El Poder a Olot : els anys setanta



En: L'Olotí. Olot, Núm. 74 (1980) , p. 32-39
Número extra: festes del Tura (set. 1980).

[Llibre de genealogia, propietats, beneficis i censals de la família Ferrer d'Olot]



[17??]
172 f. ; 31 cm
Els actes que es relacionen arriben fins a l'any 1760. A 2 columnes (text a la dreta i notes a l'esquerra). Sense enquadernació; només reforç de pell al llom. Incipit: "Successió de mi lo Dr. Francisco Ferrer y Sabater á Joan Ferrer, notari de Olot".

Fins on va arribar la vinya al Bages : segles XIX-XX : una reconstrucció virtual del paisatge d'Artés, Avinyó i Sallent / Llorenç Ferrer Alòs, Meritxell Gisbert Traveria, Mireia Vila Cortina
Ferrer i Alòs, Llorenç


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, [2024]
85 p. : il., map. ; 30 cm (El món rural, 1 ) 
Bibliografia.

El volum creua les dades disponibles de les parcel·les d'Artés, Avinyó i Sallent amb els mapes parcel·laris que es van elaborar en aquests municipis i visualitza tot un seguit de variables que permeten entendre no sols la intensa especialització vitícola sinó les característiques de la distribució de la terra, el paper dels masos, la terra dels rabassaires, la terra en propietat dels pagesos del poble i l'estructura de l'explotació que se'n derivava. Compta amb un destacat aparell fotogràfic i quantitatiu i, sobretot amb un visor que permet visualitzar amb molt detall les dades exposades en el llibre. (CEB).

Temps de masos, terra de masies. Estudi del fons patrimonial Ramon Ros Castelló. Segles XIII-XVI / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 33-65 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els pergamins del Fons Ramon Ros Castelló, dipositats a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), permeten un estudi exhaustiu de la història social de Mollet i Gallecs en el transcurs de diferents segles, a través de dues famílies, i ens amplien el coneixement de la topografia i la toponímia històrica de les dues localitats. Aquests documents ens aporten informació sobre les dues famílies esmentades, els Mascort de Gallecs i els Ros del Cloquer de Mollet, que van posseir el domini útil dels masos respectius abans que, probablement per un matrimoni posterior, s'unissin en una sola família i establissin la residència al mas Mascort (can Mulà de Gallecs). Els documents del fons són de caràcter notarial i es van conservar amb la finalitat de justificar el domini patrimonial sobre les propietats familiars. A través d'aquesta documentació, podem observar el model familiar que va ser el puntal de la societat catalana fins a l'època contemporània, basada en la figura de l'hereu, que va permetre crear llinatges de pagesos que se sentien identificats amb el seu mas, el nom del qual portaven com a cognom. També, es pot observar com la successió en un sol fill generava problemes greus de supervivència del patrimoni i de la família, ja que la llei obligava a pagar la legítima dels germans cabalers i els dots de les germanes amb oneroses quantitats. Finalment, l'estudi de les dues famílies demostra com les dones, quan esdevenien hereves (pubilles), conservaven l'autoritat sobre el mas i s'encarregaven de transmetre la continuïtat dinàstica de la família i la integritat del mas.

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Estudiar la propietat rural a l'edat mitjana : un capbreu a Horta el 1495 / Alvit Martínez i Civit
Martínez Civit, Alvit


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 47-54 : il.
Notes. Bibliografia i referències.

El Mas Viladomat, l'altra gran finca del Guinardó / Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 13-19 : il.
Notes.

De les finques que van originar la urbanització del barri del Guinardó a principis del segle XX el Mas Viladomat era la més extensa. Salvador Riera havia comprat la finca del mas Guinardó el 1894. Va ser l'inici del projecte de parcel·lació de la zona de muntanya del municipi de Sant Martí de Provençals que continuaria amb la compra del mas Viladomat el 1896. Aquestes dues finques junt amb les propietats de Pere Borràs i altres promotors, formaven uns plans d'urbanització.

Posesiones del infante en la vegueria de Besalú / P. Nolasco de El Molar
Rebull i Muntanyola, Daniel (Nolasc del Molar)


En: Pyrene. Año II, no. 5 (dic. 1963), p. 146-148

Don Francisco Solana, notario, y deputado, ò procurador general del partido de Besalù. Aviendo su Magestad (Dios le guarde) fiado el reparto de lo que devia contribuir por razón de catastro este Principado, à los deputados, ò procuradores generales, de las diez y siete subdelegaciones, que le componen; â fin de que precediendo las devidas averiguaciones pagasse cada contribuyente, à proporción de sus fondos segun reglas de catastro...
Solana, Francisco


Catalunya? : [s.n.], [172?]
[2] f.
Caplletra ornada. La reproducció digital del document forma part de la col·lecció Guerra de Successió (1702-1714) de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. Títol obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text. Precedeix el títol una creu.

El Mas Guinardó, de rural a urbà : història d'una masia que ha donat nom a una barriada de Barcelona / Joan Corbera
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 8 (desembre 2018), p. 9-25: il (Tema de portada) 
Notes.

La Propietat del santuari Puig de la Creu en els segles XIX i XX. Entre Castellar i Sentmenat / Gemma Perich Vidal
Perich i Vidal, Gemma


En: Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès, núm. 63 (desembre 2022), p. 95-106 : il.
Bibliografia. Notes.

La història de la propietat del Puig de la Creu, especialment durant els segles XIX i XX, és llarga i complexa. A mitjans del segle XIX el Puig de la Creu va ser una de les propietats eclesiàstiques que va formar part de la desamortització. Després de més de dues dècades sense trobar comprador, el 1880 el Puig va passar a mans de Jaume Pallarès Rufí, cunyat de Manuel Domènech i Vinyals, un hisendat amb interessos a la futura carretera entre Castellar i Sentmenat. El 1925, el Puig de la Creu va trobar un nou propietari, Josep Perich, que hi va fer un hostal i en va reformar la capella. Finalment, l'any 1951, el Puig de la Creu passa a mans dels germans Borrell Fumadó, que volien tornar a Castellar per raons sentimentals.

En el bosc de la història : Can Planaferrana de Sant Miquel de Campmajor / Xavier Xargay, text ; Pere Duran, fotografia
Xargay i Oliva, Xavier


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 6 (tardor-hivern 2010), p. 22-27: il. (Retrat de família) 

Questionari al Sr. Oleguer Soldevila Godó



En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 15 (juliol 2003), p. 31-32 : il. (Dossier) 

Puig i Cadafalch, les seves propietats i la finca de can Garí / Enric Subiñà
Subiñà i Coll, Enric


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 8 (octubre 2001), p. 7-10 : il. (Patrimoni) 
Notes.

Desaparició de can Riudemeia medieval / Josep M. Roqué Margenat
Roqué i Margenat, Josep M.


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 8 (octubre 2001), p. 16 : il. (Patrimoni) 

Valoració de les terres i boscos del mas de l'Angle, de l'any 1798 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 51-54 : il. (Document Inèdit) 
Inclou reproducció i transcripció del doucment.

Al terme de Mura, dins de l'actual parc de Sant Llorenç del Munt, hi ha el mas del Puig de la Balma, la part més antiga del qual està construïda dins d'una gran balma o espluga que hi al mig d'una cinglera. Documentat, com a mínim des del segle XIII, actualment encara està habitat i en explotació.

Albert de Quintana i Combis. 1834-1907 / Anna Mir
Mir, Anna


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2007) , p. 107-111 : il.

El Tractat d'agrimensura de la Bisbal (1812) / Jesús Burgueño
Burgueño Rivero, Jesús


En: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 90 (2020) , p. 173-204

Transcripció d'un tractat manuscrit d'agrimensura en català, datat a la Bisbal d'Empordà el 1812. L'autoria s'amaga rere les inicials G. F. y A., possiblement corresponents a Genís Ferrer. L'obra mostra l'interès per la tècnica de la mesura de terres en un entorn rural. Correspon a una època en què, deixant de banda la reduïda elit dels geòmetres del Cadastre i els pocs titulats a les reials acadèmies de belles arts, l'ocupació d'agrimensor tenia un grau escàs de professionalització. Era un coneixement aplicat per experts locals, canadors que havien adquirit expertesa per tradició familiar o bé dins la seva formació gremial (fuster, mestre de cases...).

L'Horta d'en Font / Ramon Tauler
Tauler i Valls, Ramon


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 34 (maig 1999), p. 24-26 : il. (El patrimoni) 

El Camp d'en Prats, un model d'evolució de l'espai urbà de Palafrugell / Ramir Lacasa
Lacasa Laosa, Ramir


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 53 (juny 2016), p. 72-77 : il. (Urbanisme) 
Notes.