português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
TESIS DOCTORALS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 131
ir a la página                         


1 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Eurocomunismo y su influencia en el PSUC (1975-1982) [Fitxer informàtic] / Elías Álvarez Justo ; [dirigida per: Andreu Mayayo i Artal, Javier Tebar Hurtado]
Alvarez Justo, Elías


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2021
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu; Tebar Hurtado, Javier. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2021
1 recurs electrònic (782 p.)

La present tesi aborda l'estudi de l'eurocomunisme i de la seva influència en el PSUC, el principal partit de l'antifranquisme a Catalunya. Coincidint amb el desenvolupament de la transició a la democràcia, el partit dels comunistes catalans va oficialitzar en el seu IV Congrés (1977) importants canvis organitzatius, estratègics i doctrinals que van ser expressió, simultània, de la culminació de les experiències dels anys seixanta i d'una reflexió crítica respecte a l'experiència dels països del denominat socialisme real. L'abandó definitiu del partit d'avantguarda, la nova concepció del partit de masses, l'aproximació a problemàtiques socials inèdites com l'ecologisme o l'amenaça de la marginalitat entre la joventut seran, entre altres elements, aspectes que el PSUC tractarà d'integrar en una estratègia coherent d'avanç al socialisme. Cal destacar igualment que, el desenvolupament de la democràcia (democràcia polític-social) i una revaloració dels drets polítics, es converteixen en els principals eixos d'una línia política que es reclama autònoma en temps de la Guerra Freda i enfrontament de blocs. Amb l'ànim d'analitzar la influència de l'eurocomunisme en l'organització del partit i la seva militància, l'estudi del V Congrés (1981) apareix com un esdeveniment clau. El congrés era, segons les normes estatutàries, la màxima autoritat del partit, així com era també l'expressió de la voluntat general de la militància. Per això va reflectir en nombrosa documentació congressual, els debats que van tenir lloc en les diferents agrupacions del partit. El V Congrés devia, sota l'òptica de la direcció, sancionar la línia política seguida des de l'anterior congrés i oficialitzar definitivament l'eurocomunisme. No obstant això, el congrés va mostrar la divisió del PSUC, que va conèixer un debat que afectaria els principals pilars de l'organització; naturalesa del partit, objectius i identitat. En suma, la present tesi tracta d'analitzar el desenvolupament del PSUC en el període entre 1975 i 1982 i la seva repercussió en els debats que obririen la crisi de l'organització, comprenent que l'organització dels comunistes catalans va experimentar una particular transició, que teòricament, havia de capacitar-la per a mantenir l'alt grau d'influència social aconseguit durant la fase final de lluita contra la dictadura franquista i adaptar-se al nou- i inestable- marc democràtic.


Matèries: Tesis doctorals ; Eurocomunisme ; Ideari polític ; Partits polítics ; Antifranquisme ; Comunisme ; Transició democràtica
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1975 - 1982
Autors add.:Mayayo i Artal, Andreu (Dir.) ; Tebar Hurtado, Javier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671841
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Missió Obrera de la Companyia de Jesús (MOSI) a Espanya. Dels seus inicis a la transició democràtica [Fitxer informàtic] / Pere Pau Gómez Rovira ; [dirigida per: Joan Serrallonga i Urquidi]
Gómez Rovira, Pere Pau


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Serrallonga i Urquidi, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (588 p.)

El tema d'aquesta tesi és la Missió Obrera de la Companyia de Jesús (MOSI) a Espanya. El període estudiat va des dels seus antecedents més o menys immediats (el que anomenem la "prehistòria" i que conduirà a la seva fundació el 1966) fins el final de la Transició a Espanya (el 1982-1983). Aquest moviment, que al llarg de la seva evolució va estar en diàleg permanent amb tota la problemàtica social i política de la classe obrera -especialment durant l'etapa del règim franquista-, a l'entrada a la dècada dels 80 patirà una obligada adequació als nous temps amb les noves problemàtiques socials. Les noves problemàtiques van anar de la mà de la consolidació de la democràcia a Espanya, que tot sumat conduirà a una paulatina minva i a una pràctica dissolució de la Missió Obrera. Els antecedents de la Missió Obrera espanyola els hem d'anar a cercar a França. En efecte, la missió obrera jesuítica va néixer a França, però pocs anys més tard, un grup de jesuïtes espanyols van seguir el camí obert pels companys del país veí. La Missió Obrera va arribar a Espanya a mitjans del decenni dels 60. La situació interna del país, sota la dictadura i la repressió, amb un episcopat que recolzava al Règim, no van ajudar a fer a un aterratge més matiner. Es plantegen unes preguntes que s'aniran concretant i contestant al llarg del treball. La primera d'elles és la naturalesa d'aquest moviment nascut a l'aixopluc de la Companyia de Jesús. La Missió Obrera a Espanya - i arreu- no va ser ni un fenomen aïllat d'un grup de joves jesuïtes ni tampoc excessivament nou, sinó que es podria emmarcar dins els aires de renovació del catolicisme, de l'Església catòlica, i de la mateixa Companyia de Jesús al segle XX (amb gran vigor arran del Concili Vaticà II). Al moment d'acotar el període de la recerca, ens basem en testimonis i reflexions internes sobre l'evolució de la mateixa organització, destacant la realitzada per Isidre Ferreté. Aquest jesuïta, un dels membres més dinàmic del moviment, ens distingeix quatre etapes en la història de la MOSI, a on les dues primeres -les de més vigor-, s'estenen entre 1965 a 1982, les dues següents seran una lenta decadència del moviment fins la seva desaparició de facto.


Matèries: Tesis doctorals ; Ordes religiosos ; Moviment obrer ; Catolicisme social
Matèries:Jesuïtes ; Missió Obrera de la Companyia de Jesús : MOSI
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1966 - 1983]
Autors add.:Serrallonga i Urquidi, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668290
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obra de José Luis Pascual. Estudi i catàleg [Fitxer informàtic] / Sara Espinós Ferrer ; [dirigida per José Carlos Suárez Fernández, Marta Serrano Coll]
Espinós Ferrer, Sara


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Suárez Fernández, José Carlos; Serrano Coll, Marta. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (389 p.)

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar la trajectòria de l'artista José Luis Pascual i catalogar les seves obres des de l'inici d'aquesta i fins a l'any 1998. Contribuir al reconeixement i a la consolidació d'un dels artistes cabdals de l'art contemporani català, fent un balanç de les seves aportacions al desenvolupament de la plàstica artística dels últims anys. Un artista d'estil inconfusible, que sempre s'ha mantingut fidel a la figuració i que aquest estudi ens permet conèixer en la totalitat de les seves facetes, ja sigui com a pintor, escultor, dissenyador o galerista. A més, el catàleg esdevé una eina de consulta que ens permet recórrer cadascuna de les etapes en què hem classificat aquesta trajectòria, depenent del seu lloc de residència: Primeres obres, primers anys, Barcelona, Eivissa, Centelles i l' Empordà. Aquesta classificació ha permès estudiar el context sociocultural i artístic de cada etapa, així com la biografia personal de l'artista, però també els materials, les tècniques, l'estil i els procediments que les caracteritzen i que conformen l'empremta personal i inequívoca de José Luis Pascual.


Matèries: Tesis doctorals ; Artistes ; Art contemporani ; Pintors ; Biografia
Matèries: Pascual, José Luis (1947-....)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1947 - 1998]
Autors add.:Suárez Fernández, José Carlos (Dir.) ; Serrano Coll, Marta (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670602
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida, 1840-1975 [Fitxer informàtic] / Leonard Jové i Vidal ; [dirigida per: María José Vilalta i Escobar]
Jové i Vidal, Leonard


Lleida : Universitat de Lleida, 2021
Dirigida per: Vilalta i Escobar, María José. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2021
1 recurs electrònic (490 p.)

Aquesta tesi explica la formació i el desenvolupament de la companyia de bombers de la ciutat de Lleida, un procés que comprèn des de la segona meitat del segle XIX i fins al darrer quart del XX. Es tracta d'una investigació que, per tal d'aprofundir en la totalitat de l'objecte d'estudi, s'ha plantejat des de dues perspectives diferents que resulten, però, complementàries. En primer lloc, s'ha caracteritzat la vessant institucional on s'inclou l'anàlisi del finançament i la conjuntura política que ha sustentat el cos, els reglaments que l'han organitzat, el personal que l'ha format, els recursos materials que ha disposat i els serveis que ha prestat. En segon lloc, s'ha situat la companyia en l'entorn social de cada conjuntura històrica, presentant-la com una nova i necessària eina d'afermament de la seguretat pública que creixia en conjunció amb altres polítiques de caire cívic com l'higienisme i un nou urbanisme. Tot plegat, desenvolupat en el context de transformació urbana que va significar el pas des d'una ciutat d'Antic Règim a una nova urbs burgesa amb estructures pensades per a possibilitar l'expansió del capitalisme. Ben entrat el segle XX -sobretot a partir de la segona meitat de la centúria-, el servei d'extinció d'incendis evoluciona cap a noves funcions que complementen la protecció ciutadana tradicional i que el situen en l'àmbit del benestar social. La fonamentació heurística del treball se centra en el buidat de fonts procedents dels arxius locals, majoritàriament de l'arxiu de la Paeria de Lleida i en fonts d'hemeroteca relacionades amb cada fase cronològica del treball.


Matèries: Tesis doctorals ; Servei de bombers ; Seguretat ciutadana
Àmbit:Lleida
Cronologia:1840 - 1975
Autors add.:Vilalta i Escobar, María José (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671486
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ciudad y el templo : religión cívica en la Barcelona moderna (XVI-XVIII) [Fitxer informàtic] / Montserrat Zamora Bretones ; [dirigit per: Xavier Torres i Sans]
Zamora Bretones, Montserrat


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Torres i Sans, Xavier. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (466 p.)

A la fi de l'edat mitjana les autoritats barcelonines havien estès la seva autoritat sobre àmbits que, en principi, eren competència exclusiva de l'Església com, per exemple, la caritat, la moral o l'educació. Aquest fenomen històric -que ha estat conceptualitzat per la historiografia amb l'expressió "religió cívica"- s'emmarca en una tendència general en tota Europa, de manera que els governs urbans no volien deixar en mans dels clergues aquelles qüestions que formaven part del que ells consideraven d'interès col·lectiu. En la present tesi s'analitza el fenomen de la religió cívica a la Barcelona moderna, és a dir, la intervenció del poder municipal en l'esfera religiosa que es manifestava, sobretot, en el control i tutela que exercia sobre les institucions religioses urbanes, especialment femenines; la consolidació del patronatge sobre esglésies i capelles; la creació d'un sistema assistencial municipal; la constant promoció de la vida religiosa i, finalment, en la creació d'una xarxa de sants protectors de la ciutat. En aquest context Ciutat i Església dirimien una pugna per ampliar les seves respectives esferes de poder que, lluny d'estar totalment delimitades, estaven en constant redefinició. Per a acabar, la confrontació amb l'experiència napolitana ens permetrà introduir noves perspectives o enfocaments en l'anàlisi del citat fenomen.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Societat urbana ; Poder local ; Festes religioses ; Festes patronals ; Església
Àmbit:Barcelona ; Barcelonès
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Torres i Sans, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671492
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Resurgir de lo religioso. La reactivación y el refuerzo del sentimiento religioso en contextos de emigración en sociedades secularizadas. El ejemplo de la Iglesia Ortodoxa de Rumanía (IOR) en Cataluña [Fitxer informàtic] / Jorge Fernando Andrés Cardona ; [dirigit per Gabriel Belzunegui Eraso]
Andres Cardona, Jorge Fernando


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Belzunegui Eraso, Ángel Gabriel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2021
1 recurs electrònic (259 p.)

La secularització semblava estar imposant-se en el món. No obstant això, no ha pogut assolir el seu principal objectiu: substituir la religió en l'àmbit institucional i privat. Això ha portat els experts a catalogar-lo com un fracàs. Paral·lelament, es constata que el fenomen religiós, ha iniciat un procés de recuperació i reforç manifestant-tant a través de les religions tradicionals com de religions substitutives. En contextos d'emigració en societats secularitzades, s'observa com comunitats migrants no només mantenen la seva fe sinó que fins i tot creixen en nombre. Aquest treball se centra en la comunitat de fidels de l'Església Ortodoxa de Romania a Catalunya i intenta explicar el motiu pel qual aquest grup nacional i religiós ha mantingut les seves creences en contra del que s'esperava. La resposta està en una gran capacitat de resistència enfront d'amenaces externes, un seguiment fidel de la tradició i un intens sentit nacional.


Matèries: Tesis doctorals ; Immigrants ; Pràctica religiosa ; Religions
Matèries: Romanesos
Àmbit:Catalunya ; Romania
Cronologia:[2021]
Autors add.:Belzunegui Eraso, Ángel Gabriel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671192
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Immigració estrangera entorn d'espais d'interès natural : una comparació internacional entre localitats de l'Alt Empordà i l'Alentejo Litoral (Portugal) [Fitxer informàtic] / Albert Mas Palacios ; dirigida per Ricard Morén Alegret
Mas Palacios, Albert


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Morén Alegret, Ricard. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2014
1 recurs electrònic
Bibliografia.

Aquesta investigació està centrada en la immigració de nacionalitat estrangera que s'ha establert a l'entorn d'espais d'interès natural, a partir d'una comparació internacional entre localitats de l'Alt Empordà (Espanya) i l'Alentejo Litoral (Portugal). L'objectiu principal és, d'una banda, analitzar el paper que han tingut els espais naturals presents en aquests territoris (i les figures de protecció) en l'arribada i l'establiment d'aquests grups de població; i de l'altra, conèixer el tipus de relació que tenen els residents estrangers amb aquests espais naturals. En aquest sentit, des d'un context ibèric, es pretén contribuir als debats vinculats al concepte de contraurbanització, al concepte de naturbanització, a les migracions per motivacions ambientals i a la, en ocasions, difusa distinció entre migracions econòmiques-laborals i migracions per qualitat-estil de vida, així com també, tot i que d'una manera més tangencial, al debat entorn els estudis sobre la integració de la població d'origen estranger en les societats d'acollida. Aquests objectius han estat assolits a través d'una metodologia basada eminentment en tècniques d'anàlisi qualitativa que ha inclòs la realització d'un total de 101 entrevistes a informants clau, 52 dels quals són residents amb nacionalitat estrangera i la resta tenen nacionalitat espanyola o portuguesa respectivament. La recerca posa de relleu, entre d'altres: la presència de diferents tipus de residents de nacionalitat estrangera (amb una important diversitat de motivacions migratòries) en cadascuna de les àrees; que el paper que tenen els espais naturals en els processos migratoris dels residents estrangers és orientat en bona mesura pels perfils d'aquests residents; i que algunes diferències entre les àrees d'estudi també són rellevants en el rol que juguen els espais naturals en aquests processos migratoris. Més enllà dels residents de nacionalitat estrangera, la investigació també posa l'atenció en la relació que té la població local en general amb els espais naturals protegits propers a les seves localitats. En analitzar aquesta qüestió es posen de relleu, entre d'altres, tot un seguit de mancances o punts de millora que cal que siguin contemplats com a molt rellevants per al futur d'aquests espais.


Matèries: Immigració ; Població estrangera ; Espais naturals ; Immigrants ; Tesis doctorals
Àmbit:Alt Empordà ; Alentejo - Portugal
Cronologia:[2014]
Autors add.:Morén Alegret, Ricard (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/134682
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pasados locales, políticas globales : los procesos patrimoniales en un valle del Pirineo catalán [Fitxer informàtic] / Camila del Mármol Cartañá ; director: Joan Frigolé Reixach
Mármol Cartañá, Camila del


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2010
Dirigida per: Frigolé, Joan. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica, 2010
1 recurs electrònic
Bibliografia.


Matèries: Tesis doctorals ; Estudi antropològic ; Estructura social ; Tradicions populars ; Política comarcal ; Patrimoni cultural
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[0000 - 2010]
Autors add.:Frigolé, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/728
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana: models d'ocupació del territori i urbanisme [Fitxer informàtic] / Joan B. López i Melción; dirigida per Emili Junyent i Sànchez
López i Melcion, Joan B.


Lleida : Universitat de Lleida, DL 2010
Dirigida per: Junyent i Sánchez Emili. Universitat de Lleida. Departament d'Història, 2000
1 recurs electrònic (743 p.) : il., taules, gràf.
Bibliografia.
ISBN 9788469317624


Matèries: Nuclis de població ; Calcolític ; Prehistòria ; Edat del bronze ; Tesis doctorals ; Jaciments arqueològics ; Hàbitat prehistòric ; Estructura social ; Organització social
Matèries:Jaciment dels Vilars d'Arbeca ; Jaciment de Minferri de Juneda ; Jaciment del Tossal del Molinet del Poal ; Jaciment de les Paretetes ; Jaciment de les Roques del Sarró ; Jaciment de la Colomina de Gerb
Àmbit:Lleida, província ; Garrigues ; Segrià
Autors add.:Junyent i Sánchez, Emili (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/8220
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2614
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudis sobre la dinàmica de poblacions de la flora arvense en conreus arboris de secà a la comarca de les Garrigues / director: Ramon M. Masalles
Sans i Serra, Xavier


1991
Dirigida per: Masalles i Saumell, Ramon M.. Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal, 1991
254 p. : gràf., taules ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Fruiters ; Fruita seca ; Arbres ; Conreu de secà ; Ecologia ; Agricultura ; Tesis doctorals
Àmbit:Garrigues
Cronologia:1991
Autors add.:Masalles i Saumell, Ramon M. (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2614
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Paràmetres químics en la caracterització dels olis de les denominacions d'origen Borges Blanques i Siurana / per Maria Lluïsa Forcadell i Berenguer ; directors: M.C. de la Torre i Boronat, J. Boatella i Riera
Forcadell i Berenguer, Maria Lluïsa


1988
Dirigida per: Torre Boronat, Carmen de la; Boatella Riera, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Ciències Fisiològiques Humanes i de la Nutrició, 1988
281 f. : il., gràf., taules ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Oli d'oliva ; Denominació d'origen
Àmbit:Borges Blanques, les ; Siurana de Prades
Cronologia:[1988]
Autors add.:Torre i Boronat, M. del Carmen (Dir.) ; Boatella Riera, Josep (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales en Lleida y Guadalajara durante los últimos 3000 años a partir de las secuencias polínicas de Ivars, Somolinos y Cañamares [Fitxer informàtic] / autor: Andrés Currás Domínguez ; tesi doctoral dirigida per: Santiago Riera Mora
Currás Domínguez, Andrés


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2012
Dirigida per: Riera i Mora, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2012
1 recurs electrònic (261 p. : il. col., map., taules, gràf.)
Bibliografia. Textos en castellà i anglès.

En aquesta tesi es presenta un estudi sobre l'evolució de paisatges mediterranis continentals a partir de diversos registres pol·línics procedents de sectors meridionals de Guadalajara i del Pla Occidental Català. El terme paisatge és entès en aquest treball com el resultat de les interaccions entre societat humana i mitjà. Els canvis reflectits en el paisatge a partir del registre pol·línic posen de manifest, per tant, les pràctiques humanes, la història ambiental, els usos del sòl i la variabilitat climàtica. L'ús de dades paleoambientals de dos sectors geogràfics diferents permet el seu intercomparació. Aquesta estratègia de recerca permet la identificació de tendències comunes i divergències, la qual cosa permet determinar el paper humà en el canvi paisatgístic al llarg del temps. Tres registres pol·línics van ser obtinguts a Guadalajara: Somolinos a (174 cm comprenent des de 1600 calç a. C.. fins a època actual), Somolinos PAS (380 cm cobrint des de 800 calç a. C. fins a 700 calç d. C.) i Cañamares (250 cm depth cobrint des de 450 calç a. C. fins a època actual). En el Pla Occidental Català es van obtenir dos registres pol·línics: Ivars (415 cm cobrint des de 800 calç a. C. fins a 1500 calç d. C.) i Els Vilars d'Arbeca (jaciment arqueològic amb algunes mostres datades en el s. IV calç a. C.).


Matèries: Tesis doctorals ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Paisatge ; Usos del sòl ; Climatologia ; Medi geogràfic
Matèries:Jaciment dels Vilars d'Arbeca
Àmbit:Ivars d'Urgell ; Arbeca ; Guadalajara
Cronologia:[0000 - 1500]
Autors add.:Riera i Mora, Santiago (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/96089
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carnivores at the stage neo-taphonomy of wild carnivores in the Pyrenees (Catalonia, Iberian Peninsula) and its implementation on the ecology and behavior of ancient hominins [Fitxer informàtic] / Maite Arilla Osuna ; [dirigida per: Ruth Blasco, Jordi Rosell]
Arilla Osuna, Maite


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Blasco, Ruth; Rosell, Jordi. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (342 p.)

Durant les darreres dècades, els carnívors han estat el principal objecte d'estudi en molts treballs destinats a explicar tant el paper d'aquests animals en les acumulacions arqueològiques com el seu grau de competència amb els homínids arcaics. El present projecte de Tesi Doctoral pretén contribuir al gap existent aportant noves dades procedents de l'actualisme i la neo-tafonomia, per tal d'individualitzar aquests predadors i trobar elements diagnòstics que els diferenciïn. Es presenta en aquest estudi la caracterització del comportament predador des d'una perspectiva tafonòmica, amb la descripció dels patrons de consumició duts a terme per óssos bruns (Ursus arctos) i guineus (Vulpes vulpes) en llibertat sobre carcasses d'ungulats al Pirineu Català (Val d'Aran, Pallars Sobirà i Pallars Jussà) juntament amb l'estudi de la terrera d'un cau de teixó (Meles meles) situada en un entorn de cova. L'objectiu principal és la caracterització tafonòmica d'aquests predadors i l'obtenció d'un cos de dades que permeti distingir-los entre ells i poder establir analogies amb els conjunts de fauna plistocens. Simultàniament a aquestes experimentacions, i, amb l'objectiu d'estimar les capacitats potencials de modificació d'aquests animals en llocs d'hàbitat humà, s'han reproduït de forma ideal estructures de fogars i campaments de curta durada en itineraris freqüentats per aquests animals per a observar el seu potencial com a agents pertorbadors de l'espai prèviament ocupat. Amb aquest propòsit, s'ha compilat la informació a partir de les observacions fetes amb foto i vídeo-trap juntament amb les anàlisis tafonòmiques. La proposta metodològica emprada fa que els resultats obtinguts tinguin implicacions directes i siguin aplicables als jaciments arqueològics. Un exemple d'aquesta proposta és l'aplicació realitzada al conjunt faunístic del nivell 4 de la Cova del Toll (Moià, Barcelona, Catalunya), on s'ha intentat identificar l'actor que produeix peeling sobre els elements axials d'Ursus spelaeus utilitzant les dades neo-tafonòmiques procedents de la part de camp experimental d'aquesta Tesi Doctoral.


Matèries: Tesis doctorals ; Arqueologia ; Prehistòria ; Animals salvatges ; Paleontologia ; Fòssils
Àmbit:Pirineu ; Pallars Sobirà ; Pallars Jussà ; Val d'Aran
Cronologia:[2020]
Autors add.:Blasco, Ruth (Dir.) ; Rosell, Jordi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670512
Localització: Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona : la confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813 [Fitxer informàtic] / Isaac García-Oses ; [dirigida per: Jaume Dantí i Riu, Jaume Buxeda i Garrigós]
García-Oses, Isaac


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Buxeda i Garrigós, Jaume. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2018
1 recurs en línia (519 p.)

La tesi té com a objectiu resseguir la ubicació dels tallers de producció ceràmica a la trama urbana barcelonina, l'aproximació a les relacions interpersonals dels ceramistes i la vivència e la religiositat al sí de la confraria de sant Hipòlit com a element de confluència i d'articulació de grup. A través de les fonts fiscals i amb alguns padrons militars dels segles XIV a XVIII, s'interpreta l'articulació de la corporació a la ciutat. Pel que fa l'explotació d'argiles de diferents àrees properes a Barcelona, es demostra l'existència de fins a tres punts d'extracció: la Creu Coberta (entre els ollers), Collblanc (entre els escudellers) i la muntanya de Montjuïc, indret recorrent per uns i altres, especialment en moments de conflictivitat bèl·lica o davant brots epidèmics. Les relacions interpersonals queden explicitades en la figura de l'aprenent i en el procés d'aprenentatge, aportant matisos que només s'han estudiat de manera sistemàtica per a alguns sectors productius del segle XVIII. Resseguint el ritual per a aconseguir el grau de mestre dins els diferents oficis ceràmics, es poden observar possibles canvis i permanències al llarg dels anys, però es confirma la hipòtesi que Barcelona va actuar com a centre d'atracció poblacional dins el territori català durant els darrers anys del segle XV i a principis del XVII, especialment mitjançant l'arribada de mà d'obra no qualificada i disposada a aprendre un ofici. A la vegada, es pot observar una certa tendència al tancament de les elits de les corporacions terrisseres durant el segon terç del segle XVII, a través de l'augment desproporcionat de les taxes que havien de fer front els candidats a mestres procedents de fora de Catalunya. Les cartes dotals són emprades per a realitzar una proposta de categorització social de l'artesanat barceloní, proporcionant informació sobre el paper de les dones en el transcurs de la vida artesana, actuant com a veritables baules entre les diferents generacions. Finalment, els canvis en els espais de sociabilitat entre els terrissers permeten confirmar que l'element religiós era aglutinador. Al voltant del Priorat de Santa Maria de Natzaret i del monestir de la Mercè va girar la vida social dels ceramistes, actuant com a espais d'interacció amb altres grups socials. En definitiva, aquesta investigació permet conèixer a més precisió qüestions com ara l'organització de la corporació dels ceramistes i la seva política institucional, la distribució urbana dels artesans i les estratègies familiars a través de les unions matrimonials que permeten la cohesió social al barri o més enllà de les muralles de la ciutat, al territori.


Matèries: Tesis doctorals ; Ceramistes ; Indústria de la ceràmica ; Associacions professionals ; Gremis ; Confraries
Matèries:Confraria de Sant Hipòlit de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1531 - 1813
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Buxeda i Garrigós, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666264
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Associacionisme arqueològic a Catalunya en el segon franquisme i la transició. Estudi del cas del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga [Fitxer informàtic] / Josep Farguell Magnet; [dirigida per: Josep Burch i Rius]
Farguell i Magnet, Josep


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Burch i Rius, Josep. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2020
1 recurs electrònic (350 p.)

El sentit d'aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l'arqueologia que es realitzava des de l'associacionisme arqueològic Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L'interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l'associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l'entorn de l'excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l'anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d'associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S'ha comprovat que la nova organització de l'arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d'associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d'un cas, s'efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l'arqueologia en el territori del Berguedà.


Matèries: Tesis doctorals ; Associacions ; Arqueòlegs ; Arqueologia ; Historiografia ; Tardofranquisme ; Franquisme ; Transició democràtica ; Museus arqueològics
Matèries:Museu de Berga. Grup de Prehistòria i Arqueologia
Àmbit:Berga ; Catalunya
Cronologia:[1965 - 1982]
Autors add.:Burch i Rius, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671003
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479) [Fitxer informàtic] / Laura Miquel Milian ; [dirigida per: Pere Orti Gost, Pere Verdés]
Miquel Milian, Laura


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Ortí i Gost, Pere; Verdés, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2020
1 recurs electrònic (824 p.)

El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l'impacte de l'anomenada "crisi baixmedieval" a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s'han ocupat de la qüestió, s'analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l'erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s'ha volgut estudiar l'estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l'objectiu d'observar-ne l'estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d'una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l'una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l'altra en les seves despeses. La segona part, en què s'aborden els ingressos, s'ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s'han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l'economia de la ciutat.


Matèries: Tesis doctorals ; Guerra civil catalana ; Joan II ; Finances municipals ; Corona d'Aragó ; Deute públic ; Administració local ; Finances públiques ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1458 - 1479
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.) ; Verdés i Pijuan, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670979
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Comerç mediterrani a Tarracona a les portes de l'Islam (segles VII-VIII dC) [Fitxer informàtic] / Francesc Rodríguez Martorell ; [dirigida per: Josep Maria Macias Solé, Miguel Ángel Cau Ontiveros]
Rodríguez Martorell, Francesc


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Macias Solé, Josep Maria; Cau Ontiveros, Miquel Ángel. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (622 p.)

Aquesta tesi doctoral, titulada "El comerç mediterrani a Tarracona a les portes de la conquesta islàmica (segles VII-VIII dC)" neix amb la voluntat de portar a terme un estudi en profunditat de les realitats històriques, socials i econòmiques de la ciutat i el port de Tarragona, entre la desintegració política del regne visigot i la conquesta omeia. Aquesta ciutat conserva un alt grau de coneixement i desenvolupament arqueològic que permet un estudi de conjunt sintètic i rigorós de la cultura material com a punt de partida per a la seva posterior comparació amb altres ciutats mediterrànies. L'estudi té com a objectiu analitzar un conjunt d'excel·lents dipòsits ceràmics localitzats en el suburbi occidental del port de la ciutat visigoda de Tarracona. Aquesta extensa àrea (de més de 2 ha) ha estat documentada en els darrers anys, arran de diverses excavacions arqueològiques portades a terme per l'arqueologia comercial, entre els actuals carrers de Ramon i Cajal, Reial, Jaume I i Vidal i Barraquer. En aquest treball ens centrarem en una àrea més reduïda, dins la confluència dels carrers de Manuel de Falla, Felip Pedrell, de Smith, Torres Jordi i l'avinguda Vidal i Barraquer. Els resultats d'aquesta investigació representen un important pas endavant en el coneixement ceramològic de l'últim període visigòtic de Tarracona, quan la Península Ibèrica va passar a estar sota el domini omeia. Però també ofereix nous coneixements per a la investigació d'un tema complex i encara obert com és el de l'economia i el comerç de la Mediterrània occidental entre els segles VII i VIII.


Matèries: Tesis doctorals ; Comerç ; Edat antiga ; Epoca visigòtica ; Restes ceràmiques ; Transport marítim ; Ports ; Ceràmica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[600 - 800]
Autors add.:Macias Solé, Josep Maria (Dir.) ; Cau Ontiveros, Miguel Ángel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670709
Localització: Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Influència de l'art català sobre Picasso a través de dues generacions : Santiago Rusiñol i Isidre Nonell com a paradigmes (1897-1904) [Fitxer informàtic] / Eduard Vallès ; [dirigida per Mireia Freixa]
Vallès, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi tracta sobre la influència que l'art català va exercir sobre Picasso durant els anys que aquest artista va residir a Catalunya. Aquesta influència no es planteja en abstracte sinó que es vehicula a través d'un parell d'artistes concrets, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell. La tria és deguda a que van ser els artistes més representatius de les dues generacions amb les que es relacionà Picasso. Santiago Rusiñol pertanyia a la vella generació modernista, de la que era el principal referent. Isidre Nonell, sense ser un líder en sentit estricte, va ser l'artista més emblemàtic de la següent generació, que suposava un trencament respecte als postulats de la generació que representava Rusiñol, de manera que Picasso va evolucionar de la primera cap a la segona. El motiu d'escollir aquests dos artistes és degut a que responen a la condició de "paradigmes", no només perque entre tots dos abasten bona part dels registres de l'art català del seu temps, sinó per que en alguns casos fins i tot en són els capdavanters. La recerca s'ha centrat en els diversos nivells d'influència possibles, des de l'exercit pels mateixos artistes de forma directa, fins els que, de manera el·líptica, provenen de les propostes o dicursos que tots dos representaven. Això donarà lloc a que s'eixampli el camp d'estudi, per porositat, cap a altres artistes que puntualment van intersseccionar amb Rusiñol o Nonell i que, d'una u altra manera, van influir sobre l'obra picassiana. Aquesta recerca s'ha realitzat, bàsicament, en base al mètode formal i a l'iconogràfic, en el ben entès que s'ha comparat l'obra dels tres artistes. Tot plegat ha permès descobrir noves influències i, de retruc, noves lectures de l'obra de joventut de Picasso. Però les influències sobre Picasso tenen gairebé sempre una naturalesa multidireccional i, quan es produeixen, no sempre resulten explícites atès que Picasso normalment el·ludeix la còpia directa i empra formes d'apropiació més subtils, que també consignem en aquesta tesi. Si bé és coneguda la vinculació de Picasso amb l'art català durant els seus anys barcelonins, a dia d'avui no s'havia analitzat amb tanta profunditat la incidència de dues personalitats com Rusiñol o Nonell sobre l'obra picassiana. Malgrat que aquesta tesi estableix una comparativa entre Picasso i dos artistes concrets, l'objectiu final resideix en elaborar un discurs unitari per agragació dels dos cossos teòrics. En definitiva, demostrar com la influència de l'art català sobre Picasso no només fou una realitat sinó que va tenir lloc a través dels seus principals representants i en un grau d'intensitat inconegut fins a dia d'avui.


Matèries: Pintors ; Tesis doctorals ; Pintura ; Art
Matèries: Picasso, Pablo Ruiz (1881-1973) ; Rusiñol i Prats, Santiago (1861-1931) ; Nonell i Monturiol, Isidre (1872-1911)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1881 - 1973]
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/670359
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica : els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423 [Fitxer informàtic] / Alejandro Martínez Giralt ; [director: Pere Ortí Gost]
Martínez Giralt, Alejandro


[Girona] : Universitat de Girona, 2016
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic (782 p.)

La present tesi doctoral vol ser una contribució a la millora i a l'ampliació delconeixement que es té del passat medieval dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més rellevants de l'alta aristocràcia medieval catalana, però alhora una de les menys conegudes. L'estudi s'ha desenvolupat seguint tres eixos principals: la reconstrucció de les accions dels Cabrera en els terrenys polític, social, militar, a través de l'anàlisi biogràfic o prosopogràfic del grup de parentiu; l'anàlisi de les vies biològiques i memorístiques de creació, de conservació i d'expressió de la seva identitat familiar; i, finalment, dels mitjans i dels processos de creació i de gestió d'un domini familiar més o menys cohesionat.


Matèries: Tesis doctorals ; Noblesa ; Genealogia ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398029
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2614
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Triomf de l'emissor: l'ús de les fonts periodístiques a la premsa gironina (1996-2016)e [Fitxer informàtic] / Jordi Hernández Piferrer ; Dirigida per Lluís Costa i Fernàndez
Hernández Piferrer, Jordi


Girona : Universitat de Girona, 2019
Dirigida per: Costa i Fernàndez, Lluís. Universitat de Girona. Departament de Filologia i Comunicació, 2019
1 recurs en línia (373 p.)
Bibliografia. Text en català i resum en anglès, castellà i català.

In journalism, the use of sources of information is one of the main criteria to evaluate the quality of a product. The development of news based on many sources is the best way, not only to guarantee the quality of the information, but also to represent in the most accurate way the diversity of society. However, in recent years we've observed the rise of several organized information sources that have increased its capacity to access media agenda. But, how this situation affects local journalism? This doctoral thesis aims to study, both in quantity and quality, the use of sources of information in the production of news about the six main cities of the Girona Province (Girona, Salt, Figueres, Olot, Blanes i Lloret de Mar) in the two most important local newspapers during the period between 1996 and 2016.


Matèries: Tesis doctorals ; Periodisme ; Fonts d'informació ; Premsa diària ; Premsa local ; Mitjans de comunicació
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1996 - 2016
Autors add.:Costa i Fernàndez, Lluís (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667625
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 131
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3