português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ESPACIO, TIEMPO Y FORMA : SERIE III, HISTORIA MEDIEVAL []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 18   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
"Ad conservationem iuris Domini Episcopi". El notario como agente episcopal en la Cataluña del siglo XIV : el caso de la Bisbalia de Girona / Jordi Saura Nadal
Saura i Nadal, Jordi


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 123-140 (Monográfico. La configuración del espacio diocesano: el territorio y sus agentes) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu de l'estudi és posar en relleu el paper central de la institució notarial dins de la diòcesi medieval, prenent com a exemple la regió catalana del Baix Empordà (Girona), en el segle XIV. En concret, es pretén explicar la importància del notari no sols com a garant de la fides publica, sinó també com un element fonamental de l'engranatge administratiu dels dominis territorials del bisbat. Mitjançant l'estudi de la documentació episcopal i notarial disponible, es posa èmfasi en la figura del notari com a peça clau de l'exercici del domini senyorial sobre la població a través, especialment, del fenomen de l'escriptura.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Notaris ; Diòcesis ; Poder local ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.36015
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8940064
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Trabajo de la mujer en la Lleida bajomedieval a través de la documentación de los "Llibres de Crims" / Jovita Guillermo Martín
Guillermo Martín, Jovita


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 655-680 (Artículos
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement de les principals activitats laborals desenvolupades per les dones a la ciutat de Lleida al llarg de la Baixa Edat mitjana, a través de la documentació generada pel tribunal penal de Coltellades. Una anàlisi detinguda dels Llibres de Crims que es guarden en l'Arxiu Municipal de Lleida permet valorar la important contribució de la dona al conjunt de la societat lleidatana i al desenvolupament de la seva economia, ja sigui en activitats pageses o pròpiament urbanes, de manera autònoma o col·laborant de manera activa amb el grup familiar.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Dona ; Treball de la dona ; Oficis ; Arxius municipals ; Fonts documentals ; Societat urbana ; Poder local
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.34401
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8940054
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Señorío jurisdicional : enfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV) / Alejandro Martínez Giralt, Víctor Muñoz Gómez
Martínez Giralt, Alejandro


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 789-830 (Artículos
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball té per objecte l'estudi comparat del desenvolupament i expansió del senyoriu jurisdiccional en la Península Ibèrica entre els segles XII i XV. Per a això s'analitza aquest procés a Catalunya, dins de la Corona d'Aragó, i a Castella. En ell, interessa posar en relleu les pugnes i confluències entre poders monàrquics i aristocràcies laiques en relació a l'extensió i exercici dels drets senyorials vinculats a la jurisdicció (justícia i exacció, primordialment) en tots dos territoris. Malgrat les diferències entre les dinàmiques operades a Catalunya i a Castella, resulta notable comprovar unes certes tendències confluents. Així, la generalització del senyoriu jurisdiccional en tots dos territoris va contribuir a fràgils equilibris de poder entre la reafirmació de l'autoritat règia i l'enfortiment del poder territorial de l'aristocràcia senyorial.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarquia ; Noblesa ; Senyoria jurisdiccional ; Poder polític ; Poder local
Àmbit:Catalunya ; Castella, regne de
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Muñoz Gómez, Víctor
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.34404
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8940055
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local / [ressenya de] Óscar Villarroel González
Villarroel González, Óscar


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 1318-1320 (Reseñas
Ressenya de:
. El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Política europea i impacte local / Stefano M. Cingolani, Joel Colomer Casamitjana. Barcelona : Universitat de Barcelona-IRCUM, 2022


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Comtats ; Noblesa ; Matrimoni ; Poder local
Matèries: Pere I d'Empúries (1305-1381)
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Empúries, comtat ; Ribagorça, comtat ; Catalunya
Cronologia:1331
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.37407
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8940088
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fuentes para el estudio de la desigualdad en la Cataluña bajomedieval : los registros de tallas de la ciudad de Gerona a examen (c. 1360-c. 1540) = Sources for the Study of Inequality in Late Medieval Catalonia: An Asssessment of the Registers of Tallas of the City of Girona (c. 1360-c. 1540) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 35 (2022) , p. 561-596

Al fil de les noves recerques sobre la desigualtat econòmica a l'Europa preindustrial basades en fonts fiscals, el present article de caràcter essencialment metodològic valora l'ús d'aquesta documentació en el marc concret de la Corona d'Aragó de la baixa edat mitjana. S'insisteix en la importància d'un examen atent de la naturalesa i de l'abast i límits de les sèries disponibles. Amb aquest objectiu, es proposa un estudi de cas centrat en Girona entre aproximadament 1360 i 1540. Després de presentar-se la rica col·lecció de llibres de talla que conserva, s'explicaran a grans trets les principals dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques de la ciutat durant el període. A continuació, s'aprofundirà en el contingut dels registres i es tractarà de detectar, a través de diferents aproximacions i mitjançant anàlisis creuades amb altres tipologies de documents, els principals factors que van incidir en el contingut d'aquests llibres i com es van transformar. Tot això ha d'establir les bases per a avançar en l'estudi de l'evolució de la desigualtat econòmica i de possibles fenòmens de mobilitat social a la Catalunya dels segles XIV-XVI.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Impostos-exaccions ; Discriminació social
Àmbit:Girona
Cronologia:1360 - 1540
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8400925
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana : Girona, 1340-1440 / [ressenya de:] Julián Donado Vara
Donado Vara, Julián


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 33 (2020) , p. 717-720
Ressenya de:
- Reixach Sala, Albert. Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. Girona, 1340-1440 / Albert Reixach Sala. Madrid : C.S.I.C., 2018


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Finances ; Dinàmica social
Àmbit:Girona
Cronologia:1340 - 1440
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=7356385
https://doi.org/10.5944/etfiii.33.2020.27127
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés / Roser Salicrú i Lluch
Salicrú i Lluch, Roser


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 23 (2010) , p. 167-184
Exemplar dedicat a: "Minas y esclavos en la Península Ibérica y el Magreb en la Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En terres cristianes, l'esclavitud medieval va ser fonamentalment un fenomen urbà i mediterrani que es va difondre a partir de mitjans del segle XIV, després de la Pesta Negra. Des de llavors, el perfil de l'esclau-captiu musulmà prèviament dominant es va diluir, en benefici dels esclaus i esclaves de procedència oriental que van envair de manera massiva els mercats dels grans ports mercantils. Actualment, s'ha pogut demostrar que, a les ciutats on el fenomen va tenir més impacte, els esclaus i esclaves van estar en mans de propietaris de qualsevol sector soci-professional no marginal. En canvi, s'ha prestat poca atenció a la inserció social i laboral de l'esclau i ha tendit a associar-se massa mecànicament el perfil dels propietaris d'esclaus a l'aprofitament de la força de treball servil. Els propietaris d'esclaus no els van concebre estricta ni necessàriament com a mà d'obra al seu servei: tant a través de la seva cessió a tercers com assalariats i de la capitalització dels seus jornals, com mitjançant la seva redempció per mitjà del sistema de la talla (que podia duplicar o fins i tot quadriplicar el preu de compra i assegurava una renda als antics propietaris), l'adquisició d'un esclau era una inversió rendible i amortitzable a curt termini. Aquest treball se centra en l'anàlisi d'evidències directes, sostretes de llibres d'obra d'arquitectura civil i eclesiàstica i de fonts comptables de la construcció naval, que posen de manifest que l'aprofitament assalariat de la mà d'obra servil masculina va ser molt més generalitzat del que les fonts majorment emprades per a l'estudi de l'esclavitud medieval en terres cristianes (notarials) havien deixat entreveure. A vegades, poden documentar-se autèntiques brigades d'esclaus assalariats que fan tasques no especialitzades i que precisen de l'ús de la força bruta. Els homes esclaus van ser explotats, fonamentalment, per a la realització d'aquesta mena de tasques. Les dones esclaves, en canvi, van tenir una adscripció majorment domèstica i, sovint, encara que no exclusivament, van ser objecte d'explotació o d'aprofitament sexual per part del seu entorn.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Treball ; Esclavisme ; Corona d'Aragó
Àmbit:Aragó, corona d' ; Mediterrània, mar
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3639766
https://doi.org/10.5944/etfiii.23.2010.1660
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Crisis social, espiritualidad y herejía en la diócesis de Urgel (siglos XII-XIII) : los orígenes y la difusión de la herejía cátara en la antigua diócesis de Urgel / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 16 (2003) , p. 73-106
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El fenomen de la difusió de l'heretgia dels càtars sobre territori català és un tema que ha estimulat nombroses imaginacions al llarg dels anys, sense que hagi estat objecte d'un tractament historiogràfic rigorós. El present treball pretén establir unes pautes, basades en l'estudi de l'evolució de la conflictivitat social i de les mentalitats en l'antiga diòcesi d'Urgell, per a explicar les causes i la dinàmica inicial de la introducció d'aquestes doctrines dissidents en la qual seria la seva àrea de màxim desenvolupament al sud de la serralada pirinenca.


Matèries: Edat mitjana ; Conflictivitat social ; Creences religioses ; Heretgia ; Catarisme
Àmbit:Urgell, diòcesi
Cronologia:1100 - 1300
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=1066538
https://doi.org/10.5944/etfiii.16.2003.3692
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Roger de Comenge, conde de Pallars, en el archivo ducal de Medinaceli (1229-1256) / Pilar Ostos-Salcedo
Ostos Salcedo, Pilar


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 2 (1989) , p. 233-251
Comunicació presentada al I Congres Internacional d'Història dels Pirineus. Cervera, novembre 1988.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius familiars ; Comtats ; Fonts documentals ; Catàlegs ; Diplomàtica
Matèries: Pallars, Comte de
Matèries:Archivo Ducal de Medinaceli
Àmbit:Pallars, comtat
Cronologia:1229 - 1256
Autors add.:Congreso Internacional Historia de los Pirineos (1r : 1988 : Cervera )
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=128972
https://doi.org/10.5944/etfiii.2.1989.3508
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Estudio comparativo de la carta de población de Tortosa (1149), carta de población de Lleida (1150) y la carta de franquicia de Mallorca (1230) / Eduardo Pascual Ramos
Pascual Ramos, Eduardo


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 13 (2000) , p. 305-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu principal d'aquest article és una anàlisi diplomàtica comparativa de la Carta de població de Tortosa (1149), de la influència que exercirà en la Carta de població de Lleida (1150) i posteriorment en la Carta de franquícia de Mallorca (1230) Dins del conjunt de Cartes de població de mitjan segle XII la Carta de poblament de Tortosa va suposar l'avançada del dret local, amb un estil senzill i una cura especial en conceptes i formulacions, no corrents en l'època, que va subministrar el model d'ordenació a Lleida i Mallorca. Prenent com a referència la Carta de Tortosa es passa analitzar els capítols que manifesten influència que en el cas de la Carta de població de Lleida és essencialment calcada i influint en la Carta de franquícia de Mallorca en deu dels trenta-set capítols.


Matèries: Edat mitjana ; Drets i privilegis ; Diplomàtica ; Carta de poblament ; Franqueses
Àmbit:Tortosa ; Lleida ; Mallorca - Balears, Illes
Cronologia:1149, 1150, 1230
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=129094
https://doi.org/10.5944/etfiii.13.2000.3652
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Arrels històriques de la comarca dels Ports. Societat, poder i identitat en una terra de frontera durant la Baixa Edat Mitjana / [ressenya de:] Julián Donado Vara
Donado Vara, Julián


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 32 (2019) , p. 551-553 (Libros
Ressenya de:
- Royo Pérez, Vicent. Les arrels històriques de la comarca dels Ports. Societat, poder i identitat en una terra de frontera durant la Baixa Edat Mitjana / Vicent Royo Pérez. Benicarló : Onada Edicions, 2018 (Biblioteca La Barcella Minor, 2)


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Organització social ; Poder polític ; Economia ; Drets i privilegis ; Territori de frontera
Àmbit:Morella ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Castelló ; Ports de Tortosa-Beseit ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1100 - 1500]
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.32.2019.24137
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Reglà (27 de julio de 1917- 27 de diciembre de 1973) y el medievalismo = Joan Reglà (27 of July, 1917-27 of December, 1973) and Medievalism / Francisco Abad Nebot
Abad Nebot, Francisco


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 30 (2017) , p. 575-579 : il.


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Professors ; Edat mitjana ; Homenatge
Matèries: Reglà i Campistol, Joan (1917-1973)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1950 - 1973]
Accés: http://dx.doi.org/10.5944/etfiii.30.2017.18729
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ocho documentos barceloneses sobre ventas y cesiones de esclavos (1395) / Josep Maria Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 13 (2000) , p. 139-150 (Historia Medieval

Es comenten vuit documents notarials de l'any 1395 que ofereixen informació sobre la venda de tres esclaves i la cessió d'un esclau per un període de nou anys a una dona anomenada Violente que era l'esposa de Berenguer de Cortilles, conseller i tresorer de la reina Violente, consort aquesta última del monarca catalano-aragonès Juan I. El preu de les esclaves va ser establert entre els 800 i els 1.050 sous, mentre que la cessió de l'esclau es va valorar a 720 sous. Els tres venedors i el cedent eren de les ciutats de Barcelona i Tarragona.


Matèries: Fonts documentals ; Protocols notarials ; Esclavisme ; Comerç d'esclaus ; Societat urbana ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1395
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=129102
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fernando de Antequera y el Compromiso de Caspe. ¿Una incorporación a España? / José-Luis Martín
Martín, José Luis


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 13 (2000) , p. 161-176 (Historia Medieval

Utilitzant els mateixos documents, historiadors castellanistes i catalanistes han ofert visions completament oposades sobre el Compromís de Casp, en el qual va ser elegit el castellà Fernando de Antequera rei d'Aragó. Uns i altres se situen el segle XX i traslladen a 1412 les seves opinions sobre els avantatges i inconvenients de la unitat d'Espanya i, segons sigui el seu plantejament, ofereixen una versió negativa de Casp, els que creuen que Catalunya ha de recuperar la independència de temps medievals, o donen una versió altament positiva, convençuts que Casp va propiciar la formació d'Espanya, la unió de les Corones de Castella i d'Aragó.


Matèries: Compromís de Casp ; Historiografia ; Corona d'Aragó ; Ferran I el d'Antequera ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1412; 2000
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=129100
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
¿Reina la reina?. Mujeres en la cúspide del poder en los reinos hispánicos de la edad media (siglos VI-XIII) / María Jesús Fuente
Fuente, María Jesús


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 16 (2003) , p. 53-71 (Historia Medieval

Les qualitats d'una dona elegida com a esposa d'un rei queden bé definides en els codis de lleis medievals; tanmateix, les seves funcions no estan explicitades. Definir el paper de les reines en els regnes hispànics de l'Edat Mitjana és l'objectiu d'aquest article. Prenent com a base fonts primàries i secundàries, s'estudia l'actuació de les reines des del segle VI al XIII, en concret algunes figures representatives o de les quals hi ha informació en una documentació escassa i poc explícita. Se segueix la seva evolució en tres grans etapes: les reines visigodes (segles VI-VII), les reines o comtesses dels nuclis de resistència del Nord peninsular (segles Vlll-X), i les reines dels segles XI al XIII en els àmbits d'Aragó-Catalunya i Castella i Lleó.


Matèries: Edat mitjana ; Monarquia ; Monarques ; Dona ; Poder polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[500 - 1200]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1066535
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Carta de Niquinta y la "Ecclesia Aranensis" : una reflexión sobre los orígenes del catarismo en Cataluña = The charter of Niquinta and the Ecclesia Aranensis: a reflection on the origins of catharism in Catalonia / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 21 (2008) , p. 139-158 (Historia Medieval
Inclou apèndix documental.

La carta de Niquinta és un document controvertit que, malgrat això, conté algunes claus que poden ser molt útils per establir les línies bàsiques de la penetració del catarisme a Catalunya. D'aquesta manera, la presència d'una delegació de la Vall d'Aran en l'assemblea herètica de Saint-Félix de Caraman el 1167 i la menció de "Leridam" com a límit meridional de l'església dissident, són dos indicis que assenyalen l'antiguitat dels primers contactes amb l'heretgia, així com les seves principals vies de propagació.


Matèries: Catarisme ; Fonts documentals
Àmbit:Val d'Aran ; Lleida ; Catalunya ; Saint-Fèlix de Caraman - França
Cronologia:1149 - 1313; (esp. 1167)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2982420
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Català parlat pels jueus de Cervera a la segona meitat del segle XV / Josep Maria Llobet Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Espacio, tiempo y forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 6 (1993) , p. 425-446 (Historia medieval
Inclou apèndix documental.


Matèries: Jueus ; Llengua catalana ; Vocabularis
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1450 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=129025
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 18
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Conversos según la documentación local de Cervera (1338-1501) / Josep Maria Llobet Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Espacio, tiempo y forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 1 (1988) , p. 335-349 (Historia medieval
Inclou apèndixs.


Matèries: Conversos ; Jueus ; Expulsió dels jueus ; Fonts documentals ; Arxius històrics
Matèries:Arxiu Històric Comarcal de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:1338 - 1501
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=128950
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3