Juliana Morell : de niña prodigio a maestra de las emociones / [ressenya de:] José Luis Betrán Moya
Betrán Moya, Jose Luís


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 42 (2022) , p. 263-266 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Juliana Morell : de niña prodigio a maestra de las emociones / Rosa M. Alabrús Iglesias. Sant Cugat : Editirial Arpegio, 2020

Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d'amor / [ressenya de:] Álvaro Soto Hernández
Soto Hernández, Álvaro


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 42 (2022) , p. 270-275 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d'amor / Montserrat Jiménez Sureda. Cerdanyola del Vallès : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020

Patronato regio entre Cataluña y la Italia española (siglos XVI - XVII) / Valeria Cocozza
Cocozza, Valeria


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2020) , p. 25-44 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Fixant la mirada en les relacions entre la Itàlia espanyola i Catalunya, el present article ofereix una anàlisi comparativa de les pràctiques de les carreres episcopals de patronat regi. En particular, s'estudia la formació i circulació de les elits eclesiàstiques en el si de la xarxa episcopal de patronat regi i de la monarquia ibèrica. L'emblemàtica i prestigiosa carrera desenvolupada a Catalunya pel napolità Benet de Tocco evidencia el paper que els eclesiàstics de cort van tenir, no només en el govern de les diòcesis assignades, sinó a les xarxes de poder de les famílies a les quals pertanyien. Quina va ser la circulació d'eclesiàstics regis a la Mediterrània moderna i al sistema imperial espanyol? Quins van ser els bisbes seleccionats per a l'assignació de les diòcesis de patronat regi? Què significava el seu trasllat? Aquest article procurarà donar algunes respostes a aquestes preguntes.

La Revolució de la impremta : la contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna / [ressenya de:] Natalia Vilà Urriza
Vilà Urriza, Natalia


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2020) , p. 167-168 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Camprubí i Plà, Xevi. La Revolució de la impremta : la contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya modern / Xevi Camprubí. Catarroja : Editorial Afers, 2020

"Mala vida" : Nivells de violència contra les dones a Olot i la Garrotxa (segle XVI) / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 59-86
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tot i que la documentació local no ens parla explícitament de la situació de les dones al segle XVI, a través dels fons notarials, curials i municipals podem entreveure les seves rutines i participació com a agents actius en el món artesanal i comercial. Alhora, podem veure la desigualtat i la violència a les quals eren sotmeses, tant en l'àmbit familiar com institucional, tant en forma de pressions i amenaces com d'agressió sexual, i també podem conèixer algunes dones rebels, i els límits de la seva rebel·lió.

Representación institucional y negociación ritual en la Barcelona de los Austrias : las exequias de Felipe II / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfrdo


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 87-116
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les exèquies de Felip II a Barcelona motivaren tota una sèrie de negociacions entre les diferents institucions que devien participar-hi per establir la disposició de la cerimònia i el lloc que devia ocupar cadascuna d'elles. Les dificultats que es plantejaren reflectiren la problemàtica de la representació del poder a l'entramat polític i institucional de la ciutat. Al present article s'analitzen les negociacions rituals esdevingudes des de l'arribada a la ciutat de la notícia de la mort del rei fins a la celebració de les seves exèquies.

Rejoice in the victory of the king.The end of the Catalan revolt in the Neapolitan political debate (1652-1653) / Giuseppe Mrozek Eliszezynski
Mrozek Eliszezynski, Giuseppe


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 117-136
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La notícia de la rendició de Barcelona i la consegüent fi de la guerra a Catalunya va arribar a Nàpols en un context polític i social únic. El virrei aleshores, el comte d'Oñate, es dedicà enèrgicament a restaurar la normalitat en un regne encara pertorbat per la revolta des de 1647-1648 i, en fer-ho, es va trobar en conflicte amb diverses figures, en particular amb el cardenal i arquebisbe de Nàpols, Ascanio Filomarino. D'altra banda, les connexions entre el regne i Catalunya havien estat assídues els anys anteriors i una personalitat única com Alexandre Ros i Gomar, català però del costat filipista, havia viscut a Nàpols. Aquest article proposa una anàlisi de com les notícies de la fi del setge de Barcelona van tenir repercussions polítiques a l'escena política napolitana, en el conflicte en curs entre el virrei i l'arquebisbe i, en general, en el debat sobre la responsabilitat de la revolta de 1647-1648, destinat a durar en els següents anys.

El Concepte nació en els dietaris del Consell de Cent barceloní i la Diputació del General catalana en temps de canvi dinàstic i guerra successòria (1700-1714) / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 137-162
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa i semàntica del concepte nació en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. El període analitzat serà el del conflicte dinàstic pel tron de la Monarquia Hispànica que es va produir a principis del segle XVIII entre les cases d'Àustria i de Borbó, i els seus respectius aliats. Prestarem especial atenció a aquelles accepcions del concepte que puguin tenir connotacions polítiques, tant pel paper exercit pel factor polític en la construcció de les identitats col·lectives de tipus patriòtic durant l'Antic Règim com per la qüestió historiogràfica concreta sobre si nació posseïa, o no, significació política en els temps anteriors a les revolucions liberals. Finalment, es farà un balanç per observar les tendències del terme nació en la predita. font documental.

De Barcelona a Milà. Jutges austriacistes hispànics al Senat de Milà durant el regnat de Carles VI, 1706-1740 / Agustí Alcoberro Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 163-180
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El domini de Carles III, l'Arxiduc (des de 1711, Carles VI), sobre els estats d'Itàlia no va suposar d'entrada cap canvi en el sistema de govern establert pels Àustries hispànics. A Milà, corresponien als magistrats forasters, de designació reial, tres places al Senat (sobre un total de quinze) i dues als Magistrats Ordinari i Extraordinari. El Senat de Milà era el màxim òrgan de justícia i govern de l'Estat. Els nomenaments van provenir de Barcelona i, des de 1713, de Viena. De conformitat amb els acords presos a la Cort General de Barcelona de 1705, es va produir una important presència de juristes catalans, cosa que trencava amb el monopoli que durant dos segles n'havien tingut els togats castellans. L'article en descriu les trajectòries i el seu paper al Senat, com a persones externes al país, i, doncs, suposadament sense interessos previs, però també com a representants i garants de l'autoritat reial.

De Venècia a Barcelona : els vitrallers i la importació de vidre pla al segle XVIII / Sílvia Cañellas Martínez
Cañellas i Martínez, Sílvia


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 181-204
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball pretén deixar constància dels problemes que hi va haver a Catalunya en el pas del segle XVII al XVIII amb l'abastiment de vidres plans i veure l'existència d'un comerç d'importació de diferents menes de vidres procedents de Venècia, que protagonitzaren alguns pintors de vidrieres de la ciutat, entre els quals destaca la figura de Francesc Saladriga. Els mestres del moment mostren una gran versatilitat d'activitats davant dels canvis en els gustos i en el negoci. En el cas de Francesc Saladriga, les seves activitats professionals el portaren a viatjar a Venècia per conèixer de prop les fonts d'abastiment i contactar directament amb els comercials que li proporcionarien el material. Però, en alguns dels transports, les delicades mercaderies importades van patir greus desperfectes o van arribar de forma incorrecta. L'article pren per base documentació primària de l'Arxiu de Protocols de Barcelona (AHPB) i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), que s'amplia amb documents d'altres arxius barcelonins i fonts bibliogràfiques.

El Elogio fúnebre de Montesquieu al duque de Berwick / Fernando del Castillo Durán
Castillo Durán, Fernando del


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 205-218

Montesquieu va escriure l'elogi fúnebre del duc de Berwick com a deure d'amistat i com a compromís amb la família, a la qual, en definitiva, l'autor de L'esprit des lois tant devia. L'ébauche, mer esborrany del que va poder haver estat, va figurar des de la primera edició al costat de les Mémoires de Berwick per obra i voluntat del seu editor, l'abat Houke. En aquest treball analitzem les característiques que segons la preceptiva clàssica apareixen en l'obra que Montesquieu va dedicar a James Fitz-James.

La Formación de la identidad lingüística catalana (siglos XIII-XVII) / [ressenya de:]Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 219-223 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Lledó-Guillem, Vicente. La Formación de la identidad lingüística catalana (siglos XIII-XVII). Madrid : Marcial Pons, 2019

El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del Cadastre de 1716 / [ressenya de:] Carme Montaner i Garcia
Montaner i Garcia, Carme


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 230-231 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del cadastre del 1716 = El territorio de Sant Just Desvern en el siglo XVIII : análisis del cadastro de 1716 / Olga Sbert i Pérez, Raimon Másdeu i Térmens. Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2019

Cantar i contar la història en el barroc / Albert Rossich
Rossich i Estrago, Albert


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 17-20 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 

Aquest article resumeix els continguts principals dels treballs aplegats en aquest dossier monogràfic, que es dedica a l'estudi de diversos relats de memòria pública i privada del barroc. Justifica l'oportunitat i rellevància d'aquest dossier, n'introdueix els objectius i ofereix un resum de cada article.

Festes a Santa Eulàlia a la Barcelona barroca (1686) : relacions escrites i obres d'art; escenes martirials i el perfil de la ciutat / Cristina Fontcuberta Famadas
Fontcuberta i Famadas, Cristina


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 21-52 : il. (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El 1686 es van celebrar grans festes a Barcelona en honor a santa Eulàlia per commemorar l'extensió del res de la patrona decretat pel papa Innocenci XI. A partir de la relació, de llenguatge retòric, que descriu la processó que va recórrer la ciutat encapçalada pels consellers i en què participaren els diferents ordes religiosos, aquí es proposa una reconstrucció d'aquelles obres d'art que s'hi exhibiren. Si bé la majoria d'obres eren efímeres, altres es poden identificar amb peces que han perviscut, de manera que totes elles amplien el nostre coneixement del passat artístic. A més de remarcar-ne les característiques properes a l'estètica barroca en voga, l'interès d'aquestes obres rau en la representació del martiri de la santa i la presència del relleu de la ciutat de Barcelona al fons. Aquestes característiques s'inscriuen alhora en una promoció contrareformista dels sants locals.

Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística / Alejandro Llinares Planells
Llinares Planells, Alejandro


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 53-80 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest estudi s'analitza la literatura popular de bandolers de la Catalunya del segle xvii. El bandolerisme sigué un fenomen important en les primeres dècades del barroc en el Principat i la seua repercussió arribà, de manera notable, a la literatura de cordell de l'època. Aquests plecs de cordell, que tenien la missió d'arribar a tots els públics, compten amb un nombre reduït d'estudis, si tenim en compte la seua importància. Per eixa raó, l'article analitza els dos principals moments històrics que propiciaren el major auge d'edició de plecs de bandolers en vers a Catalunya, com foren les signatures de les unions i dels agermanaments contra els bandolers (1606) i el sistema repressiu del duc d'Alburquerque (1616). Per mitjà de l'estudi d'aquest material literari es tracta: el sistema propagandístic virregnal, les parcialitats catalanes, els conflictes entre el virrei i les autoritats catalanes, la visió que es tenia de Catalunya a Castella, la falsificació de moneda o el problema de les armes de pedrenyals.

Relacions de successos i teatre barroc : el setge de Girona i De fuera vendrá (1654) d'Agustín Moreto / Sergio Moreno Jiménez
Moreno Jiménez, Sergio


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 81-98 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'eclosió del periodisme primitiu va conèixer un auge extraordinari des de pràcticament finals del segle xvi i durant tot el xvii. Bona mostra n'ofereix la fama de què va gaudir el format editorial que ràpidament va constituir el gènere anomenat relació: entre tres i sis folis en quart (de vegades més) que donaven notícia breu de festes, esdeveniments significatius, victòries militars, etc., i que solien incorporar des de descripcions fidels del fet fins a composicions poètiques d'elogi o vituperi. Aquest auge es pot xifrar en la utilització que el teatre en va fer. En efecte, dramaturgs com Lope de Vega, Mira de Amescua, Calderón de la Barca o Agustín Moreto, conscients de l'èxit desmesurat d'aquest gènere, sovint van incorporar a les seves peces relats extrets directament d'una o diverses relacions per tal de narrar un esdeveniment que sabien que era d'interès públic. Aquest treball té com a objectiu explicar aquest mecanisme a través de l'adaptació que fa Moreto de les relacions sobre el setge de Girona de 1653 a la seva obra De fuera vendrá (1654), per tal de donar compte d'aquest interessant tipus de confluència artística barroca.

Festa pública i memorialística a la Barcelona barroca / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 99-116 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.

Barcelona y el Rey. Las visitas reales de Fernando el Católico a Felipe V / [ressenya de:] Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 190-191 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Barcelona y el rey : las visitas reales de Fernando el Católico a Felipe V / Alfredo Chamorro Esteban. Barcelona : Ediciones La Tempestad, 2017

Un Capítol inèdit de la historiografia catalana del Cinc-cent : l'obra de Joan Benito Guardiola (m. 1600) / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 36 (2017) , p. 35-56
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La vida i l'obra del monjo benedictí frai Joan Benito Guardiola són completament desconegudes en la historiografia catalana. Aquest article dona les primeres notícies de l'autor, monjo del Monestir de Sahagún (Lleó), de la Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de la nobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, un ambiciós projecte d'Història de Catalunya que es conserva manuscrit i inèdit a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la Real Academia de la Historia de Madrid i a la Biblioteca Nacional de España, i planteja una primera aproximació formal del text i de les fonts utilitzades.