português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS GIRONINS []
References found:
817   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 41
go to page                         


1 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Gerió, fundador mític de Girona / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 15-50 : il.
Conferència del cicle Mites i llegendes de Girona. Bibliografia.

Segons els autors clàssics, Gerió, un monstre amb tres caps i sis braços, vivia en la zona de l'estret de Gibraltar i fou mort per Hèracles. Aquest, en acompliment del desè treball, havia de robar-li el ramat de vaques, i Gerió s'hi oposà. Autors d'època medieval i moderna, basant-se en textos de l'antiguitat tardana, van fer de Gerió un rei d'Hispània i més tard li van atribuir la fundació de la ciutat de Girona, simplement per la similitud entre el seu nom i el de la ciutat. Fins a la segona meitat del segle XIX la història dels primers pobladors de Catalunya anteriors al domini romà es va fer a partir de mites, falses etimologies, molta imaginació i algunes falsificacions de textos.


Matèries: Llegendes ; Edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:0000 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362356
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Orígens i desenvolupament de les llegendes del pont del Diable / Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 51-82 : il.
Adaptació de la conferència del dia 21 de maig de 2018 a la Biblioteca Carles Rahola de Girona en el cicle Mites i llegendes de Girona organitzades per l'Institut d'Estudis Gironins.

En aquest article es destaquen els elements que sostenen les llegendes del pont del Diable. Es fa un repàs dels conceptes i mites que arreu d'Europa i d'una manera similar es refereixen a construccions de ponts en les quals apareix la imatge del diable. Es parla de la temptació, de l'etimologia de la paraula pont i de la mitologia que hi ha a l'altra banda del pont, la banda inconeguda de la mort. La llegenda es basa en com la figura de Satanàs tempta els humans i aquest aspecte ja apareix a la Bíblia. Es repassen els indrets geogràfics on des de l'edat mitjana ha perviscut la llegenda i on el diable ha deixat empremta. En la geografia catalana sobretot es posa èmfasi en la llegenda del pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter i el de Sarrià de Ter i de manera similar en altres indrets de França, Suïssa i Itàlia.


Matèries: Llegendes ; Ponts ; Edat mitjana ; Literatura
Àmbit:Girona ; Catalunya ; Europa
Cronologia:0000 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362358
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Algunes observacions sobre la ceràmica ibèrica pindada. Els exemples de Saus i Mas Gusó / Josep Casas, Victòria Soler
Casas i Genover, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 85-114 : il.
Bibliografia. Inclou transcripció dels documents.

A partir de les troballes en dos jaciments modestos, Mas Gusó i Saus II, complementats amb el Camp de l'Ylla, tots ells de caràcter rural, s'analitzen les ceràmiques ibèriques decorades corresponents al període que va des de mitjan segle VI aC fins al segle IV aC. Les troballes d'un complementen les de l'altre, per oferir una visió de conjunt dels recipients d'aquesta categoria que eren d'ús comú i habitual en petits assentaments agrícoles implantats en el rerepaís emporità.


Matèries: Cultura dels ibers ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Estris domèstics ; Jaciments arqueològics
Matèries:Mas Gusó de Bellcaire d'Empordà
Àmbit:Bellcaire d'Empordà ; Saus, Camallera i Llampaies
Cronologia:[600 aC - 400 aC]
Autors add.:Sole i Fustér, Victòria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362359
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sarcòfags monolítics i tardoantics de l'antiga diòceci de Gerunda / Josep Maria Nolla, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 115-138 : il.
Bibliografia. Inclou transcripció dels documents.

Entre el segle IV avançat i, potser, el segle VII, hi ha, a tot el territori que va dels Alps marítims a Empúries, un seguit de produccions locals de sarcòfags monolítics obrats en pedra local i coberts amb tapadores del mateix material decorades amb sis, de vegades quatre, acroteris harmoniosament disposats. Tots tenen, tanmateix, unes característiques comunes i una notable personalitat. En aquest treball analitzem la producció de dos tallers locals de Girona i de l'àrea de Banyoles on podem observar el desenvolupament d'una producció que s'inspirà en tallers narbonesos que abastien Empúries i on podrem constatar característiques tècniques, expansió i cronologia.


Matèries: Edat antiga ; Sarcòfags ; Art funerari ; Catàlegs
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[300 - 700]
Autors add.:Prat Vilà, Marc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362360
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vint documents gironins de l'Arxiu Històric Nacional de Madrid / Jaume de Puig Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 139-194
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció dels documents.

L'autor dona notícia dels 80 pergamins procedents de Girona que hi ha a l'AHN de Madrid i publica el text dels divuit primers pergamins, que van del segle X al XIV (913-1386).


Matèries: Arxius històrics ; Arxius nacionals ; Fonts documentals ; Pergamí ; Edat mitjana
Matèries:Archivo Histórico Nacional : AHN
Àmbit:Girona
Cronologia:913 - 1386
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362361
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Marenyà (...1330-1380), mestres pedres de Girona / Pere Freixas Camps, Miquel Àngel Fumanal i Pagès
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 195-230 : il.
Notes a peu de pàgina.

El cognom Marenyà va estar lligat a una nissaga de picapedrers gironins, actius sobretot durant el terç central del segle XIV. El més important fou Ramon Marenyà, que obrà gran quantitat de columnes amb pedra nummulítica destinades a les principals ciutats de la Corona d'Aragó i altres llocs rellevants, entre els que destaquen els convents de franciscans de Girona i Castelló d'Empúries, el claustre de la seu de Vic, el palau de l'Aljaferia de Saragossa, el monestir de Montserrat i el convent de Sant Domènec de València.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Escultura ; Picapedrers ; Gòtic ; Famílies
Matèries: Marenyà, família
Àmbit:Girona ; Castelló d'Empúries ; Vic ; Montserrat - Monistrol de Montserrat ; Saragossa ; València ; Aragó, corona d'
Cronologia:1330 - 1380
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362362
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Referències i regestos de la documentació conservada al mas Rovira de Sant Miquel de Campmajor(Pla de l'Estany). Època moderna (1502-1663) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 231-278 : il.

L'objectiu del present treball és donar a conèixer, de forma estructurada i rigorosa, la documentació moderna notarial, conservada i perduda, que havia format part del mas Rovira de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) des de l'any 1502 fins al 1663, uns textos útils per fer història local però també per conèixer com s'estructuraven els masos catalans d'aquest període.


Matèries: Arxius familiars ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Inventaris ; Masos ; Edat moderna
Matèries:Mas Rovira de Sant Martí de Campmajor
Àmbit:Sant Martí de Campmajor
Cronologia:1502 - 1663
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362363
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra Gran al front del Fluvià (1794-1795) : els combats de Serinyà i Esponellà / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 279-322 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Guerra Gran suposà un gran desgast demogràfic i econòmic a les poblacions a tocar del front del Fluvià. El front de guerra quedà establert durant el 1795 al riu Fluvià, quan tingueren lloc els combats dels pobles de Serinyà i d'Esponellà que no suposaren cap derrota definitiva per als dos bàndols, fins a la decisiva batalla de Pontós pocs mesos després.


Matèries: Guerra Gran ; Operacions militars ; Soldats ; Batalles
Àmbit:Fluvià, riu ; Banyoles ; Esponellà ; Alt Empordà
Cronologia:1794 - 1795
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362364
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Noves descripcions de manuscrits de cuina, adrogueria, rebosteria i de remeis gironins (seglesXVIII-XX) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 323-368 : il.
Notes a peu de pàgina.

Presento a la comunitat científica, als estudiosos i interessats en l'art de la vella cuina, adrogueria, rebosteria i remeis catalans, noves descripcions de llibretes manuscrites que demostren la vitalitat d'una tradició documental vigent encara fins a la meitat del segle XX.


Matèries: Fonts documentals ; Manuscrits ; Receptes culinàries ; Aliments ; Adroguers ; Medicina popular
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:[1701 - 1950]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362366
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Foc!, Que ens han enganyat" : el republicanisme gironí el 1868-1869 / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 369-408 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Amb la caiguda de la monarquia autoritària d'Isabel II la Revolució Gloriosa de Setembre de 1868 va encetar una dinàmica de llibertats i esperances per a les classes populars que anaven més enllà d'un simple destronament; s'esperaven avenços revolucionaris. Al llarg de l'any següent es difongueren les idees republicanes federals i les seves organitzacions abans clandestines. Malgrat això els resultats electorals a Corts Constituents els va proporcionar el paper d'oposició minoritària. Amb dos mesos s'enllestí una Constitució democràtica però migrada en molts aspectes segons els republicans, s'aprovà un estat monàrquic i centralista en lloc d'un de republicà i descentralitzat, entre d'altres mancances. Entre les files republicanes es produïren divisions. Al llarg de l'estiu de 1869, amb les Corts tancades, el govern de Madrid va donar instruccions de limitar i frenar el republicanisme. Això portà el govern a la reacció desobeint la nova Constitució. Els republicans s'abocaren a la rebel·lió en considerar la situació d'engany, i també d'indignació, ja que ells es consideraven representants de la política veritablement democràtica. A Girona tres diputats republicans, Francesc Sunyer i Capdevila, Pere Caimó i Josep Toribi d'Ametller dugueren a terme la revolta armada. Malgrat el Foc de la Bisbal, favorable als insurrectes, la resta no va sortir bé. Si bé hi havia prou homes mancà armament, però sobretot es va fer un abús de la improvisació. El Partit Republicà gironí palesà una greu manca de maduresa i coordinació. El fracàs fou el denominador comú a tot Espanya (octubre de 1869).


Matèries: Revolució 1868 ; Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Federalisme ; Eleccions generals 1869 ; Polítics ; Diputats a Corts ; Constitució 1869 ; Insurrecció federal 1869
Matèries: Sunyer i Capdevila, Francesc (1826-1898) ; Caimó i Bascós, Pere (1819-1878) ; Toribi d'Ametller, Josep (1842-1873)
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868 - 1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362367
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Òpera a Girona a la dècada de 1890 / Joan Manuel Barceló i Sitjes
Barceló i Sitjes, Joan Manel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 409-444 : il.
Notes a peu de pàgina.

Analitzem la vida operística de la ciutat de Girona els deu últims anys del segle XIX. Les funcions estaven aleshores concentrades en el Teatre Principal, de titularitat pública però de gestió privada, mitjançant concursos i concessions d'explotació i lloguer a empresaris que actuaven com a promotors. Ens trobem en les acaballes dels bons temps de l'òpera a la ciutat. També constatarem les limitacions i tensions entre interessos dels col·lectius implicats: empresaris, Ajuntament, artistes, professionals i el públic.


Matèries: Música ; Músics ; Opera ; Sales de teatre ; Companyies de teatre ; Vida cultural
Àmbit:Girona
Cronologia:[1891 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362368
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Masó, militant catòlic intransigent / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 445-464 : il.
Notes a peu de pàgina.

Entre 1906 i 1910, l'arquitecte Rafael Masó, partidari de la renovació artística i obert als corrents europeus, donà suport a moviments que volien mantenir el lligam entre religió catòlica i nació, i que alhora s'oposaren a les mesures liberals del govern espanyol per modernitzar el país. Per adscripció familiar a un paradigma conservador i formació autoritària, es mobilitzà contra la tol·lerància envers les religions no catòliques, la llei d'associacions i contra les escoles laiques, al costat d'elements carlins i integristes. Masó, membre de l'oligarquia dominant, va fer part de l'elit cultural i política que va promoure la bel·ligerància pública de l'Església.


Matèries: Arquitectes ; Pensament polític ; Militància política ; Nacionalcatolicisme
Matèries: Masó i Valentí, Rafael (1880-1935)
Àmbit:Girona
Cronologia:1906 - 1910
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362370
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sobre l'ofici de pellaire. El testimoni d'un albadiner gironí (segles XVIII-XIX) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 467-482 : il. (Notes i documents d'arxiu
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Indústria de la pell ; Oficis ; Adobadors ; Gremis ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1784; 1806
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362371
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2018-2019 / Marcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 483-492 : il. (Notes i documets d'arxiu


Matèries: Centres d'estudis locals ; Institucions culturals ; Mermòria d'activitats
Matèries:Institut d'Estudis Gironins
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:2018 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362372
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Xavier Alberch i Fugueras (1964-2019) / Josep Buch
Buch i Rius, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 495-498 (Necrològiques


Matèries: Necrologia ; Historiadors ; Gestió cultural
Matèries: Alberch i Fugueras, Xavier (1964-2019)
Àmbit:Salt ; Girona
Cronologia:1964 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362373
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joan Busquets i Dalmau (Girona, 18/2/1934 - 13/11/2018) / Joaquim Nadal i Farreras
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 499-502 (Necrològiques


Matèries: Necrologia ; Clergues ; Escriptors ; Professors ; Historiadors
Matèries: Busquets i Dalmau, Joan (1934-2018)
Àmbit:Girona
Cronologia:1934 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362375
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Nou diccionari de biografies rosselloneses / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 505-508 (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
. Nouveau Dictionnaire de Briographies Roussillonnaises (NDBR) / Sous la direction de Gérard Bonet avec la collaboration d'André Balent, Étienne Frénay, Nicolas Marty, Michelle Ro. Perpiny : Publicationes de l'Oli, 2011


Matèries: Ressenyes ; Diccionari biogràfic ; Política ; Exèrcit ; Administració pública ; Església ; Justícia ; Moviments socials
Matèries: Rossellonesos
Àmbit:Rosselló ; Catalunya Nord ; França
Cronologia:[2011]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362376
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Costumari rossellonès en clau nostàlgica: Quan la sang era més espessa que l'aigua / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 509-512 (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
- Serres-Brià, Rotllà. Le coutumier catalan du roussillon traditions populaires d'hier et d'aujourd'hui de Rotllà Serrès-Brià. Sant Esteve : Edició d'autor, 2017


Matèries: Ressenyes ; Tradicions populars
Àmbit:Rosselló ; Catalunya Nord ; França
Cronologia:[0000 - 2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362378
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - Girona, 1917) : història i catalanisme / Joaquim Nadal
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 11-28
Transcripció corregida de la conferència donada per l'autor a la Biblioteca Carles Rahola en el cicle dedicat a Joaquim Botet i Sisó i organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins el 17 de novembre de 2016: "Joaquim Botet i Sisó: Història i Catalanisme". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem el perfil d'un personatge que es va significar com a precursor del catalanisme polític i com a historiador. Botet va fer compatible el seu compromís catalanista amb un pragmatisme electoral que el va portar a participar en les eleccions del sistema de la Restauració. Fundador del Centre Catalanista de Gerona y sa comarca, va dirigir el seu òrgan Lo Geronès, es va anticipar en la definició de la nacionalitat catalana i va participar de La Jove Catalunya i La Unió Catalanista. Des de 1906 va abandonar l'activitat política i es va concentrar en una obra d'historiador, arqueòleg i numismàtic que havia començat el 1875 (Empúries) i va excel·lir amb el premi Martorell de l'IEC (1907) pel seu estudi de les monedes catalanes.


Matèries: Biografia ; Historiadors ; Catalanisme
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:1846 - 1917
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356195
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 817
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Llegendària conquesta de Girona per Carlemany / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 29-42
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Comencem mostrant la pintura mural del palau Moja de Barcelona, que segurament és l'única al món que presenta la Conquesta de Girona per Carlemany. El seu autor és Francesc Pla "El Vigatà" i la creà el 1790 a petició de Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, marquesa de Cartellà, vídua del marquès de Moja. A la pintura apareixen dos personatges principals, Carlemany i el llegendari Arnau de Cartellà, cavaller gironí que ajudà l'Emperador en la conquesta. Sabem que Carlemany no va venir personalment a Girona per la Vita Karoli d'Eginhard i obres posteriors. La nostra recerca ha pretès buscar l'origen de la llegenda i trobem un primer text , la Crònica de Moissac, de finals del S.X, que té un relat ben senzill i fiable: l'any 785, mentre Carles estava lluitant a Saxònia, els gironins entregaren la ciutat al rei Carles. Continua la Crònica sobre el 786: Carlemany viatja a Àustria, Itàlia i França. Llavors hi afegeix una escena fantasiosa que es produeix a Alemanya: en el mes de desembre del 786, "aparegueren uns esplandors paorosos al cel...." senyalsde creu en els vestits dels homes", va ploure sang i succeí una gran mortaldat. I aquí està l'origen del relat que tant s'ha difós fins a l'actualitat. El monjo de Ripoll, copista del Chronicon Rivipullense I (del s. XI) va ajuntar les dues narracions de la Crònica de Moissac: els gironins entreguen la ciutat "i molts veieren ploure sang i va succeir una gran mortaldat. Aparegueren resplandors en el cel i una senyal de la creu en els vestits dels homes". Vaig considerar que havia fet una gran descoberta, però després he vist que Jaime Villanueva, al S. XIX, ja havia observat l'engany del copista (cosa que em confirma la meva teoria). A partir del S. XIII (Chronicon Rivipullense II) es va allargant el relat amb més invencions i fantasies. I així analitzem diferents opinions i versions de la llegenda: d'Alfons X (S. XIII), de l'Officium in festo Sancti karoli magni imperatoris et confessoris (de 1345), del Tractatus de Captione Gerunde (S. XV), de Geroni Pujades (S. XVII), d'Antonio Vicente Domènec (1602), de Roig i Jalpí (1678), de Joan Amades (1953) i de Jacint Verdaguer (1885).


Matèries: Llegendes ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Epoca carolíngia
Àmbit:Girona
Cronologia:[778 - 785]; 785 - 1953
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356196
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 41
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3