La Depressió de Reus-Valls / Anselm Crusells Domingo
Crusells i Domingo, Anselm


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 830 (desembre 2020), p. 11-12

El Llac de la Cerdanya de fa 10 milions d'anys / Carles Martín-Closas i Albert Permanyer
Martín-Closas, Carles


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 18 (juny 2023), p. 4-12 : il

La Serie sísmica de Tivissa, 1845 (cadenas costeras catalanas): Los deslizamientos del barranco del Manou / Eva Font, José M. Martínez Solares, Eulàlia Masana, Pere F. Santanach i Prat



En: Revista de la Sociedad Geológica de España. vol. 23, nú. 1-2 (2010) , p. 69-80

La serie sísmica de Tivissa tuvo lugar durante la lluviosa década de 1840-1850, 21 días después de los aguaceros que ocasionaron graves inundaciones. La serie empezó el 30 de septiembre y finalizó el 14 de octubre. Los terremotos de mayor intensidad ocurrieron el 3 (IEMS-98=VI) y el 7 de octubre (IEMS-98=VI-VII). De acuerdo con la distribución de la información macrosísmica se propone un área epicentral para ambos terremotos entre Tivissa y Vandellòs. El sismo del 7 de octubre indujo deslizamientos de masa al Sur de Tivissa. La estratigrafía, la disposición estructural y la orografía facilitaron estos deslizamientos: tuvieron lugar en una secuencia de capas calcáreas, decimétricas, con interestratos centimétricos de margas que buzan en el mismo sentido que la pendiente de la vertiente del valle, pero menos que ésta, y que está afectada por diaclasas perpendiculares a la estratificación. Ello implica la existencia de masas rocosas aisladas por la estratificación y las diaclasas, susceptibles de deslizarse hacia el valle. El agua de los aguaceros que precedieron a los sismos infiltrada por las diaclasas podría haber facilitado el despegue a nivel de los interestratos margosos. Teniendo en cuenta los datos geológicos y sismológicos se discuten las posibles fuentes de estos terremotos.

Relació relleu-sistema defensiu als oppida ibèrics del Baix Ebre / Jordi Diloli i Fons, Gabriel Foguet i Coll
Diloli i Fons, Jordi


En: 048163 Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica. Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Societat Catalana d'Arqueologia, 1991. p. 179-182

Anàlisi d'estabilitat de talussos a Vinebre (Ribera d'Ebre) [Fitxer informàtic] / Marc Suñé Blanch ; [dirigit per: David Parcerisa Duocastella]
Suñé i Blanch, Marc


2009
Dirigida per: Parcerisa Duocastella, David. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals, 2009
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

La metodologia utilitzada en l'elaboració d'aquest estudi combina tècniques geològiques amb altres més aplicades, com són la mecànica de roques i sòls. Els passos seguits han estat: 1. Determinar la nova traça del camí a partir de punts topogràfics. 2. Localitzar i mesurar les principals discontinuïtats que afecten als materials estudiats. 3. Realitzar assaigs per determinar les propietats geotècniques (angle de fregament intern,granulometria, plasticitat...) dels materials existents. Amb el conjunt d'aquestes dades s'ha realitzat una anàlisi d'estabilitat actual i futura dels talussos existents en aquesta àrea d'estudi i s'han proposat possibles solucions per poder pal·liar aquesta problemàtica d'inestabilitats de talussos. Els resultats obtinguts mostren la capacitat de predicció en relació a l'estabilitat de futurs talussos en possibles obres que es realitzin en aquest camí.

La Roca Xanxa / Josep M. Contijoch
Contijoch i Casanovas, Josep M.


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 99 (setembre 1995), p. 28-29 : il. (Persones, terra) 

Introducció a la geologia i al coneixement dels punts d'interès geològic (PIG) de la comarca del Moianès / Josep M. Mata Perelló
Mata-Perelló, Josep Maria


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià, núm. 36 (1r. semestre 2007), p. 56-59 : il. (Annex fotogràfic) 

Notes per a l'estudi de l'entorn físic de la Riba : el relleu i la hidrografia / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Miscel·lània ribetana. La Riba, Num. 1 (1985) , p. 11-28

El Clima del Montseny (51 segons en vertical) / Eliseu Vilaclara i Ribas
Vilaclara i Ribas, Eliseu


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 245-264 : il.
Fonts. Resums en català i anglès.

Les muntanyes, especialment les que s'aixequen de forma abrupta, les veiem imponents. Malgrat això, la dimensió vertical de l'orografia és molt petita si la comparem amb la dimensió horitzontal (de fet esfèrica) del nostre planeta. En el cas del Montseny, els 1,7 km d'altitud màxima que té, i que anant a 120km/h per una autopista recorrem en tan sols 51 segons, genera tot un món diferent del que hi ha al seu voltant. Una diferència que té el seu origen en la menor temperatura que hi ha a les zones elevades. A l'escrit s'analitzen algunes de les característiques climàtiques del massís, especialment a través de la llarga sèrie meteorològica del Turó de l'Home, que arrencà el 1932 durant la primera etapa del Servei Meteorològic de Catalunya, que fa poc ha celebrat el seu Centenari.

Setcases : geografia natural d'un espai únic / Miquel Perals i Descamps
Perals i Descamps, Miquel


Setcases : Gra de Fajol, 2022
182 p. ; 26 * 21 cm
ISBN 9788409104468

El Paisatge de l'entorn d'Empòrion / Joaquim Tremoleda, Marta Santos, Pere Castanyer, Joaquim Monturiol



En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 4 (juny 2013), p. 48-55: il. (Camí d'Empúries) 
Bibliografia.

Torrents i torrentades : espais fluvials urbans a Montornès / F. Javier Álvarez Conchudo
Alvarez Conchudo, F. Javier


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 59-71 : il., map., gràf

Bibliografia.

Rius i rieres travessen el terme de Montornès del Vallès. La majoria dels torrents tenen trams ocults que passen sota els carrers de la trama urbana. Javier Álvarez ens acosta al coneixement d'aquests cursos fluvials que actuen en funció del relleu i del clima del terme. Ens parla dels tres factors que determinen una avinguda fluvial típica de la zona: la gran quantitat d'aigua en poc temps, la potència pel desnivell i el grau d'urbanització de la zona. I adverteix de la importància de mantenir en condicions les canalitzacions soterrades.

La Hidrografia de Montornès del Vallès / Pere Parera i Rosell
Parera i Rosell, Pere


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 33-44 : il., map


El relleu geogràfic de Montornès del Vallès està format per diverses muntanyes i turons, i una extensa vall per la qual transiten els rius Congost i Mogent. Ambdós conflueixen i formen el riu Besòs. El Mogent recull l'aigua pluvial de fins a dotze torrents i una riera. Pere Parera, bon coneixedor del terme, dibuixa quin és el panorama hidrogràfic del municipi i com interacciona amb el paisatge natural i amb l'entorn urbà. L'estudi inclou un inventari de torrents.

La Geología de los alrededores de Figueras y la tectónica del Ampurdán / Lluís Solé i Sabarís
Solé i Sabarís, Lluís


Barcelona : Asociación para el Estudio Geológico del Mediterráneo Occidental, 1933
11 p. : il

La Geologia dels voltants de Figueres i la tectònica de l'Empordà / Lluís Solé i Sabarís
Solé i Sabarís, Lluís


Barcelona : [s.n.], 1933
[8] p. ; 22 cm
Separata de: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, v. 33, núms. 4-5.

Trets geològics de la plana litoral de l'Alt Empordà / Joan Bach
Bach i Plaza, Joan


En: Empúries. Barcelona, núm. 54 (2005) , p. 13-23 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

La Torre del serrat de la Plaça (visita de l'horitzó orogràfic) / per Josep Laporta
Laporta, Josep


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 20 (30 de març 1999), p. 30-31 il. (Indrets i paratges) 

Roquissers de Miradones / per Josep Laporta
Laporta, Josep


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 9 (juny 1996), p. 22-23 : il. (Indrets de l'Albera) 

Impressions històriques sobre la Muga / Pere Palau Massot
Palau i Massot, Pere


En: El Salner : Butlletí del Grup Cultural Castelló d'Empúries. Castelló d'Empúries. Any 6, núm. 5 (1999) , p. 113-117 : il. (La Vila i el seu terme municipal) 

La Trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana : evolució i característiques d'un model marcat per l'orografia / Joan Frigola Torrent
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 9-22 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d'inicis de l'edat del ferro, s'alça estratègicament al capdamunt d'un petit turó de fàcil defensa, flanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L'auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l'edat mitjana i va anar acompanyat d'una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l'urbanisme es va haver d'anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular.