El Conreu de l'arròs a l'Empordà del segle XVIII : selecció de documents / Nota introductoria i selecció a cura de Pere Gifre Ribas



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2025
260 p. ; 20 cm + 1 map. pleg. (38 * 27 cm) (Biblioteca d'història rural. Documents, 9) 
Aquesta publicació és part del projecte d'I+D+i PID2022-139652NB-I00 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i "FEDER Una manera de fer Europa". També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484587231 (Edicions UdG)
ISBN 9788499847085 (Documenta Universitaria)

L'arròs es conrea a l'Empordà des de mitjan segle XV. És un conreu que implica una infraestrura hidràulica per facilitar el regadiu. Els senyors dels molins ho són també de l'aigua. A fi de portar l'aigua als camps d'arròs, s'estableix una negociació entre les parts implicades: senyors dels molins i de l'aigua, senyors útils de les terres i universitats pel terme de les quals ha de passar el canal de reg. Les collites d'arròs són altament lucratives, raó per la qual els que en reben les rendes proposen d'ampliar la superfície conreada. Algunes universitats invoquen el bé superior de la salut i en demanen la prohibició. Aquestes diferències generen una forta conflictivitat que es canalitza per diferents vies. D'aquesta conflictivitat, n'han quedat rastres documentals, i aquí se'n fa una selecció: des de la posició dels contraris, amb informes mèdics que atribueixen la sobremortalitat al conreu, i des de la dels partidaris, que sol·liciten autoritzacions a l'Audiència o a la Intendència per conrear l'arròs lliurement. Les posicions enfrontades acaben amb llargs processos judicials, però també amb actuacions de sabotatge. A fi de preservar el conreu, molt lucratiu per als productors, i la salut pública, l'Audiència imposa una reglamentació (1767, 1775) que estableix una divisió de les terres d'arròs en cinc parts; així, de manera rotatòria, cada partió conrea arròs un any de cada cinc. Cap dels sectors no s'avindrà a la mesura. El 1797 esclatarà la revolta que posarà fi al conreu de l'arròs. (Editorial).

Arts i barques. L'activitat pesquera i els seus actors a la selva dels segles XV i XVI [Fitxer informàtic] / Antoni Ginot Julià ; [dirigida per: Rosa Congost Colomer, Rosa Lluch Bramon]
Ginot Julià, Antoni


2024
Dirigida per: Congost Colomer, Rosa; Lluch Bramon, Roser. Universitat de Girona, 2024
1 recurs electrònic (654 p.)

Aquesta tesi doctoral analitza l'activitat pesquera desenvolupada a la regió històrica de la Selva marítima durant els segles XV i XVI, així com les famílies de pescadors que hi participaren. L'enfocament se centra sobretot en els aspectes socials i econòmics d'aquesta activitat a partir de quatre grans blocs que pretenen obtenir una visió de con-junt del sector pesquer. Primerament, s'analitza el domini senyorial sobre l'espai litoral i l'estatus jurídic del recurs pesquer, així com les exaccions a les quals estava gravada. Seguidament, es procedeix a un estudi de l'activitat pesquera en si. Es fa un repàs a les tècniques de pesca emprades, centrant-se sobretot en aquelles de nova introducció, i s'estudia l'evolució de la pesquera al llarg de l'any i durant tot el període estudiat. En tercer lloc, es fa una anàlisi socioeconòmica del col·lectiu pesquer, amb un interès especial en la seva estratificació i desigualtats. Finalment, es procedeix a un estudi de tres processos que manifesten el creixement i importància del col·lectiu pesquer en l'època estudiada: la creació d'institucions de gestió col·lectiva, la fundació de confraries i la lluita contra la renda feudal. Els resultats obtinguts mostren com l'activitat pesquera visqué un moment de gran dinamisme i creixement, especialment al segle XVI, que condicionà el posterior auge de la pesca catalana. Així mateix, aquest creixement s'entén també per les dinàmiques de renovació tècnica, condicionades alhora per la diferència en els nivells econòmics i el pes dins les comunitats de certes famílies de pescadors. Alhora, aquesta estratificació es palesa en la defensa d'interessos i en la gènesi d'institucions comunals per a la gestió del recurs pesquer, encapçalades per propietaris d'arts ben posicionats, i que tenen el seu origen en aquesta època.

Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / [ressenya] Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 245-247 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 
Ressenya de:
. Els Vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019

Terra i guerra (Rocafort de Queralt a l'edat moderna) / Valentí Gual i Vilà ; Jaume Dantí i Riu (Pr.)
Gual i Vilà, Valentí


2a ed.
Terrassa : Rafael Dalmau, 2025
159 p. ; 20 cm (Bofarull, 42) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.
ISBN 9788423209149

A partir d'un buidat exhaustiu de la documentació notarial dels segles XVII i XVIII, menada pels rectors de Rocafort i conservada a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), el llibre és un magnífic exemple d'història total centrada en el món, a la vegada local i universal, d'una comunitat agrària sotmesa a una domini feudal baronial. L'estudi de l'economia, la societat, la política i les institucions és el fonament de l'obra. Comprèn l'anàlisi de les compravendes del domini útil de rústica i urbana, les compres de bestiar, les donacions i els bescanvis no monetaris, les àpoques i procures i els capbreus, el paper de l'emfiteusi i els arrendaments, els preus i els rendiments, els sous i els jornals, la salut pública i l'ensenyament. Té ben present tant episodis com ara la plaga de llagosta de 1686-1688, les guerres dels Segadors i de Successió i la "revolta del safrà" generada pel poder dels Armengol, com ara fenòmens de llarg abast com foren els allotjaments, el pas de tropes i el trencament de la consuetud en un context de crisi. Gual tracta el règim municipal del Comú de Rocafort, amb especial atenció a l'evolució dels sistemes d'elecció. (Editorial).

Les Relacions del monestir d'Escaladei amb el Camp de Tarragona a l'època moderna. Riudoms com a exemple / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 44 (2025) , p. 331-355
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

El monacat cartoixà d'Escaladei -Scala Dei, Priorat- a la Corona d'Aragó ha estat força estudiat en els camps de l'acció i la influència de l'orde, però no prou pel que fa al règim senyorial establert fora de llurs límits geogràfics, sobretot a través de l'emfiteusi. En l'article, l'autor destria i analitza cinc punts clau de les relacions establertes entre l'institut religiós i els pobles de Catalunya, amb l'exemple de la vila de Riudoms, al Camp de Tarragona: 1) senyoria i patrimoni; 2) comerç i indústria; 3) llengua i onomàstica; 4) art, cultura i coneixement i 5) religiositat i pertinença a l'orde monacal.

El Règim senyorial a Olot / Francesc Caula ; il·lustracions del mateix autor
Caula i Vegas, Francesc


Olot : La Tradició Catalana, 1935
133 p. : il. ; 23 cm

Els Senyors de Cubelles / Joaquim Micó
Micó i Millan, Joaquim


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2023 (2024) , p. 11-18 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Fonts d'informació.

El present treball té per objecte d'estudi els diferents senyors que gaudiren del domini del castell de Cubelles i el seu terme, així com les circumstàncies històriques que configures i incideixen en aquest tema. El període estudiat va des de finals del segle X fins a inicis del XV, poc més de quatre-cents anys, que constitueixen, pel que fa a Cubelles, l'etapa de desenvolupament, evolució i crisi del sistema feudal.

Temps medievals : temps de formació / Joan J. Busqueta Riu
Busqueta i Riu, Joan J.


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 59-91 : il

Bibliografia.

Masricart medieval : el mas, el castell i els primers titulars / Josep Llop Tous
Llop i Tous, Josep


En: 263532 Treballs canongins 2017. La Canonja : Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví, 2017. p. 7-41

El Règim senyorial a Olot / Francesc Caula ; il·lustracions del mateix autor
Caula i Vegas, Francesc


Ed. facsim.
Sant Joan les Fonts : Ajuntament de Sant Joan les Fonts, [1982]
133 p. : il. ; 22 cm
Facsímil, Olot : La Tradició Catalana, 1935.

Curiositats olotines / per Ramon Bolós,Francesc Caulà, Francesc Carreras i Candi, [et al.]



[S.l.] : [s.n.], [194?]
2 vol. ([32] p. , 33 p., [2] f. de làm.) : il. ; 16 cm (Biblioteca olotina, 3, 17) 
Un autor consta com: X.X.

Conté: 1. El Fajol / per Ramon Bolòs. Montsacopa / per X.X. Monografia històrica de la fabricació del paper a la comarca d'Olot / per Miquel Sacrest -- 2. El Senyoriu aloidal d'Aiguanegra / per Francesc Caula. Carreteres romanes a Olot / per Francesc Carreres i Candi. La Font de la Guia / per X.X.

Els Antics privilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilació consuetudinaria gironina de Tomàs Mieres / Ferran Valls i Taberner
Valls i Taberner, Ferran


Barcelona : Estudis Univeritaris Catalans, 1928
47 p. ; 25 cm
Separata de: Estudis Universitaris Catalans, vol. XIII, 1928, p. 171-217. Referències bibliogràfiques. Textos en català i llatí.

Els Senyorius al·lodials [sic] situats dins la parròquia de Santa Margarida de Bianya durant la baixa edat mitja [sic] / Joan Pagès i Pons, pvre ; [paraules d'introducció de Josep Murlà i Giralt]
Pagès i Pons, Joan


[Vall de Bianya] : Amics de la Vall de Bianya, [1981]
17 p. ; 23 cm

Els Senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana / Joan Pagès i Pons, prev
Pagès i Pons, Joan


[S.l.] : [s.n.], DL 1987-1992
2 vol. : il. ; 24 cm
A la coberta: Ajuntament de la Vall d'en Bas, Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Caixa de Girona.
ISBN 8480670010

El Territori d'Eramprunyà entre els segles X-XVI / Dolors Sanahuja i Torres
Sanahuja i Torres, Dolors


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 3 (2002) , p. 1-204

Els Senyorius laics del Camp de Tarragona (segle XVIII) / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 263-269
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Consideració dels senyorius laics existents al Camp de Tarragona durant el segle XVIII. Es ressalta que la majoria dels senyorius eren eclesiàstics i pertanyien a l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Barcelona, les dignitats i canonges del Capítol Catedral de Tarragona, els abats de Poblet i Santes Creus i els comanadors del l'orde de Sant Joan. Els senyors laics es presenten dins de conjunts (marquesat de Tamarit, comtat de les Muntanyes de Prades, comtat de Savallà, els March) i senyorius individuals (Cabra, Querol, La Boella, Masricard, La Montoliva, El Morell). També es mencionen els senyorius compartits, destacant-se el de Salomó.

Ressenya de la monografia "la Secuita senyoriu de Santes Creus. Notes històriques" de Daniel Recasens i Comes / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 259-267
Ressenya de:
. Secuita, Senyoriu de Santes Creus / notes històriques per Daniel Racaens Comes : La Guspira, 1929

Una Concòrdia entre Clarà i la Pobla de Montornès / Jordi Morant i Clanxet
Morant i Clanxet, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 141-146
Notes a peu de pàgina.

Los Establecimientos del real patrimonio en el siglo XVIII : los ejemplos de los monasterios de Poblet y Scala-Dei / Antonio Jordá Fernández
Jordà i Fernàndez, Antoni M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 159-171
Notes a peu de pàgina.

El Senyoriu de Verdú : introducció per a l'estudi del règim jurisdiccional que els abats de Poblet exerciren sobre la vila / Josep Joan Piquer i Jover / Josep Joan Piquer i Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Años LXVII-LXVIII (enero 1967-diciembre 1968 1967-1968), p. 5-156 : il.
Número monogràfic: Miscel·lània Sánchez Real. Volum II. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.