português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
RODIS []
Referències trobades:
36   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Espais i estructures en els establiments monàstics de l'antiguitat tardana i la primerenca edat mitjana :reptes d'identificació i tipificació / Jordina Sales Carbonell, Marta Sancho i Planas
Sales Carbonell, Jordina


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 11-36 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els darrers anys, ha sorgit amb força un debat sobre la identificació arquitectònica i arqueològica dels primers espais monàstics a Catalunya, aquells que les fonts literàries tardoantigues comencen a mencionar a partir del baix Imperi romà (s. iv i v), i a descriure i ubicar topogràficament -encara que sempre de manera indirecta i molt genèrica- a partir d'època visigòtica (s. vi-vii). Certament, saber quins, on i com eren aquests primers monestirs és un dels grans reptes que es planteja l'arqueologia del primer cristianisme a casa nostra.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Arqueologia ; Edat antiga ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Excavacions arqueològiques ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 700]
Autors add.:Sancho i Planas, Marta
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422123
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_1
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Monestir de Sant Feliu de Guíxols des de la perspectiva arqueològica : novetats i reflexions al voltant dels seus orígens / Jordi Vivo Llorca
Vivo i Llorca, Jordi


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 37-60 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El complex monumental de l'antic monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques des dels anys seixanta del segle xx. Tanmateix, la majoria han estat condicionades i limitades per actuacions de restauració o de reformes derivades dels canvis d'usos. Només entre 2008 i 2010 es va poder endegar un projecte de recerca científica que contemplava l'execució de sengles campanyes programades. Aquest treball es proposa presentar-ne els resultats, tot posant-los en relació amb els d'altres intervencions anteriors i posteriors, i fer algunes observacions vinculades a l'establiment del monestir.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Arqueologia ; Fonts documentals ; Restauració i conservació ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[0000 - 2010]; 1931 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422125
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_2
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Noves descobertes a Sant Genís de Rocafort (Martorell) : precedents i distribució del monestir medieval a la llum de la recerca arqueològica, segles IX-XV / Pablo Del Fresno Bernal, Josep Socorregut Domènech, Esther Travé Allepuz, Montserrat Farreny Agràs, Alfred Mauri Martí, Rosario Navarro Sáez



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 61-80 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El monestir de Sant Genís de Rocafort (Martorell, Baix Llobregat) ha estat objecte d'intervenció arqueològica des de 2014. Els efectes de l'espoli sistemàtic i de molts segles d'abandonament van acabar ocultant la dimensió de les estructures d'aquest monument, les quals ocupen gairebé la totalitat de l'espai delimitat per una muralla que ressegueix el perímetre del turó, presidit per l'església romànica. Les darreres excavacions han posat al descobert les dependències monàstiques d'època romànica i d'altres elements clarament anteriors. En aquesta contribució, volem presentar les noves descobertes, així com oferir una visió de conjunt de l'estat actual de la recerca.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Elements arquitectònics
Matèries:Monestir de Sant Genís de Rocafort de Martorell
Àmbit:Martorell
Cronologia:[900 - 1500]; 2014 - 2023
Autors add.:Fresno Bernal, Pablo del ; Socorregut Domènech, Josep ; Travé Allepuz, Esther ; Farreny Agràs, Montserrat ; Mauri i Martí, Alfred ; Navarro Sáez, Rosario
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422127
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_3
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Claustre de Sant Salvador de Breda. Estratigrafia de l'arquitectura / Eduard Píriz i González
Píriz i González, Eduard


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 81-104 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El reial monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona se'ns mostra avui com un dels pocs cenobis femenins europeus d'origen medieval que encara conserva la seva clausura monàstica. Associat des de la seva fundació -l'any 1326- per la reina Elisenda de Montcada a la Casa Reial, disposa d'una bona part de les seves estructures originals del segle xiv, amb unes característiques edilícies i de projecte certament singulars i originals; un fet que el posiciona, per dimensions i arquitectures, com un dels millors exemples monàstics gòtics del continentEs presenten els resultats obtinguts del seguiment arqueològic de la retirada dels revestiments de les façanes interiors i exteriors de les ales sud i est, i de part de la façana interior de l'ala oest del claustre del monestir de Sant Salvador de Breda. S'ha realitzat l'estudi estratigràfic dels paraments verticals i un aixecament ortofotogràfic de totes les façanes intervingudes. Han estat agrupats els diferents elements que conformen cadascuna de les façanes estudiades, en unitats estratigràfiques, i s'han establert les seves relacions d'anterioritat i posterioritat. D'aquesta manera, s'ha aconseguit determinar una hipòtesi cronològica i evolutiva dels edificis que configuraven el claustre del monestir. Hom ha localitzat una sèrie d'elements arquitectònics originals que es poden associar al moment constructiu inicial del cenobi.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Arquelogia ; Elements arquitectònics ; Claustres ; Estratigrafia
Matèries:Monestir de Sant Salvador de Breda
Àmbit:Breda
Cronologia:[1038 - 2000]; 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422128
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_4
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Tot redescobrint Pedralbes : apunts sobre el orígens arquitectònics i constructius del monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona / Reinald González García
González García, Reinald


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 105-122 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Referències historiogràfiques. Resums en català i anglès.

El reial monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona se'ns mostra avui com un dels pocs cenobis femenins europeus d'origen medieval que encara conserva la seva clausura monàstica. Associat des de la seva fundació -l'any 1326- per la reina Elisenda de Montcada a la Casa Reial, disposa d'una bona part de les seves estructures originals del segle xiv, amb unes característiques edilícies i de projecte certament singulars i originals; un fet que el posiciona, per dimensions i arquitectures, com un dels millors exemples monàstics gòtics del continent.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Arquitectura religiosa ; Monestirs ; Gòtic ; Elements arquitectònics
Matèries:Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1300 - 1700] ; esp. 1300 - 1400
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422129
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_5
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
MonBones : dieta, salut, economia i societat en contextos monàstics de Barcelona (s. XIV - XIX) des d'una perspectiva arqueològica. Primeres dades aportades per la fauna / Lluís Lloveras Roca, Carme Rissech, Jordi Nadal, Víctor Asensio, Carme Miró, Santiago Riera



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 123-142 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Utilitzant les restes esquelètiques com a centre de gravetat i combinant el poder explicatiu de mètodes recentment desenvolupats (anàlisi isotòpica i morfomètrica); (2) diferents enfocaments teòrics (arqueozoologia, tafonomia, bioantropologia, paleopatologia); i (3) les evidències documentals i arqueològiques, el projecte MonBones aprofundeix en la vida de quatre comunitats monàstiques pertanyents a dos ordes femenins i dos masculins. Així mateix, per tal de poder comparar els resultats obtinguts amb un context urbà laic, s'estudien les restes recuperades a altres intervencions de Barcelona, especialment el Born CCM. Les dades obtingudes són analitzades segons la població, l'edat, el gènere i la condició social. La integració de tots aquests resultats proporcionarà, per primer cop, evidències per examinar la vida monàstica des d'una perspectiva de conjunt a cada monestir, i més general de Barcelona. En aquest article volem donar a conèixer aquest projecte i presentar algunes de les dades preliminars obtingudes a partir de l'estudi de la fauna recuperada en dos dels contextos analitzats: l'abocador del monestir de Pedralbes i les ocupacions de la casa Corrales (el Born). Demostrem així la potencialitat d'aquestes eines, fonamentades en l'estudi de les restes òssies, de cara a resoldre qüestions com les conductes alimentàries entre la població laica i religiosa de Barcelona durant l'edat mitjana i l'edat moderna.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Monestirs ; Arqueologia medieval ; Investigació científica ; Projectes ; Restes humanes ; Restes animals ; Antropologia ; Zoologia ; Fauna ; Economia ; Alimentació humana
Matèries:MonBones ; Monestir de Santa Maria de Pedralbes ; Monestir de Santa Caterina de Barcelona ; Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona ; Monestir de Sant Agustí Vell de Barcelona ; Born CCM
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1300 - 1900
Autors add.:Lloveras Roca, Lluís ; Rissech Badallo, Carme ; Nadal i Lorenzo, Jordi ; Asensio, Víctor ; Miró i Alaix, Carme ; Riera i Mora, Santiago
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422131
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_6
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Estudio bioantropológico de los restos humanos procedentes de la unidad funeraria (UF) 221 del antiguo convento de Santa Caterina (1243-1836), Barcelona / Antony Cevallos Alava, Carme Rissech Badallo, Josefa Huertas Arroyo, Lluís Lloveras Roca



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 171-216 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Estudi bioantropológico de les restes esquelètiques de la UF 221 del convent de Santa Caterina. Els resultats indiquen un número mínim de 62 individus: quinze masculins, set femenins i cinc immadurs medievals (segles xiii-xiv), i dotze masculins, vuit femenins i quinze immadurs moderns (segles xv-xvi). S'observen diferències de robustesa, alçada, estat de salut i activitat física entre aquests individus i els monjos del convent, entre els medievals i els moderns, i comparats amb altres períodes peninsulars. En tots els casos, els valors medievals són superiors. Es tracta d'individus laics, d'algun gremi i estatus social alt.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Monestirs ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Restes humanes ; Antropologia
Matèries:Convent de Santa Caterina de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1243 - 1836
Autors add.:Cevallos Alava, Antony ; Rissech Badallo, Carme ; Huertas i Arroyo, Josefa ; Lloveras Roca, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422135
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_8
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Estudi bioantropològic de les restes humanes exhumades al Convent de Sant Agustí Vell (S. XIV-XVI) de Barcelona / Carme Rissech Badalló, Blanca Revuelta, Oscar Creo, Anna Llauradó, Montserrat Jové, Lluís Lloveras



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 143-170 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats de l'anàlisi bioantropològica de les restes esquelètiques del convent de Sant Agustí Vell indiquen 33 individus: setze procedents de les fosses del pati davant la porta de la església, quatre de les fosses del claustre i un NMI de tretze individus estimats a partir dels ossos aïllats recuperats en els sediments dels enterraments. S'observen diferències d'activitat física, robustesa i estatura entre aquests individus i els d'altres contextos contemporanis. Es tracta d'individus laics i monjos; aquest darrers no tenien un estatus social gaire alt, però al final de la seva vida van tenir accés a proteïna animal, fet que pot estar relacionat amb l'èxit que va acabar assolint el convent. Els laics probablement estaven relacionats amb el gremi d'adobers.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Monestirs ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Restes humanes ; Antropologia
Matèries:Convent de Sant Agustí de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1300 - 1600
Autors add.:Rissech Badallo, Carme ; Revuelta, Blanca ; Creo, Oscar ; Llauradó, Anna ; Jové, Montserrat ; Lloveras Roca, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422133
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_7
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Convento de Santa Caterina : estudio bioantropológico de una muestra de las inhumaciones del claustro gótico y la cabecera del ábside / José Antonio Trujillo Ligero, Carme Rissech Badallo, Lluís Lloveras Roca, Josefa Huertas Arroyo



En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 217-242 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Estudi bioantropológico de les restes esquelètiques de la UF 221 del convent de Santa Caterina. Els resultats indiquen un número mínim de 62 individus: quinze masculins, set femenins i cinc immadurs medievals (segles xiii-xiv), i dotze masculins, vuit femenins i quinze immadurs moderns (segles xv-xvi). S'observen diferències de robustesa, alçada, estat de salut i activitat física entre aquests individus i els monjos del convent, entre els medievals i els moderns, i comparats amb altres períodes peninsulars. En tots els casos, els valors medievals són superiors. Es tracta d'individus laics, d'algun gremi i estatus social alt.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Monestirs ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Restes humanes ; Antropologia
Matèries:Convent de Santa Caterina de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1243 - 1836
Autors add.:Trujillo Ligero, José Antonio ; Rissech Badallo, Carme ; Lloveras Roca, Lluís ; Huertas i Arroyo, Josefa
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422137
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_9
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Realitat material dels monestirs d'època carolíngia als comtats catalans a través de les fonts escrites : una relectura de la documentació d'arxiu amb mirada arqueològica / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 281-302 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Tenint en compte l'escàs coneixement arqueològic que tenim sobre els monestirs dels comtats catalans en època carolíngia, els documents d'arxiu, tot i el seu laconisme, constitueixen una font bàsica per aproximar-nos a la seva realitat material. Partint d'aquesta premissa, en el present article analitzaré totes les referències a l'estructura d'aquests cenobis i la seva materialitat que apareixen en la documentació escrita dels segles ix i x. D'aquesta manera, aportaré noves dades per ref lexionar sobre com es concebia un centre monàstic en aquell període, quina era la seva topografia interna i a quin ideal monàstic responien.


Matèries: Epoca carolíngia ; Monestirs ; Fonts documentals ; Comtats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422140
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_11
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Unes Muralles medievals molt antigues : Tarragona / Joan Josep Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 305-336 : il. (Varia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.


Matèries: Muralles ; Fortificacions ; Epoca romana ; Arquitectura militar ; Elements arquitectònics ; Alta edat mitjana ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Materials de construcció
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1000 - 1200]; 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422141
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_12
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Força vella de Girona (2) : castells i torres / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 337-354 : il. (Varia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.


Matèries: Muralles ; Fortificacions ; Castells ; Defensa ; Torres de defensa ; Arquitectura militar ; Edat mitjana
Matèries:Castell de Gironella ; Castell de Sobreportes ; Castell de Requesens
Àmbit:Girona
Cronologia:[900 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/422143
https://doi.org/10.33115/a/26046679/6_13
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Les Muralles de Montblanc i d'altres poblacions mitjanes de les comarques tarragonines : gènesi, procés constructiu i evolució posterior / Josep M. Blanc
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 57-80 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'article analitza els sistemes defensius aixecats per dues poblacions catalanes: Montblanc i Conesa, força properes geogràficament, i en un mateix marc cronològic: el context de les guerres de la segona meitat del segle XIV. L'estudi, més enllà de la descripció de les solucions adoptades en cada cas vol posar de relleu les grans diferències entre la manera que cadascuna de les poblacions va afrontar la necessitat de protegir-se. Mentre que Montblanc va construir un circuït de muralles perfectament definit, amb torres de flanqueig, fossat perimetral, etc, a Conesa es van limitar a reforçar amb torres alguns punts del recinte i a eliminar les obertures exteriors de les cases que donaven fora de la població.


Matèries: Muralles ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Defensa ; Tècniques de construcció ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Montblanc ; Conesa
Cronologia:[1350 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412820
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_3
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Celleres i viles fortificades de les terres gironines (segles XI-XIV) : evidències a partir de la documentació escrita / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 81-112 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les esglésies han estat un pol d'atracció del poblament rural a la Catalunya Vella, tot i que les sagreres dels segles XI i XII no van formar grans nuclis de població. A partir del segle XIII el canvi del nom a cellera, als bisbats de Girona i Elna, deixa entreveure un procés de desacralització que va ser paral·lel a la conversió dels cellers en habitatges i a la fusió de la cellera amb altres elements aglutinadors del poblament, com el mercat o el castell. Molts nuclis de poblament concentrat, tal i com mostra l'inventari provisional realitzat, van experimentar un procés de fortificació a la segona meitat del segle XIII o al llarg del segle XIV a causa de molts factors que aporten claus per entendre l'evolució de les celleres i les viles als segles centrals de l'edat mitjana.


Matèries: Muralles ; Castells ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Edat mitjana
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[800 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412821
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_4
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Les Muralles de Besalú / Jordi Sagrera
Sagrera i Aradilla, Jordi


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 113-124 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vila de Besalú conté tres recintes emmurallats medievals. El primer correspon al de l'antic castrum Bisulduni de les fonts, obra d'època carolíngia que defensava el nucli urbà al voltant del turó de Santa Maria. El segon és una ampliació efectuada al segle XI per a protegir la vila baixa però també va afectar el recinte antic amb l'erecció del castell comtal. El tercer moment se situa a la segona meitat del segle XIV amb un recinte ampliat per a incorporar els burgs fora murs.


Matèries: Muralles ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Edat mitjana
Àmbit:Besalú
Cronologia:[800 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412822
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_5
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Les Muralles del monestir de Santa Maria i la vila de Roses a l'edat mitjana / Lluís Palahí, Marcel Pujol, Xavier Aguelo
Palahí Grimal, Lluís


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 125-150 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La posició estratègica de Roses i el seu ús com a port de refugi han marcat en bona mesura la seva història i la majoria dels assentaments han precisat de bones defenses. En època medieval aquesta necessitat es fa palesa tant en la concepció del monestir de Santa Maria com un conjunt emmurallat, com en la pròpia vila que també es dotarà de sòlides defenses. L'estudi pretén aprofundir en la forma i evolució dels recintes emmurallats d'època medieval de Roses, analitzant la documentació existent i plantejant algunes noves hipòtesis interpretatives.


Matèries: Muralles ; Monestirs ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Matèries:Monestir de Santa Maria de Roses
Àmbit:Roses
Cronologia:[750 - 1500]
Autors add.:Pujol i Hamelink, Marcel ; Aguelo i Mas, Xavier
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412823
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_6
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Les Muralles medievals i modernes de Sant Martí d'Empúries : noves dades a partir de les excavacions al carrer de la Francesa / Marc Bouzas, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Joaquim Tremoleda, Marta Santos



En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 151-166 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present treball pretén aglutinar, sintetitzar i posar al dia el coneixement que és té fins al moment sobre les muralles d'època medieval i moderna de Sant Martí d'Empúries. A tal efecte es recullen les fonts escrites així com orals i fotogràfiques que ja eren conegudes i publicades i, com no podia ser d'altra manera, les dades arqueològiques. Les dades arqueològiques procedeixen principalment de tres etapes de la recerca: les informacions recollides per Emili Gandia a principis del segle XX, les excavacions de Martín Almagro al 1962 i la recent excavació de l'hivern del 2021, que ha permès datar el pany nord de la muralla de finals del segle XV.


Matèries: Muralles ; Arqueologia ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Excavacions arqueològiques ; Edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Sant Martí d'Empúries - Escala, l'
Cronologia:1962; 2021
Autors add.:Bouzas Sabater, Marc ; Castanyer i Masoliver, Pere ; Hernández, Elisa ; Tremoleda i Trilla, Joaquim ; Santos Retolaza, Marta
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412824
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_7
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Recinte emmurallat de la vila d'Ullastret : anàlisi i evolució a partir de les darreres intervencions / Gabriel de Prado, Ferran Codina, Laia Muntaner, Carles Roqué



En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 167-190 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vila d'Ullastret, i especialment la seva fortificació, gràcies al seu estat de conservació, ha esdevingut un dels exemplars paradigmàtics de l'arquitectura militar gòtica del Baix Empordà. Aquest és un element patrimonial reivindicat, estudiat i conservat ja des de mitjan segle XX, amb els estudis i restauracions que hi va dur a terme Miquel Oliva. Des de l'any 2004 s'hi han realitzat un seguit d'intervencions arqueològiques preventives que han permès recollir un conjunt d'informació valuosa per entendre el desenvolupament urbanístic del nucli històric i el sistema defensiu que l'envolta. Aquest article se centra en la descripció del recinte fortificat incorporant les noves dades arqueològiques de què disposem i, alhora, aprofitem l'ocasió per fer una síntesis de l'evolució del poble d'Ullastret des del segle IX fins als segles XVI-XVII.


Matèries: Muralles ; Arqueologia ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Excavacions arqueològiques ; Edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Ullastret
Cronologia:[800 - 1700]; 2004 - 2022
Autors add.:Prado Cordero, Gabriel de ; Codina i Falgàs, Ferran ; Muntaner Tost, Laia ; Roqué i Pau, Carles
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412825
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_8
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Casa urbana unifamiliar a Girona durant l'alta edat mitjana (segles X i XI) : dades documentals i arqueològiques / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 209-230 : il. (Varia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Per a aquestes cronologies tan reculades les dades són escasses. Tanmateix una anàlisi detallada dels documents i de les restes arqueològiques permet fer-se una idea de la seva localització, tècnica constructiva i d'algunes de les seves característiques. El pati (curtis), el cellarium i una sala noble al primer pis (cenaculum), són elements bàsics. Les seves dimensions varien en funció del lloc i és normal, dins murs, la presència de vinyes, arbres fruiters i fronts de pedrera.


Matèries: Habitatge ; Cases ; Arquitectura ; Tècniques de construcció ; Ciutats ; Alta edat mitjana ; Arqueologia ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:[900 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/412905
https://doi.org/10.33115/a/26046679/5_10
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 36
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu / Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens



En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 25-46 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A partir de la segona meitat del s. x v, el castell de Montsoriu inicià un lent i progressiu procés de decadència que culminarà en l'abandonament del castell i venda del vescomtat per part dels vescomtes de Cabrera i Bas als Marquesos d'Aitona en el darrer terç del s. xvi. En aquest context cronològic s'emmarca la descoberta d'un dels conjunts arqueològics tancats més destacats que s'han localitzat fins ara corresponents aquest període i en un entorn no urbà.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia ; Castells ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna
Matèries:Castell de Montsoriu
Àmbit:Arbúcies ; Sant Feliu de Buixalleu
Cronologia:[1400 - 1600]; 2007
Autors add.:Tura i Masnou, Jordi ; Font i Valentí, Gemma ; Pujadas i Mitjà, Sandra ; Mateu i Gasquet, Joaquim ; Llorens i Rams, Josep M.
Accés: https://raco.cat/index.php/RODIS/article/view/399405
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3