Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (II) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 263-282
Notes a peu de pàgina.

La segona part d'aquest treball pretén analitzar l'actuació, el comportament i la destinació final dels caps, oficials i sots-oficials de la milícia urbana de Tarragona, sota la direcció deis quals lluitaren durant el setge i l'assalt del francés més de dos mil veins, la majoria deis quals vessaren la seva sang durant la defensa aferrissada de la ciutat. L'estudi ha estat bastit bàsicament pel riquíssim arxiu particular del Sr. Ibarz i Albiñana, el de la Corona d'Aragó i el provincial de Tarragona, però el nostre escorcoll ha restat bloquejat algunes vegades per la manca de fonts primàries, ja que al costat d'una abundant documentació envers un oficial concret que ens ha obligat a sintetizar les línies principals de la seva intervenció, d'altres tan sols hem pogut localitzar el seu nom, l'ofici i la graduació. Així, doncs, amb sort desigual, presentem els cent vint-i-u dirigents dels dos batallons de milícia tarragonina durant l'any 1811.

Aportació a l'estudi de la milícia urbana de Tarragona durant el setge i assalt del francès (1808-1811) (I) / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 271-289
Resum de la lliço jubilar. Notes a peu de pàgina.

Si Catalunya no col·laborà amb les autoritats franceses i no organitzà cap tipus de milícia bonapartista, fou perquè des de l'aixecament de maig fins a l'alliberació de les ciutats creà forces de resistència disposades a vessar la sang per la defensa de llurs llibertats. Cossos tan arrelats i institucionalitzats al país, com els miquelets, els sometents i més tard la milicia urbana s'uniren a la resta deis ciutadans en la defensa de pobles i viles, i quan aquests caigueren a mans de l'invasor, s'organitzaren en guerrilles i continuaren lluitant i fustigant l'enemic. A principis de juliol del 1810, quan el Capità General de Catalunya inicià les primeres accions per crear les milícies urbanes de la ciutat de Tarragona, abatudes ja les viles de Valls, Montblanc i Reus, molts joves procedents d'aquests llocs es dirigiren a la ciutat invicta per unir-se als tarragonins i ocupar punts de defensa. Per això, en aprovar O'Donnell la formació del primer batalló foren molts els joves que voluntàriament s'allistaren. En conseqüéncia. malgrat que la milícia urbana es formá a Tarragona, fou un cos obert a tots els patriotes del Camp disposats a vendre molt cara la capital al francés.

La Milícia nacional de Reus : una força ciutadana : I : dels orígens a la legalització / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. III (1979-1980) , p. 15-28
Notes a peu de pàgina.

La Milícia nacional de Reus (1833-1835) (i II) : ideologia i objeciu / Robert Vallverdú
Vallverdú i Martí, Robert


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 290 (Enero 1977), p. 11-13
Notes.

La Milícia nacional de Reus (1833-1835) (I) : Orígens / Robert Vallverdú
Vallverdú i Martí, Robert


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 288-289 (Noviembre-Diciembre 1976), p. 10-12 (1904-1906)
Notes.

El Suport de la Milícia Nacional a la Revolució Burgesa el model reusenc, 1793-1876 [Microforma] / Robert Vallverdú i Martí ; [dirigida per: Maria Antònia Ferrer i Bosch]
Vallverdú i Martí, Robert


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1988
Dirigida per: Ferrer i Bosch, Maria Antònia. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia, Història i Filosofia, 1987
3 microfitxes (1164 fotog.) ; 11 * 15 cm + 1 fullet (9 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals microfitxades, 305) 
Bibliografia.
ISBN 8475285082

Aniversario del 1§ de marzo de 1838 / J. Güell y Mercader
Güell i Mercader, Josep


En: Revista del Centro de Lectura. Reus. 2a época. Año IV, núm. 69 (Marzo 1904), p. 37-38

La Milícia Nacional / Joan Barnadas
Barnadas, Joan


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 111 (març 2018), p. 4 (Del dinou al vint-i-u) 

Esposicion dirigida al escmo. señor ministro de la gobernacion por el batallon de milicia nacional de la m. l. villa de Olot / José Estorch i Siqués
Estorch i Siqués, José


Olot : Hijos de Doutrem y Paulí, [1855?]
1 full ; 32 cm
Text datat: Olot 6 enero de 1855.

Ecsorto que en la solemne bendicion de la bandera del batallon de milicia nacional local, de la muy leal villa de Olot, 1o ligero de la provincia de Gerona, en el dia 20 de junio de 1841
Osona, Albert


Barcelona : Impr. de Brusi, 1841
14 p. ; 21 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya.

Ecsorto que en la solemne bendicion de la bandera del Batallon de Milicia Nacional Local de ... Olot [Fitxer informàtic] / ... dirigió al mismo Alberto Osona, presbítero regente la sacristía curada de la misma
Osona, Albert


1841
1 recurs electrònic
Edició digital de l'Arxiu Històric de Girona.

Discurs de lloança de la milícia nacional urbana d'Olot.

La Formación del personal político liberal y la resistencia del absolutismo en Lleida en la transición del Antiguo Régimen al liberalismo / Quintí Casals Bergés
Casals Berges, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 23 (2011) , 352 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball aborda la formació dels grups dirigents absolutista i liberal a la Lleida de l'últim quart de segle XVIII i primer terç de segle XIX. Seguint els principals fets polítics d'aquest període, dibuixem l'enfrontament progressiu de tots dos grups en la comunitat. Així mateix, reflectim una distinta adscripció socioprofessional segons fos la seva filiació política. D'aquesta manera, constatem que les files absolutistes es van nodrir de les famílies amb més influència social (petita noblesa local, ciutadans honrats, notables i doctors) i els pagesos; mentre que els liberals van concentrar les simpaties dels artesans, hisendats sense privilegi, professionals liberals i intel·lectuals.

Els Voluntaris de la Llibertat de Sant Joan les Fonts / per Xavier Valeri
Valeri i Coromí, Xavier


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 65 (juliol 2017), p. 19-21

Els Liberals s'organitzen : la milícia nacional i una banda de música a la Bisbal durant les lluites contra els carlins / Jordi Frigola i Arpa
Frigola i Arpa, Jordi


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 56 (març 2017), p. 82-84 : il. (Història) 

Pere Caimó i Bascós (1819-1878) / Evarist Puig Dunjó
Puig Dunjó, Evarist


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 46 (setembre 2014), p. 60-67 : il. (Personatges) 

La República a Barcelona : 1873-1874 / Miquel González y Sugrañes ; Jordi Roca Vernet (Ed.) ; Ginés Puente
González i Sugrañes, Miquel


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023
428 p. : il. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques. Índex. Conté: Del republicanisme a la Primera República : milícies, obrers i federals / per Jordi Roca Vernet -- La República en Barcelona : apuntes para una crónica / por Miguel Gonzáles Sugrañes -- Les autoritats durant la Primera República / per Ginés Puente.
ISBN 9788491564768

Com s'informa en la contraportada del volum, "la història de la Primera República és un país desconegut per a la majoria. És una història fascinant per si mateixa, sense ser el precedent de res, i ens mostra la imprevisibilitat dels moments d'acceleració del temps històric. Per apropar-nos-hi i descobrir el que va significar, en aquest volum reproduïm el llibre original de Miquel González Sugranyes "La República en Barcelona. Apuntes para una crònica". Aquest no és un llibre de memòries d'un vell republicà sinó un llibre d'història escrit per un testimoni, protagonista i analista alhora". L'edició incorpora un estudi introductori "que permet conèixer tant els fonaments del republicanisme i del federalisme com la centralitat de la tensió entre les bases del republicanisme i les institucions en la construcció de la democràcia. A més, el llibre permet consultar els annexos de l'obra de Sugranyes amb més d'un centenar de documents, cadascun precedit d'una petita descripció que s'ha incorporat en aquesta edició per a la lectura. També inclou les biografies de les autoritats polítiques i militars protagonistes de la Primera República a Barcelona".

La Milícia urbana de Tarragona. Un moviment de resistència dirigit per les classes privilegiades durant la Guerra del Francès / Robert Vallverdú i Martí
Vallverdú i Martí, Robert


En: 082709 Guerra napoleònica a Catalunya (1808-1814) : estudis i documents. [Barcelona] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. p. 59-71

La Milicia Nacional Voluntaria en Cataluña durante el Trienio Liberal (1820-1823). Una aproximación sociológica y geográfica / Ramon Arnabat i Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Hispania. Madrid. Vol. 82, núm. 270 (2022) , p. 107-139
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En aquest article s'estudia la formació i desenvolupament de la Milícia Nacional Voluntària a Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823) i el paper decisiu que van tenir els ajuntaments per a impulsar-la o frenar-la, així com el debat entre el liberalisme moderat i l'exaltat sobre les característiques i el paper que havia de tenir la Milícia en el sistema constitucional espanyol. Es dedica especial atenció a l'estudi de la seva implantació geogràfica i de les característiques socioeconòmiques dels seus components, i a la seva comparació amb la d'altres ciutats espanyoles. Metodològicament es combina la informació extreta de diversos arxius d'àmbit estatal, provincial i municipal, amb la bibliografia existent sobre la Milícia Nacional a les ciutats catalanes i de la resta d'Espanya, amb l'objectiu d'analitzar el seu desenvolupament a Catalunya i realitzar un estudi comparatiu. Això ens permet obtenir una visió global del desenvolupament i implantació geogràfica de la Milícia Nacional Voluntària, destacant la seva força a les comarques litorals i prelitorals catalanes, així com la seva composició social, on predominen els artesans i menestrals, els comerciants, els professionals liberals i els hisendats. Aquestes característiques són compartides amb la majoria de les ciutats espanyoles compromeses amb el sistema constitucional.

La Milícia Nacional d'Alcover durant el Trienni Liberal (1820-1823) / F.X. Sánchez Mesa
Sánchez Mesa, Francesc X.


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 78 (abril-juny 1997), p. 37-46 (Col·laboracions) 

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) / David Tormo i Benvaent
Tormo i Benavent, David


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 10. II època, núm. 27 (gener 2015), p. 50-60 : il.
Notes.

Trajectòria del cos armat popular conegut com Milícia Nacional (1837-1856) en el marc de la situació política de mitjan segle XIX. El cas del districte de Gandesa (constitució, mobilització, finançament, conflictes) es pot anar seguint a través de la informació que proporcionen les actes de la Diputació Provincial de Tarragona.