Las Joyas emblemáticas de Alfonso el Magnánimo / Joan Domenge i Mesquida
Domenge i Mesquida, Joan


En: Anales de Historia del Arte. Vol. 24, núm. Esp. I (2014) , p. 99-117
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Segun lo que a nuestra celsitud pertenece : la presencia de Pedro el Ceremonioso (1336-1387) a través de los textos e imágenes de la Edad Media / Marta Serrano Coll
Serrano Coll, Marta


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 102 (2023) , p. 67-98 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "Narrativas del poder real en la Baja Edad Media hispánica: crónicas, discursos y representaciones". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Contabilidad privada del mercader barcelonés Joan de Torralba. El "Llibre de comtans" (1430-1460) y el cuadernillo de deudas con Pere de Sitges (1432-1448) / [ressenya] Luis Almenar Fernández
Almenar Fernández, Luis


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 101 (2023) , p. 304 (Libros) 
Exemplar dedicat a: "En torno al Monasterio Cisterciense de Veruela. Historia, arquitectura, epigrafía y música".
Ressenya de:
. La contabilidad privada del mercader barcelonés Joan de Torralba. El "Llibre de comtans" (1430-1460) y el cuadernillo de deudas con Pere de Sitges (1432-1448) / María Viu Fandos. Barcelona : UB, 2021

Una Gran empresa en el Mediterráneo medieval. La compañía mercantil de Joan Torralba y Juan de Manariello (Barcelona-Zaragoza, 1430-1437) / [ressenya] José Ángel Sesma Muñoz
Sesma Muñoz, José Ángel


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 100 (2022) , p. 238-244 (Libros) 
Exemplar dedicat a: "Resistencias y ocupaciones en Europa del Sur (1939-1945): una historia transnacional".
Ressenya de:
. Una gran empresa en el Mediterráneo medieval. La compañía mercantil de Joan Torralba y Juan de Manariello (Barcelona-Zaragoza, 1430-1437) / María Viu Fandos. Madrid : CSIC, 2021

Simó Salvador, bisbe de Barcelona. i rector de Constantí a principis del segle XV / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 7-31 : il.
Notes a peu de pàgina.

Aquest article aporta noves clarícies sobre la biografia de Simó Salvador, si més no en relació amb els diferents beneficis eclesiàstics que tingué adjudicats al llarg de la seva llarga carrera clerical abans no arribà a ser bisbe de Barcelona. Clergue absentista mentre va estar estudiant a Avinyó, més tard seguí formant-se en un Estudi general, que a hores d'ara sabem que fou el de Lleida. Una altra dada fins ara desconeguda és que també fou rector de Constantí, almenys de forma nominal, com ho prova el fet que hagués de designar altres preveres per ocupar-se de l'administració parroquial. Partint de noves informacions, sobretot de les extretes d'un registre de gràcies apostòliques que es conserva a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, passem revista a una sèrie de vicissituds que el nostre personatge hagué d'afrontar en la defensa d'alguns dels seus beneficis, en especial per ser reconegut en la capellania/comensalia de Tarragona, baldament fos per poder-ne cobrar les rendes corresponents. Aprofitem l'avinentesa per veure com es distribuïen la resta de beneficis instituïts a la parròquia de Constantí a l'època en qüestió, a més de poder passar revista succinta a les rendes percebudes per la rectoria d'acord amb un capbreu de 1421.

Donació i restitució del castell i el lloc del Morell l'any 1427 / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 41 (2025) , p. 33-35 : il.
Conté transcripció de part del document.

En aquest article comentem i transcrivim les parts més importants d'un document de l'any 1427 que ens permet saber que, en aquell temps, Lluís del Prat, donzell, senyor del castell i el lloc del Morell, al Camp de Tarragona, donà perpètuament a Francesquina, mare seva, domiciliada a Sant Antolí, els susdits castell i lloc i que, posteriorment, Francesquina restituí a Lluís del Prat tot allò que li havia donat.

La Confraria de Santa Maria de Riudellots de la Selva (segles XIII-XVIII). Una devoció local al llarg dels segles / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 53-83 : il. (Estudis) 

A inicis del segle XVI la parròquia de Riudellots de la Selva estava en efervescència: el 1511 s'inicia la reforma del temple romànic i es construeix l'edifici tardogòtic que encara avui es conserva; al seu interior s'instal·la el retaule major que va ser cremat el 1936, a l'inici de la guerra civil, i també una escultura gòtica d'alabastre de la Mare de Déu i l'Infant. A partir d'una recerca sobre un cançoner de Nadal dels anys 1507-1508 que era propietat de Bartomeu Rovirola, prevere de Riudellots, hem pogut recollir moltes dades sobre la confraria de Santa Maria de Riudellots, que des del segle xiii al XVI aplegava membres de diversos pobles veïns de Riudellots de la Selva. Després de l'arribada de les noves directrius del Concili de Trento, va deixar lloc a la nova confraria del Roser però va sobreviure fins al segle XVIII convertida en la Pabordia de Nostra Senyora Antiga, regida per les dones veïnes del poble de Riudellots. Aquest cas de llarga durada d'una devoció local per Santa Maria permet analitzar, de molt a prop, l'abast de les transformacions operades en la cultura popular del món rural durant l'època moderna.

L'Assalt del dia de Sant Esteve a Caldes de Malavella (1365). Un exemple de la violència de les Grans Companyies en territori català / Pau Turon Izquierdo
Turon i Izquierdo, Pau


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 85-103 : il. (Estudis) 

El pas de les Grans Companyies a través del territori català l'any 1365 en el marc de la Guerra dels Dos Peres comportà el saqueig d'un gran nombre de poblacions, un fet que no es veia des de la croada contra Catalunya el 1285. Una de les viles que va ser assaltada durant aquests fets va ser Caldes de Malavella. En aquest cas, a diferència d'altres, coneixem el que succeí gràcies al testimoni de Dalmau Jaspert, que descrigué aquesta cruenta jornada en un manual de la notaria local. A partir de l'estudi d'aquest interessant testimoni i de la consulta de bibliografia especialitzada, no únicament reconstruïm els fets esdevinguts sinó que també els situem en el seu context històric.

Molins fariners i altres aprofitaments hidràulics al curs alt de l'Onyar (s. XIV-XVIII) / Ricard Teixidor i Palau
Teixidor i Palau, Ricard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 105-131 : il. (Notes i aportacions) 

Des de sempre l'aigua de l'Onyar ha estat aprofitada com a força motriu per fer anar molins fariners i també per regar. El present article té per objectiu fer un estudi del curs alt d'aquest riu, donar a conèixer l'existència d'aquests molins, a quins masos pertanyien i les dades històriques que n'hem obtingut, així com altres aprofitaments hidràulics. El període històric estudiat va del s. xiv al s. XVIII. La informació escrita ha estat obtinguda a l'AGDG (fons hospici), l'AHG (fons notarial) i als arxius patrimonials dels masos Horta del Molí, Oller i Parés. Testimonis orals de Brunyola. Sant Martí i Sant Dalmai també han aportat informació.

Conseqüències de la guerra entre Pere III el Cerimoniós i la República de Gènova (s. XIV) a Tossa i a les altres viles costaneres de la Selva / Mario Zucchitello Gilioli
Zucchitello Gilioli, Mario


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 215-223: il. (Notes i aportacions) 

L'episodi bèl·lic, fins ara desconegut, de la història de Tossa i de les altres viles costaneres de la Selva descrit en aquest breu article s'esdevingué -com veurem més endavant- en un any del llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387).1 Per comprendre'n les causes hem de fer un repàs succint de la política mediterrània de la monarquia catalanoaragonesa, especialment envers la República marinera de Gènova. L'antagonisme econòmic i comercial entre les dues potències començà a manifestar- se a causa de l'expansió assolida per la corona catalanoaragonesa els últims anys del regnat de Jaume II.

Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / [ressenya] Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 245-247 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 
Ressenya de:
. Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019

Els Jóvens a la Tortosa dels segles XIV-XV : alguns documents sobre la seua entrada al món laboral i els seus comportaments quotidians / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 9 (2020) , p. 3-25 : il. (El futur del passat) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article oferim algunes dades sobre la vida dels jóvens a la Tortosa dels segles XIV i XV. Treballem aspectes relacionats amb els problemes laborals del jovent, a través de la documentació notarial derivada dels contractes d'afermament, a més d'altres problemàtiques com la prostitució o la violència.

La Justicia del rey a disposición de las clases populares. Los usos de la corte del veguer de Barcelona (siglo XV) / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 1 (2025) , p. 55-78 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: "El modo de producción campesino: un replanteamiento de la sociedad rural de la Europa altomedieval".

El present article analitza la mecànica contenciosa i també els actes voluntaris que es donaven en la cort del veguer de Barcelona a inicis del segle XV. Alhora, pretén indagar en la sociologia dels actors que van fer ús d'aquests serveis administratius. A partir d'un fons documental de caràcter inèdit produït per la institució i relatiu al dret civil, es descriuen les qüestions tècniques (l'iter processal, els tipus de contenciosos i d'obligacions registrats), per a seguidament endinsar-se en la identitat dels clients de la justícia. L'article conclou que la jurisdicció voluntària, de tipus compulsiu, acollia a membres dels estaments populars, llecs en lleis, els qui demostren una certa agència en defensa dels seus interessos. En canvi, la jurisdicció contenciosa apareix com un àmbit especialitzat, rellevant per a conflictes on estaven en joc importants volums de diners.

Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de manifest de 1316 / [ressenya] Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 2 (2025) , p. 275-280 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "El modo de producción campesino: un replanteamiento de la sociedad rural de la Europa altomedieval".
Ressenya de:
. Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de manifest de 1316 / Jordi Morelló Baget. Tortosa : Arxiu Comarcal del Baix Ebre, 2024

Usos y usuarios de las cortes jurisdiccionales rurales. El caso de la villa de Sitges (Cataluña, siglos XIV-XV) / Carme Muntaner i Alsina
Muntaner i Alsina, Carme


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 1 (2025) , p. 79-98 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: "Las clases populares y la justicia en la Baja Edad Media. Nuevas perspectivas)". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Les corts jurisdiccionals de les petites localitats eren els espais per excel·lència de resolució de conflictes entre els veïns. A més de plantejar-nos dubtes sobre el seu funcionament i composició, és especialment interessant veure l'ús que feien d'ell els habitants del lloc, per quines raons acudien a elles, en quin moment del litigi recorrien a la justícia oficial o com demostraven els seus drets respecte a les seves queixes i denúncies. En definitiva, quin paper tenien aquestes corts en el dia a dia de la comunitat i com els seus veïns interaccionaven entre ells a través d'aquelles. Ho farem a través d'un cas específic, el de la vila de Sitges, situada en el litoral català, i específicament dels llibres de tall d'entre 1384 i 1410 conservats en el fons de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona. Un exemple concret, però que pot servir de paradigma per a molts altres llocs de característiques similars.

Entre el negoci privat i la caritat popular: la redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458) / [ressenya] Raúl González Arévalo
González Arévalo, Raúl


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 1 (2025) , p. 269-272 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Las clases populares y la justicia en la Baja Edad Media. Nuevas perspectivas)".
Ressenya de:
. Entre el negoci privat i la caritat popular: la redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458) / Victòria A. Burguera i Puigserver. Madrid : CSIC, 2024

La Historiografia davant d'un "festí documental" : estudis sobre la Girona de la baixa edat mitjana i reptes pendents / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 79-112 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

El Carrer del Perill / Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 369-384 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

En aquest article es parla del carrer del Perill, un indret de la ciutat de Girona situat al barri baixmedieval del Mercadal, mercatale, que significa 'mercat', on desguassava al riu Onyar la popular séquia Monar. El Monar ja s'esmentava en la documentació del segle IX com a Regum comitale. Aquí es fa referència als primers documents en què apareix el nom del carrer del Perill, el qual flanquejava el curs descobert de l'esmentada séquia amb els molins paperers, drapers i fariners de la ciutat.

Entre el negoci privat i la caritat popular. La redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458) / [ressenya de] Jesús Hernández Sande
Hernández Sande, Jesús


En: Hispania. Madrid. Vol. 85, núm. 279 (2024) , p. 101-110 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Entre el negoci privat i la caritat popular. La redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval (1410-1458) / Victòria Burguera i Puigserver : CSIC, 2024

I Cambrils veié el Príncep de Viana / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils (abril 1958) (Estampes cambrilenques)