La Administración real en los condados de Rosellón y Cerdaña (1600-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel ÀngelEn:
Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 30 (2008) , p. 217-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
Durant els últims anys he investigat els diferents nivells de l'administració real a Catalunya, prestant una atenció especial al funcionament de la justícia. Però fa aproximadament un parell d'anys vaig decidir concentrar-me en l'estudi dels alts càrrecs en aquests territoris, és a dir, en l'administració real en el Rosselló i la Cerdanya. Per a això era imprescindible estudiar els governadors d'aquests comtats i els procuradors reals, que pertanyien a famílies molt conegudes. Aquest últim càrrec va ser patrimonialitzat per la família Llupià. També m'he preocupat per conèixer les interminables activitats bèl·liques, que tant caracteritzen la seva trajectòria professional, contra l'exèrcit francès. Fet de per si mateix molt rellevant, ja que molts d'ells van desenvolupar el seu cursus honorum en aquesta candent zona fronterera. Aquests oficials també havien de tenir uns imprescindibles coneixements jurídics, qualitats que no garantien per elles mateixes la promoció, però que no per això s'havien de menysprear. Els seus llaços familiars i les seves relacions socials eren així mateix importants per aconseguir la seva anhelada projecció professional. Aquesta informació tan rellevant es pot observar amb claredat durant el procés de selecció, quan cada candidat mostra les seves connexions socials, les quals li capaciten per optar als màxims càrrecs de responsabilitat als comtats. El Consell d'Aragó i els virreis sempre tenen en compte, d'una forma o una altra, els serveis familiars dels pretendents. Càrrecs aquests que no representaven la meta final per als seus ocupants. L'administració real a Catalunya era més atractiva i normalment millor retribuïda. Però com era realment difícil accedir directament als mateixos era aconsellable intentar aconseguir aquests càrrecs als comtats, encara que no estiguessin tan ben retribuïts.
