Una Escudella d'orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona : un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 / Itziar Gutiérrez Soto, Andreu Muñoz Virgili
Gutiérrez Soto, Itziar


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 40-55 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta l'estudi sobre una escudella d'orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme a la galeria del rereclaustre nord. El context en qüestió està associat a una estructura que compta amb la inscripció fundacional. Tot plegat, permet contextualitzar la peça amb un notable grau de precisió cronològica i fiabilitat estratigràfica.

Datacions per radiocarboni a les mines neolítiques de la serra de les Ferreres de Gavà / Ferran Borrell, Josep Bosch, Oriol Vicente
Borrell Tena, Ferran


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 4 (2009) , p. 241-246
Número dedicat a: Intervencions arqueològiques a les Mines de Gavà (sector serra de les Ferreres). Anys 1998-2009. Bibliografia.

Cronologia / Igor Bogdanovic, Josep Tarrús Galter
Bogdanovic, Igor


En: 176653 La Revolució neolítica : la Draga, el poblat dels prodigis. Banyoles ; [Barcelona] : Ajuntament de Banyoles : Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. p. 21-26

Contribution à la connaissance de la chronologie des terrasses lacustres de Banyoles (Gerona) / Jaume Bech i Borràs
Bech i Borràs, Jaume


En: Bulletin de l'Association française pour l'étude du quaternaire. vol. 8, núm. 1 (1971) , p. 15-20

Bref exposé de la situation et des caractéristiques des terrasses travertiniques de Banyoles (Gerona, Espagne). Nous basant sur des trouvailles paléontologiques personnelles et des considérations paléoclimatiques et paléopédogénétiques nous avons voulu contribuer à la connaissance de la chronologie de ses travertins : Mindel pour les travertins de la terrasse "haute" de Usall-Espoia, Riss-Wurm pour ceux de la terrasse "basse" de Banyoles-Mata et pour ceux de la terrasse "moyenne" possible de Liô.

Models of Neolithisation of Northeastern Iberian / Raquel Piqué Huerta, Antoni Palomo Pérez, Xavier Terradas, [et al.]



En: Open Archaeology. Vol. 7, Núm. 1 (2021) , p. 671-689
The archaeological excavation at La Draga and Coves del Fem was funded by the Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya) CLT009/18/00026 and CLT009/18/.

The goal of this article is to discuss the significance of the archaeological evidence from the sites of La Draga (Banyoles, Spain) and Coves del Fem (Ulldemolins, Spain), in the context of the neolithisation of Northeastern Iberia. The 14C dates have been analysed using Bayesian statistics. The stratigraphy of Coves del Fem covers the transition between the last hunter-gatherers of the region and the first farmers. The chronological sequence covers approximately 1,300 years, from 6065-5990 cal BC to 4700-4550 cal BC. The site of La Draga was occupied by the first farmers circa 5300-5230 cal BC when a wooden platform was constructed and first used. Subsequent repairs of the wooden piles have been dated as well. Another use of the wooden platform is documented around 5200-5085 cal BC, although until now new construction evidence has not been documented. La Draga site was reoccupied later, when several travertine structures dated in two moments between the years 5100-4900 cal BC and 4950-4700 cal BC were constructed and used. The radiocarbon dates of Coves del Fem and La Draga support the existence of two different models of neolithisation in Northeastern Iberia. In the southern part of the territory, Coves del Fem suggests that the Holocene hunter-gatherer populations remained in the area until the arrival of the first farmers, in a model similar to the one observed at the Ebro basin. On the contrary, the site of La Draga supports the hypothesis of the first farmers colonising a previously unoccupied territory.

Absolute chronology at the waterlogedd site of La Draga (Lake Banyoles, NE Iberia) : bayesian chronological models integrating tree-ring measurement, radiocarbon dates and micro-stratigraphical data / Vasiliki Andreaki, Juan A. Barceló, Ferran Antolín, [et al.]



En: Radiocarbon. Vol. 64, Núm. 5 (2022) , p. 907-948

Sixty-two 14C dates are analyzed in combination with a recently established local floating tree-ring sequence for the Early Neolithic site of La Draga (Banyoles, northeast Iberian Peninsula). Archaeological data, radiometric and dendrochronological dates, as well as sedimentary and micro-stratigraphical information are used to build a Bayesian chronological model, using the ChronoModel 2.0 and OxCal 4.4 computer programs, and IntCal 2020 calibration curve. The dendrochronological sequence is analyzed, and partially fixed to the calendrical scale using a wiggle-matching approach. Depositional events and the general stratigraphic sequence are expressed in expanded Harris Matrix diagrams and ordered in a temporal sequence using Allen Algebra. Post-depositional processes affecting the stratigraphic sequence are related both to the phreatic water level and the contemporaneous lakeshore. The most probable chronological model suggests two main Neolithic occupations, that can be divided into no less than three different "phases," including the construction, use and repair of the foundational wooden platforms, as well as evidence for later constructions after the reorganization of the ground surface using travertine slabs. The chronological model is discussed considering both the modern debate on the Climatic oscillations during the period 8000-4800 cal BC, and the origins of the Early Neolithic in the western Mediterranean region.

"Right on time": reconstructing the biography of the lacustrine site of la draga (lake Banyoles, Spain). micromorphological analysis and chronological modelling of depositional EVENTS [Fitxer informàtic] / Vasiliki Andreaki ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Juan A. Barceló, Xavier Terradas]
Andreaki, Vasiliki


2023
Dirigida per: Piqué Huerta, Raquel; Barceló, Juan A.; Terradas, Xavier. Universitat Autònoma de Barcelona, 2023
1 recurs electrònic

En aquesta investigació s'ha intentat la reconstrucció de la biografia del jaciment de la Draga (Estany de Banyoles) mitjançant la identificació d'un conjunt d'esdeveniments deposicionals com a conseqüència tant d'activitats antròpiques com de forces clau geogèniques que alteren la deposició de materials. Així, els esdeveniments deposicionals es defineixen pel que, com i quan va passar alguna cosa. "Com" i "quan" construeixen el context cronològic de les activitats humanes i naturals, mentre que "què" ajuda a identificar les activitats per si mateixes. S'analitzen 62 dates de carbò 14 en combinació amb una seqüència local d'anells flotants d'arbres recentment establerta per al jaciment neolític inicial de la Draga (Banyoles, nord-est de la península Ibèrica). Les dades arqueològiques, les dates radiomètriques i dendrocronològiques, així com la informació sedimentària i microestratigràfica s'utilitzen per construir un model cronològic bayesià, utilitzant els programes informàtics ChronoModel 2.0 i OxCal 4.4, i la corba de calibratge IntCal 2020. S'analitza la seqüència dendrocronològica i es fixa parcialment a l'escala del calendari mitjançant un enfocament de Wiggle-Matching. Els esdeveniments deposicionals i la seqüència estratigràfica general s'expressen en diagrames de matriu de Harris ampliats i s'ordenen en una seqüència temporal mitjançant l'àlgebra d'Allen. Els processos postdeposicionals que afecten la seqüència estratigràfica estan relacionats tant amb el nivell de l'aigua freàtica com amb la vora del llac contemporània. El model cronològic més probable suggereix dues ocupacions neolítices principals, que es poden dividir en no menys de tres "fases" diferents, que inclouen la construcció, ús i reparació de les plataformes de fusta de la fundació, així com evidències de construccions posteriors després de la reorganització del superfície del sòl amb lloses de travertí. L'horitzó d'instal·lació a la Draga està datat a l'any 5292 cal aC i es caracteritza per la construcció d'habitatges sobre un substrat de marga lacustre. Aquesta és una pràctica que s'aplica habitualment als assentaments d'habitatges en palafites a Europa. El model cronològic es discuteix considerant tant el debat modern sobre les oscil·lacions climàtiques en el període 8000-4800 cal aC, com els orígens del Neolític primerenc a la regió mediterrània occidental.

Un Esquema geocronológico de la zona de Banyoles / E. Sanz Sánchez
Sanz Sánchez, Erundino


En: 156181 El Paleolític a les comarques gironines. [Girona] : Associació Arqueològica de Girona, 1976. p. 127-129

Chronological and environmental context of the Middle Pleistocene human tooth from Mollet Cave (Serinyà, NE Iberian Peninsula) / Julià Maroto, Ramon Julià, Juan Manuel López-García, Hugues Alexandre Blain



En: Journal of Human Evolution. vol. 62 (núm. 6) , p. 655-663

Revisió dels materials arqueològics recuperats durant l'exploració de la Cova del Buldó (la Bartra / Montblanc, Conca de Barberà) els anys 1926-1928 / Josep Maria Vergès, Raquel Hernando, Jaume Massó, Marta Yustos



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 5-24 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les restes humanes de la cova del Buldó conservades al Museu de Reus Salvador Vilaseca ha permès precisar dades de caràcter antropològic apuntades per Salvador Vilaseca i Josep Iglésies en l'estudi publicat el 1929 La datació per C14 AMS d'un crani procedent del sepulcre ha permès situar cronològicament aquest episodi sepulcral a l'edat del bronze Així mateix, l'estudi de les cartes enviades per Josep Iglésies a Salvador Vilaseca ha proporcionat detalls de com es portà a terme l'exploració de la cova del Buldó, i de com i quan es recuperaren les restes.

Nou fragment de la inscripció paleocristiana rit 1036 / Diana Gorostidi Pi, Jordi López Vilar
Gorostidi Pi, Diana


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 30 (2008) , p. 141-149 : il.
Notes a peu de pàgina.

Noves aportacions a la interpretació del límit pleistocè-holocè al sud de Catalunya : l'estudi de la indústria lítica del jaciment de la cativera (el Catllar, Tarragonès) / Marta Fontanals i Torroja
Fontanals i Torroja, Marta


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 23 (2001) , p. 73-100 : il.
Bibliografia.

Noves dades per a la datació del teatre romà de Tàrraco. La intervenció al carrer Caputxins núm.5 / Pere Gebellí Borràs
Gebellí Borràs, Pere


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 21-22 (1999-2000) , p. 127-153 : il.
Bibliografia.

Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l'ibèric ple (450-425 a 200 aC) : el cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / Ramon Gironès Blanch
Gironés Blanch, Ramon


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2023
300 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 23) 
XXI Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Bibliografia i webgrafia. Annexos.
ISBN 9788409539413

Ramon Gironès Blanch fa una aproximació a través de l'arqueologia i les fonts literàries a la gènesi, la pervivència i la destrucció de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles en el període de l'ibèric ple, i interpreta l'economia i societat ibè-riques a partir d'aquest exemple. En aquest context, el llibre aprofundeix en el coneixement de l'arquitectura i l'urbanisme de l'àrea ilercavona septentrional durant el període de l'ibèric ple, especialment en el jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa, i ressegueix les campanyes d'excavacions fetes des del 1930 fins a l'actualitat. Finalment, l'autor duu a terme una proposta seriosa i rigorosa de restitució arquitectònica en 3D de les zones 1 i 2 de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles. (Plecs).

Primeres datacions indirectes de pintures rupestres de Catalunya : els abrics I i V del conjunt rupestre d'Ermites (Ulldecona, Montsià, Taragona) / Ramon Viñas, Albert Rubio, Juan F. Ruiz, [et al.]



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 48-58

Estructuración del poblamiento ibérico en la comarca del Montsià / Francisco Gracia Alonso, Gloria Munilla Cabrillana, Ramon Pallares Comas
Gracia Alonso, Francisco


En: 134694 I Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 24, 25 i 26 de febrer de 1989 : 750è. aniversari de la Carta Pobla 1239-1989. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, DL 1990. p. 39-53 : il

Investigación cronoestratigráfica en el conjunto rupestre de la sierra de La Pietat: abrigos de Ermites I y IV (Ulldecona, Tarragona, Catalunya) / Ramón Viñas, Albert Rubio, Juan Ruiz, Manuel Vaquero, Josep Vallverdú, Marvin Rowe, Neemia Santos da Rosa



En: Cuadernos de Arte Prehistórico, num. 2 (2016) , p. 70-85

Se expone una síntesis de los resultados cronológicos obtenidos en la 'Investigación cronoestratigráfica de los soportes y recubrimientos de las pinturas rupestres de la Sierra de la Pietat o Godall (Montsià, Tarragona') (2008-2011), vinculado al proyecto 'Estudio cronoestratigráfico de los soportes del Arte Rupestre del Levante Español'. El análisis 14C AMS del oxalato cálcico contenido en las capas de los soportes y recubrimientos de los abrigos de Ermites I y IV nos ha permitido obtener algunos parámetros temporales: fechas previas o sincrónicas, así como posteriores a la realización de sus murales (tradiciones rupestres levantina y esquemática).

El Cau del Duc de Torroella de Montgrí / Narcís Soler i Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Muntanya, núm. 135 (2011) , p. 15

Descripció de la indústria lítica i possible cronologia del Cau del Duc a Torroella de Mongrí.

¿La Primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? : nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal Gros (Torroella del Montgrí, Baix Empordà, Girona) / Eni Soriano, Narcís Soler i Masferrer, Joaquim Soler Subils
Soriano Llopis, Ignacio


En: Trabajos de prehistoria. Vol. 69, Núm. 1 (2012) , p. 149-161

La cuenta bitroncocónica de oro localizada en la cueva sepulcral de Cau del Tossal Gros (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona) constituye la primera de este tipo conocida en la Península Ibérica. Estas cuentas son comunes en yacimientos del sur de Francia y se fechan de forma relativa en el Neolítico Final. Con el objetivo de establecer su proceso de producción se han realizado análisis de composición, radiológicos y traceológicos. Los resultados muestran la gran complejidad tecnológica de la pieza, sin paralelos conocidos en la Prehistoria peninsular. La datación radiocarbónica del yacimiento mediante tres fechas AMS y los materiales recuperadosa confirman una cronología de fi nales del IV-inicios del III milenio cal ANE. Finalmente, la comparación con los datos disponibles sobre la primera metalurgia del nordeste de la Península Ibérica permite proponer el posible origen, uso y valor social de esta peculiar cuenta áurea.

Estudio especroscópico de objetos de bronce procedentes de la sec. est. corte J. Ullastret / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. vol. 17-18 (1981) , p. 303-314

Con intención de comprobar una posible evolución en la composición de las aleaciones de los objetos de bronce en diversos períodos cronológicos, así como de establecer posibles diferencias entre piezas de naturaleza diversa, y principalmente con ánimo de demostrar la fabricación de las mismas en el yacimiento por medio de la comparación de escorias y fragmentos de piezas terminadas de una misma procedencia locativa, intentando al mismo tiempo determinar la procedencia del mineral utilizado, procedimos a escoger una serie de veinticinco muestras de bronce provenientes del corte J, que junto al corte Q, situado a poca distancia del mismo, son las zonas que 'han aportado una mayor cantidad de elementos de bronce en el yacimiento de Ullastret.