português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
CANVI ECONOMIC []
References found:
166   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 9
go to page                      


1 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
A fading mountain world? : landscape change driven by the economic and socioecological fabric of the Pyrenean area around Cadí-Moixeró Natural Park (1900-2020) / Ferran Canudas
Canudas Gorgas, Ferran


En: Historia agraria. Murcia, 92 (Abril 2024), p. 93-128 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Arees de muntanya ; Paisatge ; Parcs naturals ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Economia
Matèries:Parc Natural del Cadí-Moixeró
Àmbit:Alt Urgell ; Cerdanya ; Berguedà
Cronologia:2000 - 2020
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9397573
https://doi.org/10.26882/histagrar.092e08c
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Obert per als de fora / Alfons Mills Munt
Mills Munt, Alfons


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 35 (primavera 2024), p. 116-117: il. (Dossier: Gentrificació a la Cerdanya
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Incidència del turisme ; Canvi econòmic ; Botigues i comerços ; Societat
Àmbit:Cerdanya
Cronologia:[2024]
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-35.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.


Matèries: Recursos energètics ; Energies renovables ; Canvi climàtic ; Canvi econòmic ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427420
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Despoblament al Cap de Creus. La Vall de Santa Creu com a exemple : les possibilitats de les postals com a font documental i l'anàlisi de les infraestructures / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 343-354 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El Cap de Creus va viure al s. XVIII un gran creixement econòmic a redós de l'expansió de la vinya i el comerç del vi i dels aiguardents. Un segle més tard la fil·loxera posava fi a aquella època daurada. L'economia rural de la zona va viure més o menys estancada fins a mitjan s. XX, quan la gelada del 1956 va suposar la crisi de l'olivera i la posterior emergència del turisme va desplaçar la població de l'agricultura cap als serveis. La manca de comunicacions i de serveis a la ciutadania va suposar el despoblament dels masos i els nuclis rurals a l'interior del massís. La Vall de Santa Creu, veïnat mil·lenari agregat al Port de la Selva, n'és un clar exemple. L'abandonament va durar poc més d'una dècada. Alguns estiuejants a partir dels vuitanta i algun antic poblador van iniciar el camí de la recuperació, procés queva culminar a finals dels noranta amb l'asfaltatge de la tan anhelada carretera i la instal·lació d'una estació captadora d'aigua que han permès la recuperació de la vida amb famílies establertes tot l'any i que l'indret esdevingui un preuat rebeig de pau a tocar del litoral. Part de la família materna de l'autor prové d'aquest veïnat i ha conservat postals que donen testimoni d'alguns elements d'aquesta diàspora, cosa que permet conèixer microrealitats migratòries.


Matèries: Canvi social ; Canvi econòmic ; Famílies ; Despoblament
Matèries: Paronella, família
Àmbit:Creus, cap de ; Vall de Santa Creu, la - Port de la Selva, el
Cronologia:[1700 - 2019]
Autors add.:Pedrosa-Hernàndez, Clara
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414103
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Abandonament o desequilibri territorial / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 355-369
Notes. Resum en català i anglès.

Deixant de banda els casos de força major com riscos naturals o epidèmies, pot dir-se que l'abandonament dels pobles s'inicia quan les activitats econòmiques existents esdevenen insuficients. O inadequades per als seus pobladors. Començaran els joves i acabaran marxant la gent gran per a reagrupar-se a la vora dels fills. O dit altrament, quan els motors econòmics d'un nucli de poblament entren en crisi. Es poden exemplificar tres possibles estats d'un nucli de poblament o poble: el que es troba en equilibri, amb creixement vegetatiu; el que es troba en desequilibri positiu, per creixement immigratori; el que es troba en desequilibri negatiu, per decreixement vegetatiu o emigratori. Cap nucli o poble es pot analitzar aïlladament i separat dels altres que l'envolten. No hi ha cap poble la realitat del qual sigui independent del seu entorn. Cada poble te una relació de dependència, dominació o equilibri en relació amb els seus veïns i respecte dels diversos possibles àmbits (econòmic, social, educatiu, sanitari, administratiu, judicial, religiós, esportiu.). Els Pirineus aporten, però, diverses variables que fan més difícil l'equilibri territorial i, per tant, major el risc d'abandonament dels pobles. Hi ha l'altitud, l'orografia, la climatologia, la poca productivitat dels sòls conreables, les dificultats dels accessos, els riscos naturals, la baixa densitat de població, la manca d'infraestructures, de serveis i d'equipaments. El territori es pot assimilar a una maqueta en relleu de base gruixuda, formada per diferents estrats, que representen els diferents àmbits de relació, on cadascun dels quals està estructurat per una xarxa en equilibri fràgil, per estar sotmesa a diferents tensions. Els nusos de la xarxa de cada estrat serien els pobles. I és evident que les tensions d'atracció i des-atracció, que exerceixen els nuclis dominants en el territori dominat o d'influència, es noten sobre la resta de pobles. Els pobles abandonats suposen la manifestació d'un procés d'erosió en un punt del territori concret, que té conseqüències per a la resta. L'abandonament de pobles posa en evidència la desaparició d'un model de gestió sobre un concret territori i, per tant, una transformació cap a una realitat nova desconeguda i imprevisible pel desconeixement que se'n té. El coneixement precís i alhora extens de les xarxes, del model de territori i de l'equilibri territorial passat, més enllà del poble abandonat, donarà respostes i solucions per a la recuperació, potser no dels pobles, però sí del territori.


Matèries: Despoblament ; Pobles abandonats ; Canvi econòmic ; Canvi social
Àmbit:Andorra ; Alt Pirineu ; França
Cronologia:[2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/414104
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Arriben els forasters! / per Albert Barba i Costa
Barba i Costa, Albert


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 8 (octubre 2022), p. 24-33 : il.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Turisme ; Migració interna ; Exode rural ; Famílies ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Xarxa viària
Àmbit:Nalec ; Urgell ; Catalunya
Cronologia:[1959 - 1975]
Accés: https://www.valldelcorb.cat/peixera/


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Temps que corren / Josep-Maria Terricabras
Terricabras, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 389-392 : il. (Epíleg
Número monogràfic: Balanç del segle XX.


Matèries: Tecnologia ; Canvi econòmic ; Canvi social
Àmbit:Món
Cronologia:1900 - 2000
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/109357
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
XVIII Seminari d'Història Econòmica i Social : treball, món rural i canvi agrari a l'Europa contemporània. Noves perspectives d'anàlisi històrica / Sebastià Villalón
Villalón, Sebastià


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any VIII, núm. 19 (juny 2006), p. 15 : il. (Trobades


Matèries: Congressos ; Edat contemporània ; Economia agrària ; Societat rural ; Canvi econòmic ; Crònica
Àmbit:Girona ; Catalunya ; Europa
Cronologia:[1800 - 2000]; 2005
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall19.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Canvis sociopolítics i epidèmies a Osona durant el segle XIX / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 185-205 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El segle XIX va comportar canvis generals molt importants, com la modificació del pensament i la mentalitat predominant de resultes de la Il·lustració, la caiguda de l'antic règim, la implantació del liberalisme i la industrialització. El present article vol explicar els efectes d'aquestes transformacions en la sanitat, així com les successives epidèmies i malalties endèmiques que amenaçaren i afectaren Osona i en especial la ciutat de Vic al llarg de la centúria. S'exposen les mesures de prevenció i cura preses en cada moment i els estralls provocats per les malalties, tot comparant-los fins on és possible amb fets similars d'altres regions.


Matèries: Epidèmies ; Liberalisme ; Industrialització ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Salut pública ; Sanitat
Àmbit:Osona
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400768
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i ruptures en el creixement econòmic de Catalunya (segles XVIII-XIX) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 184 (febrer 2022), p. 2-5 : il. (Temes, 1) 
Bibliografia i Notes.


Matèries: Creixement econòmic ; Industrialització ; Canvi econòmic
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Plecs/article/view/395162
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme a partir de les estimes dels anys 1445 i 1541 / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 151-186 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la comptabilització de les terres i altres béns rurals anotats en dos llibres d'estimes, es fa una radiografi a, en primer terme, de les diferents tipologies de conreus presents a l'antic terme de Reus entre les dues fi tes cronològiques referenciades. En segon lloc, s'analitza, també des d'un punt de vista comparatiu, la distribució de la riquesa rural entre la població vilatana i del terme. Els resultats obtinguts, malgrat que evidencien un quadre bastant continuista, serveixen per constatar certs canvis evolutius entre els segles XV i XVI, en consonància amb el desenvolupament socioeconòmic de la localitat en qüestió.


Matèries: Renda agrària ; Conreus ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Canvi social ; Canvi econòmic ; Propietat de la terra ; Fonts estadístiques
Àmbit:Reus
Cronologia:1445 - 1541
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372050
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 166
select
print

Bookmark and Share
El Treball agrícola durant el període ibèric tardà al Penedès : canvis i expansió agrària (segles III-I aC) / Alejandro Ros Mateos
Ros Mateos, Alejandro


En: 121591 Els Treballs i el món del treball al Penedès. Actes del III Seminari d'Història del Penedès. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2007. p. 65-81 : map, gràf
 (Arqueologia
Bibliografia.



Matèries: Cultura dels ibers ; Romanització ; Agricultura ; Transformació agrària ; Treball ; Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Restes ceràmiques ; Sitges ; Vil·les romanes ; Conreus ; Activitats agrícoles ; Canvi econòmic ; Nuclis de població
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf
Cronologia:s. I - III aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal Ernest Lluch (Banyeres del Penedès); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Municipal Marta Mata (Cunit); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 166
select
print

Bookmark and Share
L'Economia de guerra a Sabadell, 1936-1939 / Esteve Deu Baigual
Deu i Baigual, Esteve


[Bellaterra] ; Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Fundació Bosch i Cardellach : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
296 p. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 310) 
ISBN 9788491910817
ISBN 9788449087844 (UAB)
ISBN 9788495113429 (FBC)

Aquest és el tercer treball dedicat a l'estudi de la Guerra Civil i la ciutat de Sabadell. Se centra en les transformacions estructurals de l'economia sabadellenca en aquests anys, en l'evolució de l'activitat productiva i en les conseqüències derivades d'un context de guerra. S'hi tracten els canvis experimentats en la gestió de les empreses locals de diversos sectors i les diferents modalitats que van adoptar. Es posa èmfasi en l'anàlisi de les causes de la irregularitat en l'activitat productiva, amb una clara tendència a la baixa. També s'hi analitzen els problemes generats en l'àmbit de la demanda, amb la pèrdua de mercats i la substitució de productes tradicionals per noves comandes per a satisfer les necessitats de l'exèrcit popular. Així mateix, s'hi estudien els problemes de manca de recursos que va patir la hisenda municipal en un context de conflicte intern per a la consecució de recursos entre les diferents administracions: local, autonòmica i central. (Editorial).



Matèries: Guerra civil espanyola ; Economia ; Estructura econòmica ; Col·lectivització ; Confiscació ; Indústria tèxtil ; Indústria del metall ; Producció industrial ; Danys de guerra ; Abastament d'aliments ; Mercat negre ; Política econòmica ; Canvi econòmic ; Comerç ; Finances públiques ; Empreses
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Universitat Autònoma de Barcelona ; Fundació Bosch i Cardellach
Localització: B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B.P. Esteve Paluzie (Barberà del Vallès); B. Can Casacuberta (Badalona); B. Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu-Barcelona); B. Joan Maragall (Sarrià-Sant Gervasi-Barcelona); B. Pública Antoni Tort (Castellar del Vallès); B. Central (Cerdanyola del Vallès); B. Pública Àngel Guimerà (Matadepera); B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. Vapor Badia (Sabadell); Biblioteca Central de Terrassa; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pallars, indústria d'alta muntanya / text: Sergi Ramis ; fotos: Sergi Ramis, César Barba i Òscar Rodbag
Ramis, Sergi


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 5 (juny 2018), p. 64-69 : il. (La Ruta
Resums en castellà i anglès.

Un segle enrere, el Pirineu era un territori aïllat i empobrit. Les companyies d'explotació hidroelèctrica van obrir carreteres, van generar moviment econòmic i van revolucionar l'alta muntanya. Els museus del Pallars narren aquella transformació cabdal.


Matèries: Patrimoni cultural ; Arees de Muntanya ; Museus especialitzats ; Indústria elèctrica ; Centrals hidroelèctriques ; Indústria de la fusta ; Salines ; Molins fariners ; Industrialització ; Canvi econòmic
Àmbit:Pallars Jussà ; Pallars Sobirà
Cronologia:[1914 - 2018]
Autors add.:Barbra, César (Il·l.) ; Rodbag, Òscar (Il·l.)
Accés: https://mnactec.cat/assets/uploads/publications/eix-51.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Copsar els grans canvis econòmics... de fa 300 anys / per Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Butlletí informatiu : Arxiu Històric de Tarragona. Tarragona, núm. 19 (Desembre 2016), p. 17-18 : il. (Amb personalitat pròpia


Matèries: Metodologia històrica ; Arxius històrics ; Fonts documentals ; Industrialització ; Canvi econòmic
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1750 - 1808]; 2015
Accés: http://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_tarragona/06_publicacions_aht/publicacions_periodiques_aht/static_file/Butlleti-AHT-Catala-19-www.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Transformacions del món rural de les terres de Lleida. Els límits d'un creixement. Segle XVIII / Enric Vicedo i Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 20 (2007) , p. 69-88
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada.

En aquest treball analitzem les aportacions que féu Pierre Vilar sobre les terres de Lleida i els nous resultats obtinguts posteriorment per altres historiadors. Vilar precisa les transformacions agràries del segle XVIII, entre les quals destaquen els progressos demogràfics i agraris, i les seves limitacions, així com les tensions socials que els acompanyen i els avenços en la intensificació de les relacions comercials de les terres de Lleida dins el conjunt de Catalunya. Els nous treballs, emprant sovint fonts de la zona, han permès matisar les cronologies demogràfica i agrària i comprendre el paper de fórmules contractuals precàries en uns espais, especialment al Segrià, que havien estat novament en mans senyorials des del despoblament del segle XVII, el reforçament de les banalitats i la resistència de la renda senyorial real a perdre vitalitat en el marc de l'expansió agrària del set-cents. Les dificultats de la pagesia per reproduir la unitat familiar en un espai productiu amb moltes limitacions, s'intentaven superar parcialment amb la venda al mercat de productes per a l'alimentació -fonamentalment blat. Aquestes oportunitats no van poder ser aprofitades per amplis sectors d'una pagesia endeutada i sotmesa al pagament de rendes senyorials. L'acumulació de rendes per part dels senyors i de la incipient burgesia agrària i comercial serà l'altre component del procés.


Matèries: Transformació agrària ; Creixement demogràfic ; Canvi econòmic ; Règim senyorial ; Historiografia
Matèries: Vilar, Pierre (1906-2003)
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/123739
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sobre casos intermediaris i creixements espontanis : els treballadors de la regió de Girona / Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 20 (2007) , p. 133-154
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

El creixement demogràfic del segle XVIII català va ser sobretot, a moltes àrees, un augment significatiu dels grups socials més humils. Aquest és el cas de la regió de Girona, una regió que encaixa amb la idea de cas intermediari de Pierre Vilar, on l'augment més espectacular el van protagonitzar els anomenats treballadors agraris. Però l'augment dels efectius d'aquest grup, molts dels quals a finals de segle van assumir l'etiqueta de menestral, no va significar un procés de proletarització. El cas dels treballadors de la regió de Girona constitueix un bon exemple d'un resultat històric no previst, i sorprenent, d'un procés no planificat, fet que permet a l'autora del treball incidir en una altra idea vilariana: els elements espontanis, no sempre fàcils de detectar, d'alguns processos de creixement econòmic.


Matèries: Creixement demogràfic ; Obrers agrícoles ; Canvi econòmic ; Societat rural
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/123878
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Capafonts al segle XX. De l'agricultura als serveis / Jordi Fort Besora
Fort i Besora, Jordi


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any XIV, núm. 26 (desembre 2016), p. 23-26


Matèries: Economia ; Canvi econòmic ; Agricultura ; Sector serveis
Àmbit:Capafonts
Cronologia:1901 - 2000
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354397
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Tierra, industria y finanzas : élites rurales y diversificación económica en una coyuntura de crisis. El caso catalán (1875-1905) / Ricard García-Orallo
García Orallo, Ricard


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 73 (2018) , p. 43-79
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

Durant l'últim terç del segle XIX, el nombre de processos judicials que van conduir a la subhasta de patrimonis de grans propietaris catalans perseguits per deutes impagats es va incrementar significativament. Eren aquests deutors un símptoma de la decadència de la gran propietat tradicional, incapaç de competir en un context econòmic desfavorable o, més aviat, la manifestació de canvis transcendentals que s'estaven produint en l'economia europea? Estem davant rendistes passius o propietaris que s'estaven adaptant a la triomfant versió del capitalisme? Aquest article aborda les transformacions que les elits rurals catalanes van experimentar durant la segona meitat del segle XIX. La primera secció examina alguna de les característiques dels propietaris els béns dels quals van ser subhastats. En la segona secció s'analitza el grau de diversificació de les fonts d'ingrés dels cinquanta principals contribuents de la província de Girona. La tercera i última secció mostra com l'evolució del nombre de subhastes de grans patrimonis estava relacionada amb les convulsions experimentades pels mercats financers.


Matèries: Economia ; Propietat de la terra ; Subhastes ; Propietaris agraris ; Crisi econòmica ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Finances ; Societat rural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1875 - 1905
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/341440
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 166
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Ferrocarril directe de Madrid a Barcelona i el seu impacte a la Ribera d'Ebre / Adrià Pàmies Güell
Pàmies Güell, Adrià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 91-115 (Història

A pesar de la importància que va suposar l'arribada del ferrocarril a la Ribera d'Ebre el 1891, no existeix pràcticament bibliografia amb un cert punt de rigorositat sobre aquest tema. En conseqüència, amb l'objectiu de contextualitzar i analitzar, en el major nombre d'àmbits possibles, l'única línia que travessa la comarca, l'anomenada línia dels directes, se'n va realitzar el 2017 l'estudi corresponent, anomenat "La línia dels directes i el seu impacte en el territori". A través, principalment, de la consulta de documentació pròpia de les mateixes companyies i de premsa generalista i especialitzada, s'han pogut establir un seguit de punts rellevants sobre la línia en qüestió. Així doncs, aquest article és la visió resumida d'aquests aspectes més destacables de la línia, que poden servir de base per a futures investigacions més específiques i profundes.


Matèries: Ferrocarrils ; Xarxa ferroviària ; Canvi econòmic ; Historiografia ; Fonts documentals
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:1891 - 2017
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349022
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 9
go to page                      

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3