Luigi Mazzuchelli, un general italià en el setge de Girona de 1809 / Narcís Gascons
Gascons i Clarió, Narcís


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 213 (juliol-agost 2002), p. 44-47 : il. (Història) 
Biblografia.

La Capella del castell de Sant Iscle de Vidreres / Joan Llinàs i Pol, Josep Formiga i Bosch i Narcís Gascons i Clarió
Llinàs i Pol, Joan


[Vidreres] : Ajuntament de Vidreres, [2008]
107 p. : il. ; 22 cm

Un Tresor presumptament amagat el 1873 al veïnat de la Granota (Sils)investigador incansable sobre el P. Claret / Narcís Gascons i Clarió
Gascons i Clarió, Narcis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 30 (2018) , p. 135-139 : il. (Notes i aportacions) 
Notes. Inclou transcripció del document.

Josep Formiga i Bosch: Història de Vidreres / [ressenya de:] Narcís Gascons Clarió
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 24 (2012) , p. 221-222 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 
Ressenya de:
- Formiga i Bosch, Josep. Història de Vidreres / Josep Formiga i Bosch. Vidreres : Ajuntament, 2011

Pervivència del cognom Gascons al mas Ros de Sant Joan de Palamós / Narcís Gascons i Clarió
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 23 (2011) , p. 121-124 (Jornada d'Onomàstica: comunicacions) 

El cognom gentilici Gascons és endèmic de la plana de la Selva i de la vall d'Aro. La seva vinculació a immigracions dels segles XVI-XVII o bé anteriors és un tema encara obert. La recerca ha permès entroncar la nissaga de Vidreres amb la del mas Ros de Sant Joan de Palamós. S'estudia com el primer Gascons que entra per matrimoni en el mas Ros adquireix el cognom Gafarot de la seva esposa (darrer quart del s. XVII) i com els dos cognoms coexisteixen al llarg de cinc generacions fins que el fadristern Martí Gascons surt del mas (mitjan s. XIX) i abandona completament el cognom Gafarot. Per a aquest treball l'autor s'ha valgut de la documentació trobada a la notaria de Palamós de l'Arxiu Històric de Girona.

Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936), sacerdot, poeta i periodista / Narcís Gascons i Clarió
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 22 (2010) , p. 79-97 (Estudis) 
Notes. Resum en català i anglès.

El record històric de Mn. Antoni Doltra perviu pel fet de ser el fundador del Centre Cultural Parroquial de Pineda de Mar i per la seva mort, semblant a la de moltes altres víctimes del terror revolucionari de la Guerra civil. Tanmateix, la seva obra escrita i publicada a la premsa catòlica de l'època il·lustra magníficament la carrera d'un eclesiàstic el primer terç del segle XX i posa el seu treball pastoral al costat de la vertiginosa evolució social de l'època.

Tercera Guerra carlista i Primer República a Vidreres (1873-1874) / Narcís Gascons i Clarió
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 7 (1994) , p. 91-106 : il.
Notes. Inclou apèndixs.

La Capella de la Mare de Déu dels Dolors a la Parròquia de Vidreres (segles XVI-XX) / Narcís Gascons Clarió
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 5 (1992) , p. 43-54 : il., gràf.
Notes. Inclou apèndixs.

La Capella dels Dolors va desaparèixer en els anys cinquanta del segle XX. Fou la culminació d'un llarg procés d'abandó que podia haver acabat amb la pèrdua gairabé total de la seva memòria. Els testimonis gràfics ens mostren una obre bella i austera; els testimonis documentals (eclesiàstics i notarials) ens parlen de com va ser aixecada en el darrer terç del segle XVI, de com se'n va proveir l'esdevenidor i de com va anar decaient fins a concordar amb els testimonis orals. Tot plegat ens parla d'una època ignorada i molt diferent de la vida de Vidreres.

Demografia històrica de Vidreres / Narcís Gascons i Clarió, Xavier Madrenys i Brunet
Gascons i Clarió, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 1 (1984) , p. 87-91 : gràf.

Vidreres és un poble que al llarg de la seva història ha demostrat sempre una demografia en augment. Especialment en els darrers segles, que per l'abundància de dades són els que han estat més estudiats en el nostre treball. Aquestes dades ens han vingut donades pels Arxius Parroquials de Santa Maria de Vidreres i pels de l'Arxiu Municipal, que permeten un estudi força detallat de l'Edat Moderna. Cal situar la història de Vidreres en un terme que es pot dividir en una vall una mica ondulada i els contraforts de la Serralada Litoral catalana. Un terme força ample que permeté que en una determinada època els boscos que en formen una part es convertissin en la seva riquesa principal.