Els Germans Juli i Josep Rubaudonadeu : obrerisme i republicanisme (1842-1874) / Isidre Prades Buixons
Prades i Buixons, Isidre


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 47-66 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Es presenta la segona part que clou la biografia dels germans Rubaudonadeu. L'antic cap del radicalisme progressista Manuel Ruiz Zorrilla, declaradament republicà durant la Restauració, fou qui atragué a l'activitat política Josep Rubaudonadeu. En les dècades finals del segle XIX, Rubaudonadeu desenvolupà una intensa activitat empresarial en diferents sectors que li proporcionà una notable fortuna. En la dècada de 1880, destacà per la seva activitat de mecenes i, en particular, en el Certamen figuerenc de 1888, que dotà amb generosos premis. La desaparició dels germans Rubaudonadeu coincidí amb una nova etapa en què el republicanisme abandonà els vells fonaments del federalisme i intentà adequar-se a les noves demandes socials de l'entrada del segle XX.

La Primera República / P.F. de R.



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XII, núm. 214 (febrer 1931), p. 43-45

L'Opinió : el diari de la revolució republicana (1931-1934) / Jaume Guillamet Lloveras
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2025
388 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409783496

El diari L'Opinió (1931-1934) és el primer òrgan d'Esquerra Republicana de Catalunya, nascut com a continuació del setmanari L'Opinió (1928-1931), editat i sostingut pel mateix propietari Joan Casanelles, que té més endavant el suport personal i econòmic de Josep Tarradellas. Apareix el 4 de juny de 1931, en plena efervescència de la primavera republicana. I fineix el 10 d'octubre de 1934, suspès pel govern espanyol arran la proclamació de l'Estat Català de la República Federal Espanyola. En ser expulsats d'ERC els consellers Joan Lluhí, Antoni Xirau, Pere Comas, Josep Tarradellas i el diputat Joan Casanelles, el diari passa a ser l'òrgan del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Després de la mort del president Francesc Macià, el nou president electe Lluís Companys reintegra el grup de L'Opinió a la col·laboració amb el govern i el partit majoritari. Pel segon aniversari, L'Opinió es presenta com el primer diari en català en difusió i el tercer dels editats a Barcelona. Dirigit per Joaquim Ventalló, és un mitjà innovador en el reporterisme, amb firmes com Irene Polo, Rosa Maria Arquimbau, Josep Maria Lladó Figueres i Domènec de Bellmunt, entre altres. El cronista Francesc Madrid és l'autor de la informació més completa de la discussió de l'Estatut i dels debats parlamentaris a les Corts de la República.

Anar a escola i a soldat a Reus i al Baix Camp durant el sexenni democràtic / Joan Vernet Borràs
Vernet i Borràs, Joan


[S.l.] : [s.n.], 1999
213 f. ; 30 cm
Obra presentada al Premi Pedrol Rius d'Investigació.

El Sexenni Democràtic i els límits de l'Estat liberal (1860-1880) / [a cura de David Cao Costoya]



Catarroja : Editorial Afers, 2024
309 p. ; 21 cm (Historiografia local, 4 ) 
ISBN 9788418618963

El Sexenni Democràtic (1868-1874), cent cinquanta anys després dels fets, resta un dels períodes més interessants i més complexos de la nostra vida política contemporània. L'intent de regenerar i democratitzar la vida col·lectiva va anar acompanyat d'entusiasme i esperança, però també de crítiques i temor, i d'una pugna intensa entre diversos actors socials i institucionals per mirar de fer prevaldre els respectius ideals i interessos, la qual cosa dificultà l'assentament d'un règim polític estable. En definitiva, hom dirimia el contenciós sobre els límits i la configuració de la societat i de l'Estat liberal. A partir de les ponències de diversos especialistes i amb la perspectiva més àmplia del període 1860-1880 el volum aborda algunes de les qüestions fonamentals que es van plantejar en el Sexenni, alhora que s'examina quines han estat i quines podrien ser les contribucions dels estudis locals a la comprensió d'aspectes com ara la Revolució de 1868, la Primera República, la Tercera Guerra Carlina, la mobilització i la representació polítiques, els poders locals, el canvi i la conflictivitat social o el context cultural, entre d'altres. (Editorial).

La Derrota de Nouvilas



[S.l.] : [s.n.], [1874 o post.]
[1] f. ; 32 * 22 cm
Text a 2 columnes separades per filet. Data de publicació deduïda del text. Incipit: "Dia catorse de mars pe'ls carlins n'es gran diada ...". Títol obtingut de l'epígraf.

[Carta del Comité Republicano Federal del partido judicial de Olot] / Salvi Codony
Codony, Salvi


[S.l.] : [s.n.], 1873
[2] p. ; 21 cm
Firmat per Salvi Codony, secretari.

Republicanisme i República a Lleida (1873 i 1874) : entre l'oportunitat, el conflicte i la legalitat / Maria Lluïsa Huguet Recasens
Huguet i Recasens, Maria Lluïsa


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2024) , p. 132-141 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Pretenem aproximar-nos a la Primera República i fer visible com es van viure a la ciutat de Lleida aquells anys republicans de 1873 i 1874. Un republicanisme hereu d'una tradició política, social i cultural de dècades, que va assumir el poder local en un context intens i complex. La situació exigí una praxi política local per mantenir la legalitat republicana i l'ordre públic davant de l'amenaça carlina i la insurrecció cantonal. Malgrat contradiccions i dificultats cal reconèixer en el republicanisme lleidatà la introducció d'idees de progrés social i polític en el segle XIX lleidatà.

¿De una República a otra? El legado de la Primera República en el proceso de construcción del republicanismo catalanista (1904-1917) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 77 (2025) , p. 129-162 (Dosier) 
Exemplar dedicat a: "Discursos históricos y prácticas culturales sobre la I República en España (1874-1939)". Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Culto a los mártires republicanos y lucha por el espacio público en la Barcelona de la Restauración Borbónica : la conmemoración republicana de los mártires de Sarrià (1875-1910) / Àlex Pocino Pérez
Pocino Pérez, Àlex


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 43 (2023) , p. 670-698 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El present article té com a objecte d'estudi la commemoració republicana dels màrtirs de Sarrià, celebració en record de l'última resistència republicana al cop d'estat de Pavía al gener de 1874, entre 1875 i 1910. Mitjançant el recorregut cronològic d'aquesta festa republicana, la hipòtesi de la nostra recerca parteix que les disposicions d'ordre públic que van adoptar les autoritats restauracionistes respecte a aquesta commemoració van comportar una radicalització de la cultura política republicana cap a formes insurreccionals utilitzant l'efemèride de Sarrià com a font de legitimació.

Primera República, poder municipal i dinàmiques locals / Manel López Esteve
López i Esteve, Manuel


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 191 (novembre 2023), p. 1 (Editorial) 

La Primera República a Catalunya / Josep Pich Mitjana
Pich i Mitjana, Josep


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 191 (novembre 2023), p. 2-5 (Temes, 1) 
Notes.

L'Experiència de la Primera República a Mallorca / Joan Pau Jordà Sánchez
Jordà i Sánchez, Joan Pau


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 191 (novembre 2023), p. 6-9 (Temes, 2) 
Bibliografia.

Els Insurgents d'Alacant al cantó de Cartagena (1873) / Jeanne Moisand
Moisand, Jeanne


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 191 (novembre 2023), p. 10-13 (Temes, 3) 

La Primera República al País Valencià. Mobilització social i federació des de baix / Xavier Granell Oteiza
Granell Oteiza, Xavier


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 191 (novembre 2023), p. 14-17 (Temes, 4) 
Notes.

La Primera República : un horitzó revolucionari de democràcia social / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 191 (novembre 2023), p. 18-19 (Patrimoni) 

El Sant Cugat republicà davant el perill carlí : acta de la reunió de juny del 1873 / José Fernando Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 56 (2023) , p. 105-114 : il. (Document) 
Notes. Inclou reproducció facsímil de l'acta.

L'acta que presentem va aparèixer al mig del llibre d'actes del Ple Municipal del 1873 conservat a l'Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV). El document es troba desordenat cronològicament, concretament i significativament just després de l'acta de l'11 de gener. Però no és una acta normal, no recull els debats i acords del ple municipal; és el testimoni del parlat i decidit en una reunió a la qual són convocats "el pueblo en concurso", el Consistori, però també els membres de la Junta d'Armament i Defensa i els màxims contribuents de la vila. Una reunió extraordinària per fer front a una situació extraordinària: la presència de partides carlines i les seves exigències econòmiques. Intentarem contextualitzar-la.

Liberals, carlins, republicans i isabelins, les Guerres Carlines

Col·loqui Història a Debat (14è : 2022 : Mataró )


Mataró : Grup d'Història del Casal de Mataró, 2023
150 p. (Felibrejada) 
Número monogràfic de la revista Felibrejada, núm. 102.

El número 102 de la publicació presenta les actes del 15è Col·loqui Història a Debat, que va tenir lloc el 10 i el 18 de novembre amb les guerres carlines com a temàtica principal. El volum es configura a partir de dos grans blocs, el monogràfic centrat en la proclamació de la Primera República i la Tercera Guerra Carlina i la miscel·lània de contribucions lliures. Hi trobem articles sobre la Primera República a Mataró, els dos obeliscs commemoratius als liberals mataronins, les carlinades i els avalots federalistes, els homenatges als liberals morts a Mataró, la Primera República a Argentona i el pes dels carlins i els dinàstics en el catalanisme polític conservador. (Plecs).

Palafrugell durante el reinado de Amadeo de Saboya y la Primera República / por Ramiro Medir Jofra
Medir i Jofra, Ramir


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año V, núm. 5 (mayo 1966), p. 7-8

Pau Brugueras Costa, sindicalista i "republicà d'antany" / Jordi Albaladejo Blanco
Albadalejo i Blanco, Jordi


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 5 (2020) , p. 159-170 : il.
Fonts i bibliografia.

La historiografia catalana, i la badalonina en particular, té força camp per recórrer en l'anàlisi del moviment obrer del segle XIX. En el marc dels apunts biogràfics, amb voluntat de trencar els límits del localisme, una de les trajectòries fins al moment poc conegudes que ens permet establir àmbits comuns entre el moviment obrer i el republicanisme, és la de Pau Brugueras Costa. Experimentat dirigent sindical de la Federació de les Tres Classes de Vapor, moderat i reformista en diferents conflictes laborals i republicà federal del Sexenni Democràtic, dedicà la seva activitat política a la fusió de les diferents tendències republicanes durant el període de la Restauració. Teixidor i "treballador de la intel·ligència", dirigent sindical i polític, ens permet conèixer estratègies del moviment obrer organitzat per millorar les condicions de treball; i en el pla polític, procurar democràticament superar el caciquisme.