português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
EOCE []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 4
ir a la página            


1 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to Ramon Margalef / Josep Serra-Kiel, Emili Mató i Palós, Eloi Saula Briansó, [et al.]



En: Geologica acta. Vol. 1, Núm. 2 (2003) , p. 177-200

The stratigraphic basis of this work has allowed the use of larger foraminifers in the biostratigraphic characterisation of the new Shallow Benthic Zones (SBZ). This part of the volume presents a description of the sedimentary cycles formed by the transgressive-regressive systems of the Lutetian and Bartonian in the southeastern sector of the Ebro Foreland Basin.Concerning the Lutetian deposits studied in the Amer-Vic and Empordà areas, four sedimentary cycles have been characterised. The first and second are found within the Tavertet/Girona Limestone Formation (Reguant,1967;Pallí,1972), while the third and fourth cycles cover the Coll de Malla Marl Formation (Clavell et al.,1970), the Bracons Formation (Gich,1969,1972), the Banyoles Marl Formation (Almela and Ríos,1943),and the Bellmunt Formation (Gich,1969,1972). In the Bartonian deposits studied in the Igualada area,two transgressive-regressive sedimentary cycles have been characterised in the Collbàs Formation (Ferrer,1971),the Igualada Formation (Ferrer,1971),and the Tossa Formation (Ferrer,1971). The Shallow Benthic Zones (SBZs)recognised within the Lutetian are the following:SBZ 13, from the Early Lutetian, in the transgressive system of the first cycle;SBZ 14,from the Middle Lutetian, in the second cycle and the lower part of the transgressive system of the third cycle; SBZ 15,from the Middle Lutetian, in the remaining parts of the third system; SBZ 16, from the Late Lutetian,throughout the fourth cycle.The association of larger foraminifers in the first and second cycles of the Bartonian in the Igualada area has been used as the basis for the definition of SBZs 17 and 18 recognised in the Bartonian of the western Tethys.


Matèries: Geologia ; Eocè ; Estratigrafia
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2003]
Autors add.:Serra-Kiel, Josep ; Travé i Herrero, Anna ; Mató Palós, Emili ; Saula i Briansó, Eloi ; Busquets, Pere ; Tosquella i Angrill, Josep ; Vergés i Masip, Jaume ; Ferràndez i Cañadell, Carles
Accés: https://ddd.uab.cat/record/86177


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Les Evaporites de la Conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior - Lutecià): Sedimentologia i Estructura / The Evaporites of the Southeastern Pyrenean Basin (Late Cuisian - Lutetian):Sedimentology and Structure [Fitxer informàtic] / Emili Carrillo Álvarez ; [dirigida per Laura Rossell]
Carrillo Alvarez, Emili


2013
Dirigida per: Rossell, Laura. Universitat de Barcelona. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, 2013
1 recurs electrònic

La successió cuisiana i luteciana de la Conca Sud-pirinenca Oriental (CSO), situada al NE d'Ibèria, mostra un conjunt de sediments carbonatats, evaporítics i detrítics, els quals van ser dipositats en un context compressiu en una conca d'avantpaís. Aquesta compressió es va generar per col·lisió continental de la placa d'Ibèria i l'Europea entre el Cretaci superior i el Miocè inferior. Com a conseqüència de l'escurçament, els sediments es troben distribuïts en tres unitats estructurals: la unitat autòctona de la conca de l'Ebre, localitzada al sud, i les unitats al·lòctones del Serrat i del mantell del Cadí, ubicades al nord, situada la primera per sota de la segona. Encara que molts treballs s'han centrat en l'estudi de l'estratigrafia i l'estructura de la CSO, l'arquitectura estratigràfica i els ambients deposicionals de les evaporites no s'han acabat de resoldre. Les roques evaporítiques dipositades en conques d'avantpaís actuen, en molts casos, com a nivells de desenganxament i, per tant, aquestes roques estan deformades o simplement no afloren. Com a conseqüència, el coneixement d'aquests dipòsits no és molt ampli, i l'estudi d'afloraments i litofàcies resulta un repte. L'objectiu general d'aquesta tesi és millorar aquest coneixement. En aquesta tesi, a partir de la realització de mapes i talls geològics detallats, i de la correlació de columnes i logs de pous, s'ha establert l'arquitectura estratigràfica de la CSO per als períodes Cuisià superior i Lutecià. Aquesta arquitectura presenta sis seqüències deposicionals, tres de les quals de nova proposta en el present treball. Aquestes tres seqüències corresponen a la seqüència Serrat, formada per les Evaporites del Serrat, i a les seqüències Bellmunt inferior i superior, constituïdes per sediments detrítics. Les Evaporites del Serrat, dipositades per sobre d'una primera seqüència carbonatada (formacions Penya i Armàncies), es caracteritzen per tenir capes de sals i lutites en un depocentre situat actualment en el mantell del Cadí. Aquestes sals estan envoltades per un cinturó marginal anhidrític, localitzat en la conca de l'Ebre. En el centre de la conca, aquestes evaporites estan cobertes per una successió turbidítica atribuïda a la Formació Vallfogona (seqüència Campdevànol) en diferents depocentres. Cap als marges de la conca, aquesta formació canvia lateralment a unitats carbonatades (Calcàries de la Pedra i Calcisiltites). La Formació Guixos de Beuda es troba per sobre de la seqüència Campdevànol, i representa la segona seqüència evaporítica. Les seqüències Bellmunt inferior i superior, caracteritzades per dipòsits d'origen fluviodeltaic (formacions Banyoles, Coubet i Bellmunt), representen les seqüències més modernes d'aquesta arquitectura. Aquestes dues seqüències estan separades per una altra unitat evaporítica, anomenada en el present treball Guixos de Besalú. S'ha reconegut que la potència de les capes d'anhidrites atribuïdes a les Evaporites del Serrat és major en la conca de l'Ebre que en el mantell del Cadí. Per tant, s'ha considerat que aquesta unitat es configura, de la conca de l'Ebre fins al mantell del Cadí, com a un tascó anhidrític que passa a una cubeta salina en el centre de la conca. Per contra, també s'ha reconegut que la potència de la Formació Beuda és menor a la conca de l'Ebre que en el mantell del Cadí. L'anàlisi de mostres d'afloraments i de testimonis de pous ha permès interpretar els models sedimentaris de les unitats evaporítiques més representatives. En les Evaporites del Serrat, s'han distingit tres paleoambients, de marge a centre de conca: plataforma sulfatada, constituïda per anhidrita nodular i pseudomòrfica (de selenites); talús, format per guix secundari (anhidrita en profunditat) amb litofàcies laminada, de caràcter detrític; i conca profunda, constituïda per capes de sal i lutites reconegudes només en el subsòl. En canvi, en la Formació Beuda només s'ha reconegut un únic paleoambient, corresponent a un sistema de conca sulfatada situat en el mantell del Cadí. Aquest paleoambient està representat per cicles de guix secundari (anhidrita en profunditat) amb litofàcies massives i nivells pseudomòrfics (de selenites). De tota manera, l'existència d'àrees amb litofàcies bandades i laminades, atribuïdes a ambients més profunds, indiquen l'existència de petites zones més deprimides en la conca. La composició isotòpica (delta-34S, delta-18O; 87Sr/86Sr) de mostres de guix i anhidrita indiquen un origen marí per aquestes unitats i, a més, processos de dissolució/reprecipitació dels sulfats. A partir de l'anàlisi estructural de les correlacions estratigràfiques, dels mapes i talls geològics, de la interpretació de perfils sísmics reprocessats i de noves dades gravimètriques s'ha deduït que la sedimentació durant el Cuisià superior i Lutecià va tenir dues etapes tectòniques: una primera etapa extensiva, coetània amb la sedimentació de les Evaporites del Serrat i la Formació Vallfogona, i caracteritzada per falles normals produïdes per flexió extensional; i una segona etapa compressiva, sincrònica a la sedimentació fluviodeltaica, i caracteritzada per encavalcaments i plecs, i falles transversals de tipus strike-slip. Durant la primera etapa, les falles normals van tenir direccions obliqües i perpendiculars respecte l'escurçament pirinenc (N-S). Durant la segona etapa, les falles de strike-slip van estar generades per la reactivació de falles normals preexistents. A més, les Evaporites del Serrat van actuar com a nivell de desenganxament del mantell del Cadí i de la Unitat Serrat. Finalment, en aquesta tesi, s'han realitzat models sandbox per tal de millorar el coneixement del paper de l'arquitectura estratigràfica d'una successió dúctil (en aquest cas, evaporites) sobre l'evolució estructural. A partir d'una sèrie d'experiments, s'ha observat que l'existència de discontinuïtats geomètriques en els materials anàlegs a les litologies evaporítiques generen zones de deformació preferencial. Comparant els resultats d'aquests experiments amb els trets estructurals de la CSO, s'ha interpretat que l'evolució i estil estructural d'aquesta conca va estar controlada per l'existència de discontinuïtats litològiques -com el canvi de gruix de les anhidrites entre la plataforma evaporítica i la conca profunda- en les Evaporites del Serrat. L'existència d'aquestes discontinuïtats litològiques va generar encavalcaments fora de seqüència, contribuint a la generació d'una conca de piggyback.


Matèries: Tesis doctorals ; Sedimentació ; Geologia ; Eocè
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2013]
Autors add.:Rossell i Ortíz, Laura (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/97046
http://hdl.handle.net/2445/34801


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Pedra de Girona" : notícia geològica / Lluís Marcó i Dachs
Marcó i Dachs, Lluís


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año II, núm. 4 (abril 1963), p. 7


Matèries: Geologia ; Relleu ; Eocè
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:[1962]
Accés: https://pandora.palafrugell.cat/viewer.vm?id=0000037608 [exemplar complet]
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Paleogen del massís de Begur (Girona) / Carles Roqué i Pau, Lluís Pallí i Buxó
Roqué i Pau, Carles


En: Scientia gerundensis, núm. 17 (1991) , p. 101


Matèries: Prehistòria ; Geologia ; Paleocè ; Oligocè ; Eocè ; Geomorfologia
Àmbit:Begur, massís de
Cronologia:[0000 - 1991]
Autors add.:Pallí i Buxó, Lluís
Accés: http://raco.cat/index.php/Scientia/article/view/45466/
http://hdl.handle.net/10256/5318


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudio petrográfico y estratégico del eoceno de la zona Palafrugell - Esclañá - Regencós / por el académico numerario J. Marcet-Riba
Marcet i Riba, Jaume


Barcelona : Real Academia de las Ciencias y las Artes de Barcelona, 1956
35 p., 4 f. de làm. : il. ; 31 cm



Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Paleontologia ; Fòssils ; Eocè
Àmbit:Palafrugell ; Esclanyà - Begur ; Regencós
Cronologia:[1956]
Autors add.:Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sucesión estratigráfica y fósiles del eoceno de la zona de Palafrugell-Esclañá-Regencós / J. Marcet Riba
Marcet i Riba, Jaume


Madrid : Impr. C. Bermejo, 1956
31 p., [4] f. de làm
Separata de: Notas y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, núm. 42, (1956).



Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Paleontologia ; Fòssils ; Eocè
Àmbit:Palafrugell ; Esclanyà - Begur ; Regencós
Cronologia:[1956]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Micropaleontología de las series eocénicas de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) / Guillermo Colom
Colom, Guillermo


En: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época, Núm. 754, Vol. XLI, Núm. 4 (septiembre 1971)
Bibliografia. Inclou descripció i classificació de les espècies trobades.



Matèries: Paleontologia ; Fòssils ; Eocè
Àmbit:Santa Coloma de Queralt
Cronologia:[1971]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modelització paleoclimàtica del límit Eocè-Oligocè a Catalunya a partir de l'anàlisi CLAMP [Fitxer informàtic] / Aixa Tosal Alcobé ; [dirigida per: Carles Martín-Closas, Josep Sanjuan i Girbau]
Tosal Alcobé, Aixa


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Martín-Closas, Carles; Sanjuan i Girbau, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, 2020
1 recurs en línia (403 p.)

Aquesta tesi té com a objectiu modelitzar el paleoclima del trànsit Eocè-Oligocè de la Conca de l'Ebre i conèixer com aquest canvi afectà a la flora local. Aquesta caracterització paleoclimàtica s'ha obtingut a partir de l'estudi de les fulles de dicotiledònies de les localitats de Sarral (Priabonià terminal) i Cervera (Rupelià inferior) mitjançant CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program). Per altra banda, per tal de poder caracteritzar els canvis florístics entre ambdues localitats, s'ha estudiat la seva taxonomia, tafonomia i paleoecologia així com la sedimentologia dels dipòsits que inclouen les associacions fòssils.S'han descrit setanta-cinc espècies de magnoliòpsides una de les quals, Rhus asymmetrica, és nova. La descripció s'ha basat en criteris moderns prenent en consideració caràcters com la nervadura terciària i detalls del marge foliar, fet que ha permès definir el polimorfisme intraespecífic d'algunes espècies. Tot i així en el futur caldrà revisar la taxonomia d'aquestes espècies comparant-les amb especies similars d'altres localitats europees contemporànies i amb les fulles d'espècies actuals afins.Des del punt de vista paleoambiental les flores de les dues localitats estudiades s'estructuraven en biomes similars encara que de composició força diferent. Aquestes diferències han permès caracteritzar els canvis en la distribució de la vegetació, que van tenir lloc entre el Priabonià i el Rupelià a la Conca de l'Ebre. L'exemple més evident fa referència a la vegetació que ocupava la zona adjacent a la comunitat del bosc de ribera amb un accés indirecte de les seves restes als rius i al llac. En el Priabonià de Sarral aquest bioma estava dominat per Tetraclinis, formant una bosquina oberta de cupressàcies. En canvi, al Rupelià de Cervera les plantes que creixien darrera del bosc de ribera eren principalment Daphnogene, Laurophyllum, Myrica faya i M. oligocenica i formaven petites laurisilves.Un altre bioma que mostra diferències notables entre les dues localitats estudiades fa referència a la part més allunyada dels llacs que estaria caracteritzada per una vegetació de tipus sabana. Aquest bioma mostrà una biodiversitat relativament baixa durant el Priabonià de Sarral, on estaria dominat per vuit espècies de fabals, Zizyphus zizyphoides i Pinus. Pel contrari, la comunitat equivalent en el Rupelià de Cervera estaria dominada per catorze espècies de fabals i set espècies d'altres grups taxonòmics tals com Rhamnus aizoon, Rhus asymmetrica i espècies afins com Toxicodendron.L'anàlisi CLAMP de les flores estudiades a la Conca de l'Ebre mostra una tendència climàtica cap a un refredament i un augment de l'estacionalitat entre l'Eocè superior i l'Oligocè inferior, que concorda amb la tendència global observada a l'hemisferi nord. Tanmateix, també assenyala que la pluviometria era més elevada a l'Oligocè de Cervera que al Priabonià de Sarral, fet que seria l'oposat de la tendència generalment acceptada vers un augment de l'aridesa al sud d'Europa durant aquest període. Aquests resultats reflectirien un canvi climàtic més complex del què s'havia documenatat fins ara. L'anàlisi de fàcies aporta dades clau per interpretar els resultats de la modelització mitjançant CLAMP. En aquest sentit, la flora de Sarral es trobaria en els períodes secs d'una seqüència de somització lacustre interpretada com a moments de màxima precessió. Per altra banda, la flora rupeliana de Cervera reflectiria els estadis humits dels cicles sedimentaris de somització lacustre, que correspondrien als cicles orbitals de precessió mínima. Aquestes condicions climàtiques específiques de cada localitat permeten comprendre els canvis en la composició i la distribució de la vegetació detectats per l'estudi paleoecològic. Per exemple, la temperatura elevada i la pluviometria baixa del Priabonià de Sarral haurien afavorit les plantes adaptades a bosquines obertes i de tipus sabana dominades per les fabals o Tetraclinis. Alhora, aquelles espècies amb un requeriment hídric més elevat, com les lauràcies, s'haurien vist obligades a créixer en zones relativament més humides, concretament al bosc de ribera. En canvi, les condicions ambientals amb una temperatura més moderada i una pluviometria més alta en el Rupelià de Cervera haurien permès el desenvolupament de moltes altres famílies de plantes al costat de les fabals, especialment les anacardiàcies. L'increment de la pluviometria a l'Oligocè de Cervera hauria beneficiat que els llorers s'expandissin fora del bosc de ribera formant petites comunitats de laurisilva.La combinació dels estudis sedimentològics, tafonòmics, paleoecològics i paleoclimàtics ha permès comprendre les interaccions entre el clima i la vegetació durant el trànsit Eocè-Oligocè a la Conca de l'Ebre. La sobreimposició de cicles climàtics d'ordre menor (cicles orbitals de precessió) en els cicles d'ordre major (cicles d'excentricitat) produiria un canvi climàtic no lineal. Els paràmetres pluviomètrics fluctuants van condicionar enormement l'evolució de les comunitats vegetals i probablement es trobarien en l'origen d'una vegetació resistent a aquestes variacions, com és la flora Mediterrània.


Matèries: Eocè ; Oligocè ; Clima ; Vegetació ; Terciari ; Sedimentació ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya ; Sarral ; Cervera
Cronologia:[2020]
Autors add.:Martín i Closas, Carles (Dir.) ; Sanjuan i Girbau, Josep (dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668462
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Estrella excepcional / text de Cristina Berret; amb l'assessorament de Jordi Martorell i Rosa Domènech
Berret, Cristina


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 219 (juny 2020), p. 64-65 : il. (Paleontologia

L'únic exemplar d'estrella de mar fossilitzada completa que hi ha a Catalunya data de fa 48 milions d'anys. S'ha trobat aquest 2020 a la Tossa de Montbui, a la comarca de l'Anoia. Us narrem com s'ha produït la troballa i com s'ha identiicat un tresor fòssil que la majoria de nosaltres ens hauria passat del tot desapercebut.



Matèries: Prehistòria ; Fòssils ; Eocè ; Excavacions arqueològiques ; Paleontologia
Àmbit:Montbui, tossa de ; Santa Margarida de Montbui
Cronologia:2020
Autors add.:Martorell, Jordi (Col·l.) ; Domènech, Rosa (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Calliderma atagensis, un estel·làrid de l'eocè de la Tossa de Montbui / Josep Llansana i Marcè
Llansana Marcè, Josep


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 201-210 (Notes

El descobriment excepcional d'una estrella de mar fòsil completa un estudi detallat de la seva morfologia.


Matèries: Terciari ; Eocè ; Fòssils ; Paleontologia
Àmbit:Santa Margarida de Montbui
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/361364
Localització: B. Central d'Igualada; Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública (Capellades); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
A la recerca d'una flora eocènica de Catalunya / Juan Vicente Castells
Vicente i Castells, Joan


En: Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet. segunda época, núm. 1 (primer semestre 1965), p. 3-7 : il.
Notes i bibliografia. Resum en esperanto.



Matèries: Prehistòria ; Eocè ; Fòssils ; Flora
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1965]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; B. Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudio ambiental de la cuenca eocena prepirenaica entre Olot y Ripoll (provincia de Gerona) / Carlos María de Santisteban Bové
Santisteban Bové, Carlos de


Bellaterra : Universidad Autónoma de Barcelona, 1978
57 p. : il., map. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Estratigrafia ; Sedimentació ; Geologia ; Eocè
Àmbit:Olot ; Ripoll ; Prepirineu
Cronologia:[1978]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Troballa d'un sireni de l'eocè a la vall del Llémena / Àngel Galobart, Julià Maroto, Xavier Ros
Galobart i Lorente, Àngel


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles. 1990-1991 (1992) , p. 85-94



Matèries: Fòssils ; Mamífers ; Terciari ; Eocè
Àmbit:Llémena, vall de
Cronologia:[1992]
Autors add.:Maroto i Genover, Julià ; Ros i Visus, Xavier
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Magnetoestratigrafia de la serie Eocena del sinclinal de Ripoll y correlación entre los flancos N y S [Fitxer informàtic] / Jie Zhang ; [dirigit per: Emilio Ramos Guerrero]
Zhang, Jie


2015
Dirigida per: Ramos Guerrero, Emilio; Garcés Crespo, Miguel. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de màster (Màster universitari en Enginyeria Geològica i de Mines).

El sinclinal de Ripoll és una estructura de direcció aquest - oest i escala quilomètrica que permet l'aflorament de la sèrie eocena que es va dipositar durant els primers estadis de la Conca de l'Ebre. S'ha realitzat un estudi magnetostratigràfic, per a datar amb precisió una sèrie del registre sedimentari del flanc nord del sinclinal de Ripoll. Per a establir la cronologia, s'ha efectuat una campanya magnetoestratigràfica durant la qual s'han obtingut 47 estacions de mostreig. S'ha practicat una anàlisi en el laboratori de paleomagnetisme , consistent en la determinació de la component de magnetització característica mitjançant processos de desmagnetización progressiva tèrmica . Per a determinar l'edat relativa de la magnetització de les mostres s'ha practicat un test del plec. S'ha establert una magnetostratigrafía local, s'ha correlacionat amb l'escala de temps de polaritat dt. gnética i s'ha integrat amb les dades litoestratigráficos i bioestratigráficos existents a la regió . Com a resultat, s e presenta una correla ción magnetoestratigráfica entre tots dos flancs del sinclinal de Ripoll, i que inclou les seccions de Sant Jau me de Frontanya, Gombren, Bagá i La Pobla de Lillet. Els resultats obtinguts de les mostres analitzades permeten obtenir les següents conclusions: (1) El sinclinal de Ripoll és un sinclinal asimètric, que el gruix del flanc sud és major que el de n orte. (2) La correlació de la secció de Sa Pobla de Lilla t amb l'escala de temps de polaritat magnètica aporta una edat Luteciense per a la S ecuencia de Bellmunt , corresponent amb el magnetochron C21.(3) La integració de totes les dades revela un problema de correlació amb la seqüència magnetoestratigráfica de Gombré n , probablement causat per un incorrecte reconeixement de la seqüència de polaritat magnètica en aquest perfil.


Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Eocè
Àmbit:Ripoll ; Ripollès
Cronologia:[2015]
Autors add.:Ramos Guerrero, Emilio (Dir.) ; Garcés Crespo, Miguel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/26235
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Síntesis petrográfica y estratigráfica del Eoceno de la zona Palafrugell-Esclañá-Regencós (Bajo Ampurdán, provincia de Gerona) / por J. Marcet - Riba
Marcet i Riba, Jaume


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 10 (1954) , p. 5-24 : il.
Bibliografia.


Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Fòssils ; Terciari ; Eocè
Àmbit:Baix Empordà
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53840
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Caractéristiques de l'Eocène continental au bassin de Tremp : (Lerida, Espagne / M. Crusafont, J.F. de Villalta et J. Truyols
Crusafont i Pairó, Miquel


[S.l.] : Société Géologique de France, 1954
[1] p. ; 25 cm
Separata de: C.R.S. de la Société Géologique de France, no. 13, séance du 8 Novembre 1954, p. 303-304.



Matèries: Geologia ; Eocè ; Paleontologia
Àmbit:Tremp
Cronologia:[1954]
Autors add.:Truyols i Santonja, Jaume ; Villalta Comella, Josep F. de
Autors add.:Société Géologique de France
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Paleomagnetism and thermochronology in tertiary syntectonic sediments of the south-central Pyrenees : chronostratography, kinematic and exhumation constraints [Fitxer informàtic] / Elisabet Beamud Amorós ; [dirigida per: J.A. Muñoz, Miguel Garcés Crespo]
Beamud Amorós, Elisabet


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2014
Dirigida per: Muñoz, J. A.; Garcés Crespo, Miguel. Universitat de Barcelona. Departament de Geodinàmica i Geofísica, 2013
1 recurs electrònic (274 p.)
Text en anglès, resum en català.

Aquesta tesi presenta l'evolució cinemàtica dels Pirineus centre-meridionals durant el Terciari a partir de la integració de dades magnetostratigràfiques, termocronològiques I magnetotectòniques del seu registre sinorogènic. La datació magnetostratigràfica dels conglomerats sintectònics de La Pobla de Segur, Senterada i Sis, fixa la seva edat en Eocè mig-Oligocè superior (cron 19r a cron 9n). Aquests resultats permeten establir una nova cronostratigrafia pels materials eocens-oligocens dels Pirineus centre-meridionals de la que deriven implicacions biocronològiques, ja que canvia substancialment les edats acceptades del nivells de referència europeus MP14 a MP17. Les edats magnetostratigràfiques s'han combinat amb termocronologia detrítica de blocs de granit dels conglomerats sintectònics.


Matèries: Geologia ; Geomorfologia ; Estratigrafia ; Eocè ; Tesis doctorals
Àmbit:Pirineu ; Pobla de Segur, la ; Senterada ; Rialp
Cronologia:[2013]
Autors add.:Muñoz de la Fuente, Josep Anton (Dir.) ; Garcés Crespo, Miguel (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/handle/10803/129314
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Análisis de la procedencia de los conglomerados sinorogénicos de la Pobla de Segur (Lérida) y su relación con la evolución tectónica de los Pirineos centromeridionales durante el Eoceno medio-oligoceno / Dolors Barsó Romeu ; director: Emilio Ramos Guerrero
Barsó Romeu, Dolors


2007
Dirigida per: Ramos Guerrero, Emilio. Universitat de Barcelona. Facultat de Geologia, 2007
III, 209 p. : il., col. gràf., mapes, taules
Programa de Doctorat de "Registre sedimentari i evolució paleoambiental". Bienni 1998-2000. Bibliografia. A la coberta: Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines.



Matèries: Geologia ; Eocè ; Oligocè ; Tesis doctorals
Àmbit:Pobla de Segur, la
Cronologia:[2007]
Autors add.:Ramos Guerrero, Emilio (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 64
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Quan Sant Vicenç i Castellgalí eren al mar / Josep Girabal i Guitart
Girabal Guitart, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 120 (Estiu 2017), p. 15-17 : il. (Dossier


Matèries: Geologia ; Eocè
Àmbit:Sant Vicenç de Castellet ; Castellgalí
Cronologia:[2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343509
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 64
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Contribution à l'étude des foraminifères éocénes de l'Anticlinal d'Oliana (Espagne) / par Esmeralda Caus Gracia
Caus Gracia, Esmeralda


[1972]
Université de Dijon, Institut des Sciences de la Terre, 1972
151 f., XXVII p. de làm. : il. ; 27 cm
Bibliografia.



Matèries: Tesis doctorals ; Paleontologia ; Fòssils ; Eocè
Àmbit:Oliana
Cronologia:[0000 - 1972]


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 4
ir a la página            

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3