Més enllà de l'assistència, hospicis i indústria. El cas de Girona (1780-1936) / Céline Mutos-Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 11-28 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article analitza la funció de l'Hospici de Girona com a espai de treball i formació entre el 1780 i el 1963. Lluny de ser només una institució assistencial, l'hospici va actuar com una veritable fàbrica urbana, introduint activitats manufactureres i convertint-se en una plataforma clau per a l'aprenentatge de joves i la inserció laboral, especialment en el sector tèxtil i, més endavant, en la impremta. A través de fonts documentals de la Diputació de Girona i altres materials complementaris, s'exploren les connexions entre la institució i el mercat de treball, així com la seva capacitat per generar activitat econòmica. L'estudi mostra que l'hospici no només va reflectir, sinó que va anticipar i dinamitzar processos de transformació social i econòmica a la ciutat de Girona.

Quan els industrials no formaven part de les elits (o sí) / Rosa Congost Colomer
Congost i Colomer, Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 29-48 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

Girona no ha estat mai vista com una ciutat industrial i sí, en canvi, com una ciutat dominada, a l'etapa de la industrialització, pels rendistes residents a la ciutat. En aquest article, s'intenta recrear l'ambient de l'alta societat gironina en aquell temps, per tal de contextualitzar dos noms clau de la seva industrialització: els Planas, a la primera meitat del segle XIX, i el Comte de Berenguer, ja a començaments del segle XX.

La Portada d'aigües i el barri del Mercadal al segle XIX / Manel Serra i Pardàs
Serra i Pardàs, Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 49-74 : il. (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Referències bibliogràfiques.

L'any 1869 comença l'abastament domiciliari d'aigua a la ciutat de Girona, amb cabals provinents del municipi d'Aiguaviva. Aquest fet coincideix, en el temps i l'espai, amb la industrialització del sector del Mercadal a Girona com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal i de la disponibilitat dels cabals de la sèquia Monar. Indústries punteres en el seu moment en la fabricació de paper, construccions mecàniques i elèctriques, filatures de cotó i d'altres que contribuiran de manera decisiva en la transformació tecnològica que va implicar, inicialment, l'ús de la força hidràulica i de l'electricitat a finals del segle XIX.

El Gran segle de la imatge a Girona / David Iglésias Franch
Iglésias i Franch, David


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 75-98 : il. (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

L'article analitza la irrupció i consolidació de la imatge fotogràfica a Girona durant el segle XIX, en el marc d'un context global de transformació tecnològica i cultural. Destaca la coexistència del gravat i la fotografia, així com el paper clau de retratistes, gravadors i editors locals. També examina les primeres publicacions il·lustrades, àlbums, targetes de visita i postals. Finalment, s'emfasitza la relació entre tradició i modernitat en la construcció visual de la ciutat.

Farina, diners i emprenedors a la Girona de principis del segle XX / Gemma Domènech i Casadevall, Rosa Maria Gil Tort
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 99-120 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

A finals del segle XX, el sistema tradicional de producció de farina a Girona va experimentar un procés de modernització important dins dels avenços tecnològics més amplis de la indústria agroalimentària. La introducció dels molins de rodets, conegut com a sistema austrohongarès, va impulsar la producció i va fomentar la creació de noves empreses, cosa que va conduir a una expansió industrial sostinguda. Figures clau com Josep Ensesa, Alfons Teixidor i el terratinent Lluís Salvador van tenir un paper crucial en aquesta transformació. Van reinvertir els beneficis dels seus negocis en béns immobles i van encarregar a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí el disseny d'edificis que projectaven el seu poder econòmic i prestigi social. Avui dia, el llegat arquitectònic de la farinera i de la Casa Teixidor s'ha integrat a la infraestructura cultural de Girona, mentre que la farinera Maria Auxiliadora de la Creueta continua sent una oportunitat pendent per a la preservació del patrimoni. Aquest article examina l'evolució d'aquests molins de farina i les residències associades, des del seu ús industrial inicial passant per períodes d'abandonament fins a la seva rehabilitació actual com a espais culturals. Destaca la continuïtat simbòlica d'aquestes estructures com a testimonis de l'impuls emprenedor de principis del segle XX, la modernitat arquitectònica i la integració urbana. En el cas de la Creueta, la seva preservació ens ofereix la possibilitat de conservar la memòria viva de l'emprenedoria. La seva presència, al costat de l'antiga via del tren, ara via verda, guarda potencialitats pendents d'explorar.

"Comprin, comprin" : El naixement de la publicitat / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 121-142 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

La publicitat, entesa des de la perspectiva actual, se situa a mitjan segle XIX. Per tant, té un origen relativament recent si el comparem amb el d'altres disciplines científiques com ara la medicina, l'arquitectura o la història. Remuntar-nos abans d'aquesta època significa transitar per la protohistòria del fenomen publicitari, quan la figura del xarlatan recorria els carrers de les ciutats. La ciutat de Girona, al darrer quart del segle XIX, era una ciutat petita, delicada, levítica i gens industrialitzada. A l'iniciar-se la Restauració monàrquica, l'any 1874, la condició de capital de província li atorgava diversos serveis, amb una corrua notable de funcionaris i una presència destacada de militars, amb una alta presència de l'estament eclesiàstic.

Estamharitz, Leherfarnko i Cagalela, una proposta de topònims ibèrics a Palafrugell / Ramon Prior i Tió
Prior i Tió, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. [28] (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'orígen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, que Llafranc té l'arrel en una "terra de Frank" i que Calella prové de "cala petita". Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que hauren estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica. Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Dos exemplars de diplomes retrobats: Girona i Besalú, segle X / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 179-184 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Després de fer memòria de la còpia figurada del segle X conservada a l'AHN de Madrid d'un document gironí del 1 de març del 913, ja publicat en edició crítica el 2019, l'autor dóna notícia dels pergamins procedents del domicili de Francesc Monsalvtje aplegats durant la guerra civil al Palau Episcopal i retrobats a l'Arxiu Diocesà de Girona els primers anys del segle XXI, i publica el text original -donat com a perdut a CatCar V-II, n. 447, p. 399-400- del més venerable dels pergamins retrobats: el document del 2 de juliol del 978 mitjançant el qual el comte-bisbe Miró Bonfill donava al monestir de Sant Pere de Besalú un alou i drets de pastura a la muntanya de Tregurà.

El Sarcòfag dels Sitjar de la basílica de Sant Feliu de Girona / Pere Freixas, Josep M. Nolla
Freixas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 185-208 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest imponent sarcòfag obrat en calcària nummulítica de Girona és un objecte notable per diverses raons. Es tracta d'una de les primeres peces figurades de caràcter funerari, realitzades amb aquesta pedra, la qual es pot datar amb tota seguretat a l'entorn del 1200, i que comporta una complexa decoració iconogràfica i un epitafi en record de dos membres de la família Sitjar, pare i filla, que hi foren sebollits.

La Força Vella de Girona (3). La funció de les muralles fins al 1285 / J. M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat que la ciutat va néixer per controlar una importantíssima cruïlla de camins, entre la fundació i l'any 1285 només tenim documentats dos setges segurs i, puntualment, la presència d'exèrcits enemics en la proximitat. Pensem que és una prova fefaent dels avantatges del lloc i d'unes muralles excel·lents.

"Castell de l'Areny", "Castell d'Alareny", Castell Dalaren" : Com hem d'escriure aquest topònim? Els orígens / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'actual topònim Castell de l'Areny, tal com es pronuncia, també es pot escriure Castell d'Alareny o Castell Dalareny. Quina seria la forma més adient i quin seria el gentilici? Per tal de respondre aquestes qüestions ens hem de remuntar als textos que ens parlen dels seus orígens històrics.

L'Escrivania i l'arxiu de Santa Maria de Besalú / Tura Clarà i Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Bibliografia.

Santa Maria de Besalú havia tingut una escrivania que va deixar de funcionar a les darreries del segle XIII. Llavors, a l'església canonical només li va restar l'arxiu que, en temps de guerra, era dipositat a la capella dels Dolors de Sant Vicenç patint les pèrdues que aquests trasllats comporten. La ruïna de l'arxiu, però, fou la desamortització del clergat secular que va expulsar els pocs canonges que quedaven a la vila. A partir d'aquest moment, tota aquella paperassa que contenia la història de la canònica va esdevenir un souvenir i se n'accelerà la dispersió.

Paperers genovesos a Sant Joan de Borgonyà (Vall del Terri, Pla de l'Estany) : L'orígen dels molins de paper Llosas i Molià (segles XVI-XVII) / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Al poble de Sant Joan de Borgonyà (Vall del Terri) l'aparició dels molins paperers a finals del segle XVI fou gràcies a l'arribada de mestres paperers italians arribats de Gènova. El seu mestratge per vincle familiar fou continuat per les famílies pageses Llosas i Molià, que construïren al segle XVII els seus propis molins paperers al riu Terri.

La Sèquia Monar i la industrialització a Girona a l'època moderna (segles XVI-XVIII) : molins fariners, drapers, paperers i polvorers, saboneries, tintoreries i adoberies / Xavier Solà Colomer
Solà Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

La indústria -o protoindústria- gironina d'època moderna va necessitar l'aigua i l'energia hidràulica per fer funcionar els seus aparells i màquines. Per això es va estructurar i va seguir el curs del rec Monar, des de Bescanó, passant per Salt i Santa Eugènia, fins a arribar al Mercadal de Girona. Allà s'hi van instal·lar molins fariners, drapers i paperers, tots lligats a la producció agrícola i a la indústria tèxtil de la llana. Més enllà de la sèquia, el riu Galligants i al burg de Sant Pere va acollir adoberies i blanqueries, i al Ter, a la Manola, s'hi van col·locar molins polvorers.

El "Certamen literario en que manifestarán sus progressos..." (Girona, Antonio Oliva, 1763). Estudi i edició / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 365-392 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix amb l'edició facsimil dels 2 documents.

S'edita, posat en context, en edició facsímil, un fullet setcentista rar, imprès a Girona (1763). Recull l'organització i execució d'un certamen literari de retòrica i poètica celebrat al Col·legi de Sant Martí de Girona, quan els jesuïtes hi mantenien una escola superior de llatinitat. En un segon apèndix, reproduïm el fullet de la Palestra Literaria de l'escola de primeres lletres (la Bisbal, 1818).

De la defensa de Girona al control de la muntanya de la Barrufa (segles XVIII-XIX): la construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 365-392 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La construcció, primer, del fort de Montjuïc i, després, de la torre de Sant Joan, proporcionà una important protecció a Girona, tot i que no fou completa. Bona part dels problemes es concentraven en el fet que les citades fortificacions estaven massa a prop de la ciutat i no tenien prou capacitat per controlar els accessos situats al nord de la muntanya de la Barrufa. El setge de l'hivern de 1710/1 ho posà de manifest per la llibertat de moviments de què disposaren els soldats francesos. Acabada la guerra de Successió Espanyola s'encetà un llarg període de pau, en el qual se succeïren els projectes, tot i que no se n'executà cap fins a la Guerra Gran (1793-1795). La construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel, entre el 1794 i el 1795, foren l'opció escollida, encara que no del tot reeixida. Durant les operacions militars de la guerra del Francès a Girona (1808-1809), les citades torres foren protagonistes durant un curt espai de temps, en els primers mesos del segon setge (maig i juny de 1809). Un cop acabada la guerra, nous planejaments aconsellaren reforçar aquell sector, però cap es portà a terme.

La Insòlita història d'un os que va ser tingut per banya de ren i l'inici de la prehistòria paleolítica a Catalunya / Narcís Soler Masferrer, Joaquim Soler Subils, Isaac Rufí Casals, Julià Maroto Genover



En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 393-436 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

La troballa casual feta per Pere Alsius el 1868 a la Bora Gran d'en Carreras de Serinyà (Pla de l'Estany) del que li semblà un tros de banya de ren cridà l'atenció de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. També interessà Édouard Harlé, qui el 1882 va fer la primera excavació paleolítica a Catalunya. Finalment resultà que no era un tros de banya, sinó d'una costella d'un altre animal. Així i tot, al cap d'uns anys Pere Alsius va poder demostrar que a la Bora Gran hi havia realment restes de ren, encara que només representades per trossos de banya. La presència d'aquest animal a la Catalunya del sud dels Pirineus ha estat al llarg de la prehistòria inexistent o rara, igual que la d'altres animals de clima molt fred.

El Personatge Masferrer i les ciutats de Vic i Girona a La Légende des siècles de Victor Hugo / Josep Clara Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 437-448 : il. (Articles) 
Bibliografia.

Casualment, vaig conèixer la família Masferrer-Martínez i em va sorprendre com recitaven uns versos de Victor Hugo de La légende des siècles, que serveixen per presentar el protagonista que dona títol al poema "Masferrer". I em vaig proposar indagar per què Victor Hugo podia haver escollit un nom ben català per a aquell personatge. Explico el procés de la recerca encara que el resultat no aconsegueixi cap concreció: l'obra i el personatge, viatges de Victor Hugo per Espanya i pels Pirineus, opinió dels crítics francesos, la biblioteca dels Masferrer a Masjoan, la biblioteca de Victor Hugo i introducció dels topònims Vic i Girona.

Dels Rocabertí a Esteve Muxach Viñas (1818-1895), mestre d'obres i director de camins veïnals de la Diputació de Girona / Inés Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 449-482 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La segona meitat del segle XIX esdevé un moment de profunds canvis en les infraestructures i en la xarxa viària de les comarques gironines, en part originada per l'arribada del ferrocarril, circumstància que va suposar l'augment de professionals especialitzats en aquests afers i la proliferació de nous projectes viaris, eixamples urbanístics i millores amb nous guals i ponts que originaren modificacions cartogràfiques. A partir de la seva relació amb els germans Rocabertí, descobrim la figura d'Esteve Muxach, mestre d'obres i director en cap dels camins veïnals i canals de reg de la Diputació de Girona; figura cabdal del sector que va desenvolupar la seva feina en els sis partits judicials de la província.

Protagonistes del treball ferroviari. Les guardabarreres a la demarcació de Girona / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 483-515 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

La incorporació de la dona al treball ferroviari data de la segona meitat del segle XIX. La tasca de guardabarrera de passos a nivell va ser dura i mal pagada. Estalvià diners a les companyies i complementà l'economia de famílies lligades al tren. En aquest article traiem de l'oblit el nom d'un centenar de dones que protagonitzaren aquesta ocupació, a la demarcació de Girona, tant en les línies del tren gros com la dels carrilets de via estreta.