De Verbis Potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia [Fitxer informàtic]
/ Rogerio Ribeiro Tostes ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Ribeiro Tostes, RogerioLleida : Universitat de Lleida, 2019
Dirigida per: Sabaté, Flocel. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (686 p.)
Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l'Antiguitat, però presa a l'univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l'auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s'enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d'actuació de cada un d'ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d'una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d'una trajectòria històrica d'enfortiment de l'autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l'horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d'aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l'aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l'ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d'una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d'adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d'una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se'n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d'una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s'adona de si mateixa i busca la imposició d'una voluntat unànime -aquella del cos místic- sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.
