Un tractat cadaquesenc de pastisseria i confiteria de final del S. XIX / presentació de Pere Vehí Contos ; pròlegs de Jaume Fàbrega i Salvador Garcia-Arbós ; introducció, transcripció i notes a cura d'Enric Prat, Èrika Serna i Pep Vila
Cadaqués : Bar Boia, [2017]
93 p. : il. col. ; 16 cm
Amb una presentació del propietari Pere Vehí Contos, la introducció, la transcripció i notes a cura dels filòlegs Enric Prat i Pep Vila, i la historiadora Erika Serna, ha estat editat pel Bar Boia de Cadaqués, un receptari de pastisseria i confiteria. L'original va ser fet per un pastisser de Cadaqués, que el propietari atribueix amb cautela a Melitó Escofet, i és fruit de l'aprenentatge de l'ofici fet a dos obradors diferents -can Gassiot, 1887-88, i can Burch de Girona, 1888-89-. En conjunt, conté un inventari ben extens de tot allò que algú que aprenia l'ofici en aquell moment en una confiteria de les nostres comarques podia saber fer: confitures, codonyat, cabell d'àngel, gelatines, productes amb rovell d'ou, amb merenga i amb crema, menjar blanc, mató de monja, flaones, pastes (ensaïmades, bollos, rosquilles, coques, secalls ...), pans de pessic i bescuïts, pasta de full, coques, tortades, bunyos (anomenats brunyols i crespells), neules i neules de canó, carquiyolis, borregos, melindros, sucre cremat, ametlles garrapinyades, confits, torrons, panellets, mantecados, crocants, sorbets, esponjats .. En el camp de les begudes, hi apareixen: orxates, rosolis, essències de poncem i xarops. El seu tret lingüístic més peculiar és que sovint barreja català i castellà, no pas bilingüisme, sense solució de continuïtat en una mateixa recepta i, fins i tot, dins una mateixa frase. Tanquen l'edició l'índex de receptes i una relació dels ingredients apareguts i dels estris de cuina emprats, així com una bibliografia mínima sobre el tema. Els experts en gastronomia catalana, prof. Jaume Fàbrega i el periodista Salvador Garcia-Arbós, aporten dos pròlegs que emmarquen el manuscrit cadaquesenc dins d'un context, més general i l'altre més local. Sorprenen aquest tipus de receptaris per les moltes hores de dediðcació que cal esmerçar en l'elaboració de la majoðria de les receptes. Les preparacions, les mesures dels ingredients i les tècniques culinàries apareiðxen recollides amb molt detall. El llenguatge és planer i molt entenedor, com no podia ser de cap més manera. Cal considerar com es tracta d'un moment en què la transmissió dels coneixements era via oral, dïaquí també l'excepcionalitat del manuscrit en un paratge com la població de Cadaqués, pocs anys després de la misèria que va portar la plaga de la fil·loxera a tota la comarca, i que va empènyer al jove aprenent de pastisser a sortir del poble a aprendre un ofici que més tard exerciria de tornada a casa. Com la memòria és feble, és molt útil intentar deixar escrit tot allò important, encara que costa creure que en tants pocs anys d'aprenentatge el jove Melitó pogués participar en l'elaboració de tots aquest productes, així que més aviat semblaria que només es va limitar a copiar les receptes.
