Falsos mites al Pla d'Urgell / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 9-22 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present estudi és un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània de les coses, la qual agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs similars a nivell local, però centrats en temes artístics i/o etimològics.

El Cervell de gat i el Pla de la Serra / Antoni Mayoral Arqué
Mayoral Arqué, Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 23-29 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El cervell de gat i l'erosió diferencial del riu Corb són els principals responsables de la forma tabular dels tossals que formen la Serra (Pla d'Urgell). La capa de cervell de gat ha implicat la constitució de sòls molt secs, permeables i poc aptes per a l'agricultura, els quals s'han definit com a sòl petrocàlcic (sèrie Seana). La vegetació natural més adaptada a aquest tipus de substrat està constituïda pel carrascar i les seves comunitats de substitució. Sobre els bocins de cervell de gat s'hi fa una considerable diversitat de líquens crustacis i també hi creixen algunes espècies de molses i algues. Sota el cervell de gat hi viuen un bon nombre d'animals invertebrats i alguns lacèrtids. Des de temps antics, la relació dels humans amb el calitx ha estat intensa.

La Tenalla de Vallverd i el desenvolupament de les comunitats agrícoles al Pla d'Urgell / Xavier Clop Garcia, Josep Gallart Fernández, Javier Cámara Manzaneda, Sara Diaz Bonilla, Montse Baiges Minguella, Antoni Llussà Guasch



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 31-37 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa un temps, prop de Vallverd, el senyor Isidre Bori va trobar una tenalla feta a mà profusament decorada amb cordons aplicats. És l'evidència neolítica més antiga localitzada fins ara a la comarca del Pla d'Urgell, del voltant de l'any 5.000 abans de Crist (neolític antic epicardial). L'interès de la troballa ha portat a fer un estudi interdisciplinari per conèixerne el màxim nombre d'aspectes possibles i, per tant, del grup humà que la va fabricar i utilitzar. En l'estudi hi col·laboren l'Agrupació Cultural La Femosa (Artesa de Lleida) i el Laboratori ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El Poblament al Pla d'Urgell a l'Edat del Bronze Ple i el Grup del Segre-Cinca I-III (circa 2000-775 cal. a.n.e.). Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 39-54 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Pla d'Urgell s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, igual que la resta de la regió de Ponent i Catalunya, gràcies a les darreres investigacions que comencen a superar la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca. En aquest treball fem un estudi de l'estat de la qüestió dels assentaments ja documentats a l'Edat del Bronze (circa 2000-775 cal. a.n.e.), l'actualització dels coneixements que tenim d'aquesta cronologia a partir de la revisió dels materials del Pla d'Urgell continguts en el fons del Museu de Lleida i en el Museu de la Prehistòria d'Artesa de Lleida, i d'altres que estan mans de particulars, i la publicació de jaciments inèdits d'aquests períodes descoberts a la comarca.

El Casal de Margalef, la seva capella, els Fiveller i el ducat d'Almenara Alta / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 55-64 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Situat al terme del mateix nom, el Casal de Margalef s'aixeca imponent a la carretera nacional 240, que va de Lleida a Tarragona, a pocs quilòmetres de Torregrossa, de Puigverd de Lleida i de Juneda. Actualment és un reconegut restaurant. En aquest article es volen donar a conèixer els seus orígens com a hostal i els de la seva capella de Sant Bartomeu, que es remunten a l'any 1771, la seva relació amb el senyoriu de Margalef (Torregrossa), amb la família Fiveller i com va esdevenir casal palau dels ducs d'Almenara Alta.

Les Famílies de Fondarella. Un estudi genealògic (segles XV-XX) / Joan Antoni Gómez Marsol, Teresa Grañó Costa
Gómez Marsol, Joan Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 65-75 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest treball d'investigació genealògica busca conèixer l'evolució de les famílies de Fondarella en el període que va des del segle XV fins a principis de segle XX. Aquest fet ha implicat seguir una línia d'avantpassats i descendents durant diverses generacions, i identificar els cognoms que han perdurat en aquest municipi del Pla d'Urgell. Així mateix, el treball permet conèixer els sobrenoms amb què eren conegudes les famílies a finals de segle XIX.

Mestres i escoles de Fondarella / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 77-87 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'educació dels nens i nenes de Fondarella, des de finals del segle XVIII fins ben entrat el segle XX, va seguir camins diferents. L'escola de nens dirigida per mestres, amb llarga estada al poble, enfocava l'ensenyament per dur a terme les tasques pròpies de secretari de l'Ajuntament. L'escola i les dependències municipals van compartir edifici fins al 1966 i pels veïns i veïnes de Fondarella la figura del mestre era indissociable a la de secretari municipal. L'escola de nenes no es va crear fins al 1922, moment en què la percepció social de l'ensenyança canviava, es començava a valorar el saber i la cultura com a eines de progrés, i la figura de la mestra era considerada bàsicament pel seu bon saber fer pedagògic. El procés educatiu de la població escolar de Fondarella ha estat vinculat a la trajectòria professional dels mestres i les mestres que hi van exercir, amb els seus encerts i errors, i juntament amb el periple dels edificis escolars com a conseqüència de les actuacions dels diferents consistoris, formen part de la història de la instrucció del poble de Fondarella.

La Societat Canal d'Urgell durant la Guerra Civil (1936-1939) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 89-109 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Un cop començada la guerra, el 18 de juliol de 1936, els empleats de Canal d'Urgell es constituïren en sindicat i el gestionaren. Al febrer de 1937 el Canal va passar a mans de l'Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). A l'abril de 1938 els canals i les quatre séquies es convertiren en la primera línia de resistència per fer front a l'enemic. El 1939, a la fi de la guerra, les lleres, les banquetes i la majoria de construccions del Canal estaven destruïdes.

Història de la Biblioteca Municipal Glòria Tudela de Vilanova de Bellpuig / Marta Rallo Arnau
Rallo Arnau, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 111-118 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

De la Biblioteca Municipal Glòria Tudela, no se'n sap el recorregut històric. Per aquest motiu l'estudi pretén recopilar la història de la biblioteca al poble com també la vida del personatge a la qual fa referència, Glòria Tudela. L'estudi s'ha fet des de l'antropologia històrica i s'han obtingut dades a partir de fonts orals, escrites i fotogràfiques. Gràcies a la recerca s'ha sabut que la biblioteca pública va començar la seva activitat l'any 1961 i que ja hi havia antecedents en entitats privades del poble i a l'Ajuntament. Glòria Tudela va tenir una vida dedicada als altres, al jovent, a la gent gran i a la gent necessitada.

Un Censal mort a Miralcamp l'any 1583 / Marta Planas Rodríguez
Planas Rodríguez, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 119-128 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Referències documentals. Resums en català i anglès.

Es tracta d'un estudi sobre la venda d'un censal per part de la universitat de Miralcamp al comerciant Pere Florent Llop l'any 1583 i tot el que es desprèn d'aquest document. D'aquesta manera, es fa un recorregut per tots els temes interessants que detalla el document, des de la gran sequera que va afectar el Pla d'Urgell durant aquella època, amb les corresponents professons i tretes per invocar la pluja, fins al paper que van representar el comerciant lleidatà Pere Florent Llop i el senyor feudal de Miralcamp, en aquell moment Joan de Boixadors.

La Devoció al Sant Crist de Bormio durant l'edat moderna, a la plana d'Urgell / Ramon Miró Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 129-140 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Arxius i bibliografia. Resums en català i anglès.

Catalunya és un territori on se celebren moltes festes, però han anat canviant amb el temps. El Departament de Cultura vol deixar constància de quin és l'estat actual del patrimoni festiu al territori. Per aquest motiu, l'any 2022 es va fer l'actualització de l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya a set comarques, una de les qual va ser el Pla d'Urgell. L'objectiu de la recerca va ser fer un recull quantitatiu i qualitatiu des d'un punt de vista antropològic de tots els elements festius dels municipis i pobles agregats de la comarca. Per aconseguir-ho es van realitzar entrevistes semiestructurades a actors principals de les festivitats. Durant la recerca es va fer una recollida de fins a 194 elements festius.

Les Festes del Pla d'Urgell / Marta Rallo Arnau, Jordi Cebolla Mor
Huguet Dalmau, Bernat


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 141-147 : il. (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Catalunya és un territori on se celebren moltes festes, però han anat canviant amb el temps. El Departament de Cultura vol deixar constància de quin és l'estat actual del patrimoni festiu al territori. Per aquest motiu, l'any 2022 es va fer l'actualització de l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya a set comarques, una de les qual va ser el Pla d'Urgell. L'objectiu de la recerca va ser fer un recull quantitatiu i qualitatiu des d'un punt de vista antropològic de tots els elements festius dels municipis i pobles agregats de la comarca. Per aconseguir-ho es van realitzar entrevistes semiestructurades a actors principals de les festivitats. Durant la recerca es va fer una recollida de fins a 194 elements festius.

El Presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell / [ressenya] Bernat Huget
Huguet Dalmau, Bernat


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 157-158 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Presidi de Montclar. Els reclusos i la construcció del Canal d'Urgell / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró. Lleida : Pagès, 2022

Les Expropiacions de terres del Canal d'Urgell a Mollerussa / Adrià Aymerich
Aymerich, Adrià


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 161 (Premis Treball de Recerca Mascançà) 
Resum del treball.

Em va costar bastant triar el tema. Se'm van ocórrer alguns temes però com que més d'algun dia m'apropava al Canal d'Urgell per fer esport, em vaig parar a pensar com d'important realment era, que no era pas un simple canal sinó que la seva construcció va canviar per complet l'economia de tota una zona i que molts segurament som aquí, gràcies a la seva construcció. Aquest fet va ser la primera espurna sobre l'elecció del tema del treball de recerca.

Activitats del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà : juny 2023 - maig 2024 / Centre de Recerques del Pla d'Ugell Mascançà

Centre de Recerques Mascançà del Pla d'Ugell.


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 165-168 (Crònica) 

A propòsit del centenari dels Jocs Florals de Mollerussa / Joan Cornudella Olivart
Cornudella i Olivart, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 9-20

La modernització industrial de Mollerussa, als anys 20, va coincidir amb l'auge d'una burgesia que la va revitalitzar en l'àmbit cultural. A més de la creació de diverses entitats i associacions de tarannà catalanista, s'apostà per convocar uns Jocs Florals que beneficiessin la llengua catalana i l'esperit patriòtic de la comarca. Altres poblacions, com Artesa de Segre i Balaguer, compartiren aquest certamen literari. Les terres lleidatanes acostaven els seus literats al poble gràcies a la tasca cultural de la Mancomunitat de Catalunya.

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 29-39

El present estudi és una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local. A partir d'un procés judicial, són interrogats una sèrie de sòrdids testimonis i, amb el llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral, ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble i les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació de la casa i el desterrament.

El Poblament entre el Neolític i l'Edat del Bronze Antic al Pla d'Urgell. Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 41-56

Malgrat la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca del Pla d'Urgell, gràcies a les darreres investigacions s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, com la resta de les terres de Ponent. En aquest estudi ens centrem en el Neolític, el Calcolític i l'Edat del Bronze Antic, des dels primers pagesos i ramaders fins la consolidació de la metal·lúrgia del bronze a Ponent. En aquest article, realitzem un estat de la qüestió dels assentaments ja documentats d'aquestes cronologies, a partir dels jaciments recentment descoberts i publicats.

El Projecte de construcció del Canal d'Urgell d'Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal (1823-1834) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 57-72

Entre els anys 1823 i 1834 es va elaborar el projecte de Canal d'Urgell i se'n van arribar a començar les seves obres. Es coneixia com el Canal de Fernando VII i havia de servir per regar la plana urgellenca. L'autor del projecte va ser Antoni Cellers. Va ser rectificat per Antoni Prat. La direcció facultativa de l'obra es va encarregar a José Cortines Espinosa. El 8 de juny de 1832 s'inauguraven solemnement les obres. Per realitzar-les es va construir un presidi al poble del Tossal, prop d'on es va situar la presa. L'any 1832 una terrible epidèmia de febres va fer estralls entre els treballadors, els presidiaris i la tropa que els custodiava. Això, juntament amb l'esclat de la I Guerra Carlina i un estat immers en la inestabilitat, la corrupció i la ruïna econòmica, li van donar el cop definitiu. Amb documentació inèdita donem a conèixer aquest projecte que va deixar de banda la idea de convertir el Canal d'Urgell en un canal de reg que també fos navegable, per centrar-se en un projecte més realista de canal simplement de reg.

Dos mollerussencs. Josep Torres Tribó i Candelària Escolà Fontanet / Esteve Mestre Roigé
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 73-82

En el present article es fa un breu estudi de dos mollerussencs, Josep Torres Tribó i Candelària Escolà Fontanet. De Josep Torres, estudiem la seva etapa mollerussenca (1916-1918) on va fer el seu bateig literari escrivint a les revistes d'humor La Tarota el 1916 i Cap de Ruc el 1917. A més, donem a conèixer el motiu del seu enfrontament amb el clergat i altres elements religiosos a través de dos cartes publicades al diari republicà El Ideal de Lleida. Completa el treball un esbós de la vida de Candelària Escolà Fontanet, que també de ben jove va escriure a la revista local Urgell- Segarra, i fem un breu seguiment de com va treballar a la Residència internacional de senyoretes de Barcelona (1931-1936), a l'inici de la Guerra Civil fou presidenta d'Ajut Infantil a la Rereguarda. Acabem aquest treball amb unes simples notes sobre el seu exili, passant per França, Mèxic i Caracas, on va morir.