catalunya medieval : Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500) [Fitxer informàtic] / Carles Díaz Martí ; [dirigida per: Josep Hernando Delgado, Ignasi J. Bages i Jardí]
Díaz Martí, Carles


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Hernando Delgado, Josep; Bages i Jardí, Ignasi J.. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2017
1 recurs electrònic (1158 p.)

Els jerònims foren un moviment monàstic d'origen eremític que nasqué al regne de València l'any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l'estudi global d'aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l'any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s'ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d'administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d'altres. S'ha estructurat en tres blocs fonamentals que n'abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l'exterior. Aquest darrer capítol s'ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d'aquests tres grans capítols s'ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l'establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L'estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges.


Matèries: Tesis doctorals ; Ordes religiosos ; Monestirs ; Baixa edat mitjana
Matèries:Jerònims ; Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ; Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona
Àmbit:Sant Genís dels Agudells - Barcelona ; Vall d'Hebron - Barcelona ; Badalona ; Catalunya
Cronologia:1393 - 1500
Autors add.:Hernando Delgado, Josep (Dir.) ; Bages i Jardí, Ignasi J. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/461156
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1093
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Llengua en els inventaris de la Baixa Edat Mitjana / Josep Bosch Planas
Bosch i Planas, Josep


En: 189777 La Llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. XXVI Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2019. p. 295-308
 (Comunicacions



Matèries: Llengua catalana ; Fonts documentals ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf
Cronologia:[0000 - 1500]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 55
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3