Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.

La Guerra dels Segadors a la regió de Girona : de la crema de Santa Coloma de Farners (1640) al setge de Girona (1653) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


Girona : Diputació de Girona, 2024
463 p.
ISBN 9788418734274

La Guerra dels Segadors va esclatar amb contundència a la regió de Girona el maig de 1640. Després de les batalles i setges de Leucata i Salses, els exèrcits hispànics es van instal·lar a la vegueria de Girona. L'algutzir Montrodon els ajudava a distribuir-se des de Santa Coloma de Farners, on va ser atacat i mort pels pagesos revoltats. Al mateix temps, a Sant Martí de Riudarenes els terços van saquejar i cremar l'església, per la qual cosa el bisbe Gregorio Parcero en va dictaminar l'excomunió. El rei, Felip IV, el virrei, el comte de Santa Coloma i el Consell d'Aragó van decidir revenjar-se'n, i com a càstig feren cremar tota la vila de Santa Coloma de Farners. Aquests fets tan contundents van marcar l'inici d'una dècada llarga, de 1641 a 1652, en què Catalunya es va lliurar a la monarquia francesa i la monarquia hispànica va voler recuperar el Principat per les armes. És el que coneixem com la Guerra dels Separació. En aquest període, les universitats gironines hagueren de suportar els allotjaments francesos, paral·lelament a les contribucions militars i a l'enviament de soldats al Batalló català. El conflicte no es pot considerar acabat fins que Joan Josep d'Àustria va alliberar Girona del setge al qual l'any 1653 les tropes franceses havien sotmès la ciutat. (Editorial).

Plan de la ville et citadelle de Palamos assiegé par l'armeé du Roy, comandée par mr le Maréchal Duc Noilles, le 1er juin 1694, et soumises à l'obeissance de sa Majesté, le 10 du même mois et An. [Material cartogràfic]
Beaulieu, Sébastien de Pontault


Paris : Chez l'auteur rue St. André des Arts porte de Bucy, 1694
1 mapa : il. ; 41 * 50 cm
Escala [1:6 000 aprox]. Conté llegenda amb "Relation du Siége". Conté una finestra: Palamós (1 vista; 10 * 15 cm).

Relació del siti posat a la plaça de Palamòs, per lo exercit francès comandat per lo Duc E. de Novalles als 31 maig. 1694



1694
[4] p. ; 32 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Tít. obtingut de l'inici del text.

56 dies : crònica il·lustrada del setge de Tarragona del 1811 / Elies Torres Claravalls
Torres Claravalls, Elies


Tarragona : Insitu Comunicació, [2022]
223 p. : il. col. ; 22 * 24 cm
Bibliografia. A la part inferior de la portada: 210 aniversari Setge de Tarragona, 1811-2021.
ISBN 9788409386789

"56 dies. Crònica il·lustrada del Setge de Tarragona del 1811" és el títol del treball, que ressegueix la cronologia del tràgic setge i la caiguda de Tarragona a mans de les tropes franceses del mariscal Suchet.

Copia del parte diario del último sitio que ha sufrido el fuerte de Mora de Ebro por la faccion del cabecilla Llagostera, dado al señor comandante general de la provincia, Comandancia de armas de Mora de Ebro, a las seis de la tarde del veinte y nueve del próximo pasado julio fué invadida esta poblacion por una faccion compuesta de doscientos infantes y veinte caballos á la que salió á recibir una guerrilla de esta guarnicion ...



Tarragona : Impr. de M. Puigrubí, 1837?
3 p. ; 30 * 21 cm
Text datat a Mora d'Ebre el 24 d'agost de 1837. Text signat: Desumvila. Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text.

El Setge al castell templer d'Ascó (Ribera d'Ebre) / Josep Alanyà i Roig
Alanyà i Roig, Josep


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 393-427
 (Comunicacions) 
Bibliografia i fonts. Apèndix documental.

La Fi dels templers catalans [Fitxer informàtic] / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


Lleida : Pagès, 2010
1 recurs electrònic (502 p.) (Els ordes militars, 10) 
ISBN 84-9779-849-X

La fi dels templers catalans analitza els motius que abocaren a la detenció dels frares del Temple arreu de l'Europa cristiana (1307) i a iniciar en contra d'ells un llarg procés que acabaria amb la supressió de l'ordre del papa Climent V durant la celebració del concili de Viena del Delfinat el 1312. El llibre recull les diverses etapes d'aquest procés, des de la resistència dels templers a lliurar-se als oficials de Jaume II de Catalunya, passant pel setge i capitulació dels castells on s'havien fet forts i pels interrogatoris als quals foren sotmesos, fins a arribar a la declaració d'innocència dels frares catalans decretada al concili provincial de Tarragona la tardor de 1312. S'exposen, així mateix, les negociacions dutes a terme pels ambaixadors del rei català a Viena durant la celebració del concili amb les quals, malgrat l'assignació general dels béns dels templers a l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, aconseguiren la creació del nou ordre de Montesa al País Valencià.

Recull de cartes de fra Ramon de Saguàrdia durant el setge de Miravet : novembre 1307 - desembre 1308 / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: 038470 Miscel·lània en honor del Doctor Casimir Martí. Barcelona : Fundació Salvador Vives i Casajuana : Rafael Dalmau, 1994. p. 417-447

Sans i Travé publica la narració històrica del setge de Miravet : El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya destaca en un nou llibre " les virtuts i les covardies dels templers" / Sergi Uzquiano
Uzquiano, Sergi


En: Avui. Barcelona. Any XXIII, Núm. 7486 (14 d'agost 1998), p. 33

El Setge de Miravet : el municipi comença les representacions de la seva llegenda / Montse Virgili
Virgili, Montse


En: Diari de Tarragona. Tarragona, Núm. 3698 (5 de setembre 1997), p. 58

Puntual relacio del socorro que lo senyor mariscal de la Motte ha donat al castell de Miravet; lo modo com es estat, y la presa de tots los enemichs que estavan en lo siti y altres progressos en lo Camp de Tarragona



Barcelona : en casa de Pere Lacavalleria, 1643
[4] f ; 20 cm
Gravat xil. a portada, [1] cap. i fris orn.

Els Assalts a la Vila Ducal durant la Guerra dels Segadors / Manel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 93-94 (novembre-desembre 1994), p. 35-37 (Història) 
Notes.

Los Bombardeos de Barcelona / [ressenya de] Miguel Ángel Giménez Martínez
Giménez Martínez, Miguel Ángel


En: Trocadero: Revista de historia moderna y contemporanea. Cádiz, núm. 26 (2014) , p. 255-258
Notes a peu de pàgina.
Ressenya de:
. Los bombardeos de Barcelona / Juan Sisinio Pérez Garzón (coord.) ; Xavier Torres, [et al.]. Madrid : Los libros de la Catarata, 2014

Els Setges de Lleida : 1644-1647 / Juan Luís Gonzalo, Ángeles Ribes, Oscar Uceda
Gonzalo, Juan Luis


Lleida : Servei de Publicacions de la Regidoria de Cultura, Ajuntament de Lleida, DL 1997
154 p. : il. ; 24 cm (Iltirda, 1 ) 
ISBN 8489781117

Primer número de la col.lecció municipal "Iltirda", dedicada a l'assaig històric. Aquest llibre de Juan Luís Gonzalo, Ángeles Ribes i Óscar Uceda ens explica una part de la nostra història, ja que se centra en l'estudi de les tècniques bèl·liques i les organitzacions dels exèrcits, partint dels setges que la nostra ciutat va patir al llarg del segle XVII.

Noticias de Barcelona que van a Vallmoll por el Correo de Valencia 11 Junio 1697 ...



1697?
[4] p. ; 30 cm
Tít. obtingut de l'inici del text.

Ruta per la Girona de l'aigua i del setge de 1285 / Lluís Serrano
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXII, núm. 47 (juny 2020), p. 29-30 : il. (L'Associació) 

La Campaña de 1645 : la batalla de Sant Llorenç y el sitio de Roses / Alberto Raúl Esteban Ribas
Esteban Ribas, Alberto Raúl


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 28-35 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

El 31 de juliol de 1644 es rendia Lleida a les armes de Felip IV. Havia estat una campanya dura per a tots dos bàndols, però els realistes havien aconseguit el seu objectiu d'afermar el marge dret del Segre i disposar d'un cap de pont per a avançar cap a l'interior de Catalunya. La campanya de 1645, segons els plans de la cort de Madrid, havia de ser una continuació reeixida de l'anterior. En el bàndol franc-català, el descrèdit del govern de La Mothe va motivar que la Generalitat demanés a París un virrei de sang real i amb prestigi; durant l'hivern Mazarino va nomenar a Henri de Lorraine-Harcourt com a virrei de Catalunya.

Los Asedios franceses de Lérida, 1646-1647 / Pere Cristòfol i Escorsa
Cristòfol i Escorsa, Pere


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 46-46 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

Després de la desfeta que va suposar la campanya de 1645, l'exèrcit hispànic de Catalunya necessitava reorganitzar-se. Les seves tropes romanien concentrades a Fraga, Lleida, Tortosa i Tarragona. Moltes unitats d'infanteria estaven en quadre i es van donar ordres estrictes de reformar els terços i regiments amb menys efectius. En canvi, Enrique de Lorena, comte de Harcourt i virrei francès de Catalunya, estava en el seu apogeu. L'única espina clavada era Lleida, ja que la resistència de Balaguer fins a finals d'octubre li havia impedit la presa de la ciutat. En 1646 i 1647, Lleida enfrontaria dos setges francesos, el primer a càrrec del propi Harcourt i el segon pel príncep de Condé, cèlebre vencedor de Rocroi.

Nota sobre la mudança d'una família de Barcelona a Agramunt arran de l'estat de guerra de 1694



[ca. 1694]
[1] f. ; 21 cm
Localització: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 217/2 (f. 7). Al final del text: "Dn. Caetano Amat y de Rocabertí".