português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
L'AVENC : REVISTA D'HISTORIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 129
ir a la página                         


1 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Realisme(s) a Catalunya, 1917-1936 / Susanna Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 463 (desembre 2019), p. 68-70 : il. (Art

Els Museus de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa sumen esforços amb la Xarxa de Museus d'Art del Museu Nacional de Catalunya per exhibir l'art català d'entreguerres i les seves relacions amb el rappel à l'ordre a França, la Nova Objectivitat Alemanya o el Novecento a Itàlia.



Matèries: Exposicions artístiques ; Museus d'art ; Arts visuals ; Realisme
Matèries:Museu de Valls ; Museus de Sitges ; Museus de la Garrotxa
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1917 - 1937; 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Història melancòlica / Joaquim Español
Español, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 12-15 : il. (Bitllets
Ressenya de:
- Muñoz Jofre, Jaume. Perseguint la llibertat : la construcció de l'espai socialista a Catalunya, 1945-1982 / Jaume Muñoz Jofre. Barcelona : L'Avenç, 2019

Comentaris d'un dels fundadors de Convergència Socialista de Catalunya sobre el llibre Perseguint la llibertat de Jaume Muñoz Jofre, llegits en la presentació que se'n va fer a Girona, el 3 d'octubre passat.



Matèries: Partits polítics ; Socialisme ; Polítics ; Memòries ; Antifranquisme ; Transició democràtica ; Ressenyes
Matèries:Convergència Socialista de Catalunya : CSC ; Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1977 - 1978
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Rabascall, art i comunicació / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Llobet, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 20-30 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Joan Rabascall (Barcelona, 1935) és un artista visual, l'obra del qual, enquadrada dins la tradició del pop europeu, es caracteritza per la crítica social. Fill d'un tipògraf, als catorze anys es va posar a treballar, mentre estudiava a l'Escola Massana. El 1962 va obtenir una beca per anar a estudiar belles arts a París, ciutat de la qual ja no va tornar. En aquells anys, viatja sovint a Londres, on descobreix el pop art anglès, i col·labora amb altres artistes catalans instal·lats a París: Miralda, Benet Rossell i Jaume Xifra. El 1966 entra en contacte amb el crític Pierre Restany i els nous realistes francesos. Si bé inicialment va practicar el collage, aviat va incorporar el fotomuntatge i la unió d'imatges i objectes en instal·lacions i sèries fotogràfiques. Rabascall ha centrat la seva obra en la crítica a la imatge mediatitzada i al model de vida imposat pels mitjans de comunicació. És autor d'una obra discreta, poc coneguda a Espanya, però exposada regularment a França, i que s'ha anat incorporant a col·leccions com la del MACBA i el Reina Sofía.



Matèries: Entrevistes ; Artistes ; Arts visuals
Matèries: Rabascall, Joan (1935-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1935 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quatre Peres, reis d'Aragó, i la literatura (1094-1386) : part II / Lola Badia
Badia, Lola


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 34-43 : il. (Focus
Referències bibligràfiques.

Amb fortuna diversa, quatre reis d'Aragó, denominats Pere, han tingut un reflex a la literatura, des de les cròniques i la poesia coetànies fins a la narrativa posterior. En aquest, el segon de dos articles, veiem els casos de Pere el Gran, que va passar a l'imaginari literari com a conqueridor de Sicília, i de Pere III, dit el Cerimoniós, home de lletres i autor de dues Cròniques.



Matèries: Monarques ; Literatura ; Edat mitjana ; Corona d'Aragó ; Pere I el Catòlic
Matèries: Pere I d'Aragó i Pamplona (1068-1104) ; Pere I el Catòlic (1174-1213)
Àmbit:Aragó, Corona d'
Cronologia:1094 - 1213
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
1935 : Reorganitzar ERC des de la presó / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 462 (novembre 2019), p. 46-51 : il. (Focus

Una correspondència inèdita permet aprofundir en la reconfiguració del partit que, després del fracàs del 6 d'octubre, Lluís Companys va endegar des de la presó a través de Carles Pi i Sunyer.



Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Bienni negre ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Partits polítics ; Polítics ; Presos ; Epistolari
Matèries: Companys i Jover, Lluís (1882-1940) ; Pi i Sunyer, Carles (1888-1971)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Madrid ; Catalunya
Cronologia:1935
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Víctor Català, una obra d'art total / Margarida Casacuberta
Casacuberta i Rocarols, Margarida


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 12-14 : il. (Avançament editorial
Referències bibligràfiques.

El mes d'octubre surt a la venda el llibre d'assaig de Margarida Casacuberta títolat Víctor Català, l'escriptora emmascarada, una valuosa nova interpretació de l'obra d'aquesta gran autora. En aquest article avancem un fragment que parla de l'entrevista que li va fer Baltasar Porcel l'any 1965.



Matèries: Escriptores ; Literatura ; Entrevistes ; Escriptors
Matèries: Albert i Paradís, Caterina (1869-1966) ; Porcel i Pujol, Baltassar (1937-2009) ; Català, Víctor
Àmbit:Escala, l' ; Catalunya
Cronologia:[1869 - 1966]; 1965
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Identitat escindida de Jaume Sisa / Text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Llobet, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 20-32 : il. (L'entrevista
Referències bibligràfiques.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va néixer al barri del Poble-sec, al si d'una família treballadora, que havia perdut la guerra. Després d'una infantesa normal i feliç, estudia comerç i, als setze anys, es compra una guitarra. De formació musical autodidacta, s'uneix al Grup de Folk i tot just als 20 anys publica el seu primer disc, titulat L'home dibuixat (1968). Vinculat al panorama underground de la ciutat, el 1974 contribueix des de la sala Zeleste a fundar l'Orquestra Plateria. A partir d'aleshores, exerceix de "cantautor galàctic". El 1975 arriba el seu primer gran èxit, el disc Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó que forma part de l'educació sentimental de tota una generació. El 1978 fa la música per a l'espectacle Antaviana, sobre textos de Pere Calders, de la companyia teatral Dagoll Dagom, amb qui col·laborarà també a Nit de Sant Joan (1981). El 1984, decideix retirar-se, amb un doble àlbum titulat Transcantautor: última notícia. Al cap d'un temps, a Madrid, reapareix com un cantant de boleros anomenat Ricardo Solfa, una experiència no del tot reeixida. El 2001, reapareix com a Sisa amb un disc, Visca la llibertat, gravat amb Pascal Comelade. Ara, als 71 anys, ha tancat el cercle amb l'edició de totes les seves cançons i tots els seus textos, agrupats sota el títol genèric d'Els llibres galàctics, 1966-2018 (Anagrama) (...).



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Cantants ; Música ; Artistes ; Vida cultural
Matèries: Sisa, Jaume (1948-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Madrid
Cronologia:1948 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quatre Peres, reis d'Aragó, i la literatura (1094-1386) : part I / Lola Badia
Badia, Lola


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 34-41 : il. (Focus
Referències bibligràfiques.

Amb fortuna diversa, quatre reis d'Aragó, denominats Pere, han tingut un reflex a la literatura, des de les cròniques i la poesia coetànies fins a la narrativa posterior. En aquest, el primer de dos articles, veiem els casos del rei d'Aragó que s'autoanomenava Pedro Sánchez, guanyador de la batalla d'Alcoraz, i del monarca Pere I el Catòlic, mort a la batalla de Muret.



Matèries: Monarques ; Literatura ; Edat mitjana ; Corona d'Aragó ; Pere I el Catòlic
Matèries: Pere I d'Aragó i Pamplona (1068-1104) ; Pere I el Catòlic (1174-1213)
Àmbit:Aragó, Corona d'
Cronologia:1094 - 1213
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Art i catalanisme, l'embargament de la senyera de l'Orfeó Català / Eliseu Trenc Ballester, Xavier Jové
Trenc Ballester, Eliseu


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 44-51 : il. (Focus
Notes.

A principi del segle XX el catalanisme ressorgia amb empenta i l'Orfeó Català prenia cada cop més força. Arran dels impagaments d'uns impostos per part de l'Orfeó Català a l'estat, Hisenda va decretar l'embargament dels seus béns, inclòs el seu estimadíssim estendard. Eliseu Trenc i Xavier Jové expliquen aquest fets i la importància d'aquest estendard.



Matèries: Agrupacions corals ; Arts aplicades ; Banderes ; Confiscació ; Impostos-exaccions ; Restauració ; Vida política ; Catalanisme cultural
Matèries:Orfeó Català
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1891 - 1901
Autors add.:Jové, Xavier
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Esdevenidor turístic de Catalunya : el I Congrés de Turisme de Catalunya, 1919 / Saida Palou Rubio
Palou Rubio, Saida


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 52-57 : il. (Focus

El foment turístic va tenir una significativa rellevància a la vida política i sociocultural de principis del XX. La celebració de dos congressos de turisme a Catalunya (els anys 1919 i 1921), així com la tasca realitzada per la Sociedad de Atracción de Forasteros a la ciutat de Barcelona (1908-1936), demostren la rellevància d'aquest fenomen en la història del país. La celebració dels congressos de turisme posa de manifest la vitalitat d'un sector, la seva capacitat d'organització i mobilització social i una visió certament moderna de la indústria de forasters, que en aquells moments tot just estava despertant.



Matèries: Turisme ; Promoció turística ; Promoció de ciutats ; Associacions econòmiques ; Congressos ; Commemoració
Matèries:Societat d'Atracció de Forasters ; Congrés de Turisme de Catalunya (1r : 1919 : Barcelona)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1919
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Revolta catalana, un primer balanç / Albert Fabà
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 460 (setembre 2019), p. 28-43 : il. (Focus

Albert Fabà analitza la "revolta catalana" dels darrers anys, partint de l'extraordinària mobilització social que s'ha produït. Tot això ho fa a través del recull de dades que figura als Baròmetres d'Opinió Política (BOP) que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publica periòdicament.



Matèries: Política ; Vida política ; Estudi sociològic ; Identitat nacional ; Catalanisme ; Regionalisme ; Independentisme ; Federalisme ; Nacionalisme ; Participació social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2012 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cebrià Montoliu. Urbanista i traductor de Whitman / Ann Kaier
Kaiser, Ann


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 460 (setembre 2019), p. 46-55 : il. (Focus

Enguany es commemora el bicenðtenari del naixement de Walt Whitðman (1819-1892), el poeta estatunidenc, autor, notablement, de Fulles d'herba. També es compleixen cent anys de la partença de Catalunya de Cebrià Montoliu (1873-1923) per instal·lar-se a l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units. Quina relació hi ha entre ambdues efemèrides? Què uneix el Whitman del Nou Món, famós pel seu caràcter extravertit i la seva verboðsitat, i el polifacètic i diligent, però discret, Montoliu?



Matèries: Arquitectes ; Traductors ; Urbanisme ; Commemoració ; Famílies
Matèries: Montoliu i de Togores, Cebrià de (1873-1923) ; Montoliu-Togores, família
Àmbit:Tarragona ; Catalunya ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:[1873 - 1923]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viure la història / Borja de Riquer
Riquer i Permanyer, Borja de


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 460 (setembre 2019), p. 56-59 : il. (Mirador. Història) 
Ressenya de:
- Culla i Clarà, Joan B.. La Història viscuda : memòries / Joan B. Culla. Barcelona : Pòrtic, 2019

La història viscuda de Joan B. Culla, una barreja solvent de memòria personal i de crònica política, serà una de les lectures que quedaran sobre els temps recents a Catalunya.



Matèries: Ressenyes ; Memòries ; Historiadors ; Professors ; Vida política ; Periodisme
Matèries: Culla i Clarà, Joan B. (1952-....)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1952 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Cartografia de les noves cineastes catalanes / Imma Merino
Merino, Imma


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 460 (setembre 2019), p. 63-66 : il. (Mirador. Cinema) 

Un recorregut aprofitant que aviat s'estrena El viatge de la Marta, de Neus Ballús, després que La hija de un ladrón, de Belén Funes, s'hagi presentat al festival de Sant Sebastià.



Matèries: Cinema ; Pel·lícules de cinema ; Cineastes ; Dona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2014 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ribó, cultura cívica i drets fontamentals / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 18-31 : il. (L'Entrevista

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s'inicia en l'oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d'Estudiants i a l'Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l'any 2000 deixa la direcció d'Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l'any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l'escoltisme a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l'any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de "cultura política" segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l'objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n'impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s'alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d'Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s'ha implicat també, com a mediador, en el 'procés' català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d'una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Síndic de greuges
Matèries: Ribó i Massó, Rafael (1945-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Macià vs. Rovira i Virgili : descobertes sobre una relació política / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 40-44 : il. (Focus
Notes.

Dos esborranys d'una carta inèdita de l'Avi a l'historiador tarragoní, a propòsit d'una al·lusió en un text d'aquest sobre Francesc Cambó, aporten nova llum a l'entesa entre les dues figures del catalanismeSasha Stone, el prestigi de l'edifici va créixer exponencialment les dècades posteriors i aviat va ser considerat un manifest construït de l'arquitectura del moviment modern i una de les construccions més influents del segle XX.



Matèries: Restauració ; Dictadura de Primo de Rivera ; Polítics ; Historiadors ; Pensament polític ; Vida política ; Catalanisme ; Republicanisme ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) ; Rovira i Virgili, Antoni (1882-1946)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1907 - 1929]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Arquitectura de la sensibilitat : Nicolau M. Rubió i Tudurí i el Pavelló d'Alemanya de Mies van der Rohe / David Caralt
Caralt, David


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 46-55 : il. (Focus
Referències bibliogràfiques.

La indústria alemanya va constituir la participació estrangera més extensa que va acudir a l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929, amb setze mil metres quadrats d'instalðlacions repartits en vuit palaus noucentistes, un edifici independent per a les indústries elèctriques i un pavelló de representació del país, avui cèlebre, el Pavelló d'Alemanya. Aquest va ser desmantellat després de la clausura de l'exposició. Malgrat la seva breu existència però gràcies a les fotografies en blanc i negre fetes per l'artista d'origen rus Sasha Stone, el prestigi de l'edifici va créixer exponencialment les dècades posteriors i aviat va ser considerat un manifest construït de l'arquitectura del moviment modern i una de les construccions més influents del segle XX.



Matèries: Exposició internacional 1929 ; Arquitectes ; Arquitectura ; Edificis ; Crítica artística
Matèries: Mies van der Rohe, Ludwig (1886-1969) ; Rubió i Tudurí, Nicolau Maria (1891-1981)
Matèries:Pavelló Mies van der Rohe
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1929 - 1932
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Blau del cel de Mont-roig / Susanna Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 74-77 : il. (Art

Amb l'obertura, ara fa un any, del Mas Miró es completa el triangle essencial de l'artista, juntament amb Barcelona i Palma.



Matèries: Masos ; Pintors ; Museus
Matèries: Miró i Ferrà, Joan (1893-1983)
Matèries:Mas Miró
Àmbit:Mont-roig del Camp
Cronologia:1911 - 1979; 2018 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Busquets, la transformació urbana com a projecte / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 22-34 : il. (L'entrevista

Joan Busquets (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista de renom internacional. Format a l'ETSAB, va ser un dels fundadors, amb Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB-UPC). Amb l'arribada de la democràcia als ajuntaments, va començar a executar plans de reforma urbanística a la perifèria barcelonina. Aquesta experiència la va traslladar, en els anys previs als Jocs Olímpics del 92, a l'Ajuntament de Barcelona, on va dirigir el departament d'Urbanisme (1983-1989) i va tirar endavant projectes com els "plans especials de reforma interior", com el de Ciutat Vella, o les àrees de nova centralitat que incloïen les àrees olímpiques, entre altres iniciatives. Ha estudiat la formació de l'Eixample i la figura de Cerdà. Des de l'any 2002 ençà és catedràtic de la Graduate School of Design de Harvard. Des del seu despatx professional de Barcelona projecta des de fa trenta anys plans i projectes urbanístics per a moltes ciutats d'Europa i d'arreu. El 2011 va ser guardonat amb el premi Erasmus per la seva obra en el camp de l'urbanisme i l'espai públic. Fa poc ha publicat, en versió catalana, el seu llibre Barcelona: Evolució urbanística d'una ciutat compacta, editat abans en castellà, anglès i mandarí (...).



Matèries: Entrevistes ; Arquitectes ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Ajuntament ; Planificació urbanística
Matèries: Busquets i Grau, Joan (1946-....)
Àmbit:Prat de Llobregat, el ; Barcelona
Cronologia:[1946 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2570
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Lloc de Catalunya a Espanya. El viratge del catalanisme a l'independentisme / Ramón Villares
Villares, Ramón


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 458 (juny 2019), p. 36-45 : il. (Focus

La relació entre Catalunya i Espanya en els últims quaranta anys convida a reflexionar, des de la perspectiva històrica, sobre una qüestió central de la vida política espanyola dels últims anys com és el viratge de la política catalana des de posicions autonomistes cap a solucions anomenades "sobiranistes" o independentistes. Ramón Villares analtiza aquest viratge des de finals del segle XIX fins l'actualitat.



Matèries: Política ; Vida política ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Independentisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1898 - 2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 129
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3