Perillosos i "invertits" / text de Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 267 (juny 2024), p. 60-67 : il. (Dossier. Segle XX) 
Número monogràfic: Quan l'homosexualitat era delicte : 1000 anys de repressió a Catalunya.

El franquisme va condemnar els homosexuals a una doble repressió: la legal i la social. Durant més de trenta anys, aquest col·lectiu va ser considerat una amenaça social i, en conseqüència, va ser reclòs i sotmès a tècniques cruels que cercaven la seva "regeneració".

Cent anys de la Casa del Poble de Mataró / César Martín García
Martín García, César


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 201-220 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Fonts i bibliografia.

L'Independentisme : una perspectiva històrica / Albert Fabà Prats
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 512 (octubre 2024), p. 14-16: il. (Bitllets) 

Els Mestres d'Aiguafreda Enric Camps i Rosa Turró, represaliats després de la Guerra Civil / Bernat Pons
Pons, Bernat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 157-173 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar finalista del Premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per als treballs de re-cerca de batxillerat del curs 2022-2023. El treball vol fer un reconeixement a les persones que patiren la repressió durant la dictadura franquista per motius ideològics o polítics, per tal que no es perdi el record de les vícti-mes de la dictadura. S'ha centrat fonamentalment en el cas d'Enric Camps Gaspar, que va exercir de mestre a Aiguafreda durant l'etapa de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, així com en la seva companya de feina Rosa Turró Valls. Les represàlies que van patir després de la guerra han vist la llum gràcies als documents històrics que s'han preservat i als records que han mantingut vius algunes persones, que permeten explicar la història real del nostre país i la realitat que es vivia en aquells moments obscurs.

Les Lliçons de català de Baldiri Faura, un badaloní amic de Pompeu Fabra / Josep Faura i Pujol, Neus Faura i Pujol
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 102-117 : il.
Bibliografia. Notes.

Baldiri Faura i Badia (1898-1985) va ser un badaloní d'adopció, però de soca-rel com a resultat, des de ben jove, d'una profunda vinculació amb la ciutat a través de l'associacionisme cultural. Va conèixer personalment Pompeu Fabra, de qui va rebre una notable influència tant en la seva professió, relacionada amb les arts gràfiques, com en el seu amor i interès per la llengua catalana. Va arribar a ser un expert en la reforma lingüística fabriana, que va contribuir a donar a conèixer i a estendre mitjançant la supervisió de textos i la docència. Durant el règim franquista va afrontar amb prudència la situació de repressió generalitzada, malgrat que mai no van decaure ni el seu interès per la llengua ni el compromís en la seva recuperació. Les Lliçons de català són la mostra més evident de la formació lingüística i del vessant didàctic de l'autor, i en aquest article les fem objecte d'una anàlisi i d'una valoració.

"Los Cursillos de Selección" a l'Escola Normal de Lleida : proposta formativa en xarxa / Glòria Jové, Meritxell Simon
Jové Monclús, Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 77-82 : il. (Cultura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 3 de juliol de 1931 es va aprovar un Decret que va introduir una iniciativa pedagògica alternativa, de caràcter formatiu i selectiu, per poder obtenir plaça pública a les escoles de la República: els "cursillos de selección profesional". Al Servei d'Arxiu i Documentació de la Universitat de Lleida, el Fons de l'Escola Normal de Lleida (1840-1951) disposa de manuscrits inèdits: diaris escrits per c. 190 mestres cursillistes durant el mes de febrer de 1932. En aquest article fem visible aquells/es cursillistes que van obtenir plaça en pobles de les terres de Lleida i que es van vincular amb el grup de renovació pedagògica Batec, portant a la seva escola metodologies pròpies de l'Escola Nova en general i freinetista en particular.

La Federación Comunista Catalano Balear : origen, polémicas e implantación territorial (1923-1932) / David Guinard Feron
Ginard i Feron, David


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 46, núm. 2 (2024) , p. 519-536 (Artículos) 
Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà i anglès.

Mujeres y participación laboral en el Ayuntamiento de Barcelona, 1925-1950 / Marc Gil Garrusta, Joana Maria Pujadas-Mora
Gil Garrusta, Marc


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 13, núm. 28 (2024) , p. 85-109 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La creixent complexitat de les activitats estatals va afavorir l'expansió dels seus departaments administratius i l'ampliació de serveis relacionats amb l'ensenyament i la cura de les persones, tot generant noves oportunitats laborals per a les dones urbanes en un context de menor nupcialitat i l'emergència de la Nova Dona. L'objectiu d'aquest article és analitzar el procés d'incorporació massiva de les dones a l'Ajuntament de Barcelona al llarg de tres règims polítics: dictadura de Primo de Rivera, Segona República i franquisme, des d'una perspectiva demogràfica. Aquesta institució, fonamental per la seva àmplia gamma de competències, va experimentar un constant augment al nombre de funcionàries, només interromput per la depuració franquista de 1939. La creació de nous nínxols laborals, principalment en el cos administratiu, va impulsar aquesta tendència, sa recer del que succeïa en les administracions europees. Tanmateix, l'esforç republicà per la igualtat professional va ser impugnat pel règim franquista en introduir restriccions a l'accés de la dona a través de la clàusula de celibat, sense precedents al consistori barceloní.

El Fons Joan Ambròs i Lloreda. Noves incorporacions a l'arxiu de Mollet / Oriol Fort i Marrugat
Fort i Marrugat, Oriol


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 213-229 : il. (Patrimoni. Arxiu) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball, continuació del publicat a Notes 36 (Fort, 2021b), actualitza la relació i la descripció sumàries dels diversos tipus de documents aportats al Fons Joan Ambròs i Lloreda, i en remarca el valor cultural, històric i humà en el context del treball polític i intelú lectual d'un exiliat exemplar que formà part de la "retirada" republicana de 1939. El text exposa les gestions realitzades entre 2016 i 2023, en relació amb la incorporació del fons documental a l'Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès (AHMVA), d'acord amb la voluntat expressada per la família Ambròs-Vallès, complint amb el desig de Joan Ambròs. Altrament, informa dels treballs d'inventari i de catalogació a l'arxiu, i proposa l'estudi aprofundit de tota la documentació per poder elaborar nous treballs sobre el pensament i l'obra ambrosiana que complementin allò fet fins ara.

La Rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937 / [ressenya de] Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 30 (2012) , p. 297-299
Ressenya de:
. La Rereguarda en guerra : Catalunya, 1936-1937 / José Luis Martín Ramos. Barcelona : L'Avenç, 2012

"Hermanos o extranjeros" : Hermanos o extranjeros / Francisco de Luis Martín
Luis Martín, Francisco de


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 12 (1994) , p. 129-156
Exemplar dedicat a: "Estudios sobre nacionalismo español". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Conèixer i explicar les claus del nacionalisme espanyol que va caracteritzar la concepció política del diari ABC al llarg del quinquenni republicà així com l'elaboració i formulació del discurs que, com a canal de transmissió d'aquest nacionalisme i exponent d'una peculiar lectura del nou règim, va servir per a defensar les posicions pròpies i combatre la dels seus adversaris davant l'opinió pública constitueix l'objecte d'aquest treball. En ell s'aborda, doncs, la postura del diari monàrquic enfront dels fets fonamentals que van configurar "la qüestió catalana" -especialment, l'elaboració i aprovació de l'Estatut per a Catalunya i la seva suspensió després dels successos d'octubre de 1934-, i l'evolució que va sofrir aquella en les diferents etapes republicanes. Al seu través es dibuixarà amb nitidesa la frontal oposició d'ABC tant cap al nacionalisme català com cap al reformisme republicà i la solució prevista per aquest al problema regional.

Las Juventudes Comunistas Ibéricas del Poum / Ramón Casterás Archidona
Casterás Archidona, Ramón


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 5 (1987) , p. 65-75
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà.

Estudiar les joventuts marxistes i més específicament les joventuts comunistes, presenta una complexa problemàtica immersa, al mateix temps, en uns contextos històrics molt difícils. Les Joventuts Comunistes van néixer en els anys vint, en els anys de crisis del sistema polític de la Restauració, van conèixer la dictadura del general Primo de Rivera, van conèixer una transició amb dictablanda, una república democràtic-burgesa amb greus problemes econòmics, socials i polítics i, per descomptat, també van haver de conèixer la guerra civil que van pronosticar des de la seva interpretació del capitalisme i del feixisme. Abans d'entrar en l'estudi del que serà el nucli d'aquesta conferència, m'ha semblat correcte oferir unes reflexions generals prèvies entorn del moviment juvenil comunista i incloure una raonable cronologia. Atès que en aquest col·loqui s'ha programat una conferència sobre les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i per a evitar que es produeixi una excessiva repetició temàtica, he decidit que el nucli principal de la meva conferència sigui l'estudi de les "altres" joventuts comunistes, és a dir, de les Joventuts Comunistes Ibèriques (JCI) del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

Aproximación a los decretos de SïAgaró / Josep Maria Bricall Masip
Bricall i Masip, Josep Maria


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 3 (1985) , p. 111-118
Resum en castellà.

L'anàlisi dels anomenats decrets de S'Agaró és fonamental per a conèixer l'abast de la política econòmica duta a terme pel govern de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil; no obstant això encara és una cosa atrevida escriure unes línies sobre el significat dels Decrets de S'Agaró, dits així perquè la preparació dels projectes va ser encomanada a un conjunt de tècnics i economistes convocats pel llavors primer conseller i conseller de Finances de la Generalitat, Josep Tarradellas, en aquesta localitat del Baix Empordà. En diverses ocasions, durant la guerra civil, l'acord entre els diferents partits i organitzacions d'esquerra que formaven part del govern de la Generalitat van donar uns fruits que fins i tot avui mereixen una atenta reflexió. Per això és interessant tractar de captar alguns aspectes del procés que va conduir a aquests resultats: un esforç d'interpretació i anàlisi amb pretensions de serenitat és sempre un bon exercici per a entendre una pràctica i per a reflexionar sobre els procediments que la van desencadenar.

De París a Barcelona, memòria d'un pavelló icònic / Marc Villoro
Villoro, Marc


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 42-46 : il.
Bibliografia i referències.

Article sobre la rèplica del Pavelló de la República espanyola de 1937 per a l'Exposició Internacional de París.

Una Institució educativa a Horta durant la guerra / Glòria Campoy
Campoy Collado, Glòria


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 62-69 : il.
Fonts.

Escoles i reforma pedagògica (1931-1938).

Records de la meva escola : Grup Escolar Ramiro de Maeztu a les cases barates del turó de la Peira / Jaume Carbonell Sebarroja
Carbonell i Sebarroja, Jaume


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 20-24 : il.
Notes.

El Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos és un dels quatre edificis construïts durant la dictadura de Primo de Rivera a les cases barates de d'Horta, entre el turó de la Peira i can Peguera pel Foment de ll'Habitatge Popular.

Breu història de l'Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès durant la Segona República / Lluïsa Bertran i Marquès
Valls i Pedrol, Jordi


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 125-144 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aplec de referències documentals de l'hospital vilafranquí que, amb diverses denominacions i ubicacions i amb nombrosos canvis, han. arribat fins als nostres dies.

Els Ocellets et bressolen : la història de la tieta / [ressenya de] J.M.L.



En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 395 (Seccions. Llibres) 
Ressenya de:
. Els Ocellets et bressolen : la història de la tieta / Teresa Borrut Llopis : Círculo Rojo, 2023

Sant Andreu de Palomar esdevé ciutat (1902-1984) / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 171-211 : il

Bibliografia.

Catalunya. La República en guerra (1936-1939) / Pelai Pagès i Blanch
Pagès i Blanch, Pelai


Barcelona : Editorial Base, 2025
288 p. ; 24 cm (Base Històrica, 212) 
ISBN 9788410131750

La guerra civil de 1936-1939 ha estat, sens cap mena de dubte, l'esdeveniment més important de la història contemporània de Catalunya. Catalunya, que durant els anys trenta fou considerada el "baluard de la República", va viure la guerra des d'una perspectiva diferent a la de la resta de l'Espanya republicana. La profunda revolució social, que es va desenvolupar com a conseqüència de l'esclat de la guerra, va impregnar tots els nivells de la societat catalana. Partint de les causes i dels antecedents del conflicte bèl·lic, aquesta obra mostra l'evolució política i militar, els conflictes que van enfrontar les diferents forces polítiques del bloc antifeixista, les dissidències que van existir entre els Governs de la República i de la Generalitat, sense oblidar les dificultats de tota mena -especialment les alimentàries- que va patir la població durant la guerra; sense passar per alt aspectes més conflictius i polèmics, com la repressió o la persecució religiosa, que es varen produir a la rereguarda catalana. El llibre conclou amb la derrota republicana i amb una anàlisi sobre les profundes conseqüències que aquesta derrota va comportar per a Catalunya i pel conjunt de l'Estat espanyol, especialment en l'exili republicà. (Editorial).