Millor mobilitat, més metròpoli / Irene Navarro Solé
Navarro Solé, Irene


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 9-12 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

El Baix Llobregat és una comarca plenament metropolitana, definida per un eix fluvial i travessada per infraestructures, viàries i ferroviàries, de gran capacitat paral·leles a la línia de costa. Una comarca connectada amb l'exterior, especialment amb Barcelona, però també amb una majoria de desplaçaments interns. L'anàlisi dels desplaçaments de la comarca, tant els interns com els que van més enllà dels límits comarcals, expliquen un model territorial no només relacionat amb les infraestructures de gran capacitat, sinó (i especialment) a les relacions entre els municipis comarcals i fins hi tot dins del propi municipi. Son aquests dos nivells territorials, un relacionat amb les dinàmiques de proximitat i l'altre expressat pels desplaçaments més allunyats, els que expliquen la comarca. I, potser, la disfuncionalitat entre uns i els altres, els problemes de connectivitat que avui té la comarca.

El Futur del transport intracomarcal al Baix Llobregat / Lluís Carrasco Martínez
Carrasco Martínez, Lluís


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 37-48 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

Aquesta ponència analitza l'estat actual i el futur del transport intracomarcal al Baix Llobregat, una comarca amb alta autocontenció de mobilitat però amb un sistema majoritàriament radial i dependent del vehicle privat. Es posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d'autobusos derivades dels diferents models de gestió. La presentació aborda les barreres físiques i de coordinació, i proposa un pla d'acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l'objectiu de cohesionar el territori, millorar l'accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

La Mobilitat personal: com resolem les barreres? / Montserrat García Blasco
García Blasco, Montserrat


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 57-64 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Al llarg d'aquest text anirem qüestionant com es reflecteixen els valors i prejudicis que cada persona tenimno només en el nostredia a dia, sinó també en com pensem l'entorn urbà i planifiquem la mobilitat delnostre territori. Un territori que tampoc no és neutre ique és el reflex del context social, polític i econòmicen què estem actualment. I no només des de la visió de les polítiques públiques,sinó també des delsdiscursos d'odi i discriminació, el negacionisme climàtic, el que podríem denominar com "neomasclisme"i la influència dels grans interessos econòmics que sovint no són els mateixos que els de la ciutadaniaque habitem els municipis de la comarca del Baix Llobregat. Tanmateix, a la pregunta de "Com resolemles barreres?", hi hauríem de començar a respondre amb una altra pregunta: ¿Per què encara hi hadeterminades barreres si ja venim d'una normativa catalanad'accessibilitat dels anys 19911 i 19952 , i en teníem també d'estatals molt detallades de 20073 i 20104 ? ¿Per què encara estem així si, de fet, els primers textos normatius que parlen d'accessibilitat a Catalunya i a Espanya són dels anys vuitanta ? ¿Què hem fet i què no, i per què? ¿Què ha funcionat i què no, i per què? ¿En què ens hem equivocat i què hem après? Perquè dels errors (tant des de les administracions com des del tercer sector i els moviments socials) també se n'aprèn... i molt!

Taula Rodona. Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica / David Guerrero (Moderador)



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 65-69 : il. (Dossier. Mobilitat i transició energètica al Baix Llobregat) 
Resums en català i anglès.

Els participants en una taula rodona sobre perspectives de futur en matèria de mobilitat en el marc de l'Escola d'Estiu del Baix Llobregat coincideixen a destacar l'important paper que té l'autobús en les connexions entre municipis de la comarca, especialment entre les dues ribes del riu. La dependència del vehicle privat continua sent elevada i això té repercussions mediambientals, socials i econòmiques, i arriba a limitar oportunitats laborals de joves i classes baixes a causa de la impossibilitat d'arribar a la meitat dels polígons industrials si no és amb cotxe o moto. Sindicats i patronal, juntament amb entitats socials, coincideixen en la importància de repensar el model de línies de bus per resoldre aquesta mancança, així com altres inversions per potenciar el transport públic al Baix Llobregat. Intervencions de: José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d'UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l'Hospitalet i el Baix Llobregat - Unió Patronal Metal·lúrgica de l'Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l'òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l'empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l'Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

Energia en mans de la ciutadania, el futur del Baix Llobregat comença avui / Òscar Miquel Sicília
Miquel Sicília, Óscar


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 28 (2025) , p. 73-82 : il. (Articles) 
Resums en català i anglès.

La transició energètica al Baix Llobregat s'emmarca en un escenari on els objectius europeus apunten cap a la neutralitat climàtica el 2050 i amb una important participació de la ciutadania en projectes d'energies renovables. Aquest canvi de paradigma, de caràcter global, vol abandonar el model fòssil i donar prioritat a l'eficiència, la sobirania energètica i la justícia social mitjançant l'aprofitament dels recursos de proximitat i creant un model participat i distribuït. A Catalunya. la Prospectiva Energètica en l'horitzó 2050, i basada en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la llei 16/2017, han obert la porta a projectes d'energies renovables i han marcat el recorregut d'aquest nou sistema energètic. Diversos projectes a la comarca del Baix Llobregat donen forma a aquesta visió de canvi impulsant propostes de comunitats energètiques i d'autoconsums col·lectius que persegueixen la neutralitat climàtica i la màxima autosuficiència energètica. Malgrat l'ímpetu d'aquestes iniciatives, la participació ciutadana topa amb la manca d'una cultura col·laborativa, de traves administratives i d'elevades inversions inicials per arrancar els projectes. La no disposició d'una normativa transposada i d'un marc jurídic favorable, sumada als interminables terminis de tramitació, allarguen els processos i poden frenar l'escala dels projectes. Per superar aquests reptes, cal articular estratègies concretes: d'una banda, impulsar l'autoconsum col·lectiu en comunitats de veïns, gestionant generació, emmagatzematge i excedents per a serveis comuns i càrrega de vehicles; i, de l'altra, reconfigurar la mobilitat intracomarcal millorant el transport públic i les infraestructures per a una mobilitat sostenible en la qual vianants i usuaris de bicicletes i patinets gaudeixin d'una mobilitat atractiva, segura i eficient. Només amb una implicació activa i coordinada de l'administració i la ciutadania, el Baix Llobregat podrà liderar la seva sobirania energètica i avançar cap a un model sostenible i eficient.

El Ferrocarril a Reus / Albert Pallarès Roig i Josep Maria Sánchez Blanco
Pallarès Roig, Albert


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il. (Territori i mobilitat) 

Anàlisi del passat, present i futur del tren a la ciutat. De la complexa història d'estacions i traçats, a les dades actuals d'usuaris i als reptes i projectes en una època de transformació de la mobilitat.

Tramvia i ruta, cosir la ciutat metropolitana / Marc Arza
Arza, Marc


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html (Territori i mobilitat) 

Aquest article analitza el projecte del tramvia del Camp de Tarragona com a infraestructura clau per a la construcció de la ciutat metropolitana del Camp. Partint de la tradició geopolítica de Jaume Vicens Vives i del concepte de ruta com a element vertebrador del territori, el text interpreta el tramvia no només com un sistema de transport, sinó com una eina d'articulació social, econòmica i urbana. S'examina la dualitat històrica entre Reus i Tarragona, la progressiva metropolitanització funcional del territori i el potencial de la nova infraestructura per superar bloquejos estructurals. L'article defensa el projecte com una inversió a llarg termini amb capacitat transformadora.

La Mobilitat metropolitana. Una visió des de Reus / Josep-Maria Arauzo-Carod
Arauzo-Carod, Josep Maria


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (hivern 2025-2026), 1 fitxer html : il (Territori i mobilitat) 

Aquest article analitza les dinàmiques de mobilitat al Camp de Tarragona des d'una perspectiva metropolitana, amb especial atenció al paper de Reus en un sistema cada vegada més policèntric. S'examinen els principals fluxos laborals i educatius, les limitacions actuals del transport públic i l'excés de dependència del vehicle privat, així com els desajustos espacials que generen mobilitat (in)necessària. També s'avaluen propostes com la "regió dels 30 minuts" i el desplegament del TramCamp com a oportunitats per avançar cap a una mobilitat més sostenible, eficient i coordinada. Finalment, es reflexiona sobre els reptes futurs i la necessitat d'una major coordinació de polítiques públiques per avançar cap a una mobilitat ambientalment responsable.

Reus, centro vital de comunicaciones : horario



Reus : Cámara Oficial de Comercio e Industria, 1965
30 p. ; 16 cm

Anàlisi de la viabilitat del tramvia del Camp de Tarragona: tram Tarragona-Reus [Fitxer informàtic] / Gonzalo Biboum Mejias ; [dirigit per: Àlvar Garola Crespo]
Biboum Mejias, Gonzalo


2021
Dirigida per: Garola Crespo, Àlvar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2021
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Davant diferents necessitats de mercat, com la urgència d'unir els pobles del Camp de Tarragona i de proporcionar als integrants de la zona un servei de mobilitat interurbana ràpida i accessible, es proposa la implantació de diverses línies de tramvia. El servei projectat, connectarà diferents nuclis urbans a més d'altres punts de gran afluència com un aeroport, un campus universitari i destinacions turístiques com ara Port Aventura. D'aquesta manera, s'incrementarà la quota modal del transport públic i es potenciarà l'ús del transport públic. Conseqüentment, de d'un punt de vista ambiental, es reduiria l'impacte d'altres sistemes de transport més contaminants. El tramvia és el medi col·lectiu que menys energia consumeix i a més, és elèctrica. Per tant, es pot definir al tramvia com a un mitja de transport eficient i ecològic. davant la necessitat de dur a terme una gran inversió, es decideix estudiar una alternativa que també proporcioni als habitants de la zona una eina de mobilitat atractiva. En aquest cas, enfocant l'estudi al tram que uneix les ciutats de Tarragona i Reus, dues capitals de comarca, es dissenyarà una potenciació del servei d'autobusos actual que oferirà als habitants d'ambdues ciutats un servei de connexió ràpid i amb una alta freqüència de pas. Un cop dissenyada l'alternativa al projecte, es realitza un anàlisi cost-benefici que permet estudiar detalladament la viabilitat de la potenciació del servei d'autobusos actual i la implantació d'un nou sistema tramviari a la zona. Després d'interpretar els resultats d'ambdós anàlisi, s'escull l'alternativa més viable i s'efectua un anàlisi de sensibilitat per tal de localitzar els punts febles d'aquesta.

Pla d'intermodalitat a Reus [Fitxer informàtic] / Joaquim Bertran Gutiérrez ; [dirigit per José Magin Campos Cacheda]
Bertran Gutiérrez, Joaquim


2015
Dirigida per: Campos Cacheda, Jose Magin. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Via lliure al tren-tramvia del Camp de Tarragona entre Cambrils i Vila-seca : Territori ha adjudicat el projecte del primer tram del tren-tramvia del Camp de Tarragona



En: Ciutat, Núm. 39 (novembre-desembre 2022)
També disponible la versió en línia.

El Tren-tramvia unirà Vila-seca, Salou i Cambrils i arribarà a Tarragona i Reus



En: Més Vila-seca, Núm. 102 (febrer 2021)
També disponible la versió en línia.

El TramCamp entre Cambrils i Vila-seca adquireix els 7 primers tramvies : s'han adquirit per 48,1 milions d'euros pel tram de Cambrils i Vila-seca



En: Més Vila-seca, Núm. 42 (maig-juny 2023)
També disponible la versió en línia.

El Govern defineix les 47 estacions del futur tramvia del Camp de Tarragona : des de Vila-seca es connectarà amb Tarragona, Reus i PortAventura, Salou i Cambrils / Roger Freixa
Freixa, Roger


En: Més Vila-seca, Núm. 125 (març 2023)
També disponible la versió en línia.

Transformació d'infraestructures obsoletes: el cas del Tramcamp [Fitxer informàtic] / Antoni Walton de Atela ; [dirigit per: Àlvar Garola Crespo]
Walton de Atela, Antoni


2018
Dirigida per: Garola Crespo, Àlvar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2018
1 recurs electrònic
Projecte final de màster.

L'objectiu principal del treball és estudiar com replantejar una infraestructura que s'ha tornat obsoleta per tal d'acomodar-se a les noves necessitats. L'enfocament és bàsicament de planejament, en el sentit d'analitzar quins són els factors que fan obsoleta una infraestructura, els elements de modelització que poden utilitzar-se per preveure els canvis i facilitar la seva adequació a les noves circumstàncies, i la viabilitat de l'adequació. Es farà una aplicació a un cas d'estudi en el corredor Cambrils-Tarragona.

Olot : guia dels transports interurbans : horaris dels autobusos interurbans : Juliol 1990



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General de Transports, 1990
28, [5] p., 1 f. pleg. : il. ; 17 cm

Homenaje en Olot, al presidente del grupo comarcal del Auto-Taxi



En: Boletín sindical: delegación provincial de sindicatos, No. 180 (sep. 1965), p. 14

La Otra Barcelona en El 47 (Marcel Barrena, España, 2024) / Igor Barrenetxea Marañón
Barrenetxea Marañón, Igor


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 34, núm. 1-2 (2024) , p. 593-596 : il. (Film reviews) 

El Pont de la riera d'Horta / Joan Termes
Termes Roig, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 2-31 : il.