português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ROCA I VERNET, JORDI []
Referències trobades:
13   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 13   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.


Matèries: Regència d'Espartero ; Vida política ; Liberalisme ; Progressisme ; Moderantisme ; Festes públiques ; Participació social ; Classes populars
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1840 - 1843
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/17642
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les tranferències de la tradició constitucional catalana al liberalisme. Cap a una història global i federalitzant de la nació espanyola. A propòsit d'un escrit de Joan-Lluís Marfany / per Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 67 (2013) , p. 163-178 (Notes de debat
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.



Matèries: Historiografia ; Debat ; Corts de Cadis ; Revolució liberal ; Trienni Liberal ; Polítics ; Constitucionalisme ; Vida política ; Institucions polítiques ; Liberalisme ; Federalisme ; Constitucionalisme
Matèries: Marfany Garcia, Joan Lluís
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1808 - 1823; 2013
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Restauración de Fernando VII : la transformación represiva y autoritaria de la monarquía. Barcelona, de Manuel Casamada a Luis Lacy / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 4, núm. 8 (2015) , p. 5-28 (Dossier. Guerras y posguerras en la Europa contemporánea
Notes i bibliografia. Resum en català.

Aquest article aborda l'estudi de la Restauració com un procés de transformació de la monarquia, basant-se en l'increment de la concentració de poder en mans del rei. La prioritat de la monarquia fernandina va ser acabar amb la dissidència política, per la qual cosa va desplegar una intensa campanya repressiva contra els liberals que va comptar amb la col·laboració submissa de la Inquisició, va eliminar les tradicions polítiques consuetudinàries per a la resolució de conflictes en l'àmbit local i va silenciar les veus discrepants que apel·laven a un règim monàrquic que oferís una alternativa entre el liberalisme i la reacció. Tot això es duu a terme a través de l'anàlisi dels discursos commemoratius dedicats a les víctimes de la Guerra de la Independència de Manuel de Casamada, del procés judicial contra el tinent general Luis Lacy i de la negativa del monarca a reconèixer l'autoritat de la Junta de Gremis, Col·legis i Fabricants que s'havia conformat per intentar salvar la vida de Lacy.


Matèries: Ferran VII d'Espanya ; Poder polític ; Monarquia ; Repressió política ; Absolutisme ; Liberalisme ; Juntisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1813 - 1820
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v4n8-roca


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Las Plazas y la representación de la nación liberal, Barcelona 1820 - 1857 / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 11-23 : plàn.
 (Símbolos, celebraciones e iconografías
Notes.



Matèries: Estructura urbana ; Urbanisme ; Places ; Renovació urbana ; Liberalisme ; Insurrecció ; Vida política ; Simbologia política ; Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Revolució liberal
Matèries:Plaça Palau de Barcelona ; Plaça Sant Jaume de Barcelona ; Plaça Reial de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1820 - 1857]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Representar y celebrar el proceso de construcción nacional / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 3-9
 (Símbolos, celebraciones e iconografías
Notes.



Matèries: Historiografia ; Identitat nacional ; Revolució liberal ; Simbologia política ; Regionalisme
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Barcelona revolucionària i liberal : exaltats, milicians i conspiradors / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona : Fundació Noguera, 2011
475 p. ; 24 cm (Estudis, 60) 
Bibliografia.
ISBN 9788499751696

Aquesta obra constitueix l'anàlisi més completa existent sobre la història política barcelonina en uns anys fundacionals de la nova política liberal i d'allò que hom ha anomenat els orígens de la modernitat política europea, del bressol dels espais públics liberals fecundats per noves associacions, clubs i tertúlies, formes encara deutores de les antigues corporacions i el modern individualisme. És un estudi que ens indica la manera com les societats secretes liberals actuaven com a noves organitzacions polítiques, ja fos en el si de la tertúlia patriòtica o bé creant clubs polítics, com en el cas del gabinet de lectura del Palau de la Virreina del Perú. Van ser uns anys especialment importants en la mesura que representen alhora la culminació del procés de canvi obert durant la guerra del Francès, i el naixement de noves generacions i formes de fer política. El buidatge sistemàtic de la premsa barcelonina li ha permès a l'autor reconstruir des d'una vessant social i cultural la història del moviment liberal, ajudat també dels fons procedents de l'arxiu del Congreso de Diputados, de la Diputació i de l'Ajuntament de Barcelona. Les dades també han estat nodrides amb els fons privats de diverses autoritats del Trienni.


Matèries: Trienni Liberal ; Liberalisme ; Associacions polítiques ; Societats secretes ; Premsa política ; Vida política ; Conflictivitat social ; Polítics ; Oposició política
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1820 - 1823
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/60 LA BARCELONA REVOLUCIONÀRIA (2)_penjar.pdf
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La cultura constitucional del Trienni i el discurs sobre el ciutadà liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 11 (2008) , p. 60-76 (Monografies i Recerques
Número monogràfic: Miscel·lània.

Les pràctiques i discursos polítics del liberalisme modificaren la cultura constitucional durant el Trienni Liberal i aportaren nous significats a la Constitució de 1812. Els liberals exaltats transformaren la condició de ciutadà per acostar-se al conjunt de la societat. La ciutadania depenia de la virtut i de l'exercici de la política, i deixava en un segon pla l'articulat de la Constitució. Les dones i el món popular accediren a la ciutadania.


Matèries: Trienni liberal ; Liberalisme ; Vida política ; Constitució 1812 ; Dona ; Classes populars
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1820 - 1823
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/191261/263041
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Lectura catalana de la Constitució de 1812 : una proposta federalitzant del liberalisme moderat a catalunya durant el trienni liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 203-218
 (Història local
Notes.



Matèries: Liberalisme ; Elits locals ; Burgesia ; Constitució 1812 ; Trienni Liberal ; Poder polític ; Constitucionalisme ; Vida política ; Revolució liberal ; Diputació provincial ; Moderantisme ; Federalisme
Matèries:Diputació provincial de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1812 - 1823
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tradició constitucional i història nacional (1808-1823). Llegat i projecció política d'una nissaga catalana, els Papiol / Jordi Roca i Vernet
Roca i Vernet, Jordi


Barcelona ; Lleida : Fundació Ernest Lluch : Pagès, 2011
326 p
Obra guanyadora de la VI Beca de Recerca Ernest Lluch (2009).
ISBN 978-84-9975-162-7

La gènesi i la interpretació de la Constitució de Cadis (1812) no ha despertat gaire interès entre als historiadors catalans del segle XX malgrat que desencadenés onades de passions a favor i en contra entre els catalans de l'època. La història dels vilanovins Francesc de Papiol, diputat a les Corts de Cadis, i la dels seus nebots Benet i Marià Rubinat serveix de fil d'Ariadna per no perdre's en el laberint dels somnis catalans per reformar la monarquia borbònica i la naixent nació liberal espanyola. Els pares de la Constitució foren menys liberals que els seus intèrprets immediatament posteriors però tots ells empraren la història per definir l'abast del canvi polític i social que suscità la promulgació de la Constitució. Aquell historicisme polític era nou però no la fascinació per la història que s'havia conreat entre els principals centres de coneixement del darrer terç del segle XVIII. La família Papiol representa com els vestigis de l'austriacisme es transformaren en l'anhel de recuperar la història política de Catalunya a través de la recopilació de llibres i documents de tota mena. La formació de la biblioteca familiar farcida d'obres d'historiadors i juristes catalans dels segles XVI al XVIII esdevé cabdal per entendre la resposta catalana a la crisi de la monarquia desencadenada arran de la invasió de les tropes napoleòniques. Francesc de Papiol era besnét de l'alcalde de Vilanova, Joan Papiol i Raventós, capturat i mort en el campament de les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona l'estiu de 1714, i fou l'oncle dels germans Rubinat protagonistes de l'intent d'assimilació de la Diputació Provincial de Catalunya a l'antiga Diputació del General, abolida després de la derrota austriaicista de 1714. Si Francesc somià en una reforma il·lustrada de la monarquia borbònica que recollís les peticions dels catalans, els seus nebots cregueren que la nació liberal espanyola els oferia l'oportunitat de redefinir les relacions entre Catalunya i la monarquia.



Matèries: Famílies ; Corts de Cadis ; Revolució liberal ; Liberalisme ; Polítics ; Advocats ; Diputats a Corts ; Constitucionalisme ; Vida política ; Institucions polítiques ; Biblioteques particulars ; Juristes ; Trienni Liberal
Matèries: Papiol i Padró, Francesc de ; Rubinat, Benet ; Rubinat, Marià ; Papiol, família
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1808 - 1823


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pau Claris i la cultura constitucional catalana del Trienni Liberal (1820-1823) / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 27 (2009) , p. 161-186 (Miscel·lània
Bibliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

Per què pau Claris no es convertí en un heroi de la nació espanyola? Si esseguim la gènesi del discurs històric sobre la nació liberal, observarem que l'ús de la història va ser cabdal per al desenvolupament de les múltiples interpretacions de la Constitució gaditana de 1812. Durant els anys del Trienni Liberal (1820-1823) es produí una ampliació substancial dels significats de la norma gaditana. La nova cultura constitucional suscità la subversió d'alguns dels límits establerts per la seva predecessora. La religió catòlica, la monarquia borbònica i la història nacional ja no eren els pilars de la cultura constitucional. la pluralitat de projectes liberals va permetre que el liberalisme radical usés la història de Catalunya per potenciar el contingut revolucionari de la norma de 1812 mentre el moderantisme se servís de les institucions i de les lleis catalanes per fer just el contrari.


Matèries: Liberalisme ; Trienni Liberal ; Constitució 1812 ; Catolicisme ; Pensament polític ; Guerra dels Segadors ; Constitucionalisme ; Polítics
Matèries: Claris i Casademunt, Pau (1586-1641)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1820 - 1823
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/181211/233862
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Política, liberalisme i revolució: Barcelona, 1820 - 1823 [Fitxer informàtic] / Jordi Roca Vernet ; tesi doctoral dirigida per Lluís Ferran Toledano González
Roca i Vernet, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Dirigida per: Toledano González, Lluís Ferran. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna iContemporània, 2007
Consultable des del TDX. Bibliografia.
ISBN 9788469199794

Aquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis.


Matèries: Trienni Liberal ; Vida política ; Liberalisme ; Revolució liberal ; Poder polític ; Corts de Cadis ; Constitució 1812 ; Oligarquia ; Sociologia política ; Polítics ; Parlamentaris ; Ideari polític ; Sistema electoral ; Tesis doctorals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1820 - 1823
Accés: http://hdl.handle.net/10803/4811
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Barcelona revolucionària: cultura constitucional i la sociabilitat política del Trienni Constitucional, 1820 - 1823 / Jordi Roca Vernet ; codirigit per: Irene Castells i Antoni Moliner
Roca i Vernet, Jordi


Dirigida per: Castells, Irene ; Moliner, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona, 2005
248 p. ; 30 cm
Document llistat. Bibliografia. A portada: Departament d'Història Moderna i Contemporània. Treball de recerca - Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.



Matèries: Trienni Liberal ; Vida política ; Constitucionalisme ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1820 - 1823
Localització: UAB: Dipòsit de B. d'Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 13
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Republicanisme i cultura republicana a Terrassa. De la I República a la Setmana Tràgica, de Juli Colom i Bussot / Jordi Roca i Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 18 (novembre 2003), p. 199-203 (Recensions
Ressenya de:
- Colom i Bussot, Juli. Republicanisme i cultura republicana a Terrassa. De la I República a la Setmana Tràgica. Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2003 (Amfora, 3)



Matèries: Ressenyes ; Republicanisme ; Vida política ; Partits polítics ; Polítics ; Setmana Tràgica ; República espanyola I ; Restauració ; Associacions polítiques
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1873 - 1909
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3