português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
CUADERNOS DE HISTORIA MODERNA []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 2
go to page        


1 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Rituales de justicia, rituales de barbarie : memoria de la violencia durante la Guerra de Cataluña (1640-1652) / Ivan Gracia-Arnau
Gracia-Arnau, Ivan


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 49, núm.1 (2024) , p. 91-105 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El cicle de protestes populars que va commoure Catalunya en 1640 va deixar un ampli volum de relats de violència que van donar compte de les alteracions que van esclatar en el camp català contra els abusos comesos pels terços de la Monarquia Hispànica. Molts d'aquests relats van ser portats a impremta i durant els primers anys de la Guerra de Catalunya (1640-1652) van contribuir a forjar la memòria d'aquell convuls any. Aquest article analitza com va ser utilitzat políticament el record de la commoció dels segadors que va tenir lloc el Dia del Corpus Christi de 1640 a Barcelona -Corpus de Sang-, dia en què el virrei de Catalunya va ser assassinat. A partir de l'anàlisi de relacions de successos i escrits polítics de diferent índole difosos durant la dècada de 1640, aquest treball suggereix la confrontació de dues memòries del magnicidi, una associada al bàndol rebel, en forma de rituals de justícia, i una altra, al bàndol realista, en forma de rituals de barbàrie.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Violència ; Revoltes populars ; Revolta catalana 1640 ; Memòries ; Propaganda política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640 - 1652
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9598351
https://doi.org/10.5209/chmo.91488
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Archivo de la Corona de Aragón (ACA). Noticia de sus fondos / Beatriz Canellas Anoz
Canellas Anoz, Beatriz


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 49, núm.1 (2024) , p. 181-195 (Instrumentos
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En les línies que segueixen es donarà una visió general dels diferents fons documentals que han anat ingressant en l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) i que configuren la seva actual organització. Per ordre cronològic d'ingrés en el centre, des del primer, en 1817, fins a l'actualitat. Els de major volum constitueixen una secció d'arxiu: Generalitat, Consell d'Aragó, Real Patrimoni, etc. La resta, queden englobats en la secció de Diversos i Col·leccions del centre.


Matèries: Arxius històrics ; Fonts documentals ; Inventaris ; Corona d'Aragó
Matèries:Arxiu de la Corona d'Aragó
Àmbit:Barcelona ; Aragó, corona d'
Cronologia:1318 - 2024
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=9598355
https://doi.org/10.5209/chmo.95679
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Reforma católica y disidencia conversa. Diego Pérez de Valdivia y sor Hipólita de Jesús Rocabertí en Barcelona (1578-1624) / [ressenya de] Pedro Vilas Boas Tavares
Vilas Boas Tavares, Pedro


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 48, núm.1 (2023) , p. 297-304 (Reseña
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix. Resums en castellà i anglès.
Ressenya de:
. Reforma católica y disidencia conversa. Diego Pérez de Valdivia y sor Hipólita de Jesús Rocabertí en Barcelona (1578-1624). Maria Laura Giordano (Ed.) : Editorial Academia del Hispanismo, 2020


Matèries: Ressenyes ; Església ; Catolicisme ; Reformes religioses ; Clergues ; Religioses ; Teòlegs
Matèries: Pérez de Valdivia, Diego (1525-1589) ; Rocabertí i Soler, Hipòlita de (1594-1664)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1578 - 1624
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9004533
https://doi.org/10.5209/chmo.87705
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Viure a censal. L'endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX / [ressenya d']Encarna Jarque Martínez
Jarque Martínez, Encarna


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 47, núm.1 (2022) , p. 305-308 (Reseña
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix. Resums en castellà i anglès.
Ressenya de:
. Viure a censal : l'endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX / Gabriel Ramon-Molins. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 2021


Matèries: Ressenyes ; Administració local ; Deute públic ; Censal ; Finances municipals
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:[1600 - 1830]
Accés: https://doi.org/10.5209/chmo.81037
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fernández, Roberto, "Cataluña y el absolutismo borbónico. Historia y política" / Manuel Peña Días
Peña Díaz, Manuel


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 40 (2015) , p. 356-357
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
Ressenya de:
. Cataluña y el absolutismo borbónico : historia y política / Roberto Fernández Díaz. Barcelona : Crítica, 2014


Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Absolutisme ; Liberalisme ; Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Pensament polític ; Vida política ; Historiografia ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1702 - 1868]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5582779
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Espacios y prácticas de sociabilidad en el siglo XVIII : tertulias, refrescos y cafés de Barcelona / María Ángeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels Àngels


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 26 (2001) , p. 11-55
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Vida social ; Associacionisme ; Associacions ; Bars i cafès ; Lleure ; Fonts documentals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=208696
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Oficiales catalanes en el ejército de los Austrias, 1635-1700 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 24 (2000) , p. 31-54
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix biogràfic.


Matèries: Edat moderna ; Exèrcit ; Militars ; Diccionari biogràfic ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Carles II de Castella i d'Aragó
Matèries: Catalans
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1635 - 1700
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=123215
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Notas acerca de la revolución política y los movimientos sociales durante la Guerra dels Segadors / Jordi Vidal Pla
Vidal i Pla, Jordi


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 11 (1991) , p. 107-120
Número monogràfic: "La crisis hispánica de 1640". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Moviments socials ; Edat moderna ; Historiografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640 - 1652
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=123069
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Indiviso del clero. Condiciones de vida del bajo clero secular de Barcelona en 1698 / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 46, núm. 2 (2021) , p. 515-542
Número monogràfic: "El clero secular ibérico en la Edad Moderna". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Clergues ; Condicions de vida ; Edat moderna ; Dades estadístiques ; Parròquies
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1698
Accés: https://doi.org/10.5209/chmo.78380
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Esteve Pinell y la influencia italofrancesa sobre la sociabilidad conventual femenina a comienzos de la Ilustración / Rosa M. Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 46, núm. 1 (2021) , p. 285-306
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Clergues ; Creences religioses ; Religioses ; Ordes religiosos ; Convents
Matèries: Pinell, Esteve (17??-17??)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; França ; Itàlia
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://doi.org/10.5209/chmo.75792
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña y la movilización de recursos militares para la expedición a Sicilia, 1718 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 44, núm. 1 (2019) , p. 129-158
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Un tema recurrent de la historiografia catalana és el debat sobre els efectes que va tenir la política militar de Felip V sobre l'economia de Catalunya després de 1714. Aquesta qüestió no obstant això forma part d'un debat més ampli: valorar les maneres en què la Corona va aconseguir mobilitzar els seus recursos militars, qui es va beneficiar d'això i que efectes tenia sobre el territori. En el fons es tracta d'analitzar les formes en què es va configurar l'Estat borbònic. A partir de l'anàlisi de la mobilització de recursos militars per a l'expedició de conquesta de Sicília en 1718, el present article pretén donar resposta a algunes d'aquestes preguntes.


Matèries: Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Economia ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Operacions militars ; Nova Planta ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Sicília - Itàlia
Cronologia:1718
Accés: https://doi.org/10.5209/CHMO.63918
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aproximación al sistema sanitario militar borbónico durante la guerra de Sucesión española. El frente catalán, 1705-1714 / Adrià Cases Ibáñez
Cases Ibáñez, Adrià


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 39 (2014) , p. 233-252
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant el conflicte successori espanyol (1702-1715) van ser milers els soldats que es van trobar en els camps de batalles o en els llocs a places i fortaleses. Aquests homes vivien el desenvolupament de la guerra amb grans manques, situació que els condemnava a demandar certa assistència sanitària. En aquest treball analitzem la resposta que va donar l'estructura militar borbònica en el front català. Bàsicament, traurem a la llum els models d'organització hospitalaris i intentarem estudiar l'atenció que van rebre dits militars. També abordarem les diferents etapes de la contesa, factor absolutament clau per conèixer els processos anteriorment esmentats.


Matèries: Guerra de Successió ; Organització militar ; Sanitat militar ; Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Soldats ; Hospitals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1705 - 1714
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/45849
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Antecedentes y consecuencias de las negociaciones de Utrecht en Cataluña (1711- 1713) / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 38, Anejo XII (2013) , p. 15-34 (La monarquía de España y los Tratados de Utrecht
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article planteja el seguiment, entre els anys 1711 i 1713, dels rumors i notícies que arribaven de les negociacions d'Utrecht, que provocaven el desconcert dels ciutadans i inexplicables titubejos en la política catalana. Fites d'aquesta seqüela serien l'accés de l'arxiduc Carlos a la dignitat imperial, l'embarqui de les tropes aliades, i les negociacions del conveni d'Hospitalet per a l'evacuació de l'exèrcit imperial de Catalunya, donant compliment a les clàusules del Tractat d'Utrecht.


Matèries: Guerra de Successió ; Tractat d'Utrecht ; Política ; Societat
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:1711 - 1713
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/43284
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La opinión sobre las mujeres austracistas y el imaginario religioso en los sitios de 1706 y 1713-1714 en Barcelona / Rosa M. Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 35 (2010) , p. 15-34
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En l'article s'analitza el paper de les dones austracistas catalanes en la Guerra de Successió, des de 1706 a 1714. Es reflecteix la seva funció en l'eufòria de Barcelona durant els llocs d'aquesta ciutat, com a subministradores de recursos i estimuladores permanents de la resistència. Especial èmfasi s'atribueix a la significació de les dones en la creació d'un imaginari religiós poblat de sants i devocions marianas que, en conjunció amb el clergat, va contribuir decisivament a legitimar el sacrifici ciutadà i a cohesionar la societat catalana als moments més difícils.


Matèries: Guerra de Successió ; Setges ; Societat ; Dona ; Austriacistes ; Pensament polític ; Devoció
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1706; 1713-1714
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/CHMO1010110015A
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Linaje y poder en la Cataluña foral: la actividad política de los Copons / Miguel Ángel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 22 (1999) , p. 11-31
Referències bibliogràfiques.

Aquest treball s'insereix dintre de la tendència historiogràfica que posa especial èmfasi en l'estudi dels llaços familiars de l'Antic Règim hispànic. La diversitat d'estratègies seguides per a aconseguir i consolidar el poder polític han estat analitzades a la llum d'un dels llinatges més complexos de la Catalunya moderna: Els Copons. El seu comportament davant els grans avatars del Principat en la guerra civil del segle XV, les tensions al llarg de la següent centúria i, per descomptat, en les guerres dels Segadors i de Successió demostren que les percepcions personals van jugar un paper decisiu a l'hora de prendre partit. També s'evidencia que l'adscripció a un o altre bàndol no va implicar una diferent posició social i econòmica.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Edat moderna ; Poder polític ; Guerra civil catalana ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió
Matèries: Copons, família
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1400 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO9999120011A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Noticia de la Súplica de Tortosa (1640), atribuida al Inquisidor Juan Adam de la Parra / Mª Soledad Arredondo
Arredondo, María Soledad


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 22 (1999) , p. 139-156
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Fonts documentals ; Exposicions al monarca ; Guerra de Successió ; Propaganda política ; Inquisició
Matèries: Parra, Juan Adam de la
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1640
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO9999120139A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Legislación Familiar-Patrimonial y Ordenación del Poder Institucional en la Cataluña del siglo XVI / María Adela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, María Adela


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 26 (2001) , p. 89-114

Aquest article planteja les relacions entre la normativa sobre la família i el seu patrimoni,la consolidació d'una nova noblesa urbana, antigament d'orígens socials diversos, i el seu paral·lel fiançament entre els càrrecs de govern. L'exclusió patrimonial i el control patern, caracteritzen la legislació de l'època, que resulten determinants en nombroses trajectòries d'ennobliment i que acotaran la presa de decisions en el si de la família. Però el control del patrimoni per part d'un hereu únic, i per això la seva posició de poder en aquella escassament distingible esfera d'allò privat, no quedaria limitada a la mateixa: l'herència no dispersa, constituïa garantia de competència matrimonial i, per tant, garantia de negociació de llaços familiars que resultarien fonamentals en l'altra esfera on la nova noblesa urbana apuntava, la dels càrrecs públics.


Matèries: Família ; Legislació ; Noblesa ; Societat urbana ; Dret de la propietat ; Propietat ; Transmissió de béns
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1501 - 1600
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0101110089A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Duquesa de Cardona en 1640 / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 29 (2004) , p. 133-143

Catalina Fernández de Còrdova va ser la dona del duc Enrique de Cardona, que va morir al juliol de 1640, en l'etapa inicial de la Revolta Catalana. La duquessa, que fins a llavors havia dut la vida convencional d'una aristòcrata, es va veure obligada a jugar un paper polític, va passar de ser una possible intermediària entre Catalunya i la Cort. a convertir-se en ostatge dels rebels, juntament amb els seus fills. L'article exposa l'actuació pública de la duquessa en aquests mesos dramàtics.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Revolta catalana 1640 ; Biografia ; Noblesa ; Vida política
Matèries: Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera, Catalina (1589-1646) ; Cardona, Ducs de
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0404110133A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Magistratura castellana en Cataluña: Los alcaldes mayores del corregimiento de Manresa en el siglo XVIII / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 34 (2009) , p. 7-31

El 1716 Felipe V va establir el Decret de Nova Planta i va articular a Catalunya dotze nous corregiments de planta castellana. Un d'ells va ser el de Manresa, integrat per l'antiga vegueria de Manresa i per la sotsvegueria de Berga (aquesta última subdelegació de la Intendència). En aquest article, el nostre objectiu ha estat estudiar el perfil sociològic i professional dels seus alcaldes majors. Van ser responsabilitats seves assessorar en matèria de justícia ordinària civil i criminal de primera instància als corregidors d'aquest districte. Així com presidir l'ajuntament durant les absències dels seus superiors immediats. En definitiva, ens hem proposat conèixer millor la realitat d'aquests oficials reals, ja que van ocupar un important paper polític i judicial durant tot el segle XVIII.


Matèries: Administració local ; Nova Planta ; Càrrecs reials ; Alcaldes majors ; Decret de Nova Planta ; Corregiments ; Càrrecs públics
Àmbit:Manresa, corregiment
Cronologia:1716 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/portal/modulos.php?name=Revistas2_Historico&id=CHMO&num=CHMO090922
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 22
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Alimentación cotidiana en la Cataluña del siglo XVIII / María de los Ángeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels Àngels


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 8 (2009) , p. 33-65

L'alimentació és una necessitat vital de tots els éssers humans, en tots els temps i en tots els llocs. I és, a més, una necessitat bàsica que s'ha de satisfer quotidianament. Encara que la necessitat és la mateixa per a tots, al llarg de la història cada poble l'ha resolt de manera diversa i a cada moment històric cada grup, fins i tot cada individu, ha cobert aquesta necessitat ineludible, dintre del marc general de la seva civilització, però sempre d'acord amb els seus mitjans i possibilitats. Enfront de la unitat del fenomen, universal i permanent, les respostes han estat múltiples i diverses. L'alimentació pot resultar molt significativa per a estudiar la vida quotidiana de qualsevol societat en qualsevol època i en aquest cas s'ha utilitzat per a la societat catalana en el segle XVIII, amb fonts diverses. El dietari del Baró de Maldà, conegut com el Calaix de Sastre, que ofereix una informació subjectiva, però molt rica i expressiva, de l'alimentació de la noblesa catalana, abundant i de gran qualitat. Una sèrie de comptes de plats cuinats servits a Erasme de Gónima, un burgès enriquit amb la revolució industrial, en les quals es pot observar a través de l'alimentació el procés de promoció social. L'enquesta de Francisco de Zamora tipifica diversos models d'alimentació, la de les classes acomodades i la de les gents més pobres, en l'àmbit urbà i en el rural. A través de les fonts utilitzades s'aprecia bé la diversitat existent en l'alimentació quotidiana de la Catalunya de finals de l'Antic Règim.


Matèries: Alimentació humana ; Costums alimentaris ; Vida quotidiana ; Fonts documentals ; Noblesa ; Burgesia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1701 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0909120033A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 2
go to page        

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3