Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

Fustes vallesanes per les esquadres del rei : els boscos del Vallès Oriental i la construcció naval (segles XVI-XVIII) / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 43-66 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant segles, els boscos del Vallès han estat explotats per a la construcció naval a les drassanes de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XVI, el rei encarregà a les drassanes la construcció de desenes de galeres per poder fer front a l'amenaça turca. Bona part de les fustes utilitza-des per a la fabricació d'aquestes embarcacions procedien dels boscos més propers a la ciutat. La necessitat d'accedir a reserves de fusta de proximitat per estalviar-ne les despeses de transport fins a Barcelona va exposar els boscos vallesans a aquesta explotació forestal sistemàtica durant segles. El present article analitza l'explotació forestal dels boscos de la comarca del Vallès Oriental durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'objectiu és presentar l'estat dels boscos vallesans al llarg dels segles moderns per entendre millor la situació forestal actual de la comarca.

L'Activitat econòmica a Granollers i al Vallès : reptes i oportunitats / Manel Larrosa, Eduard Jiménez
Larrosa i Padró, Manuel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 67-78 : il. (Ponències) 
Resums en català i anglès.

La industrialització que va tenir lloc a Barcelona, Terrassa, Sabadell i Mataró va experimentar, ja fa més de setanta anys, una dispersió i un canvi de localització de l'activitat productiva. Avui, l'eix de l'AP-7 mostra una con-centració industrial que ha superat els vells nuclis i ha aportat un nou pes a ciutats com Granollers o Sant Cugat del Vallès, però també a altres municipis del Vallès. Aquesta transformació suposa una nova configuració de l'activitat econòmica, en què municipis com Granollers o altres poblacions emergents poden tenir un nou paper, i de tot plegat se'n poden treure algunes conclu-sions. En aquesta ponència, s'analitza de forma comparativa la localització de l'activitat econòmica de Granollers i altres ciutats mitjanes del Vallès (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès) per fer ressortir les especificitats del cas de Granollers i les oportunitats i els reptes que se'n deriven.

La Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor : passat i present d'un campanar singular / Oscar Farrerons Vidal, Higini Herrero Baró
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Sant Pere de Vilamajor és un extens terme municipal de gran valor natural i històric, que s'insereix en la història de Catalunya. La Torre Roja és un campanar romànic quasi mil·lenari, de força interès arquitectònic i monumental, que ha experimentat modificacions al llarg de la seva vida, i que havia arribat fins ben entrat el segle XXI amb greus problemàtiques de manteniment. Les patologies han estat resoltes per les obres de restauració que va portar terme la Generalitat de Catalunya durant els anys 2023 i 2024, amb la pretensió d'aconseguir un triple objectiu: garantir la conservació del monument, dotar-lo de mesures de seguretat i renovar-ne les instal·lacions obsoletes perquè el públic el pugui visitar. Un cop acabades les obres, des del centre La Mongia de Vilamajor s'organitzaran visites guiades i activitats de divulgació i interpretació del nucli fortificat de la Força i de la Torre Roja.

El Llibre de privilegis de Granollers, un document fonamental per a la història de la ciutat / Jaume Dantí
Dantí i Riu, Jaume


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 111-119 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Llibre de privilegis és el document més important de l'Arxiu Mu-nicipal de Granollers i alhora és fonamental per a la història de la ciutat. Es tracta, sobretot, d'un recull documental sobre la creació i l'organització de l'administració del municipi des del segle XIII fins al XVI. També inclou els documents que permeten resseguir els diversos traspassos de jurisdicció que va tenir la vila fins al 1418, de la reial a la senyorial i viceversa, amb les conseqüències que se'n derivaren. Entre els diferents privilegis hi ha els que es refereixen al mercat i a les fires, de gran importància per al desenvolu-pament econòmic de la vila, així com els de la composició fiscal que fornia la hisenda municipal. Tot i que no eren privilegis, també consten en el llibre concòrdies i acords del Consell amb particulars sobre temàtiques diverses, com l'ús de l'aigua del Congost, les obres en l'espai públic o la recuperació de drets que tenien alguns senyors.

Les Finances medievals del municipi de Granollers a partir del Llibre de comptes del clavari Salvador Boada (1495-1496) / Núria Rodoreda
Rodoreda, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 121-135 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Una de les fonts per estudiar les finances municipals a l'època medieval són els llibres de clavaria, que recullen els registres d'ingressos i despeses que portava a terme el clavari, és a dir, el tresorer municipal. Se'n pot extreure informació molt rellevant sobre l'organització del municipi, les seves necessitats, en què s'esmerçaven els diners i moltes altres qüestions que ens aproximen a la vida quotidiana de l'època medieval. Aquest article estudia les finances del municipi de Granollers a finals del segle XV a partir de l'anàlisi dels ingressos i les despeses del Llibre de comptes del clavari municipal Salvador Boada de 1495 a 1496, l'únic que es conserva d'època medieval a l'Arxiu Municipal de Granollers.

L'Ús del català entre l'alumnat de l'Institut Maria de Bell-lloc, de Bigues i Riells del Fai / Fina Casabon
Casabon, Fina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 137-156 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del Premi Camí Ral, convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2022-2023. El treball analitza els usos lingüístics de l'alumnat de l'Institut Maria de Bell-lloc, de Bigues i Riells del Fai, a partir d'una enquesta contestada per tots els alumnes del centre en el primer trimestre del curs 2022-2023. Després d'una introducció teòrica sobre la sociolingüística de la llengua ca-talana i la situació del català en l'àmbit escolar de Catalunya, s'analitzen els resultats de l'enquesta per veure els usos lingüístics dels joves del centre educatiu i es comparen amb els resultats d'un treball similar portat a terme el 2015. També s'avalua el lèxic utilitzat i es relaciona amb les possibles interferències amb la llengua castellana. Finalment, el treball inclou la rea-lització de dues entrevistes que aporten diverses reflexions sobre la situació del català en l'àmbit escolar.

Els Mestres d'Aiguafreda Enric Camps i Rosa Turró, represaliats després de la Guerra Civil / Bernat Pons
Pons, Bernat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 157-173 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar finalista del Premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per als treballs de re-cerca de batxillerat del curs 2022-2023. El treball vol fer un reconeixement a les persones que patiren la repressió durant la dictadura franquista per motius ideològics o polítics, per tal que no es perdi el record de les vícti-mes de la dictadura. S'ha centrat fonamentalment en el cas d'Enric Camps Gaspar, que va exercir de mestre a Aiguafreda durant l'etapa de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, així com en la seva companya de feina Rosa Turró Valls. Les represàlies que van patir després de la guerra han vist la llum gràcies als documents històrics que s'han preservat i als records que han mantingut vius algunes persones, que permeten explicar la història real del nostre país i la realitat que es vivia en aquells moments obscurs.

El Sindicat de Músics de Granollers i sa Comarca (1922-1944) / Francesc Sala
Sala, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 7-43 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La història del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca s'em-marca en moments de revifalla cultural a Catalunya, amb la generació d'un entramat d'entitats, corals, orfeons, escoles i orquestres que promovien la música com a element de creixement personal i de transformació col·lectiva. A Granollers, aquest petit ecosistema donà vida a l'Associació de Música de Granollers (1920), el Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca (1922), el Foment de la Sardana (1925), l'Escola Municipal de Música (1928) o el Jazz-Club (1935), a banda de múltiples orquestres i entitats. Aquesta ponència narra la història del Sindicat Musical, en què una colla de músics s'esforcen a reivindicar l'ofici i combatre la seva accentuada precarietat laboral, però també per adaptar-se als canvis de la societat de la seva època, fins que l'arribada del franquisme i l'exili tallaren el fil musical que teixí el lema de "Granollers, terra de músics!".

Dionís Puig (1853-1921) i els inicis de la meteorologia a Catalunya / Josep Ramon Miró
Miró, Josep Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 45-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Dionís Puig i Soler (1853-1921), nascut a Puigcerdà però resident a Granollers des del 1882, fou el màxim exponent del modernisme científic a Catalunya. Escrivà del jutjat de primera instància de Granollers, va dedicar la major part del seu temps lliure a l'estudi de la meteorologia, una ciència que aleshores encara estava a les beceroles. Fou el primer home del temps de la Catalunya de la seva època, i publicà els seus pronòstics a La Publicidad i La Veu de Catalunya. Participà en diferents comissions d'estudi sobre les pe-dregades i la possibilitat de pluja artificial, i va publicar un voluminós tractat amb les seves pròpies teories meteorològiques. Molt actiu en la vida social granollerina, va ser diverses vegades president del Casino de Granollers i també va estar vinculat amb la Unió Liberal i la Societat Coral Amics de la Unió. L'any 1910 se li concedí el títol de fill adoptiu de Granollers.

L'Assalt de Granollers pels carlins (17 gener 1875) : noves aportacions / Josep Maria Farnés
Farnés i Sararols, Josep M.


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'assalt de Granollers per uns tres mil carlins el 17 de gener de 1875 és un dels fets històrics més traumàtics de la història de la ciutat i també un dels episodis més significatius de la tercera guerra carlina a Catalunya (1872-1876). Aquest assalt ja va ser motiu d'una primera ponència presen-tada en el Centre d'Estudis l'octubre de 1981, a partir de la informació local disponible. En aquesta ponència es presenten noves aportacions sobre l'atac i les atrocitats sobre la població civil. La troballa de la narració, en primera persona, del cap de l'exèrcit carlí del Principat, Rafael Tristany, ens permet mostrar la seva planificació, plena de detalls desconeguts, i la defensa rela-tada per Serapio Noval, comandant militar de la caserna de Granollers, ens permet completar el relat de la batalla: els batallons que hi prenen part, els diversos incendis, presoners, ostatges, morts i ferits. La descripció es com-pleta amb la informació de la premsa de l'època.

Les Varietats locals d'horta al Vallès Oriental i la xarxa pagesa que les conserva / Jordi Puig
Puig, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 109-137 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2013 es va presentar un primer treball sobre les varietats hor-tícoles locals del Vallès Oriental, en el qual, a més de fer un inventari d'un total de 110 varietats conservades, s'indicava que hi havia aleshores dues xarxes d'agricultors conservacionistes: una formada per individus d'avança-da edat i una altra aglutinadora de gent jove (nous pagesos). Deu anys des-prés, els canvis que s'han produït en el model de conservació de les varietats locals a la comarca han estat radicals. D'una banda, bona part de la xarxa de gent gran que conservava llavors ha mort. Per contra, el nombre de varietats conservades s'ha incrementat gràcies a un nou model de preservació més complex, participatiu i polièdric en què la societat civil, l'administració i els joves pagesos han agafat el relleu a la pagesia tradicional. En aquest article, s'explica aquest canvi que s'ha produït en aquests deu anys i els mecanis-mes que han permès el nou model.

El Cens d'orquídies de Figaró-Montmany elaborat per Paul Wilcox / Enric Tello
Tello, Enric


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 141-158 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Paul Thomas Wilcox (1959-2022) fou un naturalista britànic que, després de deixar una feina de mecànic de precisió perquè l'empresa fa-bricava components d'armes, va decidir estudiar ciències ambientals. Va travessar França en bicicleta i arribà a Barcelona el 1991. Corprès per la riquesa floral i arbòria de Figaró-Montmany, l'any 2003 va decidir quedar-s'hi a viure. El 2009 va inventariar fins a 35 espècies d'orquídies al petit terme d'aquest poble, 14 de les quals arrenglerades a les cunetes de la carretera que remunta la vall dels Sots Feréstecs fins als Cingles de Bertí. En segar-les cada any la Diputació, aquestes cunetes esdevenen un prat lineal on les orquídies es poden refugiar de la invasió del bosc. La donació d'aquest in-ventari al Museu de Ciències Naturals de Granollers obeeix al desig de Paul Wilcox que donar a conèixer el patrimoni natural també ajudi a preservar-lo per a les generacions futures.

La Toponímia de Figaró-Montmany en la filatèlia i la numismàtica durant la Guerra Civil / Giovanni Pari, Josep Sauret, Antonino Segon
Pari, Giovanni


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 159-175 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Figaró-Montmany ha tingut al llarg de la seva història molts noms diferents, especialment durant la Guerra Civil. En aquest article analitzem la seva toponímia a partir de les actes municipals i dos altres tipus de docu-ments poc coneguts avui dia, ja que varen desaparèixer en acabar la Guerra Civil: el paper moneda emès per l'Ajuntament com a resposta a la crisi finan-cera que va patir Catalunya a l'inici del conflicte militar i els segells locals. Demostrem que l'emissió de paper moneda fou oficial, però que algunes de les emissions de segells locals tingueren un origen especulatiu no relacionat amb el municipi. A més, el nostre estudi permet evidenciar la diversitat de noms utilitzats de forma irregular a Figaró-Montmany durant el caòtic perí-ode de la Guerra Civil.

Les Fonts del Montseny sud-occidental : estudi teòric i evidència empírica / Oscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 177-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les fonts són un bé cultural que cal protegir, i és necessari el seu estudi científic teòric i empíric. S'explica el projecte Fonts del Montseny, una investigació que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analit-zat mineralment l'aigua de les de quatre zones: nord, oest, est, i Montseny sud-oriental. Es presenten els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, con-ductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 43 fonts del Montseny sud-occidental (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany i Tagamanent), d'un total de 90 fonts visitades. Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es desta-quen les principals correlacions entre paràmetres analitzats. Queda pendent per al futur pròxim la comparativa de resultats de les cinc zones geogràfiques en què s'ha dividit el Montseny.

Memòria històrica i represaliats del Franquisme a Mollet del Vallès / Genís Hernández
Hernández, Genís


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 205-218 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta els principals resultats del treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Gra-nollers per al curs 2021-2022. Per tal d'analitzar i valorar el tractament de la memòria històrica, el treball es centra en l'estudi de les víctimes de la Guerra Civil i represaliats del franquisme a Mollet del Vallès, i presenta com a exemple algunes històries de vida. En concret, s'hi recullen els testimonis de Pere Fortuny, nascut a Mollet del Vallès el 1933 i fill d'una família repre-saliada en la postguerra, i el de la família de Francisca Mejías, nascuda a Antequera (Málaga) el 1919 i refugiada de guerra a Mollet del Vallès. També s'ha volgut analitzar el coneixement que hi ha entre la població de Mollet de la història local d'aquest període i les accions que s'han portat a terme per a la recuperació de la memòria històrica.

El Vallès Oriental, objectiu militar durant la Guerra Civil : danys materials i reconstrucció / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 7-36 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola va provocar milers de víctimes entre soldats i civils, i també multitud de danys materials a Catalunya. Aquestes destruccions s'efectuaren a través dels enfrontaments bèl·lics: batalles, bombardejos i voladures de ponts. Per efectuar aquells bombardejos foren fonamentals les xarxes d'espionatge que informaren les autoritats rebels dels principals objectius de cada localitat, com va ser el cas de Granollers per al bombardeig del 31 de maig de 1938. Pel que fa a les destruccions de comunicacions, foren especialment destacades les que van protagonitzar les unitats republicanes en retirada durant els darrers moments de guerra. Posteriorment, les noves autoritats franquistes s'encarregaren de la reconstrucció de tots aquells estralls, sovint amb unitats de treballs forçats formades per presoners de guerra republicans. En aquest article fem una primera aproximació dels danys materials que es produïren durant la guerra a la comarca del Vallès Oriental.

Carles Riera (1956-2009) : música i educació musical a Granollers / Oriol Padró Cirera
Padró i Cirera, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 37-63 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Carles Riera Pujal (Granollers, 1956-2009) va ser un clarinetista, pedagog i divulgador musical. Com a instrumentista va ser un dels primers d'Espanya a interessar-se pels clarinets històrics; en va esdevenir l'introductor i un dels pioners de la interpretació musical amb criteris històrics de casa nostra. En l'àmbit de la divulgació, va impulsar activitats per a tots els públics, especialment en col·laboració amb la Fundació "La Caixa", i assolí ressò també a tot l'Estat. A Granollers és especialment recordat per la seva tasca com a director de l'Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera, des d'on va promoure importants innovacions pedagògiques i organitzatives que encara avui resulten avançades i que poden ser llegides com a exemple dels canvis en el món educatiu experimentats al país des de la transició democràtica fins al tombant de segle XX al XX.

Ciència i cultura a Granollers durant el primer franquisme / Miquel Carandell Baruzzi
Carandell Baruzzi, Miquel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 65-94 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén explorar el panorama cultural i científic de Granollers des del final de la Guerra Civil fins els primers anys de la dècada de 1950. Per fer-ho, es fixa primer en aquelles organitzacions i entitats culturals afins al nou règim, en les quals, a principis dels anys 1940, una jove generació de granollerins va ser molt activa. A partir de mitjans dels anys 1940, un grup de persones més grans que havien lluitat en la guerra van reactivar algunes entitats existents abans del conflicte. Finalment, ja en els anys finals de la dècada de 1940 i els primers anys 1950, les dues generacions van convergir en la creació de l'Associació Cultural i el Centre d'Estudis de Granollers. Tot aquest panorama mostra un espai d'investigació i divulgació cultural i científica que es pot interpretar com la voluntat de creació d'una "esfera pública" menys subjecta al control estricte del règim.

Transformacions recents del riu Tenes i de la conca del Besòs : de la bromera a la llúdriga / Manel Isnard Blanchar
Isnard i Blanchar, Manel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 95-121 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El riu Tenes i la conca del Besòs han sofert moltes transformacions en els darrers anys. L'ocupació de les planes fluvials, que varen constrènyer el seu espai vital, l'abocament d'aigües residuals sense tractar i la reducció de la vegetació de ribera varen provocar la pèrdua de qualitat mediambiental del riu. La recuperació de tot l'espai fluvial no ha estat possible perquè els polígons, habitatges i infraestructures l'han ocupat. D'altra banda, la recuperació de la qualitat de les aigües superficials ha estat possible per la construcció dels sistemes de sanejament (col·lectors i depuradores), fet que ha propiciat el retorn de la vida als nostres rius. Els microorganismes, macroinvertebrats, amfibis i rèptils, peixos i mamífers, entre altres la llúdriga, han tornat a ocupar aquests ecosistemes fluvials, però les espècies exòtiques invasores, que es van apropiar d'aquests espais aprofitant el buit que havia provocat la pèrdua de qualitat mediambiental, encara són un dels greus problemes que pateix el riu.