Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltàs i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltàs i Montoro, Joan


2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.

El Poblamiento ibérico en las comarcas de Tarragona : El Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre / Ramón Pallarés Comas ; [dirigida per: Joan Maluquer de Motes]
Pallarès Comas, Ramon


1984
Dirigida per: Maluquer de Motes, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, 1984
2 v. (283, 318 f.) : il., map.
Bibliografia.

Els Parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingüístic [Fitxer informàtic] / Olga Cubells Bartolomé ; [dirigida per: Pere Navarro Gómez]
Cubells Bartolomé, Olga


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2007
Dirigida per: Navarro Gómez, Pere. Universitat Rovira i Virgili, 2007
1 recurs electrònic
ISBN 9788469036334

Dins de l'etiqueta que, d'un temps ençà, s'ha creat per denominar les comarques del sud del Principat - Terres de l'Ebre -, es troba la Ribera d'Ebre. La investigació realitzada s'ha centrat en els parlars que conformen aquesta comarca. L'objectiu d'aquest estudi ha estat fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la Ribera d'Ebre i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: d'una banda, es tracta d'un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col·loquial de la varietat geogràfica del català de la Ribera d'Ebre; de l'altra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que ha permès elaborar un microatles lingüístic de la Ribera d'Ebre, que conté 1475 mapes sintètics, agrupats per camps semàntics. Els mapes de conclusions, però, ja no són sintètics sinó que presenten els resultats mitjançant isoglosses. Atès que la finalitat no és sociolingüística, només s'han escollit les generacions més grans de parlants; així s'assegura una homogeneïtat en les dades obtingudes i, a més a més, d'aquesta manera, s'obren dreceres per poder iniciar altres investigacions des d'unes òptiques diferents. Un dels objectius bàsics de la investigació ha estat delimitar la frontera entre els subdialectes lleidatà i tortosí. Que la comarca en conjunt pertany al dialecte nord-occidental ja ha estat constatat per alguns estudis previs, però cap ha anat més enllà i ha delimitat amb precisió a quin subdialecte pertanyen aquests parlars. A partir de la investigació realitzada, es pot concloure que els parlars de la Ribera d'Ebre participen majoritàriament de característiques del català nord-occidental; els trets lingüístics que comparteix amb el valencià són, lèxics; a més, tot i que escadusserament, s'hi poden observar algunes solucions del català sud-oriental. Les isoglosses d'aquests trets a voltes transcorren verticalment i a voltes horitzontalment. La tesi doctoral present, després de l'anàlisi del material recollit, ha permès concloure que la situació de trànsit de la comarca, ubicada des del punt de vista geolingüístic en el punt d'intersecció entre els subdialectes lleidatà i tortosí, fa que presenti trets de tots dos; les poblacions del nord presenten moltes més solucions pròpies del lleidatà; les localitats situades al sud, en canvi, agrupen més trets característics del tortosí. La Ribera representa la frontera de transició entre els subdialectes lleidatà i tortosí. En conclusió, es pot proposar una divisió de la comarca en dos meitats: la meitat nord, que englobaria els parlars del Pas de l'Ase en amunt, i la meitat sud, amb el conjunt de parlars situats al sud del Pas de l'Ase. Els trets que permeten establir aquesta divisió són tant fonètics, com morfològics o lèxics. A part, pot establir-se encara una subdivisió, dins de la zona nord, que deixaria formant part d'un subgrup propi el municipi de la Palma, atès que és, de tots, el parlar que més trets comparteix amb el subdialecte lleidatà i formaria un altre subgrup Faió, que, per la seva especifitat, conté característiques lingüístiques diferenciades de la resta de parlars i compartides amb altres parlars catalans de terres aragoneses. També dins de la zona sud, els municipis de Darmós, la Serra d'Almos i, en algunes ocasions, Tivissa, formen un subgrup propi, amb trets compartits amb els parlars del Priorat i el bloc oriental del català. Tenint en compte la morfologia i el lèxic, també els parlars de Benissanet, Miravet, Ginestar i Rasquera, acompanyats a voltes per Tivissa, conformarien un subgrup, amb més característiques tortosines que la resta.

L'Onomàstica de Vinebre [Fitxer informàtic] / Sílvia Veà Vila ; [dirigit per: Pere Navarro Gómez]
Veà Vila, Sílvia


2016
Dirigida per: Navarro Gómez, Pere. Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana, 2015
1 recurs electrònic (679 p.)

Aquest estudi ha pretès inventariar la major part possible de l'onomàstica, toponímia i antroponímia, lligada a Vinebre, municipi de la Ribera d'Ebre, i als seus pobladors. En concret, per la banda de la toponímia, s'han recollit, de fonts orals i escrites (des del segle XIV fins a l'any 1945), topònims del casc urbà i topònims del terme municipal. I, per la banda de l'antroponímia, s'han recollit els noms de persona trobats en les fonts escrites treballades, que van des del segle XIV fins a l'any 1939, darrer any de la guerra civil espanyola; també s'han recollit, de fonts orals, els noms de família o de casa vius en l'atualitat. Aquest gruix de dades ha estat ordenat en forma d'inventari, i dins de cadascuna de les entrades s'hi ha afegit informació relativa, tal com la transcripció fonètica en cas que la font hagi estat oral i la localització en les fonts escrites sempre que ha estat pertinent. A més, en el cas dels topònims, se n'ha indicat la situació. En el cas dels antropònims, si es tractava de noms de casa, també s'hi ha indicat la ubicació; i, en cas de cognoms, s'hi ha afegit el registre escrit més antic i informació relativa a la seua pervivència o abundància a la vila. En algun cas esporàdic, s'hi ha afegit informació etnopoètica relativa. D'altra banda, pel que fa als topònims recollits de fonts orals, s'han comparat amb el conjunt de fonts escrites treballades (des del segle XIV fins a l'any 1939) per intentar fer-ne un estudi sobre la possible etimologia. Paral·lelament, també s'han fet diverses anàlisis lingüístiques sobre totes les dades recollides: topònims i antropònims. Les anàlisis són de tipus formal, semàntic i dialectològic.

Advances in post-thawing protocol of cryopreserved endangered Catalonian breed (Cabra Blanca de Rasquera) sperm doses towards improving their post-thawed fertility potential [Fitxer informàtic] / Uchechi Linda Ohaneje ; [dirigida per: María Jesús Palomo Peiró]
Ohaneje, Uchechi Linda


2022
[Universitat Autònoma de Barcelona], 2022
1 recurs electrònic
Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animals.

La Cabra Blanca de Rasquera és una raça autòctona catalana en perill d'extinció de la zona sud de Catalunya. Per a mantenir la seva existència, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i la Agricultura (FAO) recomana per a la conservació de les races catalogades en risc d'extinció establir programes de conservació tant in situ com ex situ (FAO, 2010). Els programes de conservació ex situ com és la crioconservació espermàtica i la creació de bancs de germoplasma permeten l'emmagatzematge del semen indefinidament a través de varis processos com la recollida de semen i la seva congelació per a la seva posterior utilització en les diferents Tecnologies de Reproducció Assistida (ART), les quals són de gran importància en la conservació de la diversitat genètica en aquestes races. No obstant, millorar la qualitat dels espermatozoides descongelats en aquesta espècie és encara una gran preocupació. Diferents estratègies tecnològiques han estat proposades per assolir una millor qualitat seminal després de la descongelació, utilitzant varies tècniques com l'anàlisi informatitzat de la motilitat espermàtica (Computer Assisted Sperm Analysis, CASA), assajos sobre l'estructura de la cromatina espermàtica (Sperm Chromatin Structural Assay, SCSA), així com altres anàlisis realitzats a través de la utilització del citòmetre de flux per a valorar les distintes característiques espermàtiques. Per tant, la principal meta d'aquesta tesi doctoral ha estat establir nous enfocs en els protocols post-descongelació de les dosis espermàtiques crioconservades del banc de la raça autòctona Cabra Blanca de Rasquera en perill d'extinció amb l'objectiu de millorar la seva viabilitat i fertilitat després de la descongelació. En la present tesi, s'ha avaluat l'efecte de la tècnica de centrifugació en capa única (Single Layer Centrifugation, SLC) usant la solució de col·loide comercial Bovipure©, sobre la qualitat espermàtica després la descongelació en relació a varis factors com la edat del donant, l'estació de la recollida del semen i l'administració d'implants de melatonina en els mascles en la època no reproductiva. L'objectiu va ser determinar si la centrifugació a través del col·loide Bovipure© pot seleccionar espermatozoides viables amb bones habilitats cinètiques, ADN intacte, mitocòndries actives i integritat de membranes plasmàtica i acrosomal, dels espermatozoides de mala qualitat, morts o moribunds després de la descongelació amb la finalitat de mimetitzar el mateix procés observat en la selecció natural que passa en el tracte reproductor femení. Per això, en aquest estudi, es recolliren 2 ejaculats/mascle/dia (n = 6 dies) via vagina artificial de 6-8 mascles durant 2 anys consecutius en el període reproductiu i no reproductiu a l'edat de 12 i 24 mesos a la tardor i de 18 y 30 mesos d'edat en primavera. Prèvia a la recollida de semen en el període no reproductiu, els mascles van ser repartits al atzar en 2 grups (4 mascles/grup): a un grup se'ls administrà implants subcutanis de melatonina mentre que a l'altre grup romandrà sense tractar (...).

Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. (Bai Duolu -) obispo de Mauricastro vicario apostólico de Fujian y administrador apostólico de Zhejiang y Jiangxi (Ascó, 1680 - Fuzhou, 1747) Las misiones dominicas en China / Josep Searrano-Daura
Serrano Daura, Josep


2022
Dirigida per: Baró Queralt, Xavier. Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats, 2022
2 vols. ; 30 cm
Reproducció digital disponible a Tesis Doctorals en Xarxa.

Biografía de San Pedro Mártir Sans Jordá (1680-1747), dominico obispo de Fujian y administrador apostólico de las provincias de Jiangxi y Zhejiang, en China. Se trata desde su nacimiento en la localidad tarraconense de Ascó, su formación y su acceso a la vida religiosa en la Orden de Predicadores, en su convento de Lérida. Un personaje ilustre y peculiar, que conoció y vivió con sumo sacrificio personal, un momento especialmente complejo en las relaciones de la sociedad occidental con Extremo Oriente. Un período convulso en el que la religión y la difusión del cristianismo constituían el elemento principal de ntroducción y acceso de las potencias europeas especialmente en el inmenso imperio chino, un vasto país con una tradición milenaria y poco permeable a las influencia extranjeras. En ese contexto vive y ejerce su ministerio nuestro personaje, dejando atrás su país y una, parece que prometedora carrera eclesiástica, para viajar a las misiones en China. En esta tesis presentamos su biografía, su persona, sus vivencias, su actividad, las difíciles relaciones que mantiene con sus fieles y otros misioneros de su congregación y de otras organizaciones religiosas, sus principios y su fidelidad a la Silla Apostólica, su dedicación evangélica, su posicionamiento en el conflicto de los ritos y ceremonias ancestrales y propios de la sociedad china, su muerte martirial, y la pervivencia de su memoria y de la devoción religiosa popular a su figura hasta el presente con esos momentos álgidos que son su beatificación y su canonización. En cuanto a su estructura: En un primer capítulo reconstruimos su biografía desde su nacimiento hasta su partida hacia las misiones chinas, todo ello a través de las distintas fuentes a nuestro alcance; y ya a partir del segundo capítulo, hasta los nueve en los que se divide esta tesis en lo relativo a su vida y obra: en el segundo situamos la Misión dominica en la provincia de Fujian fundamentalmente, presentando el contexto social, político, económico y religioso de aquél imperio entre los siglos XVII y XVIII, el momento en el que en sí nuestro personaje se incorpora a ese territorio; en tercer lugar describimos la organización de la Orden dominica en Extremo Oriente, con la Provincia del Santísimo Rosario, con sede en la Manila hispánica; a continuación trazamos la vida y actividad de Sans en las misiones chinas, y su relación personal, misional y canónica con los fieles cristianos y los misioneros y demás organizaciones eclesiásticas implicadas en el territorio; a continuación hacemos hincapié en el proceso de formación y de promoción de un nuevo clero nativo chino en el que Sans se implica incluso en contra del sentir general de la época; un siguiente capítulo ya se ocupa de la detención, juicio y muerte martirial de nuestro religioso y sus compañeros dominicos; sigue luego la descripción del proceso de beatificación de todos ellos; y por último ya tratamos acerca de la organización misional dominica en los siglos XIX y XX, al hilo de la evolución política y social china, teniendo en consideración el proceso final de canonización de Sans y de muchos otros mártires de China en el año 2000, y su presencia actual en las comunidades católicas de ese país manteniendo su fidelidad a la Santa Sede. A esos capítulos aún siguen otros dos con Apéndices documentales, la mayoría inéditos, de Sans o sobre él, y diversos Anexos que ilustran el trabajo.

Fray Pedro Mártir Sans Jordá, OP. (Bai Duolu -) obispo de Mauricastro vicario apostólico de Fujian y administrador apostólico de Zhejiang y Jiangxi (Ascó, 1680 - Fuzhou, 1747) Las misiones dominicas en China [Fitxer informàtic] / Josep Searrano-Daura
Serrano Daura, Josep


2022
Dirigida per: Baró Queralt, Xavier. Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats, 2022
1 recurs electrònic

Biografía de San Pedro Mártir Sans Jordá (1680-1747), dominico obispo de Fujian y administrador apostólico de las provincias de Jiangxi y Zhejiang, en China. Se trata desde su nacimiento en la localidad tarraconense de Ascó, su formación y su acceso a la vida religiosa en la Orden de Predicadores, en su convento de Lérida. Un personaje ilustre y peculiar, que conoció y vivió con sumo sacrificio personal, un momento especialmente complejo en las relaciones de la sociedad occidental con Extremo Oriente. Un período convulso en el que la religión y la difusión del cristianismo constituían el elemento principal de ntroducción y acceso de las potencias europeas especialmente en el inmenso imperio chino, un vasto país con una tradición milenaria y poco permeable a las influencia extranjeras. En ese contexto vive y ejerce su ministerio nuestro personaje, dejando atrás su país y una, parece que prometedora carrera eclesiástica, para viajar a las misiones en China. En esta tesis presentamos su biografía, su persona, sus vivencias, su actividad, las difíciles relaciones que mantiene con sus fieles y otros misioneros de su congregación y de otras organizaciones religiosas, sus principios y su fidelidad a la Silla Apostólica, su dedicación evangélica, su posicionamiento en el conflicto de los ritos y ceremonias ancestrales y propios de la sociedad china, su muerte martirial, y la pervivencia de su memoria y de la devoción religiosa popular a su figura hasta el presente con esos momentos álgidos que son su beatificación y su canonización. En cuanto a su estructura: En un primer capítulo reconstruimos su biografía desde su nacimiento hasta su partida hacia las misiones chinas, todo ello a través de las distintas fuentes a nuestro alcance; y ya a partir del segundo capítulo, hasta los nueve en los que se divide esta tesis en lo relativo a su vida y obra: en el segundo situamos la Misión dominica en la provincia de Fujian fundamentalmente, presentando el contexto social, político, económico y religioso de aquél imperio entre los siglos XVII y XVIII, el momento en el que en sí nuestro personaje se incorpora a ese territorio; en tercer lugar describimos la organización de la Orden dominica en Extremo Oriente, con la Provincia del Santísimo Rosario, con sede en la Manila hispánica; a continuación trazamos la vida y actividad de Sans en las misiones chinas, y su relación personal, misional y canónica con los fieles cristianos y los misioneros y demás organizaciones eclesiásticas implicadas en el territorio; a continuación hacemos hincapié en el proceso de formación y de promoción de un nuevo clero nativo chino en el que Sans se implica incluso en contra del sentir general de la época; un siguiente capítulo ya se ocupa de la detención, juicio y muerte martirial de nuestro religioso y sus compañeros dominicos; sigue luego la descripción del proceso de beatificación de todos ellos; y por último ya tratamos acerca de la organización misional dominica en los siglos XIX y XX, al hilo de la evolución política y social china, teniendo en consideración el proceso final de canonización de Sans y de muchos otros mártires de China en el año 2000, y su presencia actual en las comunidades católicas de ese país manteniendo su fidelidad a la Santa Sede. A esos capítulos aún siguen otros dos con Apéndices documentales, la mayoría inéditos, de Sans o sobre él, y diversos Anexos que ilustran el trabajo.

La Sociedad de las tierras del Ebre : el señorío templario y hospitalario de Ribera d'Ebre y Terra Alta (1150-1350) [Fitxer informàtic] / Pascual Ortega Pérez; dirigida per Manuel Sánchez Martínez
Ortega i Pérez, Pasqual


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 1995
1 recurs electrònic
Bibliografia. Notes.

En el següent treball hem pretès investigar l'estructura i dinàmica evolutiva de la part de la formació social feudal catalanoaragonesa que es va desenvolupar en les comarques de Ribera d'Ebre i Terra Alta, situades en el sud-est de Catalunya, entre els rius Ebre i Algars, un territori que va pertànyer casi en la seva totalitat a l'Ordre del Temple i, desprès de la seva abolició, a la del Hospital. Per a nosaltres hi tenia un triple interès. La seva condició com a primera adquisició militar extensa d'aquella formació social permetia observar de a prop com s'havien instaurat aquí les estructures socioeconòmiques dominants i de quina forma havien evolucionat. El caràcter de senyoriu d'Ordre religiós-militar obria la possibilitat d'aprofundir en l'estudi de l'organització d'aquestes milícies i el seu comportament en la faceta de senyors de persones i terres. Per fi, la permanència de població musulmana després de la conquista feia viable l'anàlisi, en el mateix origen, de les condicions de submissió d'aquestes comunitats al nou poder. Aquest treball està organitzat per seccions: L'ocupació militar del territori, la conformació de l'estat feudal, i l'organització feudal de la terra gestionada. També l'explotació humana i econòmica del territori, el domini feudal sobre els habitants i l'excedent productiu, l'estructura de poder de la classe dominant i el desenvolupament organitzatiu de les comunitats de baix estrat, tant la Cristiana com la Sarraïna. Aquest treball també inclou un epíleg, en el qual apareixen els elements més rellevants de les seccions anteriorment citades per ordre cronològic. Finalment, també trobem un volum d'apèndixs i un apèndix documental.

El Règim tèrmic del tram inferior de l'Ebre i les seues alteracions [Fitxer informàtic] / Jordi Prats Rodríguez ; [dirigit per: Josep Dolz Ripollès, Joan Armengol]
Prats Rodríguez, Jordi


2011
Dirigida per: Dolz Ripollès, Josep; Armengol Bachero, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2011
1 recurs electrònic

En aquesta tesi s'estudia el règim tèrmic del tram inferior del riu Ebre, entre Escatrón i Miravet, a diferents escales temporals, així com les alteracions causades pel sistema d'embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix i per la central nuclear d'Ascó. L'anàlisi del comportament tèrmic del riu Ebre en l'àrea d'estudi es realitza a partir de l'examen de mesures de la temperatura i del nivell de l'aigua realitzades in situ, de la reconstrucció d'una sèrie de temperatura mitjana anual a partir de dades històriques de temperatura i mitjançant un model físic que té en compte els processos de transport i intercanvi de calor entre l'aigua del riu i el medi. Per la seua importància per a la modelització del comportament tèrmic del riu, també es realitza un estudi del comportament hidràulic del riu Ebre aigües avall del sistema d'embassaments. D'altra banda, a causa de la seua influència aigües avall, es dóna especial importància a l'estudi del comportament hidrodinàmic de l'embassament de Riba-roja, mitjançant el model DYRESM. Els resultats dels treballs mostren un augment de la temperatura mitjana anual a Escatrón de 2,3 §C en el període 1955-2000, així com un efecte estacional del sistema d'embassaments i un augment de la temperatura de l'aigua causat per la central nuclear d'Ascó de 3 §C en mitjana. Durant la primavera i estiu les alteracions de la nuclear i dels embassaments són de signe contrari i aproximadament s'anul·len; durant la tardor i hivern, ambdues alteracions se sumen. A més, els embassaments causen una disminució de la variabilitat tèrmica diària, mentre que la interacció entre el vessament tèrmic de la central nuclear i les oscil·lacions diàries del cabal produïdes pels embassaments dóna lloc a canvis bruscos de la temperatura de l'aigua. A mesura que l'aigua discorre riu avall la seua temperatura s'aproxima a la temperatura de l'estat estacionari, si bé la distància de recuperació pot ser de centenars de quilòmetres d'acord amb els resultats de la modelització depenent de la intensitat de l'alteració, del cabal i de les condicions meteorològiques.

Parámetros sísmicos de interés ingenieril en el noreste y levante de la Península Ibérica : aplicación a la zona de Ascó / Víctor Vives Masjoan ; [dirigida per: J. A. Canas]
Vives Masjoan, Víctor


1990
Dirigida per: Canas, José Antonio. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 1990
XVII, 346 f. : il., gràf. ; 30 cm
Bibliografia.

La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia [Fitxer informàtic] / Josep Cañabate Fortuño ; [dirigida per Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual i Vilà]
Cañabate Fortuño, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Gual i Vilà, Valentí. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs electrònic (358 p.)

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l'expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l'expansió del 1700 fins a l'ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l'evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s'ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L'evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l'expulsió dels moriscos, l'escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l'alça que genera un important augment d'habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d'un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l'escàs volum de francesos, i l'alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L'estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l'Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l'anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l'evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l'expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l'olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d'interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l'ampliació de regadius a prop de l'Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l'aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.

Estudi de la distribució dels compostos organoclorats en els organismes fluvials sota la influència dels efluents d'una planta clor-àlcali (riu Ebre, entre Mequinensa i el Delta) [Fitxer informàtic] / David Huertas López ; [dirigida per: Joan Grimalt Obrador, Francisco Javier Santos Vicente]
Huertas López, David


2016
Dirigida per: Grimalt Obrador, Joan; Santos Vicente, Francisco Javier. Universitat de Barcelona. Departament de Química Analítica, 2015
1 recurs electrònic

Els compostos orgànics persistents (COPs) són un conjunt de contaminants que comparteixen una sèrie de característiques comuns. Com el seu nom indica, poden romandre en el medi ambient durant llargs períodes de temps, són molt estables i no es degraden amb facilitat. D'altra banda són tòxics i a causa de les seves propietats fisico-químiques es distribueixen per tot el planeta transportant-se a llocs remots allunyats dels focus emissors. A més, en ser lipofílics, tenen una gran capacitat de bioacumulació en els organismes i per tant es biomagnifiquen al llarg de les xarxes tròfiques. La producció de compostos organoclorats durant el darrer segle per part de l'empresa cloroªàlcali situada a Flix (al sud oest de Catalunya), ha donat lloc a l'acumulació de fangs contaminats a l'embassament d'aquesta població. Tradicionalment, en relació a les concentracions de contaminants orgànics, els organismes han estat tractats de forma parcial en tot aquest tram final del riu Ebre. Es per aquesta raó que en aquesta tesi s'ha realitzat un estudi més complet de la seva distribució i impacte sobre tots els nivells de les xarxes tròfiques fluvials tot començant pels nivells tròfics inferiors i incloent els principals depredadors. Això ha representat l'anàlisi de diversos compostos organoclorats en diferents matrius biòtiques i abiòtiques: els clorobenzens (PeCB i HCB), els policlorobifenils (PCBs), els hexaclorociclohexans (HCHs), el diclorodifeniltricloroetà (DDT) i els seus metabòlits, així com també els policloroestirens (PCEs). Per complementar la recerca s'ha volgut estudiar la presència d'aquests compostos a llocs allunyats de les principals fonts d'emissió. Per fer això, s'han analitzat mostres al llarg de tot el tram baix del riu Ebre, per comprovar si hi havia diferències de concentracions respecte a l'embassament de Flix, diferències en els patrons de distribució de COPs, o en els fenòmens de biomagnificació d'aquests compostos. Així mateix aquesta tesi estudia l'impacte que ha tingut la fàbrica clor-àlcali situada a l'embassament de Flix sobre les xarxes tròfiques del darrer tram del riu Ebre, i com aquest focus de contaminació puntual, ha afectat els llocs situats a distàncies llargues de les emissions i abocaments. Primer s'estudien les concentracions de COPs i les relacions entre els nivells tròfics inferiors de l'embassament de Flix. En segon lloc s'avaluen els nivells de contaminants que tenen els peixos tant a l'embassament com aigües avall. En tercer lloc es determina l'efecte que tenen els compostos organoclorats en els estadis superiors de les xarxes tròfiques fluvials: els ocells. Per finalitzar, es condensa tota la informació relacionada amb la biomagnificació dels contaminants al llarg de la xarxa tròfica dins de l'embassament de Flix.

La Creació d'un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013) [Fitxer informàtic] / Marta Pujadas i Garriga ; [dirigida per: Agustí Nieto-Galan, Joan Martínez Alier]
Pujadas i Garriga, Marta


2015
Dirigida per: Nieto-Galan, Agustí; Martínez Alier, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió de la història socio-ambiental de la localitat de Flix a la Ribera d'Ebre (Catalunya), i avalua els costos ambientals de la Sociedad Electroquímica de Flix (EQF), la indústria química que ha dominat l'activitat econòmica de la vila durant més d'un segle. Fundada l'any 1897, fou la primera empresa química espanyola en produir clor i sosa càustica pel mètode electrolític. Al llarg del segle ha donat feina a una part important de la població. Als anys 1960s, moment en què el nombre d'habitants de Flix superava els 5.000, gairebé una quarta part de la població activa treballava a la fàbrica. Durant les primeres dècades del segle XX, personal amb elevada formació tècnica procedent de l'empresa mare Chemische Fabrik Elektron Griesheim es traslladaren a viure a Flix creant una colònia industrial aïllada i autosuficient, que imposà la coexistència de dues comunitats diferenciades: la d'operaris, gent local residents al nucli antic i la de tècnics i directius, de nacionalitat fonamentalment germànica, instal·lats a la colònia. Als anys 1940s l'activitat de l'electroquímica s'anà diversificant cap a la fabricació de productes organoclorats (pesticides, PCBs, CFCs, etc.), provocant que la matriu de substàncies residuals alliberades al medi assolís, als anys 1960s, una elevada complexitat. El tancament del riu a l'alçada de la fàbrica per a la construcció d'una central hidroelèctrica l'any 1945 comportà que els fangs residuals, abocats a l'aigua sense tractament previ, s'anessin dipositant a l'embassament davant la fàbrica. La substitució de la tecnologia del clor per cel·les de mercuri en la mateixa època comportà també la seva acumulació al sòl, els sediments i l'atmosfera. Finalment, als anys 1970s, la inauguració d'una planta de fosfat bicàlcic comportaria un impacte radiològic sobre els fangs acumulats a l'embassament. Com a resultat, els elevats nivells de contaminació presents a l'entorn de Flix han impactat durant dècades el medi i la salut de la població. L'any 2003 una sentència judicial condemnava l'empresa per delicte ambiental. Tanmateix, aquesta no ha reconegut ni els impactes produïts, ni els passius ambientals generats, i que han estat estimats en aquesta recerca de l'ordre de 400 a 500 milions _. Tot i l'existència d'algunes veus crítiques al llarg del segle i la consciència que l'activitat de la química no podia ser innòcua, s'ha imposat entre la població la visió col·lectiva de la millora en el benestar individual produït per poder treballar a la fàbrica. La població ha tendit a considerar que els impactes a llarg termini sobre la salut i el medi quedaven compensats pels beneficis econòmics generats a curt termini. Com a conseqüència no ha existit un sindicalisme ambientalista i gairebé no hi ha hagut reclamacions per qüestions ambientals fins que el perill de tancament de la fàbrica i la pèrdua de llocs de treball als anys 1990s, i especialment l'any 2013, no es feu evident. La recerca plantejada en aquesta tesi té per objectiu realitzar l'anàlisi històric dels processos que han provocat l'acumulació d'un important volum d'impactes ambientals a l'entorn de Flix i la seva població, així com l'anàlisi de les responsabilitats sobre aquests danys. Fent ús de l'economia ecològica, la tesi analitza les repercussions de la seva distribució entre la població, les administracions públiques i l'empresa en últim terme, obligada a assumir menys de 10 milions _ per la restauració de l'embassament.

Patterns of accumulation of persistent organic pollutants in human populations [Fitxer informàtic] / Mercè Garí de Barbarà ; [dirigida per: Joan Grimalt Obrador]
Garí de Barbarà, Mercè


2014
Dirigida per: Grimalt Obrador, Joan. Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, 2013
1 recurs electrònic

Aquest estudi avalua els nivells i els patrons d'acumulació d'un ampli ventall de contaminants orgànics persistents (COPs) en la població humana. Compren dues classes de COPs, específicament els compos tos organoclorats (OCs) i els polibromodifenil eters (PBDEs), i se centra en la població de Catalunya, un país mediterrani del sud-oest d'Europa amb uns sectors agrícola i industrial actius. La recerca descrita en aquest estudi es basa en una enquesta de salut pública duta a terme per la Generalitat de Catalunya el 2002, que va incloure en examen de salut i l'extracció d'una mostra de sang per a 919 persones. Les concentracions d'aquests contaminants en les mostres de sèrum es van determinat mitjançant tècniques de cromatogra a de gasos i espectrometria de masses. En aquesta recerca s'ha dissenyat una metodologia específica per tal de millorar la detecció dels compostos organoclorats en mostres de sèrum humà. A mes, les concentracions de COPs s'han contrastat amb una sèrie de factors sòcio-demogràfics, amb una especial atenció al sexe, l'edat i l'índex de massa corporal (IMC). Finalment, l'estudi proporciona avaluacions complementàries sobre els COPs en altres llocs de Catalunya, incloent el municipi de Flix, que acull una fàbrica de productes químics; i sobre el mercuri, un contaminant persistent inorgànic, a la població infantil de l'illa de Menorca. En resum, aquesta recerca combina una diversitat de contaminants, mètodes analítics i àrees geogràfiques per tal d'explorar l'associació entre la contaminació medioambiental i la salut humana.

Toxicogenomic analysis of environmental impact in aquatic systems [Fitxer informàtic] / Anna Navarro Cuenca ; [dirigit per: Benjamí Piña Capó]
Navarro Cuenca, Anna


2013
Dirigida per: Piña Capó, Benjamí. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, 2012
1 recurs electrònic

Field biomonitoring based on molecular biomarkers detects early warning signals of stress suffered by organisms exposed to contamination. The lower part of the Ebro River basin has a long pollution history related to the presence of a chlor-alkali plant adjacent to Flix. In addition, the Ebro River has been affected by the invasion of alien species that damage its natural ecosystem. In this thesis, Cyprinus carpio (common carp) an Dreissena polymorpha (zebra mussel) were used as a model species in laboratory and field studies intended to the development of a multimolecular biomarker approach to identify the most relevantly effects of pollutants in the field. Gene expression techniques were used to study specific physiological defensive mechanism. The application and improvement of a well-established markers in different aquatic species and following different approaches allowed to analyze modes of action and to outline effects of persistent organic and inorganic pollutants found in the field. The results showed that chronic exposure to mercury of common carp results in increased levels of metallothionein in kidney, in scales (albeit at lower extent), but not in liver, considered as the primary detoxification organ. The measure of gene expression in scales provides the possibility of a new non-lethal method of study. Studies of toxicant effects in zebra mussel revealed that this bivalve could be used as potential sentinel specie for freshwater monitoring. Analysis of its detoxicfication mechanisms, and particularly of its ABC membrane transporters in adult and the early life stages could help understanding the survival of this species in highly contaminated areas.

Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema : el cas de les ciutats de Barcelona i de Valls [Fitxer informàtic] / Jaume Marlès Magre ; [dirigida per: Martí Boada, Sònia Sànchez Mateo, Montserrat Pallarès Barberà]
Marlès i Magre, Jaume


2017
Dirigida per: Boada i Juncà, Martí; [et al.]. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2017
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Actualment s'està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d'inicis del segle XXI, el 85 per cent dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d'una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d'una distribució estratègica del verd urbà. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s'ha d'estudiar com els nòduls de recàrrega (parcs) que conformen hàbitats estan connectats a través de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la "naturació", que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d'aconseguir una "naturalització" del sistema urbà, és a dir, afavorir l'entrada de flora i fauna autòctona. En aquesta tesi doctoral s'analitzen aquells components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, són aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referència a la producció tròfica atractora a la fauna granívora o frugivoria i la perduració dels fruits a la planta; (3) la resiliència de les espècies enfront el canvi climàtic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hídrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistència a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d'invasió; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lèrgies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistèmics, els referents a la regulació (aspectes sonors, tèrmics i fixació dels GEH), els d'abastament (aspectes d'ombra, olfacte, propietats medicinals i culinàries), i els culturals (educacionals, socials, estètics i culturals). L'anàlisi dels casos d'estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracterització de la vegetació i el càlcul d'indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracterització dels espais urbans i la seva vegetació (Barcelona); en tercer lloc, en la creació d'una base de dades de les espècies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d'aquests components l'Índex de Governança del Verd Urbà (UGI) s'utilitza per analitzar els factors del verd urbà (Valls i Barcelona). Específicament, s'analitza la biodiversitat ornítica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s'examinen l'estructura i els materials de formació dels nius (Valls), i el càlcul de rendiments tròfics en aquelles espècies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urbà que tenen incidència sobre la biodiversitat, i els criteris socioecològics vinculats. És per això, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecològics i ambientals, l'índex UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrània, esdevé una eina de suport per als responsables i gestors del verd urbà.

Modernización y nueva gestión pública en los ayuntamientos del Camp de Tarragona : tesi doctoral [Fitxer informàtic] / Iván Andreu Barberà ; director: Ignasi Brunet Icart
Andreu Barberà, Iván


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, DL 2010
Dirigida per: Brunet Icart, Ignasi. Universitat Rovira i Virgili. Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, 2009
1 recurs electrònic (III, 575 p.) (Universitat Rovira i Virgili. Tesis doctorals) 
Bibliografia. A portada: Universitat Rovira i Virgili. Departamento de Gestión de Empresas.
ISBN 9788469307014

La present tesi pretén oferir una visió global de la situació, grau d'implantació i resultats de la modernització administrativa i dels instruments de Nova Gestió Pública en els principals ens locals municipals del Camp de Tarragona, responent a la pregunta de si l'esmentat nou model de gestió contribueix realment a un millor funcionament de les polítiques i administracions públiques, així com en quines circumstàncies es produeixen aquestes millores. El contrast de les hipòtesi plantejades -1a) l'aplicació del nou model de gestió pública de qualitat i per processos genera millors resultats, i 2a) el grau de satisfacció dels usuaris interns després de l'aplicació del nou model és més elevat- es duu a terme mitjançant tècniques qualitatives -entrevistes en profunditat i observació participant-, aplicades tant en la investigació general dels ajuntaments del referit àmbit geogràfic com en l'estudi en profunditat de l'Ajuntament de Salou.

Paleohistología: avances y aplicaciones [Fitxer informàtic] / Gemma Prats Muñoz ; [dirigida per: Assumpció Malgosa Morera, Joan Ignasi Galtés Vicente]
Prats Muñoz, Gemma


2016
Dirigida per: Malgosa Morera, Assumpció; Galtés Vicente, Joan Ignasi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2016
1 recurs electrònic
Bibliografia.

El uso de la paleohistología ha supuesto un avance dentro del campo de la antropología física, en particular para comprender los procesos post mórtem que sufren los tejidos blandos, establecer el intervalo post mórtem y ampliar el conocimiento de las enfermedades del pasado. Sin embargo, se trata de una disciplina compleja ya que analiza materiales únicos, que presentan modificaciones tafonómicas que alteran su arquitectura normal, y cuyo procesamiento debe ser diferente al de los tejidos recientes. La presente tesis propone un estudio integral sobre los tejidos blandos que engloba avances en las metodologías empleadas, proporciona descripciones histológicas tejidos preservados y caracteriza fenómenos tafonómicos, para poder aplicarlos finalmente a la resolución de casos específicos. Para su realización se ha dispuesto de un amplio abanico de material arqueológico y reciente con distintos estados de preservación y distintas cronologías. Se han analizados restos procedentes del yacimiento talayótico de la Cova des Pas (Menorca), muestras de un individuo del yacimiento copto de Qarara (Egipto Medio), especímenes provenientes del panteón real de la Corona de Aragón ubicado en monasterio de Santes Creus y finalmente diversas muestras recientes procedentes del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.(IMLCFC). El análisis de tejidos blandos antiguos implica dificultades metodológicas que deben ser superadas para poder obtener preparaciones de buena calidad y interpretaciones correctas. La principal dificultad que presentan los tejidos desecados reside en una dureza extrema debido a la intensa deshidratación que han sufrido. Tras los análisis se determinó que la metodología óptima para su tratamiento requería: 1) una solución de rehidratación con un alto contenido en agua, siendo idónea la solución descrita por Ruffer, 2) la aplicación de un pulso de calor, el cual mejora la penetración de los colorantes, y 3) la fijación con la solución de Schaffer. En el caso de los tejidos saponificados, muy frágiles y con tendencia a la desintegración, la metodología que aseguró los mejores resultados fue la rehidratación con la solución de Sandison que evita que el tejido se fragmente, seguida de la fijación con formaldehído. En este caso, la labilidad del tejido desaconseja el pulso de calor. La interpretación de este tipo de tejidos preservados es muy compleja debido a las múltiples modificaciones tafonómicas a que están expuestos. En este sentido, se ha considerado necesario ofrecer soluciones a los investigadores de este campo, por lo que en la presente tesis se ha creado un atlas histológico de diferentes tejidos con la caracterización de las estructuras preservadas y la definición de los artefactos tafonómicos observados como los pigmentos cadavéricos, pseudomicelas de descomposición o ensanchamiento de capilares o vasos sanguíneos, entre otros. Por otro lado, la comprensión de los mecanismos de preservación es necesaria para poder aplicar la metodología apropiada, e interpretar los patrones histológicos. Mayoritariamente los procesos de desecación y saponificación se tratan como procesos independientes, pero no siempre es así, pudiendo coexistir ambos procesos o sucederse cronológicamente. Un ejemplo es la Cova des Pas, en el que la modificación de las características ambientales promovió que los dos procesos se sucedieran. En la presente tesis se utilizan los tejidos blandos preservados para el diagnóstico diferencial, siendo el de perfil de químico de ácidos grasos conjuntamente con la paleohistologia necesarios para el diagnóstico definitivo. El perfil químico no solo ha permitido conocer con exactitud el mecanismo de preservación que se ha dado, sino que en función del tipo de acido graso que se encuentra y su concentración se infieren los aspectos característicos del medio ambiente en que la preservación de ha producido. Finalmente todos los estudios realizados en la presente tesis se han puesto en práctica para un caso concreto, el de la identificación de la momia hallada en el panteón de Santes Creus. En este estudio el análisis histológico de los tejidos internos ayudó a la reconstrucción de los restos, así como a determinar su identidad como restos pertenecientes a la reina Blanca de Anjou, estableciéndose la hipótesis de que probablemente murió por complicaciones en el parto.

Paleohistología: avances y aplicaciones / Gemma Prats Muñoz ; [dirigida per: Assumpció Malgosa Morera, Joan Ignasi Galtés Vicente]
Prats Muñoz, Gemma


2016
Dirigida per: Malgosa Morera, Assumpció; Galtés Vicente, Joan Ignasi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2016
193 p.; 30 cm
També disponible en versió electrònica. Bibliografia.

El uso de la paleohistología ha supuesto un avance dentro del campo de la antropología física, en particular para comprender los procesos post mórtem que sufren los tejidos blandos, establecer el intervalo post mórtem y ampliar el conocimiento de las enfermedades del pasado. Sin embargo, se trata de una disciplina compleja ya que analiza materiales únicos, que presentan modificaciones tafonómicas que alteran su arquitectura normal, y cuyo procesamiento debe ser diferente al de los tejidos recientes. La presente tesis propone un estudio integral sobre los tejidos blandos que engloba avances en las metodologías empleadas, proporciona descripciones histológicas tejidos preservados y caracteriza fenómenos tafonómicos, para poder aplicarlos finalmente a la resolución de casos específicos. Para su realización se ha dispuesto de un amplio abanico de material arqueológico y reciente con distintos estados de preservación y distintas cronologías. Se han analizados restos procedentes del yacimiento talayótico de la Cova des Pas (Menorca), muestras de un individuo del yacimiento copto de Qarara (Egipto Medio), especímenes provenientes del panteón real de la Corona de Aragón ubicado en monasterio de Santes Creus y finalmente diversas muestras recientes procedentes del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.(IMLCFC). El análisis de tejidos blandos antiguos implica dificultades metodológicas que deben ser superadas para poder obtener preparaciones de buena calidad y interpretaciones correctas. La principal dificultad que presentan los tejidos desecados reside en una dureza extrema debido a la intensa deshidratación que han sufrido. Tras los análisis se determinó que la metodología óptima para su tratamiento requería: 1) una solución de rehidratación con un alto contenido en agua, siendo idónea la solución descrita por Ruffer, 2) la aplicación de un pulso de calor, el cual mejora la penetración de los colorantes, y 3) la fijación con la solución de Schaffer. En el caso de los tejidos saponificados, muy frágiles y con tendencia a la desintegración, la metodología que aseguró los mejores resultados fue la rehidratación con la solución de Sandison que evita que el tejido se fragmente, seguida de la fijación con formaldehído. En este caso, la labilidad del tejido desaconseja el pulso de calor. La interpretación de este tipo de tejidos preservados es muy compleja debido a las múltiples modificaciones tafonómicas a que están expuestos. En este sentido, se ha considerado necesario ofrecer soluciones a los investigadores de este campo, por lo que en la presente tesis se ha creado un atlas histológico de diferentes tejidos con la caracterización de las estructuras preservadas y la definición de los artefactos tafonómicos observados como los pigmentos cadavéricos, pseudomicelas de descomposición o ensanchamiento de capilares o vasos sanguíneos, entre otros. Por otro lado, la comprensión de los mecanismos de preservación es necesaria para poder aplicar la metodología apropiada, e interpretar los patrones histológicos. Mayoritariamente los procesos de desecación y saponificación se tratan como procesos independientes, pero no siempre es así, pudiendo coexistir ambos procesos o sucederse cronológicamente. Un ejemplo es la Cova des Pas, en el que la modificación de las características ambientales promovió que los dos procesos se sucedieran. En la presente tesis se utilizan los tejidos blandos preservados para el diagnóstico diferencial, siendo el de perfil de químico de ácidos grasos conjuntamente con la paleohistologia necesarios para el diagnóstico definitivo. El perfil químico no solo ha permitido conocer con exactitud el mecanismo de preservación que se ha dado, sino que en función del tipo de acido graso que se encuentra y su concentración se infieren los aspectos característicos del medio ambiente en que la preservación de ha producido. Finalmente todos los estudios realizados en la presente tesis se han puesto en práctica para un caso concreto, el de la identificación de la momia hallada en el panteón de Santes Creus. En este estudio el análisis histológico de los tejidos internos ayudó a la reconstrucción de los restos, así como a determinar su identidad como restos pertenecientes a la reina Blanca de Anjou, estableciéndose la hipótesis de que probablemente murió por complicaciones en el parto.

Estudio acústico de los monasterios cistercienses masculinos del Camp de Tarragona tesis doctoral / Genaro González Baixauli ; [dirigida per: Francisco Javier Esteve Agustench, Francesc Daumal Domènech]
González Baixauli, Genaro


2014
Dirigida per: Esteve Agustench, Francisco Javier; Daumal Domènech, Francesc. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Enginyeria Mecànica, 2014
XXVI, 190 p. : il., taules, gràf. ; 30 cm
Disponible en versió electrònica. Bibliografia.

En aquesta tesi doctoral s'estudia el comportament acústic dels monestirs cistercencs masculins del Camp de Tarragona. Existeixen estudis anteriors sobre l'acústica d'abadies cistercenques, de la Provença francesa i del nord d'Itàlia, els resultats dels quals plantegen un suposat coneixement avançat d'acústica per part dels monjos cistercencs. No obstant això, les dades disponibles per a aquesta tipologia arquitectònica, per l'antiguitat i metodologia dels estudis, són limitats i, en ocasions, els paràmetres estudiats són poc rellevants. Es planteja així la possibilitat d'un estudi complet de les principals estances dels monestirs per determinar la seva resposta acústica i replantejar les teories proposades en els estudis anteriors L'arquitectura cistercenca ve marcada per l'estricta contemplació que de la Regla de Sant Benet va implantar Bernard de Claraval. En el seu escrit de 1124 Apologia a Guillermo, Bernaro va establir els criteris teòrics que després s'emprarien en la construcció de totes les abadies cistercenques.