Colònies industrials de l'Alt Llobregat, avui / Ramon Viladomat Ballarà
Viladomat Ballarà, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 14-20 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Després de més de quaranta anys del tancament de les empreses, la majoria de les colònies s'han estabilitzat i normalitzat tant pel que fa a la situació legal i administrativa de la propietat i el seu funcionament com a nucli segregat del poble, però en algun cas, aquesta situació encara no s'ha resolt.

El Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat com a eina de regeneració d'un paisatge excepcional: possibilitats i limitacions / Pere Vall Casas
Vall i Casas, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 21-24 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

El Pla Director Urbanístic (PDU) de les colònies del Llobregat forma part de la primera generació de plans directors urbanístics impulsada pel Govern de la Generalitat durant la legislatura 2003-2006 (Nel·lo, 2006), i es va redactar amb la finalitat de preservar i revitalitzar les colònies industrials del riu Llobregat situades per damunt de la sèquia de Manresa, un dels conjunts d'arquitectura industrial del segle XIX més important i millor conservat d'Europa (Sabaté & Shuster, 2001). El pla estableix un marc urbanístic de referència general per a la coordinació del planejament dels municipis riberencs integrats en aquest tram fluvial excepcional, on el paisatge de les colònies industrials catalanes es manifesta amb la màxima potència.

Identitat i memòria de les colònies industrials / Pep Espelt Farràs
Espelt Farràs, Pep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 25-26 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Comprendre les colònies és viure-hi i explicar-les. La identitat del poble és la suma de cada persona, de cada època i de cada mirada. Les diferents capes i la persistència. La memòria històrica i la visió futurista. Les mans per construir i els vincles per continuar-.

El Llobregat, entre la memòria de les colònies industrials i la restauració ecològica / Aura Vidal Carrasco
Vidal Carrasco, Aura


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 27-28 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Els rius són molt més que aigua en moviment; són elements vertebradors del territori, la història i l'economia. Al Berguedà, el Llobregat n'és un clar exemple. Gran part de l'organització territorial de la comarca s'ha desenvolupat al voltant del riu, que ha impulsat la indústria i ha connectat comunitats. Ha estat font d'energia i motor de transformació social. Avui, però, la gestió del riu planteja preguntes urgents sobre sostenibilitat, patrimoni i futur energètic. El debat sobre la transició energètica és central, i inclou la qüestió de les minicentrals hidroelèctriques.

Colònies i habitatges / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 29-39 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 
Notes.

Les colònies industrials són un fenomen que ha marcat la historia industrial de les conques fluvials del Llobregat i del Ter i dels seus afluents però també d'àmplies zones del país: a la Garrotxa hi havia les colònies tèxtils de la Majem i la Dusol (Planes d'Hostoles); les tres del terme municipal de Puigcerdà (Cerdanya), molt petites, la Salvadó coneguda també com a Simón o Samperí, la Balira o Valira i la Teixidor-Naudon; la colònia obrera de can Bertrand, absorbida pel creixement urbà de Sant Feliu de Llobregat; la colònia la Fàbrica del Pont d'Alentorn, a Artesa de Segre (Noguera) i les del canal de Pinyana (Segrià), la colònia d'Alcanís (Rosselló), la colònia Casals d'Alfarràs i la Mata de Pinyana a l'Alguaire. Sense oblidar les agrícoles, hidroelèctriques pirinenques, les mineres del carbó, de la potassa, del plom i del ciment, i les químiques i les ferroviàries. És una realitat estesa per tot el món industrial.

La Gent de La Plana



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 52-54 : il. (Història gràfica) 

A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Monegal, avui dita de Casserres.

Puig-Reig desaparegut / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


El Papiol : Edadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda, 232. Comarca del Berguedà) 
ISBN 978-84-19736-86-4

Sort en tenim de les velles fotografies que ens ajuden a entendre d'on venim i qui som! Les de Puig-reig, amb les seves colònies i la seva pagesia, ens documenten un passat llunyà que ja no tornarà. Són les imatges d'uns anys de transformació i dinamisme que van protagonitzar els nostres avantpassats, un llegat d'alt valor, ple d'esforç, de reptes, de compromisos, d'il·lusions, de tips de treballar, i també de desenganys i de maldecaps. Mireu-les atentament perquè hi descobrireu tot un món desaparegut. (Editorial).

Les Narratives del treball un assaig documental [Enregistrament de vídeo]



Olot : Institut de Cultura de la Ciutat, DL 2006
2 videodiscs (DVD) (28 min) : col. (PAL), so + 2 fullets (19 p.) (Sesión doble, 11-12 ) 
Tot el material en un contenidor. Al fullet: Microrrelats, mirades i recorreguts dels cossos productius. Versió en català, castellà i subtitols en anglès. Text dels fullets en castellà, anglès i català.
ISBN 8493401285

Records de les mines de Corçà / Irene Vila Ardiaca i Teresa Vinyoles Vidal
Vila Ardiaca, Irene


En: La Cabanera. Àger, núm. 22 (hivern 20243), p. 19-23: il. (Territori. Patrimoni natural) 

El Ter : aprofitament i recursos / Ramon Ripoll
Ripoll i Masferrer, Ramon


En: Punxa. Girona, núm. 27 (1998) , p. 6-54 : il. (Monogràfic) 

Conté: La conca del Ter, una font inesgotable d'energia / Joan Carles Guerrero ; El transvassament d'aigües a Barcelona / Francesc Ferrer i Gironès ; El projecte Alba-Ter/Ave / Andreu Bober i Pagespetit, Lluís Motje i Costa ; La geologia del Ter i les aplicacions del reg / Joan Carles Guerrero ; La història de Salt i el Ter: un cas d'aprofitament màxim / Elena Masó ; Colònies industrials del Ripollès. Estudi arquitectònic i constructiu / Montse Muntadas.

Colònies industrials del Ripollès : estudi arquitectònic i constructiu / Montse Muntadas
Muntadas i Casanova, Montserrat


En: Punxa. Girona, núm. 27 (1998) , p. 38-54 : il. (Monogràfic) 

La Sebastiana / Josep Maria Castellet
Castellet i Pont, Josep Maria


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 1-2 (set.-des. 1990), p. 17, 5

De pagesos a cotoners ; La Colònia Sedó d'Esparreguera / [ressenya] Lisard Palau Elcacho
Palau Elcacho, Lisard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 148-150 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. De pagesos a cotoners : la industrialització de Catalunya a través de la família Vidal / Llorenç Ferrer Alòs. Figueres : Brau, 2022
. La Colònia Sedó d'Esparreguera : la llarga trajectòria d'una colònia industrial emblemàtica / Gràcia Dorel-Ferré. Esparreguera : Ajuntament d'Esparreguera : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2021

La Lola de Llaudet / text: Arnau Urgell ; fotografia: Eudald Picas
Urgell, Arnau


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 8 (tardor-hivern 2011), p. 32-33 : il. (Perfils) 

Especial la fàbrica de filats de Manuel Gispert / Rosaura Serra, Èric Gómez
Serra, Rosaura


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 14 (maig 2023), 48 p. : il.
Número especial.

Conté: Un complex industrial molt singuar ; La fàbrica de filats de Manuel Gispert ; Que era Manuel Gispert ; La colònia Santa Ana ; La Turbina "Emilia" : Després de Gispert ; La fàbrica de cartró ; l'arqueologia industrial ; El futur de Can Gispert.

La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió / [ressenya de] Josep Manel Gómez
Gómez, Josep Manel


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 103-104 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió / Josep Padró. Sant Feliu de Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2023

Les Singularitats de la colònia Bonmatí / Gerard Buxeda
Buxeda i Majoral, Gerard


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 279 (juliol-agost 2013), p. 48-51 : il. (Economia) 

Cent cinquanta anys de colònies industrials / Pere Joan Sureda
Sureda i Canals, Pere Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 233 (novembre-desembre 2005), p. 44-51 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia.

1860-1960 : cent anys de construcció d'esglésies al Berguedà / Rosa Serra Rotés, Ramon Viladés Llorens
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 8-22 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

L'historiador Cristopher Alan Bayly va escriure referint-se a l'Europa Catòlica: "Quizás el siglo XIX haya sido el período de construcción de Iglesias más importante de la historia cristiana desde la Alta Edad Media". Una afirmació que val també per la diòcesis de Solsona, i molt especialment per les seves valls industrials de l'Alt Llobregat i del Cardener on, des de finals del segle XIX i a partir del model de colònies industrials, es van construir moltes esglésies.

Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.