Albert Ziegler i Juana Moreno de Sosa, pintura i modernitat a la Tossa de principi del segle XX / text: Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 36-39 : il. (Art) 

La Basílica de Sant Esteve d'Olot recupera l'esplendor / Josep Murlà
Murlà i Giralt, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 58-59 : il. (Art) 

El Pintor Josep Ribot i Calpe al Ripollès / text: Eusebi Puigdemunt
Puigdemont i Puig, Eusebi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 60-61 : il. (Art) 

Palau Ferré : els vincles gironins del pintor cubista / text: Francesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Revista de Girona. Girona, núm. 352 (setembre-octubre 2025), p. 36-39 : il. (Art) 

La Carme Raurich Saba, un llegat escultòric en homenatge a les dones / text: Xènia Sancho Espigulé
Sancho Espigulé, Xènia


En: Revista de Girona. Girona, núm. 348 (gener-febrer 2025), p. 38-41 : il. (Art) 

Tomàs Diví, un artista gironí de l'exili / text: Narcís Selles Rigat
Selles Rigat, Narcís


En: Revista de Girona. Girona, núm. 348 (gener-febrer 2025), p. 42-45 : il. (Art) 

Les Esglésies de Santa Maria, Santa Magdalena de Montblanc i de Sant Miquel de Verdú. Evolució de les seves edificacions i altres notícies artístiques (segles XI-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 140-167 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

A partir de documentació notarial s'aporten dades directes de la construcció de l'església de Santa Maria de Verdú: els possibles autors de la portada romànica i rosassa, dels arcs formers i de la torre del campanar. S'afegeix informació dels beneficis eclesiàstics que permeten datar la construcció d'alguna de les capelles gòtiques. De l'església de Sant Miquel s'il·lumina sobre el seu període constructiu i de Santa Magdalena s'inclouen dades inèdites. Molta altra informació ateny la fundició de noves campanes, reforma del retaule major, obres d'argenteria i un tabernacle o sagrari xapat d'or, entre d'altres.

El Mestre Joan Llopis i la seva obra a Montblanc (l'hospital de Santa Magdalena) i la Conca de Barberà (segle XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 168-181 : il. (Història de l'art) 
Notes.

S'aporten dades inèdites per a fixar el moment d'inici de l'obra de construcció del nou Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, oferint una visió crítica i documentada de les antigues construccions dels segles XIII i XIV. Es fonamenta amb fermesa l'atribució de l'escultura arquitectònica al mestratge de Joan Llopis, indicant la seva probable direcció del nou edifici renaixentista. Es fa atribució d'una fase constructiva a l'església parroquial de Santa Maria de Montblanc i s'indica una possible intervenció en una segona i definitiva fase constructiva a l'església de Sant Salvador de Vimbodí.

Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) : historiador de l'art i col.leccionista / Bonaventura Bassegoda i Hugas
Bassegoda i Hugas, Bonaventura


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 51-66 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Aquest article analitza breument la personalitat de l'arquitecte Martinell des de la doble perspectiva d'historiador de l'art i de col.leccionista. El seu interès per l'art del passat va néixer per la curiositat entorn del notable escultor vallenc Lluís Bonifàs i Massó i es va desenvolupar fins a esdevenir un estudi global de tota l'arquitectura i l'escultura barroques a Catalunya. Alhora va mantenir una vinculació emocional i de reivindicació envers els grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, i també envers la figura i l'obra d'Antoni Gaudí. Com a col.leccionista va aplegar especialment materials vinculats al seu tema d'estudi, com va ser un conjunt de traces de retaules barrocs, que avui es conserva al MNAC.

Josep Llimona, escultor. Obra en terres tarragonines / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 67-74 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Josep Llimona és un dels escultors més destacats i coneguts del corrent modernista català; en el següent estudi apleguem les obres documentades al Camp de Tarragona, tant les realitzades per a diverses poblacions, com les que es troben en institucions museístiques.

Patrimoni humà. Paquita Bonifàs, una artista pionera del nostre territori i altres creadors del seu entorn / Antonio Salcedo Miliani
Salcedo Miliani, Antonio


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 71-94 : il. (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Paquita Bonifàs fou una pintora vallenca pionera en el món de l'art a la seva terra. Fou una dona decidida, que va ser la primera vallenca que va estudiar Belles Arts, i la primera que va fer una exposició individual a la seva ciutat. Fundà una acadèmia d'art, que va mantenir durant vint anys, i fou professora de l'Escola del Treball. A través d'aquest article hem volgut apropar-nos a la seva obra, i també fer menció d'altres dones artistes del seu entorn. Pintar fou per a ella essencial. Malgrat ser una dona casada amb les "obligacions pròpies del seu gènere", ella va continuar endavant en una tasca solitària, aliena al món cultural i artístic de la seva ciutat.

Patrimoni humà. Exposició "Francisca Bonifàs Aubareda, una pionera (1906-2000)"



En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 95-106 : il. (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Del 21 de juny al 7 de juliol de 2024 l'Institut d'Estudis Vallencs organitzà l'exposició "Francisca Bonifàs Aubareda, una pionera (1906-2000)", emmarcada en el programa Patrimoni hum» que impulsa la Comissió de Salvaguarda del Patrimoni de l'IEV. L'objectiu d'aquest programa és recuperar i reivindicar la figura de vallenques i vallencs poc o molt coneguts, però que tenen en comú haver destacat o haver fet aportacions en els seus àmbits, ja sigui a escala nacional, estatal, internacional o local. L'objectiu final és potenciar entre la ciutadania valors relatius a la defensa del patrimoni, la promoció artística i cultural, la recerca, la curiositat científica, etc., aprofitant el concepte patrimoni humà com a estímul de la idea de comunitat.

Senyals del passat gravats a les pedres / text i fotos: Rafel Casas
Casas, Rafael


En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 38-41 : il. (Art) 

El "Sant guerrer", l'obra més controvertida de l'escultor Andreu Sala, al Museu del Barroc de Catalunya / Carles Dorico i Alujas
Dorico i Alujas, Carles


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 16-21 : il. (Història de l'art) 

L'anomenat "Sant guerrer" és una talla de fusta daurada i policromada de més de dos metres d'alçada que s'ha integrat en el catàleg d'obra de l'escultor barroc Andreu Sala després d'infructuosos intents d'atribuir-la a altres artífexs. Des que s'incorporà al patrimoni museístic català ha atret l'atenció de destacats estudiosos, que l'han convertit durant anys en objecte de controvèrsia. D'origen generalment silenciat en els textos que l'esmenten, forma part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de Barcelona, i en l'actualitat es pot veure a Manresa, al recentment inaugurat Museu del Barroc de Catalunya.

Dos Sants i un rei / Joan Mates
Mates, Joan


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 280 (juliol 2025), p. 80 : il. (Rere l'obra d'art) 

La Sala Rovira, memòria de Barcelona / Susanna Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 528 (març 2026), p. 62-65 : il. (Art) 

Manuel Humbert, l'àngel del Noucentisme / Susana Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 519 (maig 2025), p. 48-51 : il. (Art) 

Revistes que van escriure i sacsejar el segle XX / Susanna Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 517 (març 2025), p. 58-61 : il. (Art) 

Pere Corberó Casals (1876-1959), un artista d'èxit en el treball del metall amb orígens lleidatans / Meritxell Cano Ció
Cano Ció, Meritxell


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 23-30 : il. (Història de l'Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El cognom Corberó està associat a una nissaga d'artistes catalans del segle xx amb uns orígens lleidatans. L'iniciador va ser Pere Corberó Casals, nascut a Lleida el 15 de juny de 1876, que de ben jove es traslladà a Barcelona, on va excel·lir en el treball del metall i va participar en projectes de decoració d'espais interiors al costat de noms destacats del panorama artístic català. Malgrat la distància, mai va perdre la vinculació amb la seva ciutat natal, mantenint els lligams familiars i acceptant encàrrecs diversos. D'aquestes feines, que el relacionen amb Lleida de manera continuada, en trobem documentació que abasta des de 1912 fins als anys quaranta.

El Còmic d'expressió adulta a Lleida : de Callejón a Doble Tinta / Carles Castelló i Mateu
Castelló i Mateu, Carles


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 31-37 : il. (Història de l'Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En els darrers 40 anys, el còmic adult fet a Lleida o per autors i autores lleidatans s'ha desenvolupat en paral·lel als principals corrents manifestats en la historieta dins l'àmbit estatal. En aquest article s'analitzen diferents materials i autors corresponents a aquest període històric, que comprèn des de l'esclat del còmic underground i dels fanzins -a finals de la dècada dels 70- fins als nostres dies, amb la consolidació de la novel·la gràfica com a format dominant en l'expressió del còmic adult. Amb això, es traça un recorregut historiogràfic que aproxima allò local a allò estatal, relacionant ambdós contextos.