La Història dels noms dels carrers de Berga / Andreu Comas i Gardner
Comas i Gardner, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 40-45 : il. (Articles) 
Notes.

En gran part, les constants baralles polítiques sobre els noms de carrer al llarg del s. XX afectaven poc al poble comú, que seguia fent ús dels topònims tradicionals. Encara avui, de fet, els berguedans de més edat segueixen utilitzant-los.

Els Claris i la vila de Berga / Joan Escobet Casals
Escobet Casals, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 37-49 : il. (Articles) 
Notes i bibliografia.

Durant aquell any i mig, vaig tenir la sort de poder anar amb regularitat a l'arxiu parroquial de Berga. Allà vaig revisar la major part de la documentació, descobrint uns documents extraordinaris que en Jaume estava digitalitzant i indexant des de feia anys. Els seus comentaris i aportacions m'han ajudat enormement a donar una gran consistència al meu arbre genealògic i a documentar la història familiar dels Escobet, i ara també la dels Claris.

L'Edifici del "Teatre Patronat". Gènesi d'una obra modernista i la seva evolució / Jordi Sort Serra
Sort Serra, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 50-57 >: il. (Entrevista) 
Notes.

Enguany es celebra el 125è. aniversari del "Teatre Patronat de Berga". Resumir en poques paraules aquests anys d'història no és tasca fàcil. Es poden explicar moltes coses, vivències i anècdotes, però en essència és el resum de tota una vida a través de generacions de Berguedans que han contribuït de forma anònima a ordir un teixit social que ha agrupat i aglutinat tota una sèrie de famílies, persones, associacions i entitats. Entitats que han nascut en el sí d'aquesta institució.

De Castell a Mesón del Castillo



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 66-69 : il. (Història gràfica) 

Serà l'Ajuntament de Berga, amb motiu de l'atermenament de la finca el 25 de novembre de 1925, un cop adquirit el castell, qui el rebatejarà oficialment en inscriure "El denominado propiamente Castillo de San Fernando". De fet, el juliol del mateix any l'Ajuntament ja havia publicat l'anunci de la subhasta del "histórico Castillo de San Fernando", que finalment l'any 1945 adquiriria el joier italià Mario Messaggi. Inaugurat el "Mesón del Castillo" el 1951, l'hotel del castell, que es mantindria obert durant més de trenta anys, acabaria de consagrar l'ús de la denominació "Castillo de San Fernando". Un cop adquirida la major part de l'antiga fortalesa per part del Consell Comarcal del Berguedà, l'any 1988, el nom del castell es catalanitzarà convenientment esdevenint "Castell de Sant Ferran".

Trinitat Comas i Joan Oristrell, del catalanisme radical a l'independentisme / Roser Comas Angelet
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 15-20 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

Apunts biogràfics de Trinitat Comas i Joan Oristrell.

Els Batallons disciplinaris de soldats treballadors i la "mili de Franco", un altre càstig més : els municipis de Gironella i Berga com a exemples (1940) / Ignasi Hierro Grandoso
Hierro i Grandoso, Ignacio


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 35-43 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes. Inclou apéndix: Llista de desafectes dels municipis de Gironella i Berga (1936-1941).

El servei militar (que seria ja conegut popularment com "la mili de Franco") l'iniciarien tots els que l'any anterior haguessin complert l'edat de 20 anys (art. 1), i el contingent del qual estaria format per tots els mossos considerats útils per a tot servei i per tots els qui, formant part de reemplaçaments anteriors, hagin vist com desapareixien les condicions que els van servir per gaudir d'una pròrroga (art. 2). Finalment, la Llei fixava que el servei militar duraria 24 anys, dos de serveis en files i la resta en qualitat de reservista (art. 3).

125è. Aniversari del "Teatre Patronat de Berga" : la "censura" en els espectacles públics durant el franquisme a Berga (1939-1975) / Jordi Sort i Serra
Sort i Serra, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 59-65 : il. (Articles) 
Notes.

Enguany es celebra el 125è. aniversari del "Teatre Patronat de Berga". Resumir en poques paraules 125 anys d'història no és tasca fàcil. Es poden explicar moltes coses, vivències i anècdotes, però en essència és el resum de tota una vida a través de generacions de Berguedans que han contribuït de forma anònima a ordir un teixit social que ha agrupat i aglutinat tota una sèrie de famílies, persones, associacions i entitats. Entitats que han nascut en el sí d'aquesta institució.

Sota l'escorça. Selecció de textos (1931-1940) : Un rescat de l'obra crítica i periodística de Ramon Vinyes / Jordi Lladó i Vilaseca
Lladó i Vilaseca, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 14-15 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

Ramon Vinyes i Cluet és viu i ben viu a Colòmbia. El Carnaval Internacional de les Arts de Barranquilla, que promou la Fundación La Cueva, el mes d'abril passat va dedicar, per iniciativa de Miguel Iriarte, escriptor, periodista i gestor cultural colombià, la divuitena edició als catalans del Grup de Barranquilla: Ramon Vinyes i Cluet, Alejandro Obregón Rosés i Lluís Vicens.

Vigència de Ramon Vinyes a Barranquilla / Xavi C. Ribot
Ribot, Xavi C.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 16-18 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

Ramon Vinyes i Cluet és viu i ben viu a Colòmbia. El Carnaval Internacional de les Arts de Barranquilla, que promou la Fundación La Cueva, el mes d'abril passat va dedicar, per iniciativa de Miguel Iriarte, escriptor, periodista i gestor cultural colombià, la divuitena edició als catalans del Grup de Barranquilla: Ramon Vinyes i Cluet, Alejandro Obregón Rosés i Lluís Vicens.

Macondo / Jordi Valls Pozo
Valls Pozo, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 19-20 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

Haver perdut dues guerres en una, la civil i la d'escriptor respectat, quan just començava a consolidar el seu nom en l'àmbit escènic barceloní, convertint-se en un veritable renovador del teatre nacional. El destí és cruel i ell assumeix sarcàsticament el llançament de daus de les moires tràgiques.

Ramon Vinyes, el berguedà més universal, encara inèdit / Jaume Huch Camprubí
Huch i Camprubí, Jaume


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 23-25 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

El Premi Ramon Vinyes de Teatre -creat l'any del cinquantenari de la mort, el 2002- va ser una fita important que va contribuir a situar Vinyes i Berga a nivell nacional. Però, després de tants esforços, no es va poder consolidar en negar-li l'Ajuntament de Berga la indispensable continuïtat. El darrer any va ser el 2011. Va arribar a nou edicions. El 2013 es va deixar de convocar, després d'un intent de fer-ho bianualment, alternant-lo amb un Concurs de Pintura Ràpida, que se celebrà el 2012... Doncs, sí, com tantes altres coses, el Premi Ramon Vinyes també ens el vam haver de pintar a l'oli.

Discurs de Maria Aurèlia Capmany per la mort d'Aurora Bertrana / Ramon Felipó Oriol
Felipó i Oriol, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 26 : il. (Articles) 
Bibliografia.

En aquest article, farem un viatge de desenes de milions d'anys en el passat per repassar la història geològica del Berguedà, principalment aquell període en que es van aixecar els Pirineus. També mostrarem evidències geològiques d'aquest passat remot tals com estructures de deformació tectònica i processos d'alteració de les roques.

La Capella del Roser de Berga i els escultors Pujol. Entre el Barroc i el Neoclassicisme / Pol Navarro Costa, Joan Vilamala Terricabres
Navarro Costa, Pol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 32-41 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes. Inclou apèndix documental.

El present article té com a objectiu aprofundir en la història de la capella del Roser, avui desapareguda arran de la destrucció que sofrí amb l'esclat de la Guerra Civil. Més concretament, ens centrarem a analitzar com fou la construcció de l'altar major barroc (1792) i els afegitons posteriors de les capelles laterals del sant Crist i de sant Inoxturn.

La Patum, la festa dels berguedans / Ivan Raja Serralta
Raja Serralta, Ivan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 56-57 (Tribuna jove) 
Resum del traball de recerca persentat a l'Insitut Per Fontdevila.

El meu treball de recerca tenia com a objectiu aprendre aspectes històrics de la festa per a mi mateix i per a cada una de les persones que són a plaça, als vestidors, als baixos de l'ajuntament o en algun altre indret treballant per a la Patum. Ja que no només és important el fet de poder reunir-nos per celebrar la vida, sinó també entendre el perquè ens retrobem any rere any per fer una comunió de foc, d'alegria i d'èxtasi que ens recorre les venes anualment pels voltants del Corpus.

Berga i els fets del 6 d'octubre / Jordi López Cobos
López Cobos, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 18-21 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 
Notes.

La gran majoria de treballs i investigacions que s'han fet sobre els fets del 6 d'octubre - tot i que cada cop hi ha més personal interessant en el que va succeir a altres territoris - estan centrats, únicament, en Barcelona. La recerca de documentació sobre el tema va ser molt complexa, sobretot pel fet que, malauradament, el que va succeir aquell octubre de 1934 a la capital del Berguedà va deixar poc rastre documental.

El Capità de la guardia civil Miquel Ferrer i Melià i els fets d'octubre : un fet, desconegut i mai publicat, que cal ressenyar / Josep Noguera Canal
Noguera i Canal, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 22: il. (Document. el 6 d'octubre de 1934 al Bergudà) 
Ressenya de:
. El Capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià. Entre el deure i el poble / Josep Noguera i Canal. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2022

Més enllà de la història local i de la documentació feta desaparèixer, es va produir un fet, desconegut i mai publicat, que cal ressenyar en aquest esbós biogràfic del capità Ferrer: el 6 d'Octubre, l'Ajuntament de Berga va confiscar les armes de l'armeria de la família Sistach, l'única existent a la comarca. Aquestes armes les va recuperar la Guardia Civil sense que haguessin estat mai distribuïdes ni utilitzades. Per què l'Ajuntament les va requisar?. En previsió d'altres possibles requisadors? Per pressions dels radicals del seu partit?

La Presó de Berga a l'octubre del 34 / Manel Escobet Giró
Escobet i Giró, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 49-56 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 

La reacció espanyola pels fets d'octubre del 1934 no es podia limitar sols al càstig dels protagonistes directes. Com és costum en aquest estat, la seva relació amb els seus súbdits necessita, malauradament, d'un complement indispensable: la repressió. En aquest escenari van detenir mils de càrrecs polítics municipals d'esquerres arreu de Catalunya i els detinguts del Berguedà en la versió del partit judicial de Berga varen passar, molts, per la presó de Berga. Aquí presentem ara un document històric de primer ordre: Les fotografies que es varen fer en aquells moments a la presó de Berga. És tracta de set fotografies de grups de persones empresonades. Han passat 90 anys. No sabem que en quedi cap de viva. I tot plegat dificulta tan la identificació com la interpretació dels vincles que uneixen alguns grups fotografiats.

Juliol de 1840 : els liberals ocupen Berga / Arxiu Familiar Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 69-72 (Història gràfica) 

El General Ramon Cabrera a Berga : el final de la Primera Guerra Carlina a Catalunya / Daniel Montañà i Josep Albert
Montañà i Buchaca, Daniel


En: 272628 Mirades sobre el carlisme des del Berguedà : IX Simposi d'Història del Carlisme : Avià, 10 de maig de 2025. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2025]

Berga desapareguda / Aleix Calle y Padullés
Calle i Padullés, Aleix


El Papiol : Efadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Berguedà) 
ISBN 9788419736918

Tot poble es reprodueix en l'escriptura i l'oralitat de la seva gent, de generació en generació. Berga és la capital del Berguedà i té una llarga trajectòria històrica digna de ser explicada. Aquest llibre recull una part del ric patrimoni historiogràfic del qual els berguedans i els catalans som hereus, no com a història pròpia de ningú, sinó de tots i per a tots. Vol repassar les peculiaritats del passat berguedà des dels orígens i, així, evocar un vell país mitjançant un paisatge (des)aparegut en les vicissituds dels segles. (Editorial).