português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
PUIG VALLVERDU, GUILLEM []
Referències trobades:
17   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 17   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 17
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


Barcelona : Memorial Democràtic, 2024
172 p. ; 24 cm
ISBN 9788410393158

Catàleg de l'exposició que es pot veure des del 3 de novembre de 2024 fins al 23 de febrer de 2025, al Museu Terra de l'Espluga de Francolí. Des del Memorial Democràtic han volgut recordar el moment fundacional d'un nou sindicalisme agrari democràtic i, paral·lelament, contribuir a la divulgació del coneixement històric d'aquest moviment social que va vincular l'orgull d'una Catalunya pagesa a la consecució de més quotes de qualitat democràtica.



Matèries: Moviment camperol ; Associacions pageses ; Sindicats agrícoles ; Pagesia ; Antifranquisme ; Transició democràtica ; Exposicions culturals ; Catàlegs
Matèries:Unió de Pagesos
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1974 - 1979
Autors add.:Memorial Democràtic de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Col·lectivitats agràries al Penedès / Ramon Arnabat Mata, Guillem Puig Vallverdú
Arnabat i Mata, Ramon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 38 (2022) , p. 57-73 : il. (Col·laboracions

Aspectes de les col·lectivitzacions agràries al Penedès en el decurs de la Guerra Civil (1936-1939).


Matèries: Guerra civil espanyola ; Col·lectivització ; Explotacions agràries ; Pagesia
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf ; Anoia
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Puig Vallverdú, Guillem
Accés: https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/426488
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joaquim Fort : alcalde republicà de Tarragona / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
165 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.

Joaquim Fort i Gibert (Tarragona, 1906 - Santiago de Xile, 1987) destaca en la seva joventut com a esportista d'elit, esdevenint en diverses ocasions -amb el Club Nàutic de Tarragona- campió de Catalunya i d'Espanya de rem. Periodista vocacional, treballa en la premsa tarragonina i com a corresponsal de El Diluvio de Barcelona. Des del 1932 milita a Esquerra Republicana i el 1934 és elegit primer tinent d'alcalde de la ciutat de Tarragona. Els Fets d'Octubre d'aquell any el porten a patir un breu captiveri al vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port. El febrer de 1936, la victòria del Front d'Esquerres el retorna a l'Ajuntament, i quatre mesos després és elegit nou alcalde de la ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil lidera la resposta política al cop d'estat a la ciutat de Tarragona i, a partir del gener de 1937, com a comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, fa front a les dificultats materials de la rereguarda, abans d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular de la República i ser ferit en combat. La derrota el porta a l'exili, primer a França i posteriorment a Panamà, Argentina, Perú i Xile, on finalment s'estableix, formant una família i sense oblidar mai el compromís amb el catalanisme republicà. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; Vida política
Matèries: Fort i Gibert, Josep (1906-1987)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1906 - 1987
Autors add.:Puig Vallverdú, Guillem
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2023/04/joaquim-fort-web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Memorial Democràtic; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Fages de Climent (Figueres); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Central Comarcal (Tàrrega); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 17
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Construcció d'un espai d'opsició. Una anàlisi a través de la Defensa Agrària de la Selva del Camp (1926-1939) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 425-438

Bibliografia.



Matèries: Associacions polítiques ; Republicanisme ; Associacions polítiques ; Associacions culturals ; Associacions pageses ; Oposició política ; Dictadura de Primo de Rivera
Matèries:Defensa Agrària de la Selva del Camp
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:1926 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; B. Central Xavier Amorós (Reus); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Fongs que no creixen en una nit : col·laboradors del cop d'Estat i entusiastes de la Victoria / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Notes.

A l'Estat espanyol, el feixisme va accedir al poder de manera diferent a com ho havien fet els seus homòlegs europeus. Ni el rei -perquè no n'hi havia- ni el president de la República els va entregar les claus del govern. Van ocupar el poder a partir d'un intent de cop d'estat i una guerra contra un règim democràtic que es va allargar trenta-quatre mesos. Militars, eclesiàstics, homes de negocis, eren alguns dels perfils que donaven suport als insurrectes i al seu projecte contrarevolucionari. Però només foren les elits les que els hi van donar suport? En aquest article s'hi apunten algunes de les experiències dels entusiastes del nou règim a la Selva del Camp com un exemple de les dinàmiques dels suports al feixisme a Catalunya i a la resta de l'Estat.


Matèries: Aixecament Juliol 1936 ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Primer franquisme ; Poder local
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/393522
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/els-fongs-que-no-creixen-en-una-nit/


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vivir de la tierra. Organización, conflicto y cambio en la Catalunya agraria : la Unió de Pagesos, 1973-1979 / Cristian Ferrer González, Guillem Puig Vallverdú
Ferrer González, Cristian


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 40 (2020) , p. 85-112
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Unió de Pagesos (UP) es va constituir a la fi del franquisme com una més de les experiències sindicals unitàries del període. Malgrat ser una organització apartidista, el seu dilatat procés de construcció va estar travessat per les dinàmiques centrífugues que van afectar el conjunt de forces antifranquistes durant la transició a la democràcia. Arribats a 1979, UP era una dels pocs sindicats unitaris supervivents. En aquest article explorem els orígens, construcció i consolidació del sindicat pagès en un context de canvi polític del qual va ser un agent imprescindible en el camp català.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Sindicats agrícoles ; Conflictivitat social ; Moviments socials
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1973 - 1979
Autors add.:Puig Vallverdú, Guillem
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7688398
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Terra en comú : la col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939 / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 51-72 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

A partir de l'esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l'organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d'ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d'una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s'expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d'un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l'acció política de les diverses formacions antifeixistes.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Col·lectivització ; Propietat de la terra ; Producció agrària
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/33437
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pagesia i la seva revolució : una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939 [Fitxer informàtic] / Guillem Puig Vallverdú : [dirigida per: Josep Sánchez Cervelló]
Puig Vallverdú, Guillem


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2020
Dirigida per: Sánchez i Cervelló, Josep. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (427 p.)

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l'ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d'estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L'estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l'exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d'aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l'espai agrícola és el marc d'anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l'objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l'estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l'organització anarcosindicalista no va ser l'única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l'estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.


Matèries: Tesis doctorals ; Pagesia ; Col·lectivització ; Anarcosindicalisme ; Associacions pageses ; Guerra civil espanyola ; Vida política ; Societat rural ; Rereguarda
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Sánchez i Cervelló, Josep (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669300
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 17
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Ecos de la Revolució Russa. El camp català durant el trienni bolxevic (1918-1920) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: 192641 La Revolució que havia de canviar el món : cent anys del 1917. Tarragona : Publicacions URV, 2018. p. 141-166



Matèries: Revolució russa ; Comunisme ; Moviment camperol
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1918 - 1920
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Comuna del Camp, la història d'una institució medieval / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXXVIII, núm. 222 (octubre-desembre 2017), p. 6-9 : il. (Història


Matèries: Institucions polítiques ; Edat mitjana ; Administració pública
Matèries:Comuna del Camp de Tarragona
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:[1301 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/339023
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 17
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Taula del mirall : l'Ateneu i l'associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp (1878-1979) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018
214 p. : il. ; 21 cm (Terra d'ateneus, 3) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260577

La sociabilitat és la xarxa de relacions que es teixeixen en diversos llocs i espais, peça clau de la socialització entre els individus i la seva politització. Analitzar-la històricament pren sentit si ajuda a entendre la complexitat de la societat contemporània. És a dir, si s'assumeix les associacions com a entitats amb vincles orgànics amb la societat de la qual emergeixen i sobre la qual actuen i on, per tant, es plasmen les mateixes divisions i disputes que mediatitzen les relacions entre els individus. Aquest llibre, que recorre el teixit associatiu de la Selva del Camp, no es limita a presentar una enumeració i a descriure les activitats, juntes i sessions de les entitats selvatanes, sinó a resseguir com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX. La constitució d'espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats permet redimensionar el temps de l'oci en la seva vessant productiva, conservadora i reproductora del poder, així com creadora de contrahegemonies. En aquesta monografia, on convergeixen la història social, política i cultural, s'hi analitza l'associacionisme selvatà com un exemple de les dinàmiques de canvis globals al llarg de la contemporaneïtat. (Editorial).



Matèries: Associacionisme ; Associacions culturals ; Associacions polítiques ; Ateneus ; Associacions recreatives ; Dinàmica social
Matèries:Ateneu El Lauro de la Selva del Camp
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:1878 - 1979
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Municipal (Móra la Nova); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Baluards de Satanàs de l'esglèsia de Sant Andreu : notes preliminars per a l'estudi del Motí del Porxo de 1616 / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. Segona època, núm. 10 (2016) , p. 57-65
Notes. Fonts consultades. Resums en català i anglès.

El motí del porxo de 1616 és, potser, un dels passatges més desconeguts de la història moderna de la Selva del Camp. Amb la finalitat d'incitar a l'aprofundiment de l'estudi d'aquest fet, he plantejat algunes notes prèvies que entenc són essencials per a la seva investigació. En aquest article, he intentat posar en context la construcció de l'església de Sant Andreu, més enllà del marc local, per intentar entreveure la influència de les tesis de la contrareforma catòlica aplicades per la mitra tarragonina i la protesta servil, com a instrument de resistència popular, en defensa dels costums de les viles.


Matèries: Edat moderna ; Construcció d'edificis ; Esglésies ; Contrareforma ; Revoltes populars
Matèries:Església de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:1582 - 1617
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCES/article/view/335408/426237
https://issuu.com/ceselvata/docs/butllet____10_def [exemplar complet]
Localització: B. Pública (La Selva del Camp); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pere Anguera (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / [resenya de:] Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Historia agraria. Murcia, 72 (Agost 2017), p. 212-2016 (Crítica de libros
Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Fam de pa i de terra : la col·lectivització agrària a Catalunya / Antoni Gavaldà. Tarragona : Publicacions URV, Gavaldà i Torrents, Antoni


Matèries: Ressenyes ; Cooperativisme ; Col·lectivització ; Guerra civil espanyola ; Propietat de la terra ; Reforma agrària ; Agricultura ; Pagesia ; Obrers agrícoles
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=748
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Col·lectivitats agràries a la Ribera d'Ebre durant la guerra civil (1936-1938) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 26 (2016) , p. 153-168 (Història
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

La col·lectivització de la terra va ser un procés revolucionari que va tenir lloc als territoris on havia fracassat el cop d'estat del 18 de juliol de 1936. A les zones urbanes es van col·lectivitzar les indústries i al camp es van ocupar i col·lectivitzar les finques agrícoles. La voluntat d'aquest article és analitzar el procés col·lectivitzador per posar de manifest quina va ser la implantació de les col·lectivitats a la Ribera d'Ebre, com funcionaven i en què es van diferenciar entre elles. Però, sobretot, com van influir les conseqüències de la crisi de l'antifeixisme en les col·lectivitats agràries. Aquest estudi local pretén donar a conèixer quina va ser la realitat dels pobles de la Ribera d'Ebre, però també vol servir d'exemple per a l'estudi de la resta de territoris on va tenir presència el procés col·lectivitzador i, així, oferir claus per intentar desxifrar-lo.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Col·lectivisme ; Col·lectivització ; Explotacions agràries
Àmbit:Ribera d'Ebre
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/318880
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El 6 d'Octubre català : contra l'usurer, el cacic i el propietari / publicado en 6 de octubre de 2016 poer El Racó de (re)pensar(-nos)
Puig Vallverdu, Guillem


En: Ser Histórico. Portal de Historia (octubre 2016)
Bibliografia.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Conflictivitat social ; Conflicte rabassaire
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1934
Accés: https://serhistorico.net/2016/10/06/el-6-doctubre-catala-contra-lusurer-el-cacic-i-el-propietari/


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fons documentals de l'arxiu patrimonial de la família Satorras-Borbonet / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. segona època, núm. 8 (2014) , p. 123-129 (Notes de recerca


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Propietaris agraris ; Arxius Famíliars ; Fonts documentals
Matèries: Satorras-Borbonet, família
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:952 - 1979
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCES/article/view/335389/426218
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública (La Selva del Camp); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reforma o revolució? La propietat de la terra a la Selva del Camp durant la Guerra Civil (1936-1939) / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans. La Selva del Camp. segona època, núm. 7 (2013) , p. 11-28 (Articles
Bibliografia i fonts.

Des de l'inici del conflicte, la rereguarda republicana es va veure inmersa en una revolució que va transgredir un dels fonaments de l'estat liberal, la propietat privada. Les ocupacions de propietats van ser una pràctica habitual, però no va afectar a totes; només les que havien donat suport a l'alçament. No obstant això, s'ha tendit a considerar la col·lectivització com un fenomen habitual de la rereguarda sense tenir en ompte altres models de l'estructura de la propietat de la terra. Amb aquest article, tot partint de l'anàlisi d'un poble del Camp de Tarragona, la Selva del Camp, es vol demostrar que això no fou així. Així doncs, veurem que el factor revolucionari només va ser present durant els primers mesos de la guerra, fins que la Generalitat va ser capaç de prendre el control de la situació.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Reforma agrària ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Pagesia ; Expropiació ; Estructura agrària ; Rereguarda ; Conflictivitat social
Àmbit:Selva del Camp, la
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCES/article/view/335374/426200
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública (La Selva del Camp); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3