Orígens i evolució del moviment per la pau a Catalunya (1950-1980) [Fitxer informàtic]
/ Xavier Garí de Barbarà ; [dirigida per: Josep Maria Solé i Sabaté]
Garí de Barbarà, Xavier[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Solé i Sabaté, Josep Maria. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (333 p.)
ISBN 9788449065170
El moviment per la pau a Catalunya s'originà i s'arrelà en el període entre 1950 i 1980, fet paradoxal car es una època de dictadura militar. Els pioners del moviment foren la branca catalana de Pax Christi International i el col·lectiu barceloní dels Amics de l'Arca - dues iniciatives d'inspiració cristiana que establiren relacions transfrontereres. El seu mèrit fou introduir la doctrina de la pau i les eines associades, com la noviolència, en una societat governada per una cultura militar i repressiva. Aquests pioners nodriren noves i diverses iniciatives que, en torn de 1968, desenvoluparen el moviment, tant institucionalment com en la seva praxi, tot ampliant la seva base. En destaquen tres: l'organització Justícia i Pau, entitat d'església derivada de les reformes promogudes pel Concili Vaticà II; l'Institut Victor Seix de Polemologia, que fou un dels primers centres d'estudi dels conflictes i la pau a Europa; i la campanya per l'Objecció de Consciència, que inaugurà l'activisme més directe i coratjós del moviment català per la pau, fins a l'extrem de quùestionar el militarisme en un context de dictadura militar. Aquesta segona generació d'iniciatives estructura i consolida el moviment, tot menant un treball inèdit d'anàlisi i de sensibilització social, així com una defensa pública de causes típicament proscrites en una dictadura com els drets humans i l'objecció de consciència. Tanmateix, recolzen els primers activistes noviolents de Catalunya - on destaquen Lluís Maria Xirinacs i Pepe Beunza - i organitzen la primera gran mobilització ciutadana pels drets civils: la Marxa de la Llibertat. Els inicis del moviment per la pau a Catalunya són remarcables en termes d'història social. D'entrada, encetar un moviment pacifista en plena dictadura militar és un fenomen inusual històricament, revelador d'una societat civil dinàmica i audaç. En aquests orígens cal reconèixer la influència crucial de corrents cristianes progressistes i de base, especialment pel seu impuls organitzatiu. Alhora, implicaren l'Església catòlica, que gaudia del respecte institucional de les autoritats polítiques, fornint al moviment d'un paraiguùes institucional clau. Al mateix temps, el moviment pacifista alimentà un tarannà ben plural, congregant un ampli ventall de sectors socials i sensibilitats ideològiques en torn d'un objectiu comú, propiciant així un activisme transversal per valors democràtics essencials com els drets humans, la noviolència i el diàleg polític. D'aquesta manera, el moviment per la pau, tot i ser minoritari i menys icònic que la oposició clandestina a la dictadura, lliurà un assaig preliminar dels principis i mètodes de la democràcia, contribuint així a la futura transició política espanyola. D'altra banda, la recerca sobre els orígens del moviment per la pau a Catalunya ha generat un conjunt inèdit d'història oral de l'època de la dictadura militar, incloent el testimoni enregistrat de la majoria dels protagonistes del moviment per la pau. Aquests materials d'història oral han estat lliurats a l'Arxiu Nacional de Catalunya, enriquint així el patrimoni historiogràfic de la Catalunya contemporània, alhora que recuperant els orígens d'un moviment social ben singular i paradoxal, exemple il·lustre del geni i la vitalitat de la societat civil catalana
.
