El Molí de Vilanoveta al llarg de la història / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 80-84 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Notea a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article repassem els 800 anys d'història del molí fariner de Vilanoveta o de Sant Anastasi, situat a l'actual barri de la Bordeta de Lleida. Els dos noms es refereixen, per una banda, a l'antic veïnat de Vilanoveta de l'Horta o Fontanet, i per l'altra, a la imatge del patró de Lleida que presidia la porta.

El Laberint d'Horta del Marquès d'Alfarràs : mitologia, cultura clàssica i mecenatge / Josep Antoni Clua
Clua, Josep Antoni


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 85-91 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El parc del Laberint d'Horta és el jardí més antic conservat a la ciutat de Barcelona, a cavall entre el neoclassicisme i el romanticisme. Ocupa els terrenys d'una finca del Marquès d'Alfarràs, que era un il·lustrat que va encarregar l'obra a l'italià Domenico Bagutti, que hi treballà fins al 1808. Un jardiner francès anomenat Delvalet fou responsable de les plantacions, i un mestre d'obra català, Jaume Valls, en supervisà els treballs. Aquesta família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys setanta, quan va passar a l'Ajuntament de Barcelona. Es va inaugurar com a parc públic el 1971, essent restaurat a fons l'any 1994, i així esdevingué un jardí museu. Vinculem les arrels mítiques de tot laberint i esbrinem altres dades vinculades amb l'interès del Marquès per aquesta mena de jardins i el que el va moure a endegar aquesta obra.

L'Eixample de Lleida per la Corda de Gardeny i el Portal de Sant Antoni, actual barri Instituts - St. Ignasi / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 92-99 : il. (Arquitectura i urbanisme) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article revisarem la urbanització del Barri Instituts - Sant Ignasi des de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida en la dècada de 1860-1870 a l'actualitat. Prèviament situarem la zona com a una partida medieval de l'Horta de Lleida coneguda amb el nom de Corda de Gardeny. Després, revisarem la seva urbanització al voltant del primer eixample de la ciutat de Lleida, desenvolupat entre 1890 i 1920, per acabar amb les darreres reformes de la segona meitat del segle xx, que li han donat el seu aspecte actual.

La Fanga i Morena, l'eixample del segle XXI / Santi Massaguer
Massaguer i Malleu, Santi


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 168 (octubre 2007), p. 12-15: il. (Urbanisme) 

Una Història amb doble sentit : reordenació del carrer Torras Jonama / Àlex Caballero
Cebollero, Àlex


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 5 (gener-febrer 1993), p. 14-15 (Urbanisme) 

El Camp d'en Prats, un model d'evolució de l'espai urbà de Palafrugell / Ramir Lacasa
Lacasa Laosa, Ramir


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 53 (juny 2016), p. 72-77 : il. (Urbanisme) 
Notes.

Survey Barcelona una mirada fotogràfica sobre les transformacions de la ciutat, 2015-2023 / [fotografies: Xavier Bou] ; Adrià Goula (Coord.)



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2023
2 vols. (163, 139 p.) : parl. il. col., map. ; 34 cm (Barcelona, arquitectura i urbanisme) 
Volum I: Mirades. -- Volum II: Projectes.
ISBN 9788491564782
ISBN 9788491564621

L'Ajuntament de Barcelona publica "Survey Barcelona. Una mirada fotogràfica sobre les transformacions de la ciutat, 2015-2023". Es tracta d'una mirada sobre la ciutat i les diferents intervencions que s'hi han desenvolupat durant els últims anys a través de la fotografia, des de grans transformacions en l'espai públic, nous equipaments o habitatge social, fins a petites actuacions en carrers i places. El testimoni d'un moment de canvi global a la ciutat. El llibre repassa la transformació de Barcelona del 2015 al 2023. Compara el passat i el present, el canvi en la centralitat de l'espai públic, en el pas del gris a una ciutat més en contacte amb la natura i en les noves jerarquies humanes. "Ara, Barcelona és una ciutat feta per als nens i les nenes, i també per a la gent gran, i això significa que la fem bona i segura per a tothom", ha explicat Janet Sanz Cid, regidora d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i segona tinenta d'alcaldia, en la presentació del llibre a l'auditori del DHUB. A partir de les 600 imatges del total del projecte, el "Volum I: Mirades" recull una selecció de les fotografies més representatives de deu fotògrafes i fotògrafs que, a partir de deu criteris temàtics, han plasmat els canvis que ha sofert Barcelona en els últims anys i han creat un conjunt d'imatges que aporten una visió coral sobre l'evolució de la ciutat. Els textos del primer volum són obra d'Adrià Goula -arquitecte, fotògraf i coordinador de l'obra- i de Valentín Roma, director de La Virreina Centre de la Imatge. El "Volum II: Projectes" ofereix una mirada sobre els grans projectes centrals desenvolupats a la ciutat com les Superilles; Grans eixos; Increment de verd; Ciutat jugable; Escoles; Millora de barris; Reactivació de teixits econòmics; Mobilitat sostenible; Equipaments i Habitatge. El text és obra de Xavier Matilla Ayala, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest volum es recull cada projecte que s'ha dut a terme, a través de fitxes tècniques, i es transcriu una conversa sobre els reptes als quals s'enfronta la ciutat de Barcelona actualment i com s'hauria de plantejar la reforma urbana, entre Eva Franch, Margarita Jover, Carme Pinós i Janet Sanz. (Editorial).

La Singularitat del Llibre del Comú i el creixement urbanístic de Llardecans / Anna Almacellas Visa, Roser Dolors Visa Oró
Almacellas Visa, Anna


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 6-12 : il. (Urbanisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els treballs de reorganització de l'arxiu municipal de Llardecans i, sobretot, la contractació d'una professional en arxivística va donar com a resultat l'obligatorietat de catalogar i descriure un llibre de complicada transcripció paleogràfica. El llibre del comú és un llibre singular, per la gran quantitat d'informació que atresora, i perquè surt dels cànons de la tradició diplomàtica que coneixem a Catalunya. Tota la informació toponímica, demogràfica, econòmica, onomàstica, etc. ens va encoratjar a seguir fils diferents d'investigació històrica, però que vam decidir centrar en àmbits molt relacionats, el creixement urbanístic d'acord amb l'economia i la població de Llardecans.

La Influència dels Barons de Casa Fleix en l'important desenvolupament del Cementiri de Lleida (de 1833 a 1921) / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 13-20 : il. (Urbanisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Construir de bell nou el cementiri d'una ciutat sempre comportarà problemes, i el creixement de la ciutat suposarà la seva ampliació: "a tal ciutat tal cementiri". En el cas de Lleida, les ampliacions han estat, des de la meitat del segle xix i fins a primers del segle xx, una complicitat entre els barons de Casa Fleix i l'Ajuntament. Les cessions de terrenys, facilitats pels opulents Fleix, han permès la construcció de nombroses sepultures i panteons d'amplitud considerable, tot i que les circumstàncies o l'infortuni no han permès que ni els barons Domènec Fleix Solans, en Josep Hostalrich Fleix i l'últim dels barons, en Enric Hostalrich Colomer, descansin en la seva ciutat natal. Al mausoleu que podem veure al departament dedicat per la ciutat a Sant Anastasi, on no hi són les seves despulles, ni les d'en Josep ni les d'Enric, ni tan sols podem concretar amb seguretat on es troben. Els documents existents ens ho demostren. La baronia fou, dins de la cort d'Espanya, un recordatori de l'existència de la ciutat de Lleida.

La Trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana : evolució i característiques d'un model marcat per l'orografia / Joan Frigola Torrent
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 9-22 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d'inicis de l'edat del ferro, s'alça estratègicament al capdamunt d'un petit turó de fàcil defensa, flanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L'auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l'edat mitjana i va anar acompanyat d'una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l'urbanisme es va haver d'anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular.

Girona a l'esdat mitjana. L'urbanisme / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l'eixample meridional, especialment l'Areny i el seu mercat. Al segle XIII s'incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s'estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.

L'Urbanisme de la vila de Roses (segles XI-XVIII) : la complementarietat de les fonts d'informació / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'evolució urbanística de Roses durant l'edat mitjana té el seu origen en la creació del monestir de Santa Maria de Roses, al redós del qual es formarà el primer nucli urbà, esmentat documentalment a finals del segle XI. El creixement demogràfic i econòmic del segle XIII permetrà crear un eixample de planta regular que a finals del segle XIII s'acabarà envoltant d'un nou recinte emmurallat. Per altra banda a extramurs es formaren dues àrees urbanes més a davant de mar, una comercial i militar, el barri del Port, i una de pesquera a Les Botigues.

Paisatge històric a la muntanya de Montjuïc : resultats del projecte La Satalia = Paisaje histórico en la montaña de Montjuïc : resultados del proyecto La Satalia = Historical landscape on Montjuïc hill : results of the La Satalia project [Fitxer informàtic] / Josep Maria Palet Martínez (ed.)



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, [2021]
1 recurs en línia (196 p.) (Materials d'urbanisme i ciutat) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català, castellà i anglès.

Aquesta publicació, que forma part de la col·lecció "Materials d'urbanisme i ciutat", parla de Barcelona, parla de Montjuïc i, en essència, parla d'un petit barri al vessant nord del turó, la Satalia. Arran d'una contrarietat urbanística, es va recórrer a l'estudi del passat de l'indret per establir unes pautes de treball, la recerca d'unes dades. L'estudi, coordinat pel doctor Josep Maria Palet, és el resultat d'una recerca interdisciplinària que aporta dades diverses sobre un microterritori, algunes de les quals poden ser exportades per entendre l'espai no urbà, però totalment antropitzat, de Barcelona. Cal destacar que aquesta recerca va finalitzar l'any 2011 i, per això, no podem obviar que hi ha una sèrie de temes que s'han seguit estudiant i han evolucionat, la qual cosa no limita -al contrari- aquesta publicació. (Editorial).

L'Eixample Malagrida d'Olot : la força d'un meandre / per Arnau Vergés i Tejero
Vergés i Tejero, Arnau


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 717 (setembre 2019), p. 17-21 : il. (Les ciutats jardí a Catalunya o l'urbanisme noucentista) 

S'Agaró : la ciutat jardí noucentista de la Costa Brava / per Jordi Falgàs
Falgàs, Jordi


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 717 (setembre 2019), p. 27-31 : il. (Les ciutats jardí a Catalunya o l'urbanisme noucentista) 

Terramar : urbanisme i turisme a la Catalunya-ciutat / per Vinyet Panyella
Panyella i Balcells, Vinyet


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 717 (setembre 2019), p. 22-26 : il. (Les ciutats jardí a Catalunya o l'urbanisme noucentista) 

Bellaterra : una ciutat jardí entre el Noucentisme i la modernitat / per Txema Romero Martínez
Romero i Martínez, Josep M.


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 717 (setembre 2019), p. 32-35: il. (Les ciutats jardí a Catalunya o l'urbanisme noucentista) 

De l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida a l'obre d'en Josep Fontseré : plànol geomètric de Lleida (1865) / Albert Barrufet, Iolana Enjuanes, Mònica Sesma
Barrufet, Albert


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 70-76 : il. (Urbanisme) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant els anys seixanta i setanta del segle xix Lleida va viure un intens procés de canvi en la seva estructura urbanística. L'autorització de l'enderroc de les restes de la muralla donà peu a eixamplar el nucli de la ciutat. El mestre d'obres Josep Fontseré, amb la realització del plànol d'eixample, posà les bases de l'estructura urbana de la Lleida moderna. Amb l'aprovació del plànol geomètric Lleida disposà finalment d'un document que l'ajustava a la legalitat. La detallada cartografia dels carrers que realitzà ens permet conèixer amb exactitud com era la Lleida del XIX.

L'Evolució urbanística d'Artesa de Lleida a la dècada de 1950 / Josefina París Mor
París i Mor, Josefina


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 77-85 : il. (Urbanisme) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Per entendre el creixement urbanístic de l'Artesa moderna ens hem de traslladar a la dècada dels anys cinquanta, en temps de l'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, quan es construïren dos obres força importants pel poble: L'Hogar del Productor i el grup d'habitatges de l'Organització Sindical Germans Pujol Reñé. Aquestes noves construccions edificades, una a peu de carretera i l'altra, a l'altre costat de dita via de comunicació, en zona rústica, van canviar la tendència del creixement urbanístic del poble. Artesa al llarg de la seva història sempre s'havia expansionat vers la part Nord, Nord- Oest i Sud del seu nucli urbà. La carretera L702, situada a la part Est del municipi, durant dècades havia frenat el creixement i expansió en aquesta zona.

La Ciutat i els seus barris : impressions i reflexions crítiques sobre l'estructura i funcionament de la ciutat i de la societat que i viu / per Josep Tuson Valls
Tuson i Valls, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 7, núm. 25 (tardor-hivern 1988), p. 81-83 : il. (Urbanisme)