Lo Mestre butlletí / Associació per la Recerca Pedagògica T.P



Núm. 11 (set. 2002)-núm. 94 (des. 2010)
Tàrrega : Associació per la Recerca Pedagògica T.P., 2002-2010. Mensual, excepte a l'estiu.
Modalitat d'accés: Internet via World Wide Web. Continuació de: Llibreria pedagògica interactiva butlletí. També es publica en castellà.
ISSN 1696-6953

El Maestro boletín / Associació per la Recerca Pedagògica T.P



Núm. 1 (set. 2002)-200?
Tàrrega : Associació per la Recerca Pedagògica T.P., 2002-200?. Mensual, excepte a l'estiu.
Modalitat d'accés: Internet via World Wide Web. Continuació de: Llibreria pedagògica interactiva butlletí. També es publica en català. Descripció basada en: no. 3/4 (nov./dic. 2002).

Llibreria pedagògica interactiva butlletí / Associació per la Recerca Pedagògica T.P



2001-núm. 10 (juny 2002)
Tàrrega : Associació per la Recerca Pedagògica T.P., 2001-2002. Mensual, excepte a l'estiu.
Modalitat d'accés: Internet via World Wide Web. Continuada per: Lo Mestre.

Josep Pallach, pedagog



En: Revista de Girona. Girona. Any 44, núm. 189 (1998) , p. 60-87 : il. (Dossier) 

Conté: La labor educativa dins de la família /Antònia Pallach ; L'educador i el polític / Montserrat Hosta ; La lliço del professor de COU / Antoni Puigverd ; El Col·leg Universitari de Girona i l'Institut de Ciències de l'Educació / Marta Ros ; El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona / Jaume Sarramona ; Pallach, un pedadog avançat /Martí Sans ; L'aportació de Pallach a la història de l'educació catalana / Salomó Marquès.

Alexandre Galí, pedagog pensador / Xavier Ibáñez Puig
Ibáñez Puig, Xavier


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 201-216 (Reflexions i assaigs) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Josep Estalella i Graells (1879-1938) : el científic que va renovar l'educació secundària / Jaume Baltà i Moner; Salvador Domènech i Domènech
Baltà i Moner, Jaume


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 57 (2019) , p. 219-239 (Estudis i recerques) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Pocs docents són recordats més enllà del temps vital del seu alumnat. I encara menys els honorats dins el camp de la Història de l'Educació. Un d'aquests professors privilegiats és el doctor Josep Estalella (1879-1938), per les aportacions originals envers la millora de la metodologia i la utilització de recursos didàctics. De l'educació activa en va fer l'objectiu de la seva vida. Un tarannà voluntariós i un vigor dirigent van fer possible el canvi pedagògic a l'educació secundària catalana mitjançant el funcionament de l'Institut-Escola, paradigma de la renovació. Una de les seves obres, Ciencia Recreativa., cent anys després de la publicació, encara és per al professorat una valuosa eina didàctica per aconseguir l'objectiu inicial: cridar i captar l'atenció de l'alumnat mitjançant el joc intel·lectual.

L'Escola del Bosc cent anys després. Allà on Rosa Sensat va sistematitzar la seva pedagogia / Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi García i Farrero, Isabel Vilafranca Manguán
Esteruelas Teixidó, Albert


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 49 (2015) , p. 111-133 (Dossier. ntre l'Escola del Bosc (1914) i l'Escola del Mar (1922): Dues iniciatives pedagògiques enmig d'una Dictadura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

El 8 de maig de 1914 va començar a funcionar l'Escola del Bosc del Parc de Montjuïc, una iniciativa pedagògica de l'Ajuntament de Barcelona per tal de millorar i enfortir la salut dels infants. Es van obrir dues seccions, una de nois i una altra de noies, situant-se Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) al capdavant de la segona. De fet, allà -a l'Escola del Bosc, una escola a l'aire lliure- Rosa Sensat va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, sobre la base dels principis pedagògics del naturalisme i del vitalisme que donaven un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants. Tot partint de la idea que educar significa vivificar (és a dir, donar vida en tots els àmbits o esferes), Rosa Sensat va proposar una pedagogia renovadora, activa metodològicament i compromesa socialment, que ha estat un referent de primer ordre en el moviment de renovació pedagògica que Catalunya ha viscut en les darreres dècades.

Una Guia per a pares i mares [Fitxer informàtic] / Inès Ayats Xargay : [dirigit per: Montserrat Vilà]
Ayats Xargay, Inès


2008
Dirigida per: Vilà, Montserrat. Universitat de Girona, 2008
1 disc òptic (CD-ROM) (Treballs de pràcticum de Psicopedagogia) 
Treball de fi d'estudis.

La Setmana pedagògica de 1935 (i II) / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Olerdulae. Vilafranca del Penedès. Any XI, núm. 32 (desembre 1986), p. 15-18

La Setmana pedagògica de 1935 (I) / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Olerdulae. Vilafranca del Penedès. Any XI, núm. 31 (setembre 1986), p. 8-11
Notes.

PAP D Bat La Serra : Programa d'Acompanyament a la Presa de Decisió dels alumnes de segon de Batxillerat de l'Institut La Serra [Fitxer informàtic] / Alba Rodríguez Pujol
Rodríguez Pujol, Alba


2016
Dirigida per: Figuera Gazo, Pilar. Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació, 2016
1 recurs electrònic
Treball de final de grau.

Dones, educació i treball / Leonor Serrano ; Ma. del Carmen Agulló (ed.) ; traducció del castellà: Anna Turró
Serrano, Leonor


Vic : Eumo Editorial : Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, 2019
211 p. ; 22 cm (Textos pedagògics, 52) 
ISBN 9788497666886

Leonor Serrano (1890-1942) va ser mestra, inspectora d'educació, advocada i escriptora. Era, a més, una dona marcada per les dicotomies: nascuda a Castella, va viure i treballar a Catalunya; de família de classe obrera, va passar a formar part de la burgesia intel·lectual i va exercir tasques fins aleshores reservades als homes. El compromís amb el pensament socialista i feminista es fa palès en la seva activitat pedagògica, que abasta des de l'educació infantil fins a la formació de les persones adultes. Aquest volum aplega cinc textos, traduïts per primera vegada al català, que mostren les principals preocupacions de l'autora: el treball i l'educació de les dones i una pedagogia de caràcter social. La modernitat del pensament de Serrano s'evidencia en les referències constants a la coeducació, la cooperació, el treball com a eix metodològic, la formació al llarg de la vida o la motivació per a l'aprenentatge. (Editorial).

Per una educació intercultural / Xavier Besalú i Costa
Besalú i Costa, Xavier


En: Estudi General. Girona, núm. 12 (1992) , p. 131-142
Número monogràfic: Noves perspectives en ciències de l'educació. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Apunts sobre l'organització de la recerca educativa a Catalunya. Una proposta / M. Carme Vidal i Xifré
Vidal Xifré, M. Carme


En: Estudi General. Girona, núm. 12 (1992) , p. 175-184
Número monogràfic: Noves perspectives en ciències de l'educació. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En Jaume Botey educador : una mirada personal / Rosa Maria Pujol Vilallonga
Pujol Vilallonga, Rosa Maria


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 117-129
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

Seguint el criteri personal de l'autora i en base al seu coneixement directe d'en Jaume Botey com a formador de mestres i educadors socials, l'article repassa algunes de les seves mirades sobre el fet educatiu. Des de la concepció d'en Jaume sobre l'alumnat i el professorat com a eixos centrals del procés educatiu s'apunten alguns dels seus objectius formatius a la universitat. Es planteja la seva manera personal d'acompanyar a les persones en el descobriment de la importància de lluitar per una educació no mercantilista, respectuosa amb les cultures locals i en base a un sentit crític de la realitat. Es parla de la seva visió de l'educació com un fet social, un fet històric, un fet polític, i un fet laic.

Don Pedro Rosselló Blanc : el ilustre pedagogo gerundense / por Joaquín Pla Cargol
Pla i Cargol, Joaquim


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 52 (1970) , p. 50-53 : il.

Història de la innovació als centres educatius de Mollet del Vallès / Trina Milan Vela
Milan Vela, Trina


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 34 (2019) , p. 269-273 : il. (Monogràfic) 
Número dedicat a: L'educació a Mollet. Una visió de 150 anys (1845-2019).

A Mollet, l'educació sempre ha tingut escletxes brillants d'innovació. La història de l'educació a Mollet passa també per les activitats que, recollint el testimoni del Casal del Mestre, el Centre de Recursos ha anat desenvolupant des del 1986 fins a l'actualitat. A hores d'ara estem treballant amb robots i Twitter, en el seu moment vam iniciar els intercanvis amb Rivoli, i després amb Ravensburg, i sobretot hem estat al costat dels mestres i professors per ajudar-los a treballar amb el seu alumnat. El repte de l'educació és tan complex que tots necessitem ajuda externa per poder oferir la millor qualitat als nostres centres. En aquest escrit relatarem alguns exemples que s'han donat a la nostra ciutat i que formen part de la vida educativa molletana.

VI Conversa i miting pedagògics a Tàrrega. Lleida 19 de juliol de 1907 / Carles Fusté Bonet; pròleg: Albert Llona Porredon
Fusté Bonet, Carles


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 30 (2016) , p. 151-173 : il. (Documents) 
Inclou transcripció del llibre editat per les jornades. Abstracts en castellà i anglès.

Alberto Bonet y su estudio sobre la conciencia moral del niño (1927) : a propósito de los primeros trabajos sobre la educación moral en la Universidad de Barcelona = Alberto Bonet and his study on the moral conscience of the child (1927) : A propos of the first works on moral education at the University of Barcelona / Montserrat Payà Sánchez, Conrad Vilanou Torrado
Payá Sánchez, Montserrat


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 35 (2016) , p. 237-269 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball els autors presenten una anàlisi històrica de la tradició filosòfica catalana (Ramón Martí de Eixalá, Francisco J. Llorens Barba, Tomás Carreras Artau, etc.) que es caracteritza per una filosofia de la consciència, d'innegables conseqüències educatives. Si a Madrid va triomfar el krausisme, a Catalunya es va aclimatar l'escola del sentit comú que destaca la consciència tant en l'ordre del coneixement com en la praxi moral. L'arribada de Tomás Carreras Artau a la càtedra d'Ètica de la Universitat de Barcelona en 1912 va propiciar l'aparició d'un Seminari, entre els treballs del qual sobresurt el llibre d'Alberto Bonet -futur dirigent de l'Acció Catòlica Espanyola- sobre la consciència moral del nen (1927). A pesar que aquest Seminari d'Ètica va quedar una miqueta arraconat pel Seminari de Pedagogia que va obrir Joaquín Xirau el 1930, la veritat és que el magisteri d'Alejandro Sanvisens -el deixeble predilecte de Tomás Carreras Artau- va permetre la configuració d'una pedagogia de la consciència que es troba a la base dels estudis sobre educació moral generats a la Universitat de Barcelona, a l'abric del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral), fundat en 1988.

Agnès Torras i Casas / Jordi Sardans ; fotos: Francesc Rubí
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 248 (novembre 2009), p. 25-28 : il. (L'Entrevista)