El Vallès Oriental, objectiu militar durant la Guerra Civil : danys materials i reconstrucció / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 7-36 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola va provocar milers de víctimes entre soldats i civils, i també multitud de danys materials a Catalunya. Aquestes destruccions s'efectuaren a través dels enfrontaments bèl·lics: batalles, bombardejos i voladures de ponts. Per efectuar aquells bombardejos foren fonamentals les xarxes d'espionatge que informaren les autoritats rebels dels principals objectius de cada localitat, com va ser el cas de Granollers per al bombardeig del 31 de maig de 1938. Pel que fa a les destruccions de comunicacions, foren especialment destacades les que van protagonitzar les unitats republicanes en retirada durant els darrers moments de guerra. Posteriorment, les noves autoritats franquistes s'encarregaren de la reconstrucció de tots aquells estralls, sovint amb unitats de treballs forçats formades per presoners de guerra republicans. En aquest article fem una primera aproximació dels danys materials que es produïren durant la guerra a la comarca del Vallès Oriental.

Carles Riera (1956-2009) : música i educació musical a Granollers / Oriol Padró Cirera
Padró i Cirera, Oriol


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 37-63 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Carles Riera Pujal (Granollers, 1956-2009) va ser un clarinetista, pedagog i divulgador musical. Com a instrumentista va ser un dels primers d'Espanya a interessar-se pels clarinets històrics; en va esdevenir l'introductor i un dels pioners de la interpretació musical amb criteris històrics de casa nostra. En l'àmbit de la divulgació, va impulsar activitats per a tots els públics, especialment en col·laboració amb la Fundació "La Caixa", i assolí ressò també a tot l'Estat. A Granollers és especialment recordat per la seva tasca com a director de l'Escola Municipal de Música i Conservatori Josep Maria Ruera, des d'on va promoure importants innovacions pedagògiques i organitzatives que encara avui resulten avançades i que poden ser llegides com a exemple dels canvis en el món educatiu experimentats al país des de la transició democràtica fins al tombant de segle XX al XX.

Ciència i cultura a Granollers durant el primer franquisme / Miquel Carandell Baruzzi
Carandell Baruzzi, Miquel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 65-94 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén explorar el panorama cultural i científic de Granollers des del final de la Guerra Civil fins els primers anys de la dècada de 1950. Per fer-ho, es fixa primer en aquelles organitzacions i entitats culturals afins al nou règim, en les quals, a principis dels anys 1940, una jove generació de granollerins va ser molt activa. A partir de mitjans dels anys 1940, un grup de persones més grans que havien lluitat en la guerra van reactivar algunes entitats existents abans del conflicte. Finalment, ja en els anys finals de la dècada de 1940 i els primers anys 1950, les dues generacions van convergir en la creació de l'Associació Cultural i el Centre d'Estudis de Granollers. Tot aquest panorama mostra un espai d'investigació i divulgació cultural i científica que es pot interpretar com la voluntat de creació d'una "esfera pública" menys subjecta al control estricte del règim.

Transformacions recents del riu Tenes i de la conca del Besòs : de la bromera a la llúdriga / Manel Isnard Blanchar
Isnard i Blanchar, Manel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 95-121 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El riu Tenes i la conca del Besòs han sofert moltes transformacions en els darrers anys. L'ocupació de les planes fluvials, que varen constrènyer el seu espai vital, l'abocament d'aigües residuals sense tractar i la reducció de la vegetació de ribera varen provocar la pèrdua de qualitat mediambiental del riu. La recuperació de tot l'espai fluvial no ha estat possible perquè els polígons, habitatges i infraestructures l'han ocupat. D'altra banda, la recuperació de la qualitat de les aigües superficials ha estat possible per la construcció dels sistemes de sanejament (col·lectors i depuradores), fet que ha propiciat el retorn de la vida als nostres rius. Els microorganismes, macroinvertebrats, amfibis i rèptils, peixos i mamífers, entre altres la llúdriga, han tornat a ocupar aquests ecosistemes fluvials, però les espècies exòtiques invasores, que es van apropiar d'aquests espais aprofitant el buit que havia provocat la pèrdua de qualitat mediambiental, encara són un dels greus problemes que pateix el riu.

La Primera època del Centre d'Estudis de Granollers (1952-1970) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 125-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Centre d'Estudis de Granollers és un dels més antics de Catalunya que encara continuen actius. Fou creat l'any 1952 com una secció de. l'Associació Cultural de Granollers, que havia estat creada cinc anys abans i. que ha continuat aixoplugant el Centre d'Estudis fins a l'actualitat. Els seus. objetius, tant ara com des dels seus inicis, han estat promoure i difondre la. recerca sobre la història, la societat, la cultura i el medi natural de Granollers. i la comarca del Vallès Oriental, com també impulsar el debat sobre aquests. temes. La forma en què aquests objectius s'han portat a terme han canviat. al llarg d'aquests setanta anys d'història. A partir principalment de les actes de les reunions del Centre d'Estudis, que s'han conservat íntegrament i. constitueixen un testimoni privilegiat de la seva activitat, en aquest article. s'explora la primera època (1952-1970) de la seva llarga trajectòria.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

El Riu Tenes : la qualitat de l'hàbitat fluvial a Bigues i Riells / Aleix Lladó
Lladó, Aleix


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 177-192 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Premi Camí Ral. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2020-2021. El treball consisteix en la comparació de diversos trams del riu Tenes (superiors i inferiors a la depuradora de Bigues i Riells), analitzant diferents paràmetres de qualitat de l'hàbitat fluvial a l'àrea del municipi de Bigues i Riells. S'hi estudien les característiques fisicoquímiques de l'aigua, però també la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica, és a dir, l'ecologia d'un ambient. Amb aquest objectiu, s'ha portat a terme un treball de camp, elaborant anàlisis, mostreigs i observacions per determinar en quin estat de conservació es troba el biòtop dels trams escollits del riu Tenes i valorar els efectes de la depuradora.

L'Ensenyament públic als municipis del Vallès Oriental entre els segles XVI i XVIII / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 7-39 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant l'època moderna les ciutats i viles de Catalunya comptaven amb un sistema educatiu públic que tenia com a objectiu que els nens aprenguessin a llegir, escriure i comptar. Eren unes capacitats considerades bàsiques per al desenvolupament de moltes activitats econòmiques, que també facilitaven la comprensió de les ordres i instruccions donades per les autoritats, és a dir que contribuïen a la governabilitat. Tal com es veu en el cas estudiat aquí del Vallès Oriental, els consells locals s'ocupaven de la gestió de les escoles municipals i de contractar els anomenats mestres de minyons, pagant-los amb diners procedents dels fons públics. A partir de 1714, els forts tributs imposats als municipis pel nou règim borbònic van dificultar la contractació de mestres, cosa que, afegida al fort increment demogràfic que el país va experimentar en la segona meitat del segle XVIII, va comportar que l'ensenyament públic entrés en una fase de declivi.

Art urbà a Granollers. El procés creatiu com a eina comunitària i educativa / Pau Farell i Lozano
Farell i Lozano, Pau


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 41-68 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

En els últims temps les fronteres de l'autoria i del lloc que ocupa la creació artística s'han anat difuminant. Per una banda, ja fa molts anys que alguns artistes consolidats han establert el carrer, els murs i l'espai públic com un context perfectament vàlid per a l'art, i els murs de les ciutats s'han convertit en suport d'imatges colpidores d'artistes de tots els estils. D'altra banda, l'autoria i la mà de l'artista ha anat perdent importància en pro del col·lectiu, sovint també de la comunitat, que té una participació important en el procés creatiu. En el panorama internacional, i Catalunya no n'és una excepció, hi ha molts artistes que fan de l'art urbà o de la pintura mural el seu terreny de creació. Aquest article aborda, a través d'intervencions realitzades a la ciutat de Granollers, les potencialitats que l'art pot tenir en l'àmbit educatiu i comunitari, més enllà de la pintura mural.

El BM Granollers i l'esport femení / Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa, Andrea De La Torre



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 69-90 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgin. Resums en català i anglès.

Des de l'any 2014, el BM Granollers és l'únic club de l'Estat espanyol que té els primers equips masculí i femení jugant en la màxima categoria dels seus respectius campionats. En el marc del 75è aniversari del club BM Granollers, aquest article explica la història i les circumstàncies que van emmarcar la progressiva incorporació de les dones a la pràctica de l'handbol a Granollers, i molt especialment en la trajectòria de l'equip sènior femení d'handbol, des dels seus orígens fins al moment actual en què, ja molt consolidat, juga en la divisió d'honor femenina. Aquesta trajectòria es divideix en tres etapes, que coincideixen amb tres moments històrics i socials molt determinats: els darrers anys del franquisme, els primers anys de democràcia i els primers anys del segle XXI. L'evolució de l'equip femení del BM Granollers és resultat tant del context d'aquests moments històrics com de la forma en què el club va intentar donar-hi resposta.

Els Mestres Celestí Bellera i Rita Gibernau i la renovació pedagògica dels anys 1920 i 1930 / Ricard Bellera
Bellera, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 91-125 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article reconstrueix la tasca pedagògica dels mestres Celestí Bellera (1889-1940) i Rita Gibernau (1898-1958) a les escoles de Palou durant les dècades 1920 i 1930. S'han utilitzat fonamentalment les fonts documentals del fons personal de Celestí Bellera i Rita Gibernau, donat el 12 de març de 2020 a l'Arxiu Municipal de Granollers, que inclou un gran nombre de documents administratius, butlletins d'inspecció, correspondènccia, fotografies, treballs escolars i notes personals, així com les entrevistes enregistrades audiovisualment l'any 2011 a exalumnes i persones de l'àmbit més proper. A través d'aquesta documentació i d'aquests testimonis, s'ha intentat recuperar l'experiència educativa d'aquests dos mestres en un petit poble rural de la Catalunya d'ara fa un segle, en un període d'intensa renovació pedagògica com la que ells mateixos van protagonitzar a les escoles públiques de Palou, un poble rural que des del 1928 forma part del municipi de Granollers.

L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.

Naixement, oblit i rescat de l'estendard desconegut de Gaudí / Francesc Garriga
Garriga Cassart, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 151-167 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2002 es va publicar una monografia sobre l'estendard de l'orfeó de Sant Feliu de Codines (Orfeó Feliuà), una de les obres menys conegudes d'Antoni Gaudí i de gènesi més incerta. Es va aplegar tota la informació disponible en aquell moment, es van desfer alguns malentesos, es va revelar el significat de la seva simbologia i es va fer un primer esbós de la seva història. Tanmateix, en aquell moment es tenia poca informació de l'Orfeó Feliuà, no es podia datar amb precisió la producció de l'obra, ni tampoc descriure amb detall la seva evolució fins que es va dipositar al Museu Municipal can Xifreda de Sant Feliu de Codines, on avui es conserva. En aquest article s'aporta nova informació que cobreix bona part d'aquests buits i s'expliquen els motius pels quals aquesta obra va ser ignorada durant molt temps i redescoberta al començament del segle XXI.

El Romànic del Montseny vallesà / Oscar Ferrerons
Ferrerons, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 169-202 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El romànic al Montseny és un estil artístic bàsicament humil. A les poblacions vallesanes del parc natural podem trobar més d'una trentena de mostres arquitectòniques romàniques en diferent estat de conservació i estudi, però en tots els temples el que destaca és la posició singular de l'església al territori, en una perfecta simbiosi amb el paisatge i la topografia del lloc. Es tracta d'esglesioles que reprodueixen els trets comuns del romànic català, amb l'orientació de l'absis a l'est, l'accés pel costat de migdia, els capitells amb senzills elements vegetals, i les naus úniques cobertes amb volta de canó. La decoració pictòrica hi és escadussera, i l'escultòrica es limita a ornamentacions amb escacs, trenes, lesenes i arcuacions, perquè el que realment ennobleix aquestes construccions vallesanes és la vista que les envolta, lligada sempre a la presència humana que l'ha anat treballant.

La Devesa Torre Surera (Llinars del Vallès) : un exemple de sistema socioecològic / Mar Pujol
Pujol, Mar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 203-217 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix un treball de recerca que estudia la plantació d'alzines sureres Torre Surera situada al municipi de Llinars del Vallès, un ecosistema característic i singular, difícil de trobar en el nostre territori per les seves dimensions i el seu estat actual. El treball fa una anàlisi tant dels paràmetres forestals de la devesa com dels aspectes socials relacionats amb la seva explotació. Els resultats evidencien la importància que ha tingut la dinàmica entre l'ésser humà i la natura per a la creació, el desenvolupament i la conservació de la devesa. Les característiques d'aquesta plantació, les dimensions i el bon estat de salut, fan que sigui especialment singular. Es discuteix també el futur de Torre Surera i aquells factors externs que la podran afectar, entre els quals el paper que podem tenir els humans tant en la preservació com en la destrucció d'aquesta plantació en un futur.

La Cacera de bruixes al Vallès (1619-1622) : processos locals i causa general / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 7-30 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou annex. Resums en català i anglès.

Com en altres comarques de Catalunya, la cacera de bruixes al Vallès es va produir de manera especialment intensa en els anys 1619-1622. La repressió va afectar prop d'una vintena de viles i llocs. S'han pogut documentar cinquanta persones processades, la majoria de les quals van ser penjades a la forca en processos incoats per les corts dels batlles locals. L'article identifica algunes coincidències entre aquests processos pel que fa als procediments processals i a la presència d'uns mateixos professionals, com ara jutges ordinaris, cirurgians, escrivans o torturadors, vinculats a les batllies reials o a la mateixa cort del veguer de Barcelona. També s'analitza el paper del Tribunal de la Inquisició de Barcelona, que va intentar reiteradament l'avocació dels casos. D'aquesta manera es pretén relacionar les dinàmiques locals i les dinàmiques generals, a càrrec de la justícia reial inferior (veguers i batlles) i del Sant Ofici.

La Indústria al Vallès (2000-2018) : evolució recent i situació actual / Joaquim Solà, Xavier Sáez
Solà i Solà, Joaquim


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 31-62 : il. (Ponències) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'exposa l'evolució recent i la situació actual de la indústria del Vallès, en una anàlisi amb una triple perspectiva: territorial, sectorial i empresarial. L'enfocament territorial ajuda a entendre com s'ha arribat a la ubicació actual de la indústria de la comarca, especialment en l'àmbit municipal, i també aporta informació sobre la dotació de sòl industrial, un aspecte fonamental per a l'esdevenidor d'aquesta activitat. La perspectiva econòmica ens informa sobre l'estructura de la indústria vallesana per branques d'activitat i els seus canvis més significatius considerant les variables més rellevants: el producte interior brut (o valor afegit brut), que reflecteix el comportament de la producció; l'ocupació, que informa sobre la creació o destrucció de llocs de treball, i la grandària de les empreses. Finalment, la perspectiva empresarial permet conèixer quines són les principals empreses industrials tant en l'àmbit comarcal com en el context català així com la branca a la qual pertanyen i l'origen del capital (autòcton o forà).

L'Estudi dels ratpenats al Museu de Ciències Naturals de Granollers / Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas



En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 63-83 : il. (Ponències) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els ratpenats són animals fascinants. El seu èxit evolutiu s'explica per la seva capacitat d'ocupar nínxols ecològics on hi ha poca competència i molt d'aliment. Els estudis realitzats en el Museu de Ciències Naturals de Granollers des dels anys 1990 van donar lloc a la creació de l'Àrea d'Investigació de Quiròpters, que s'ha convertit en un equip de referència en el seguiment, estudi i conservació dels ratpenats en els espais naturals de Catalunya. Actualment s'hi duen a terme treballs de màster i de doctorat sobre els ratpenats tant en l'àmbit català com en l'internacional. Aquest article resumeix la trajectòria i les principals línies de recerca de l'Àrea de Quiròpters del Museu de Ciències Naturals, així com la seva associació amb l'educació, la difusió del seu estudi i la importància de la participació ciutadana a través d'activitats com la "Nit dels ratpenats" o el portal www.ratpenats.org.

Els Palaus rurals del Vallès Oriental. Implantació i deriva d'una institució d'època islàmica (segles VIII-XI) / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 85-117 : il. (Ponències) 
Notesa a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els nombrosos palaus rurals que existiren a Catalunya durant l'alta edat mitjana constituïen el patrimoni públic de l'estat, molt probablement com a conseqüència de la conquesta islàmica, d'acord amb tots els indicis. Així es comprova a l'actual comarca del Vallès Oriental, on en consten una vintena d'exemples, que habitualment es troben en l'entorn d'antics esta - bliments i mereixen la consideració de villae , sovint relacionades amb to - pònims àrabs. Com a propietats públiques que eren, aquests palaus van ser assignats a personatges rellevants i es relacionarien amb l'aprovisionament de l'exèrcit, tant durant el període andalusí com en època carolíngia i comtal. El cas de Marata permet resseguir amb detall la trajectòria d'un d'aquests palaus, d'ençà d'implantar-se fins a convertir-se en parròquia. Durant tot aquest temps les seves terres s'atribuïren a poderoses famílies que partici - paren activament en la guerra.

La Documentació històrica d'una família de Palou : el fons Altimira Cladellas / Inés Vallès, Roser Rodríguez, Oriol Padró
Vallés i Botey, Inés


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 121-134 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'ingrés a l'Arxiu Municipal de Granollers del fons documental con - servat per la família Altimira Cladellas, masovers de Can Plantada de Palou, facilita l'accés a documents que aporten una gran quantitat d'informació so - bre l'administració de terres i la vida quotidiana en aquest municipi agrícola incorporat el 1928 a Granollers. El fons acull documents que es remunten al segle XIII i arriben fins a finals del segle XX, si bé hi predomina la docu - mentació dels segles XVIII i XIX. En aquest article es descriu la documen - tació d'aquest fons, es presenten els resultats d'una primera exploració de la documentació del fons, i es destaca la seva importància per conèixer la història de Palou i la seva administració municipal abans de l'agregació a Granollers, la vida quotidiana en el món rural, i també les formes d'admi - nistració patrimonial i d'explotació agrícola de la finca de Can Plantada en diferents moments.