português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
RENOVACIO PEDAGOGICA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 23
ir a la página                         


1 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer Congrés de la Renovació Pedagògica a Girona / Roser Batllori, Xavier Besalú
Batllori i Obiols, Roser


En: Revista de Girona. Girona. Any 43, núm. 182 (1997) , p. 58-61 : il. (Educació


Matèries: Congressos ; Educació ; Renovació pedagògica
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1993 - 1996
Autors add.:Besalú i Costa, Xavier
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/97405
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines / Xavier Besalú, Roser Batllori
Besalú i Costa, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 174 (1996) , p. 54-57 : il. (Educació


Matèries: Educació ; Renovació pedagògica ; Congressos
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1995]
Autors add.:Batllori i Obiols, Roser
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/94680
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Defensar la llengua o sotmetre's a l'Estat : l'Escola Pia, els llibres del Pare Guañabens i la dictadura primoriverista / Eduard Puigventós López
Puigventós López, Eduard


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 6-21 : il. (Estudis

L'obra didàctica del Pare escolapi Josep Guañabens i Maspons (Mataró 1877-Alella 1956) coincidí amb els plantejaments pedagògics de l'Escola Nova a la Catalunya d'inicis del segle XX. Els seus cinc llibres de lectura per a infants i joves, escrits en castellà però amb un apartat en llengua catalana, li reportaren problemes durant la dictadura de Primo de Rivera. L'historiador Eduard Puigventós analitza el rebombori que causà la inclusió d'apartats finas en català en els textos escolars i les conseqüències derivades d'aquest "desafiament" que afectaren la institució de l'Escola Pia del país. L'article tracta de l'intent de renovació pedagògica i de la voluntat de tenir present la llengua pròpia en l'ensenyament versus la intransigència i la repressió que arribà a totes les capes socials , també als ordes religiosos.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Escola religiosa ; Llengua catalana ; Clergues ; Professors ; Renovació pedagògica
Matèries: Guanyabens i Maspos, Josep (1877-1956)
Matèries:Escola Pia
Àmbit:Mataró ; Maresme
Cronologia:[1923 - 1930]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403963
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 446
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cent anys fent Escola del Mar, 1922-2022 / [Jordi Garcia Farrero, Josep Lluís Martín i Berbois (eds.)]



Barcelona : Memorial Democràtic, 2022
1 vol (Documents del Memorial Democràtic, 11) 
Bibliografia.
ISBN 9788419326478

Dins la col·lecció "Documents del Memorial Democràtic", aquest volum recorre la història de l'Escola del Mar de Barcelona, que compleix cent anys. Recull deu treballs aportats per especialistes, que exploren la seva missió de renovació pedagògica, la funció dels llibres, el joc i la corporalitat en l'aprenentatge de l'alumnat, la seva revista, Garbí, la biografia i filosofia del seu primer director, Pere Vergés, les vicissituds patides durant la Guerra Civil i la seva continuïtat al llarg d'aquest darrer segle.



Matèries: Centres d'ensenyament ; Commemoració ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Premsa estudiantil ; Escola municipal ; Guerra civil espanyola ; Revistes
Matèries: Vergés i Farrés, Pere (1896-1970)
Matèries:Escola del Mar de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1922 - 2022
Autors add.:García i Farrero, Jordi (Ed.) ; Martín i Berbois, Josep Lluís (Ed.)
Autors add.:Memorial Democràtic de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Activitat docent a les escoles de l'Escala / Esther Gispert
Gispert, Esther


En: Fulls d'història local. Escala, XIV (juny 1990), p. 113-120: il.
Aquest treball és un resum del que es va presentar al III Certamen Literari de l'Escala.


Matèries: República espanyola II ; Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica
Àmbit:Escala, l'
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0001555354 [exemplar complet]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Jaume Vicens Vives (Roses)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 446
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Hilda Agostini, una dona excepcional ... en un temps excepcional / per Anna Rossell
Rossell, Anna


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 748 (abril 2022), p. 74-75 (Lectures
Ressenya de:
. Hilda Agostini : les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona / Rosa Toran, Cèlia Cañellas. Barcelona : Edicions 62, 2021



Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Mestres ; Polítiques ; Renovació pedagògica ; Associacions de dones ; Moviment feminista ; Catalanisme ; Republicanisme ; Maçoneria ; Protestantisme
Matèries: Agostini Banús, Hilda (1890-1976)
Àmbit:Tarragona ; París - França
Cronologia:1890 - 1976
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Alexandre Galí, pedagog pensador / Xavier Ibáñez Puig
Ibáñez Puig, Xavier


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 201-216 (Reflexions i assaigs
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.


Matèries: Ciències de l'educació ; Renovació pedagògica ; Pedagogs ; Filosofia
Matèries: Galí i Coll, Alexandre (1866-1969)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1866 - 1969
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/376895
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Estalella i Graells (1879-1938) : el científic que va renovar l'educació secundària / Jaume Baltà i Moner; Salvador Domènech i Domènech
Baltà i Moner, Jaume


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 57 (2019) , p. 219-239 (Estudis i recerques
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Pocs docents són recordats més enllà del temps vital del seu alumnat. I encara menys els honorats dins el camp de la Història de l'Educació. Un d'aquests professors privilegiats és el doctor Josep Estalella (1879-1938), per les aportacions originals envers la millora de la metodologia i la utilització de recursos didàctics. De l'educació activa en va fer l'objectiu de la seva vida. Un tarannà voluntariós i un vigor dirigent van fer possible el canvi pedagògic a l'educació secundària catalana mitjançant el funcionament de l'Institut-Escola, paradigma de la renovació. Una de les seves obres, Ciencia Recreativa., cent anys després de la publicació, encara és per al professorat una valuosa eina didàctica per aconseguir l'objectiu inicial: cridar i captar l'atenció de l'alumnat mitjançant el joc intel·lectual.


Matèries: Biografia ; Professors ; Científics ; Ciències de l'educació ; Ensenyament secundari ; Renovació pedagògica
Matèries: Estalella i Graells, Josep (1879-1938)
Àmbit:Vilafranca del Penedès ; Catalunya
Cronologia:1879 - 1938
Autors add.:Domènech i Domènech, Salvador
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/376302
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria dels Àngels Ferrer i Sensat (1904-1992), una vida dedicada a l'educació / Carles Bastons i Vivanco
Bastons i Vivanco, Carles


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 56 (2019) , p. 237-256 (Testimonis pedagògics
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

En el present treball, l'autor descriu el recorregut personal i professional d'una educadora exemplar, M. dels Àngels Ferrer i Sensat, filla de la gran pedagoga Rosa Sensat. Després de ser professora de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya durant l'època republicana, va ser catedràtica de Ciències Naturals a diversos instituts (Madrid, Reus, Mataró i Barcelona). Persona senzilla de tracte, compromesa amb el país, bolcada en l'educació integral d'adolescents i joves, va estar dotada d'un ferm i profund humanisme (heretat de la seva mare) que superava amb escreix la seva formació pedagògico-científica i encomanava també a alumnes. L'autor la va recordar amb motiu del 25è aniversari del seu traspàs (30-XI-1992) i en dona testimoni de la seva vàlua amb aquesta conferència que ara veu la llum pública.


Matèries: Biografia ; Mestres ; Pedagogues ; Renovació pedagògica ; Educació ; Homenatge
Matèries: Ferrer i Sensat, Àngels (1904-1992)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1904 - 1992
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/360533
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dues colònies escolars : Les colònies a Capdella (1917-1918) d'Artur Martorell i el Diari de Vilamar (1922), la crònica de la República dInfants de la colònia de Calafell de Pere Vergés / Raquel Cercós i Raichs
Cercós i Raichs, Raquel


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 53 (2017) , p. 277-282 (Notes de lectura
Ressenya de:
. Llums a la vall fosca : memòries d' Artur Martorell de les colònies escolars a Capdella (1917 i 1918) / Martí Boneta i Carrera ; pròleg de Conrad Vilanou Torrano. Tremp : Garsineu Edicions, 2017
/ Pròleg de Jordi Brasó i Rius, Diari de Vilamar : facsímil de l'edició de 1922


Matèries: Ressenyes ; Colònies escolars ; Renovació pedagògica ; Dietari ; Memòries ; Pedagogs ; Crònica ; Premsa escolar
Matèries: Martorell i Bisbal, Artur (1894-1967)
Matèries:Colònia Escolar Vilamar de Calafell
Àmbit:Capdella - Torre de Cabdella, la ; Fosca, vall ; Calafell ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1917 - 1918; 1922
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/331993
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922) : Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura / Isabel Vilafranca Manguán
Vilafranca Manguán, Isabel


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 107-109 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 

Presentació del dossier.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica
Matèries:Escola del Bosc de Barcelona ; Escola del Mar de Barcelona
Àmbit:Montjuïc - Barcelona ; Barcelona
Cronologia:[1914 - 1931]
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/303536
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola del Bosc cent anys després. Allà on Rosa Sensat va sistematitzar la seva pedagogia / Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Isabel Vilafranca Manguán
Esteruelas Teixidó, Albert


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 111-133 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

El 8 de maig de 1914 va començar a funcionar l'Escola del Bosc del Parc de Montjuïc, una iniciativa pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona per tal de millorar i enfortir la salut dels infants. Es van obrir dues seccions, una de nois i una altra de noies, situant-se Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) al capdavant de la segona. De fet, allà -a l'Escola del Bosc, una escola a l'aire lliure- Rosa Sensat va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, sobre la base dels principis pedagògics del naturalisme i del vitalisme que donaven un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants. Tot partint de la idea que educar significa vivificar (és a dir, donar vida en tots els àmbits o esferes), Rosa Sensat va proposar una pedagogia renovadora, activa metodològicament i compromesa socialment, que ha estat un referent de primer ordre en el moviment de renovació pedagògica que Catalunya ha viscut en les darreres dècades.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Mestres ; Pedagogues ; Ciències de l'educació
Matèries: Sensat i Vila, Rosa (1873-1961)
Matèries:Escola del Bosc de Barcelona
Àmbit:Montjuïc - Barcelona
Cronologia:[1914 - 1931]
Autors add.:García i Farrero, Jordi ; Vilafranca Manguán, Isabel
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/303552
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l'Escola del Mar / Jordi Brasó i Rius
Brasó i Rius, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 135-163 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Catalunya, amb l'Escola Nova, l'ús pedagògic del joc pren molta rellevància. Els mestres catalans el tindran molt en compte en els seus projectes educatius. L'estudi té per objecte l'ús del joc per un d'aquests pedagogs: Pere Vergés, el qual l'utilitzarà a l'Escola del Mar de la Barceloneta i a les colònies de Vilamar de Calafell com a recurs per a la formació del jovent. L'anàlisi hermenèutica permet comprovar que en el model de Vergés es constaten uns ideals provinents de les public schools angleses. El pedagog català tracta els jocs motrius, però també, com a característica específica del seu ideal, utilitza els escacs com un element més de la vida social a l'escola, útil per a la formació dels futurs ciutadans. El joc es practicarà també a altres centres educatius de Catalunya, i el seu tractament serà un reflex de les polítiques innovadores i de qualitat que hi hagué a Catalunya en aquests inicis del segle XX.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Projectes ; Competicions esportives ; Escacs
Matèries: Vergés i Farrés, Pere (1896-1970)
Matèries:Escola del Mar de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1922 - 1938
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/303553
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Joc del "rescat" a Catalunya. Un projecte educatiu a l'Escola del Mar de Pere Vergés / Jordi Brasó i Rius, Javier Torrebadella Flix
Brasó i Rius, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 47 (2014) , p. 191-212 (Estudis i recerques
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Catalunya durant el primer terç del segle XX, el moviment de l'Escola Nova va prendre l'opció d'utilitzar el joc com a eina pedagògica. Entre l'ampli ventall de jocs populars de la mainada, el complex joc del rescat, riscat o marro, tenia d'antuvi una llarga herència tradicional. La necessitat de protegir-lo davant la possible desaparició dels jocs autòctons, a causa de la popularitat entre el jovent dels esports d'origen anglosaxó, era evident. Des de l'àmbit escolar, el joc del rescat, considerat com a genuïnament català, va esdevenir un poderós recurs per a coadjuvar en l'educació i fer front a les importacions lúdiques estrangeres. Aquesta pràctica a l'Escola del Mar de Pere Vergés, a més, va arribar a un alt grau d'institucionalització pedagògica, i esportiva, a partir d'un projecte compartit i facilitador de la cessió de l'autonomia en l'alumnat.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Projectes ; Jocs populars ; Educació física
Matèries: Vergés i Farrés, Pere (1896-1970)
Matèries:Escola del Mar de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1900 - 1939]
Autors add.:Torrebadella i Flix, Javier
Accés: https://raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/286025
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 446
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cassià Costal : una vida dedicada a la pedagogia / David Pujol i Fabrelles ; estudi preliminar de Conrad Vilanou i Torrano
Pujol i Fabrelles, David


Cassà de la Selva ; Mollet de Peralada : Editorial Gavarres : Ajuntament de Mollet de Peralada, 2021
253 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788412338386

Pedagog reformista d'idees avançades, ciutadà actiu i compromès, articulista i cronista precís, Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Peralada, 1876-Barcelona, 1937) mereix un lloc d'honor a la galeria d'intel·lectuals que defineixen la Girona del primer terç del segle XX. El 1987 l'historiador Joan Puigbert i Busquets, amb motiu del cinquantenari de la mort de Costal, es lamentava -en un article publicat a la Revista de Girona- que continués essent una figura borrosa, definida per alguna referència tòpica i imprecisa. Aquest llibre vol, per una banda, ajudar a dissipar part de la boira que plana sobre el personatge i, per l'altra, estimular futures recerques que ajudin a fer-ne un retrat més nítid, que explorin etapes de la seva vida on encara queden alguns interrogants i sobretot que aprofundeixin en el seu pensament. També és un dels objectius del llibre donar a conèixer alguns textos de Cassià Costal, la majoria poc o gens coneguts, fruit d'una recerca pacient en diverses publicacions de l'època. Format a l'Escuela Normal de Maestros i, posteriorment, a l'Escuela de Estudios Superiores del Magisterio, ambdues a Madrid, va rebre la influència de la Institución Libre de Enseñanza. Va participar en quatre edicions de les colònies escolars organitzades pel Museo Pedagógico Nacional, que era dirigit per Manuel Bartolomé Cossío. Va ser professor i director de l'Escola Normal de Girona i, posteriorment, de l'Escola Normal de la Generalitat, creada a Barcelona el 1931 amb caràcter d'assaig pedagògic. Va formar part de la Societat d'Atracció de Forasters i Turistes i fou un dels fundadors de l'Ateneu de Girona i n'ocupà la secretaria. En proclamar-se la Segona República va ser nomenat president provisional de la Diputació de Girona, un càrrec que, si bé va durar pocs dies, és representatiu del moment que es vivia i també de la significació de Cassià Costal. Pere Carbonell i Fita, a Entre la vocació i el deure, va deixar escrit que "A la seva classe de filosofia hi anàvem a aprendre a pensar. Tot i les autoritats que sovint invocava, i que se'l veia endut per la força de les seves conviccions, no deixava mai de mostrar-se deliberadament respectuós amb aquells adolescents tan sensibles i suggestionables al seu encís". En definitiva, recuperem i reivindiquem la figura de l'il·lustrat pedagog molletenc pel fet de ser una referència educativa valuosa i perquè, lluny de qualsevol mitificació, avui ens ha de servir d'exemple i guia. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Mestres ; Pedagogs ; Renovació pedagògica ; Polítics
Matèries: Costal i Marinel·lo, Cassià (1876-1937)
Àmbit:Mollet de Peralada ; Girona ; Barcelona
Cronologia:1876 - 1937
Autors add.:Vilanou Torrano, Conrad (Intr.)
Autors add.:Ajuntament de Mollet de Peralada
Localització: B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 446
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Mestre Antoni Balmanya i Ros : La Bisbal, 1846-Espolla, 1915 : un iniciador de la renovació pedagògica a Catalunya / David Pujol i Fabrellas ; presentació de Salomó Marqués i Sureda
Pujol i Fabrelles, David


[Espolla] : Ajuntament d'Espolla, [1992]
75 p. : il. ; 24 cm
ISBN 8486812321

Aquest llibre recull la vida i l'obra del mestre Antoni Balmanya i Ros (La Bisbal, 1846 - Espolla, 1915), un dels pioners de la renovació pedagògica al nostre pais. Balmanya ha estat qualificat per Alexandre Galí com a verdater "apòstol de l'ensenyament". Va exercir el magisteri a Espolla durant més de quaranta anys i, a partir del seu esforç personal, va aconseguir situar el llistó de l'ensenyament a un nivell altíssim en el context de l'època. Aquesta monografia vol demostrar, una vegada més, que la contribució d'algunes escoles públiques rurals al moviment de renovació pedagògica catalana va ser molt important.



Matèries: Biografia ; Mestres ; Educació ; Renovació pedagògica
Matèries: Balmanya i Ros, Antoni (1846-1915)
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; Espolla
Cronologia:1846 - 1915
Autors add.:Marquès i Sureda, Salomó (Pr.)
Autors add.:Ajuntament d'Espolla
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 446
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Escola del Mar : la república dels infants / text de Carla Galisteo
Galisteo, Carla


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 238 (gener 2022), p. 66-71 : il.



Matèries: Centres d'ensenyament ; Renovació pedagògica ; Escola municipal ; Commemoració
Matèries:Escola del Mar de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1922 - 2022
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 446
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Hilda Agostini : les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona / Rosa Toran, Cèlia Cañellas
Toran Belver, Rosa


Barcelona : Edicions 62, 2021
256 p.

Filla d'un empresari americà, protestant i maçó, i d'una jove de Reus, Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890 - París, 1976), amb un perfil ben particular -protestant i maçona-, la seva trajectòria -mestra i política- revela una dona activa i compromesa que participà amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys vint i trenta del segle XX. Va participar en el moviment de les escoles renovadores i en l'associacionisme (membre del Lyceum Club) que va comportar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà, participant activament en la tasca propagandística durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa, el republicanisme d'esquerres i els cercles protestants. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Dona ; Mestres ; Polítiques ; Renovació pedagògica ; Associacions de dones ; Moviment feminista ; Catalanisme ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Maçoneria ; Protestantisme
Matèries: Agostini Banús, Hilda (1890-1976)
Àmbit:Tarragona ; París - França
Cronologia:1890 - 1976
Autors add.:Cañellas i Julià, Cèlia


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'IE Jacint Verdaguer : quinze anys aprenent a caminar / Laura Becerra Serrano
Becerra Serrano, Laura


En: Guix, Núm. 472 (nov. 2020), p. 23-26
Pertany al monogràfic: Instituts escola. Bibliografia.


Matèries: Escoles secundàries ; Política educativa ; Renovació pedagògica
Matèries:IES Jacint Verdaguer de Sant Pere de Ribes
Àmbit:Sant Pere de Ribes
Cronologia:[2005 - 2020]
Accés: https://www.grao.com/es/producto/lie-jacint-verdaguer-quinze-anys-aprenent-a-caminar-gu47299619 [Accés restringit als usuaris de la URL (Blanquerna)]


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 446
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica dels anys 1920 i 1930 / Ricard Bellera
Bellera, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 91-125 : il. (Ponències
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article reconstrueix la tasca pedagògica dels mestres Celestí Bellera (1889-1940) i Rita Gibernau (1898-1958) a les escoles de Palou durant les dècades 1920 i 1930. S'han utilitzat fonamentalment les fonts documentals del fons personal de Celestí Bellera i Rita Gibernau, donat el 12 de març de 2020 a l'Arxiu Municipal de Granollers, que inclou un gran nombre de documents administratius, butlletins d'inspecció, correspondènccia, fotografies, treballs escolars i notes personals, així com les entrevistes enregistrades audiovisualment l'any 2011 a exalumnes i persones de l'àmbit més proper. A través d'aquesta documentació i d'aquests testimonis, s'ha intentat recuperar l'experiència educativa d'aquests dos mestres en un petit poble rural de la Catalunya d'ara fa un segle, en un període d'intensa renovació pedagògica com la que ells mateixos van protagonitzar a les escoles públiques de Palou, un poble rural que des del 1928 forma part del municipi de Granollers.


Matèries: Ensenyament primari ; Renovació pedagògica ; Mestres ; Centres d'ensenyament ; Escola pública ; Escoles rurals
Matèries: Bellera, Celestí (1889-1940) ; Gibernau, Rita (1898-1958)
Àmbit:Palou - Granollers
Cronologia:[1921 - 1940]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/386082
Localització: Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 23
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3