La Política económica del nuevo estado español durante la Segunda Guerra Mundial: una aproximación a sus repercusiones en Cataluña [Fitxer informàtic]
/ Joan Clavera Manjonell
Clavera i Monjonell, JoanBellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 2009
Dirigida per: Ros Hombravella, Jacint. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia Aplicada, 1977
Consultable des del TDX. Bibliografia.
ISBN 978-84-692-0217-3
La tesi presenta les conseqüències de l' intervencionisme de l'administració del general Franco en la indústria i el comerç català durant la segona guerra mundial. La guerra civil espanyola no va suposar per a Catalunya danys considerables per als equipaments industrials existents. En canvi, aquelles maquinàries o matèries primeres que les noves autoritats van considerar que s'havien utilitzat per a finalitats bèl·liques van ser confiscades i traslladades a d'altres zones d'Espanya, especialment al nord. Per això el punt de partida de, per exemple, la indústria metal·lúrgica catalana va resultar ser pitjor que en altres sectors. Les implicacions de la política exterior del Nou Estat així com els mecanismes del mercat negre i de l' intervencionisme van afectar el territori espanyol amb caràcter general . Però no van afectar l'estructura econòmica catalana. El sector tèxtil i el metal·lúrgic varen continuar dominant les activitats industrials. De tota manera la distribució del poder econòmic ,a l'interior dels esmentats sectors, es possible que patís alteracions importants. De 1939 a 1942 els empresaris catalans -una altra vegada amos dels mitjans de producció- es van llançar a satisfer la demanda continguda durant la guerra civil. Jugant amb aquesta demanda , amb el règim de preus taxats i amb les oportunes ocultacions de gèneres van aconseguir mantenir una constant pujada de preus. En el cas del tèxtil -conseqüents amb el comportament de la demanda- els fabricants desplaçaren els majoristes en la distribució de mercaderies. Les transaccions comercials es realitzaven rigorosament en metàl·lic i al comptat, atès que la majoria de les vegades es realitzaven de forma fraudulenta. El mercat negre també va donar ales al camp català. La mà d'obra emprada abans en la construcció es va desplaçar en bona mesura a la recerca de feines agrícoles, més remunerades i amb majors possibilitats d'aconseguir aliments, en uns moments en què per a una gran part de la població el que importava era sobreviure. A partir de 1943 quan el curs de la guerra mundial semblava ja decidit es va començar a parlar d'"indústries de guerra" i d'"indústries de pau". Per "indústries de guerra" s'entenien aquelles que havien nascut a Espanya i a Catalunya a l' abric de la contesa mundial i que constituïen un pèssim exemple de substitució d'importacions per la mala qualitat dels productes i els deficients mètodes de producció emprats. Davant d'aquest fenomen existien les indústries més tradicionals afectades greument per la falta de matèries primeres i menys proclius a explotar una situació que es considerava passatgera. Però la conjunció d'aquestes forces econòmiques tradicionals amb aquelles que detenien els ressorts polítics del Nou Estat va ser gairebé total. La Guerra Civil era encara massa present ' i l'actitud dels Aliats durant i en acabar la Segona Guerra mundial no va fer més que reforçar aquesta situació econòmica i social.
