português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS GIRONINS []
References found:
858   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 43
go to page                         


1 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Fossa del segle VI aC a Mas Gusó (Bellcaire d'Empordà) / Josep Casas, Victòria Soler
Casas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 9-30

La localització de diverses fosses en un sector de Mas Gusó, anivellades amb restes pertanyents al segle VI aC va permetre documentar un dels períodes més interessants del jaciment: la transició entre la primera edat del ferro i l'inici dels primers contactes colonials, amb l'aparició d'un seguit de restes ceràmiques i d'altra mena característiques de l'època. La troballa de produccions de la Mediterrània oriental i del món etrusc, barrejades amb les primeres ceràmiques ibèriques a torn, configura un repertori particular i molt significatiu.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics
Àmbit:Bellcaire d'Empordà
Cronologia:[600 - 500 aC]
Autors add.:Soler i Fusté, Victòria
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397180
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Després de les vil·les. Establiments rurals de l'antiguitat tardana i alta edat mitjana al nord-est de Catalunya. Anàlisi de conjunt / Josep Casas, Josep M. Nolla, Marc Prat
Casas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 31-56

L'anàlisi dels pocs jaciments rurals que fins ara s'han identificat com a pertanyents al període visigot en aquest territori ens permet fer una primera aproximació a la gran transformació en el model d'ocupació del camp a l'antiguitat tardana, després de la desaparició de les vil·les d'època romana, fins i tot les més tardanes. S'identifiquen i estudien les restes fins ara localitzades, sovint obrades aprofitant part de les restes d'edificis anteriors, però altres vegades edificades ex novo, en llocs on no hi havia hagut mai ningú, seguint un model d'habitatges senzills, de superfície reduïda i amb materials modestos.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Estructures arqueològiques ; Instal·lacions agràries ; Tècniques de construcció
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[300 - 700]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Prat Vilà, Marc
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397181
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Buidatge monetari del diplomatari de Santa Maria d'Amer / Miquel de Crusafont
Crusafont i Sabater, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 57-66

Les col·leccions documentals tenen un especial interès per als estudis monetaris i la història econòmica ja que, en molts dels casos, ens recullen transaccions fetes en numerari i ens sol especificar el tipus de moneda emprat o bé si es pagà en productes. Això ens permet esbrinar el tipus de circulació monetària: hi havia prou moneda per a les transaccions? Quins tipus monetaris i de quins metalls s'empraven? Però també ens dona el pols de l'evolució econòmica dels centres emissors dels documents. Així, en el cas d'Amer veiem que hi ha una monetització gairebé completa i que l'or i l'argent hi són poc emprats, mentre que el billó (aliatge d'argent i aram) correspon al 87 [per cent] dels pagaments. Al marge d'això hi ha un important document (núm. 26 del 1094) que ens indica que probablement va batre moneda l'abat de Sant Pere de Rodes.


Matèries: Monestirs ; Documentació eclesiàstica ; Diplomataris ; Propietat eclesiàstica ; Rendes eclesiàstiques ; Administració de l'església ; Moneda
Matèries:Monestir de Santa Maria d'Amer
Àmbit:Amer
Cronologia:[1000 - 1000]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397182
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Explotació del patrimoni immoble conegut de la Seu de Girona a l'època del bisbe Berenguer Dalmau (1113/14-1144/43) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 67-80

L'objectiu d'aquest article és analitzar de quina manera la Seu i la canònica de Girona explotaven els béns que posseïen a l'època del bisbe Berenguer Dalmau i analitzar les dades que n'obtenim.


Matèries: Església ; Béns immobles ; Catedrals ; Bisbes ; Administració de l'església ; Propietat eclesiàstica
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1113 - 1144]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397183
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Creu d'or romànica de la Seu de Girona / Marc Sureda i Jubany
Suereda i Jubany, Marc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 81-109

Al tresor de la catedral de Girona es conserva un dels conjunts més notables de creus d'ofebreria medievals de Catalunya, que essencialment consisteix en dues del segle XIV i una de principis del XVI: la creu dita de les Confraries, l'anomenada dels Esmalts i la creu d'or, considerada la més valuosa en termes materials i reservada per a les principals festes de l'any. De creus i d'altres objectes d'orfebreria litúrgica, però, n'existiren d'altres al llarg de la història de la seu que no han arribat fins als nostres dies. Una d'aquestes és l'objecte d'estudi d'aquest treball: una antiga creu romànica d'or, antecessora de la darrera que hem anomenat i tipològicament emparentada amb la primera. Malgrat haver desaparegut, va ser una obra de gran importància per diferents raons que mirarem d'explicar.


Matèries: Catedrals ; Objectes de culte ; Art religiós ; Romànic ; Orfebreria ; Edat mitjana
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[900 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397184
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Mestre vitraller de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empuries (1303-1316) / Miquel Orós Muruzábal
Orós Muruzábal, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 111-133

La basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries conserva un dels vitralls medievals més antics de Catalunya. Segurament perquè el temple castelloní, iniciat l'any 1261, és una de les primeres construccions gòtiques religioses conegudes del país. El present treball pretén donar a conèixer el mestre vitraller que el va realitzar i el moment en què es va fer, entre els anys 1303 i 1316. Es tracta de Gauteri de Borna, l'origen del qual encara està per determinar. Lamentablement el vitrall ha arribat a nosaltres molt alterat per causa d'intervencions controvertides de reparació al llarg dels segles.


Matèries: Esglésies ; Decoració i ornamentació ; Elements arquitectònics ; Vitralls ; Vitrallers ; Baixa edat mitjana
Matèries: Borna, Gauteri
Matèries:Església de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1303 - 1316
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397185
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Mieres, mestres pedrers de Girona / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 135-157

El present treball busca oferir la trajectòria professional i vital de Guillem Ponç, notari baix-empordanès de la segona meitat del segle XIV. L'examen dels documents episcopals i, sobretot, el de l'extensa documentació notarial conservada, possibilita un estudi de caràcter prosopogràfic que ens acosta a la figura i al recorregut de l'individu. Finalment, l'anàlisi exhaustiva del seu testament i de dos inventaris postmortem ens permet conèixer diferents aspectes de la vida material i quotidiana d'un notari de la ruralia empordanesa del 1300Com tants altres picapedrers actius a Girona durant la segona meitat del trescents, els Mieres van treballar al costat de Pere Sacoma, el principal mestre pedrer que va acaparar en aquest temps les obres de la ciutat més importants, tant de promoció eclesiàstica com civil. En aquest breu treball presentem una primera aproximació biogràfica i professional de dos dels membres de la família, Guillem i Pere Mieres. Queden encara incògnites per desvelar d'ambdós, assenyaladament d'un nebot homònim del primer, i notícies noves per descobrir que permetran avançar, així ho creiem, en el coneixement del curs vital d'aquests mestres pedrers i, tal vegada, possibilitaran fer acréixer els membres de la nissaga dedicats a l'ofici de l'extracció, la talla i el comerç de la pedra de Girona.


Matèries: Arquitectura ; Picapedrers ; Oficis ; Gòtic ; Construcció d'edificis ; Materials de construcció ; Famílies ; Baixa edat mitjana
Matèries: Mieres, família
Àmbit:Girona
Cronologia:[1250 - 1300]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397186
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Guillem Ponç, un notari rural al segle XIV / Jordi Saura Nadal
Saura Nadal, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 159-179

El present treball busca oferir la trajectòria professional i vital de Guillem Ponç, notari baix-empordanès de la segona meitat del segle XIV. L'examen dels documents episcopals i, sobretot, el de l'extensa documentació notarial conservada, possibilita un estudi de caràcter prosopogràfic que ens acosta a la figura i al recorregut de l'individu. Finalment, l'anàlisi exhaustiva del seu testament i de dos inventaris postmortem ens permet conèixer diferents aspectes de la vida material i quotidiana d'un notari de la ruralia empordanesa del 1300.


Matèries: Notaris ; Vida quotidiana ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Societat rural ; Baixa edat mitjana
Matèries: Ponç, Miquel
Àmbit:Rupià ; Baix Empordà
Cronologia:[1350 - 1400]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397187
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Terrissa negre de Quart a la ciutat de Girona (segle XV) : noves dades per a l'estudi arqueològic de la producció i circulació de terrissa a la baixa edat mitjana / Esther Travé Allepuz, Maria Creus Mir, Joan Vicens Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 181-203

En aquest treball presentem resultats preliminars d'un estudi en curs sobre l'evolució de les produccions de terrissa negra durant l'edat mitjana. Volem donar a conèixer l'estudi d'un conjunt de materials que foren recuperats en antigues excavacions a l'església de Sant Feliu de Girona durant els anys vuitanta. Llevat d'alguns mostrejos previs, el conjunt mai abans no havia aestat estudiat en la seva totalitat. L'anàlisi formal i la caracterització macrosc`pica de pastes ens ha permès copsar les singularitats de determinades produccions -algunes atribuïbles a la vila de Quart- i plantejar un mostreig representatiu per a la caracterització analítica d'aquests productes. Els resultats obtinguts en permeten avançar significativament en el coneixement de les formes de producció i distribució de terrissa en el tombant entre l'època medieval i moderna, en un període en el qual arrelen tradicions productives que encara perduren.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Ceràmica ; Circuits comercials ; Arqueologia ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Quart ; Girona
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Creus Mir, Maria ; Vicens i Tarré, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397189
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 205-232

Un cop acabada la Guerra Civil catalana, la vila de Banyoles viu un auge de la manufactura tèxtil de la llana durant tota la centúria amb la reconstrucció de molts molins drapers i tints coincidint amb l'arribada de pobladors novells. Algunes nissagues de paraires s'enriquiran amb el negoci dels draps de llana "banyolesos", fins a la davallada econòmica del segle XVII.


Matèries: Edat moderna ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Molins ; Drapers ; Paraires
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397390
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Església de Sant Miquel de Fluvià en època moderna i contemporània (segles XVI-XIX) / Jordi Mota Montserrat
Mota Montserrat, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 233-272

Les publicacions que han tractat l'església de Sant Miquel de Fluvià fins a dia d'avui han inscrit el seu interès en el període medieval i, en conseqüència, han obviat gran part de tot allò que va transformar el monument en època moderna i contemporània. El present estudi analitza la documentació dels segles XVI-XIX per tal de dilucidar què va passar a l'església de Sant Miquel durant tot aquest temps. D'aquesta manera, es documenten les reformes que hi van tenir lloc, els vestigis conservats in situ d'aquest període i els béns mobles perduts o dispersats que aleshores s'hi abrigaven, en alguns casos, localitzant-los en l'actualitat. Alhora, es presenta una còpia inèdita del segle XVIII de l'acta de consagració de l'església que canvia la data comunament acceptada.


Matèries: Edat moderna ; Edat contemporània ; Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Restauració i conservació ; Art religiós
Matèries:Església de Sant Miquel de Fluvià
Àmbit:Sant Miquel de Fluvià
Cronologia:[1500 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397391
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Epidèmia de pesta bubònica de 1650 a 1654 a Girona : testimonis sobre la malaltia i mesures de profilaxi / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 273-311

El final de la guerra de Separació (1640- 53) coincideix amb l'arribada d'una gran onada de pesta bubònica a la ciutat de Girona, que s'escampa ràpidament a tot el nord-est. A Girona, i a la majoria de viles gironines, per evitar la propagació, es prenen diferents mesures de profilaxi: es constitueixen juntes del Morbo -que compten amb l'assessorament de professionals de la medicina-, es creen hospitals per a malalts empestats, es tanquen les muralles i es demanen salconduits de procedència, s'obliga a construir barraques fora murs on es confinen els infectats, i es contracten els serveis de "netejadors", que desinfecten -aparentment- les cases i les robes. Molta gent de la ciutat fuig a la ruralia, on practica la quarantena i purga, s'amaga a cases de pagès, corrals, vinyes, marges, cabanes i altres construccions precàries i apartades, o en les barques sobre el Ter.


Matèries: Edat moderna ; Guerra dels Segadors ; Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Metges ; Tractaments terapèutics ; Salut pública
Àmbit:Girona
Cronologia:1650 - 1654
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397387
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Compte de les fornades dels ollers de Quart (1707-1710) / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 313-344

Entre 1707 i 1710 els ollers de Quart van imposar una taxa a totes les fornades cuites al poble amb la finalitat d'alliberar-se d'un censal, i van anotarne el cobrament en el Llibre de comptes dels ollers de Quart . Gràcies a aquestes anotacions podem fer-nos una idea del gran volum de la producció terrissera a Quart, així com de la de cadascun dels obradors i del valor de cada fornada.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Impostos-exaccions ; Ceramistes ; Fonts documentals ; Llibres de comptes
Àmbit:Quart
Cronologia:1707 - 1710
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397388
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Església parroquial de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses i l'últim retaule de l'altar major / Joan Ferrer i Godoy
Ferrer i Godoy, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 345-412

A partir de la recent localització d'una fotografia que reprodueix el retaule barroc de l'altar major del temple parroquial de la vila de Sant Joan de les Abadesses, l'article fa un recorregut per la llarga història d'aquest edifici amb l'objectiu de contextualitzar l'execució del retaule, des dels primers esments de la presència d'una organització parroquial fins als nostres dies. Els fons documentals exhumats, conservats principalment a l'Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, proporcionen la informació que permet datar el retaule de l'altar major de l'església de Sant Pol entre els anys 1750 i 1759 i assignar l'autoria a Vicenç Real Vernis, escultor de la ciutat de Vic, i a Jaume i Francesc Basil, de Vic i Olot, dauradors i pintors. Aquest retaule és el tercer que presideix l'altar; abans ho havien fet el magnífic retaule gòtic de Bernat Saulet, del segle XIV, i el que van pintar Antoni Peitaví, Joan Perles i Nicolau Masó en 1561.


Matèries: Esglésies parroquials ; Retaules ; Art religiós ; Barroc ; Pintors
Matèries: Real Vernis, Vicenç
Matèries:Església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses
Cronologia:[1750 - 1759]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397389
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Castell de Montjuïc : una breu introducció a la seva història (segles XVII-XIX) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 413-438

El castell de Montjuïc era una de les fortificacions més importants que posseïa Girona perquè defensava la muntanya de la Barrufa, que era l'entrada natural de les invasions franceses. Les primeres dades d'una fortificació en aquesta muntanya, en època moderna, les troben en els darrers estadis de la guerra dels Segadors, a mitjan segle XVII, però, llavors, t an sols era una fortificació feta de feixina, que ràpidament desapregué. El 1675 es construí una altre frotí, també de feixina, per defensar Girona d'un imminent atac franès. De resultes del combat, el fortí fou completament destruït, però salvà Girona d'un probable setge. Immediatament després de la retirada francesa, s'inicià la construcció de l'actual castell, com també la fortificació de la zona de les Pedreres. Finalitzada la guerra de Successió, i al llarg de tot el segle XVII, es reformà per tal de corregir les febleses mostrades durant el setge de 1710. El darrer acte de servei fou durant la guerra del Francès, en la qual patí dos setges, entre el 1808 i el 1809. Durant la retirada francesa, el 1814, fou inutilitzat i ja no tingué cap més valor defensiu.


Matèries: Castells ; Fortificacions ; Arquitectura militar ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Guerra del Francès
Àmbit:Montjuic - Girona
Cronologia:[1675 - 1814]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397390
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Biografia de Martín Matute", de Celestí Pujol : estudi crític i transcripció / Jordi Bohigas Maynegre, Lluís Buscató Somoza
Bohigas i Maynegre, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 439-464

L'any 1868 la Comissió de Monuments de Girona féu imprimir la que seria la seva primera publicació pròpia, la biografia del canonge Martín Matute, escrita per l'historiador i secretari de l'entitat Celestí Pujol i Camps. El motiu d'aquesta actuació fou honorar la memòria i mantenir viu el record d'aquest prohom conegut entre els seus contemporanis pels seus amplis coneixements històrics i per la seva trajectòria com a eclesiàstic. De fet, Matute fou l'epígon d'una llarga tradició de clergues gironins il·lustrats que combinaren la seva tasca eclesiàstica amb l'estudi i el conreu de la història, els quals, malauradament, igual que ell han estat oblidats per la historiografia posterior. Aquest treball pretén, doncs, recordar-lo i, de retop, posar en relleu la important tasca que aquests prohoms van realitzar amb uns mitjans més que precaris.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Historiadors ; Historiografia ; Arqueologia ; Patrimoni històric i artístic ; Església ; Desamortització
Matèries: Matute Pérez, Martín ; Pujol i Camps, Celestí (1843-1891)
Àmbit:Girona
Cronologia:1868
Autors add.:Buscató i Somoza, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397391
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Inventari de la biblioteca del monestir d'Amer del febrer de 1838 / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 465-476

Notícia sobre l'inventari de la biblioteca del monestir d'Amer dreçat l'any 1838, després de la desamortització dels béns eclesiàstics i al moment de traslladar els efectes bibliogràfics i arxivístics d'aquell monestir a la ciutat de Girona. Es publica la llista dels llibres i se'n proposa la identificació.


Matèries: Monestirs ; Biblioteques eclesiàstiques ; Inventaris ; Desmortització de Mendizábal
Matèries:Monestir de Santa Maria d'Amer
Àmbit:Amer ; Girona
Cronologia:1838
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397392
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Papers privats : un llibre de notes i comptes de la família Pérez Claras (Girona, 1842-1872) (I) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 477-524

La família Pérez Claras (1842-1872), de la qual no se sabia gairebé res fins al moment de publicar l'estudi d'aquests papers familiars, formava part integrant, a un segon nivell, de les classes benestants, de les diverses elits urbanes de la ciutat de Girona, encara conegudes d'una manera molt desigual. Advocats, propietaris, amb vocacions polítiques, tenien ingressos abundants i variables fruit d'un procés d'acumulació, de l'esforç personal, de l'arrelament social, de rendes, de préstecs de diners, de l'explotació de masos al Gironès, d'uns pisos a Barcelona... També lligaren aliances matrimonials profitoses. Sabem que els hisendats i professionals de les lleis eren uns dels principals grups de pressió a la ciutat. D'aquest registre comptable, que tinc transcrit, estudiat i anotat, en publico, avui, un resum de les pàgines inicials del pròleg, i una mostra d'algunes de les seves pàgines.


Matèries: Fonts documentals ; Llibres de comptes ; Famílies ; Genealogia
Matèries: Pérez Claras, família
Àmbit:Girona
Cronologia:1842 - 1872
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397393
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Conversa dita del braseret" d'Andreu Pastells i Taberner / Maria Rosa Serra Milà
Serra i Milà, Maria Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 525-545

Andreu Pastells i Taberner (Girona, 1811-Barcelona, 1896) era mestre d'escola i un prolífic escriptor en català, castellà i llatí. Va ser un dels autors més llegits i coneguts de l'època de la Renaixença a Girona i el podem considerar un continuador de la tradició poètica humorística i satírica en català. La breu obra dialogada que editem amplifica un passatge de La gran tragèdia de la passió i mort de Jesucrit, nostre Senyor, atribuïda a Antoni de Sant Jeroni. És una conversa de to molt col·loquial entre tres amics, que es planyen de la traïció de Judes i de l'empresonament de Jesús, esmenten alguns dels miracles que aquest ha fet i sospiten amb inquietud que l'endemà serà condemnat a mort.


Matèries: Literatura popular ; Mestres ; Escriptors ; Devoció a Crist ; Renaixença
Matèries: Pastells i Taberner, Andreu (1811-1896)
Àmbit:Girona
Cronologia:[1811 - 1896]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397394
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 858
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Hospitals efímers : l'epidèmia de colera de 1885 / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 547-560

Durant el segle XIX el còlera morbo asiàtic va envair Europa. La província de Girona fou atacada quatre cops per l'epidèmia, l'última vegada l'any 1885. Entre les mesures que es van dictar per combatre la malaltia hi ha la creació de llatzerets o cases d'observació on havia de purgar quarantena tota persona sospitosa de venir d'un lloc infectat i d'hospitals únicament i exclusiva per a colèrics per evitar el contagi a altres malalts.


Matèries: Epidèmies ; Còlera ; Hospitals ; Malalties infeccioses ; Assistència sanitària
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1885
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397396
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 43
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3