português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
JUNCARIA []
Referències trobades:
15   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 15   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Figueres, natura i cultura : una aproximació etnobotànica / Montserrat Parada i Soler, Joan Vallès Xirau
Parada i Soler, Montserrat


Figueres ; Girona : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2015
286 p. : il. ; 24 cm (Juncària, 10) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788493503598

El llibre és un compendi del coneixement popular dels figuerencs sobre les plantes i els seus usos. Els autors hi donen a conèixer les espècies vegetals que utilitzen, els seus noms, les propietats farmacològiques que se'ls atribueixen, les seves aplicacions alimentàries, com les manipulen i quins altres usos en fan. El treball contribueix al coneixement de l'etnobotànica figuerenca i enceta una nova línia d'investigació dins la Col·lecció centrada en l'àmbit científic, seguint igualment els criteris de recerca que la defineixen.


Matèries: Medicina popular ; Plantes medicinals ; Tradicions populars ; Flora ; Vegetació ; Botànica ; Catàlegs
Àmbit:Figueres
Cronologia:[0000 - 2015]
Autors add.:Vallès i Xirau, Joan
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p10.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Pere Calders (Llançà); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Víctor Català (L'Escala)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
­Figueras! : semanario radiofónico de actualidades de Radio España de Gerona dedicado a la capital del Ampurdán : I / escrito por Miguel Alabrús
Alabrús Bruñol, Miquel


Figueras : [s.n.], 1953
[36] p. ; 29 cm (Juncaria
Conté la transcripció d'onze emissions del programa radiofònic de Radio España de Gerona.



Matèries: Programes de ràdio ; Emissores de ràdio ; Ràdio
Matèries:Radio España de Gerona
Àmbit:Figueres
Cronologia:[1953]
Localització: B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Institut Ramon Muntaner de Figueres : pedagogia, cultura, identitat / Josep Colls (coordinador) ; Francesc Canet, Jaume Guillamet, David Guixeras, Manuel Moreno, Jordi Roig, Joan Manuel Soldevilla, Anna Teixidor, Albert Testart



Figueres : Ajuntament de Figueres, 2021
472 p. : il. ; 25 cm (Juncària, 14) 
Projecte guanyador de la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2013. Referències bibliogràfiques. Apèndix.

L'1 d'octubre de 1839 s'inaugurava el Col legi d'Humanitats de Figueres antecedent més remot de l'actual Institut Ramon Muntaner. Així s'iniciava la seva activitat una institució educativa pionera que aquest 2021 celebra el seu 182è aniversari.



Matèries: Escoles secundàries ; Commemoració ; Ensenyament secundari
Matèries:IES Ramon Muntaner de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1839 - 2021
Autors add.:Colls, Josep (Ed.) ; Canet i Coma, Francesc ; Guillamet i Lloveras, Jaume ; Guixeras, David ; Moreno, Manuel ; Roig, Jordi ; Soldevilla Albertí, Joan Manuel ; Teixidor i Colomer, Anna ; Testart i Guri, Albert
Autors add.:Ajuntament de Figueres
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 15
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Societat Coral Erato de Figueres : pensament, esbarjo i cultura des de 1862 / Anna Costal Fornells (coord.), Marciano Cárdaba Carrascal, Alfons Gumbau Masó, Erika Serna Coba, Anna Teixidor Colomer, Albert Testart Guri



Figueres : Ajuntament de Figueres : [Diputació de Girona], 2019
316 p. : il. ; 25 cm (Juncària, 13) 

El llibre fa una relectura històrica d'una entitat que va iniciar les activitats musicals i recreatives en plena efervescència dels casinos, dels Cors de Clavé, dels teatres d'òpera italiana i, en definitiva, del despertar d'una ciutadania que anhelava els nous horitzons que oferia la contemporaneïtat. En aquest sentit, assenyalen que des del segle XIX i fins al XXI, l'Erato ha format part de la vida dels figuerencs i de les figuerenques. Alguna parella s'hi devia enamorar en un ball d'estiu, d'altres possiblement tenen un besavi que era corista o que hi jugava a futbol, o bé n'hi ha que recorden que de petits ballaven a la colla sardanista o que un parent llunyà hi havia fet teatre. La monografia té per objectiu actualitzar la història de l'entitat a partir de noves perspectives i d'un discurs renovat. El llibre s'estructura en 12 capítols. Els autors expliquen que "el primer fa un recorregut per l'època fundacional de l'Erato, tot remarcant la importància dels Cors de Clavé. Segueix una breu historiografia de l'entitat. Continuen tres capítols monogràfics dedicats a les activitats de l'Erato des del 1862 i fins a la Guerra Civil: el cant coral, que va marcar l'inici de l'entitat; el teatre, amb una secció que, tot i ser irregular en el temps, va tenir rellevància social; i el futbol, potser més anecdòtic però molt descriptiu del període en què aquest esport es va popularitzar arreu d'Europa". Afegeixen que "la part central del llibre, dels capítols sisè al novè, desenvolupa una revisió completa de les qüestions ideològiques i polítiques de l'Erato. Fundada en els ideals del republicanisme, el laïcisme i el progrés socials, aquest pensament va recórrer moments més propicis que altres, amb punts culminants en les dues repúbliques espanyoles. Als últims tres capítols, el discurs recupera el fil cronològic i s'endinsa en la Guerra Civil, l'època franquista i els darrers anys de l'entitat. El volum es completa amb un conjunt de fotografies i un apèndix amb tots els membres de les juntes directives. (Hora Nova).



Matèries: Agrupacions corals ; Associacions recreatives ; Associacions culturals ; Lleure ; Vida social ; Pensament polític ; Vida política ; Vida cultural ; Esport
Matèries:Societat Coral Erato de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1862 - 2019
Autors add.:Costal i Fornells, Anna (Dir.) ; Cárdaba Carrascal, Marciano ; Gumbau i Masó, Alfons ; Serna i Coba, Èrika ; Teixidor i Colomer, Anna ; Testart i Guri, Albert
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Puig Pujades (1883-1949) : cervell i paraula del catalanisme republicà / Anna Teixidor Colomer
Teixidor i Colomer, Anna


Figueres ; Girona : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2017
351 p. ; il. ; 24 cm (Juncària, 12) 
ISBN 9788494334375

Biografia intel·lectual i política d'una de les personalitats figuerenques més rellevants en el context local i en l'àmbit del catalanisme republicà anterior a la Guerra Civil. Josep Puig Pujades (polític, literat, activista cultural i comerciant) és el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permet constatar l'important paper ideològic que va desenvolupar com a intel·lectual amb l'objectiu de crear un projecte civicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l'educació i la cultura.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Escriptors ; Periodistes ; Intel·lectuals ; Republicanisme ; Associacions polítiques ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Pensament polític
Matèries: Puig i Pujades, Josep (1883-1949)
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1883 - 1949
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p12.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); Museu de l'Empordà


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Miravitlles i Navarra : els anys de joventut (1906-1939) / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Figueres ; Girona : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2016
435 p. ; 25 cm (Juncària, 11) 
ISBN 9788494334313

L'obra s'inicia en l'etapa d'infància i adolescència de Miravitlles a Figueres (1906-1922), continua amb la seva formació a Barcelona (1922-1925), l'exili a París (1925-1930), la militància política i finalitza amb el seu paper com a comissari de propaganda del Govern de la Generalitat (1936-1939). L'obra presenta amplis marcs teòrics per a cada capítol, amb una gran profusió de cites i referències bibliogràfiques, partint de fons orals i documentals i de publicacions periòdiques de l'època.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Intel·lectuals ; Periodistes ; Nacionalisme ; Pensament polític ; Partits polítics ; Exili ; Fets de Prats de Molló ; Generalitat republicana ; Guerra civil espanyola
Matèries: Miravitlles i Navarra, Jaume (1906-1988)
Matèries:Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya ; Bloc Obrer i Camperol : BOC ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Figueres ; Barcelona ; París - França
Cronologia:1906 - 1939
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p11.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Comarcal (Blanes); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Víctor Català (L'Escala); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Fages de Climent (Figueres); Museu de l'Empordà; B. Carles Rahola (Girona); B. Ernest Lluch (Girona); B. Pere Calders (Llançà); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Pública Iu Bohigas (Salt); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Història de la premsa de Figueres : 1809-1980 / Jaume Guillamet Lloveras, [et al.]



Figueres : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2009
587 p. : il. ; 25 cm (Juncària, 4) 
Bibliografia. Hemerografia. Índex.
ISBN 9788493503536

El magnífic i exhaustiu estudi que teniu a les mans fa un recorregut minuciós per les publicacions periòdiques que s'han fet a la ciutat des de començament del segle XIX, però també esdevé la petita història del pensament polític empordanès al llarg d'aquest més de segle i mig que comprèn l'estudi. Segurament l'anàlisi aprofundida de la ideologia que hi havia darrere de totes i cadascuna de les publicacions contribuirà a desfer -o si més no a precisar i documentar- alguns tòpics sobre el caràcter, la diversitat i la naturalesa del pensament polític de la societat figuerenca dels dos darrers segles, quan s'ha pogut expressar amb certa llibertat, que no ha estat sempre.


Matèries: Premsa local ; Premsa política ; Pensament polític
Àmbit:Figueres
Cronologia:1809 - 1980
Autors add.:Guillamet i Lloveras, Jaume
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p04.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Figueres, 1000-1350 : història d'una vila catalana medieval / Xavier Soldevila
Soldevila i Temporal, Xavier


Figueres ; Girona : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2014
239 p. ; 25 cm (Juncària, 9) 
Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2008.
ISBN 9788493503581

La idea principal del llibre és el caràcter fronterer que va tenir Figueres a l'edat mitjana, sobretot entre els dominis del rei i del comte d'Empúries, i en menor mesura entre els regnes d'Aragó i Mallorca. Això va significar que va gaudir d'un seguit de privilegis -les dues cartes de franqueses del segle XIII, però també altres exempcions coetànies- i va patir alguns conflictes greus -com la invasió francesa del 1285 i l'atac comtal pocs anys abans. Eren, per tant, dues forces que es contraposaven. És per això que, amb la relativa pau encetada cap al 1300, la prosperitat i el creixement de la població ja no va tenir aturador. Urbanísticament això volia dir superar definitivament la vella cellera al voltant del temple de Sant Pere; econòmicament, iniciar una diversificació d'oficis cada vegada més gran, i políticament, consolidar una organització veïnal -el consolat- que ja seria l'embrió del règim municipal posterior. I tot plegat, és clar, en un context de creixement econòmic cada vegada més gran que va portar a principi de l'edat moderna a convertir Figueres en la primera vila empordanesa.


Matèries: Edat mitjana ; Privilegi local ; Administració local ; Economia ; Creixement econòmic ; Urbanisme ; Societat ; Economia
Àmbit:Figueres
Cronologia:1000 - 1350
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p09.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Pere Calders (Llançà); B. Jaume Vicens Vives (Roses); Arxiu Municipal de Roses


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Mirada persistent : història de la pintura a Figueres, 1892-1960 / Mariona Seguranyes Bolaños ; [coordinació: Camil·la Massot]
Seguranyes Bolaños, Mariona


[Figueres] : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2013
382 p. : il. col. ; 25 cm (Juncària, 8) 
Referències bibliogràfiques. Text en català, traduccions al castellà, francès i anglès.
ISBN 9788493503574

Es tracta d'una revisió de la història plàstica de la ciutat amb nombroses dades inèdites, que evidencia l'esplendor de la capital altempordanesa entre finals del segle XIX i mitjans de segle XX. El discurs es va travant entre els diferents capítols dedicats les diferents escoles de Belles Arts, els seus artistes i alguns dels impulsors culturals. El fil conductor que enllaça tot el llibre i les diferents generacions d'artistes, és el concepte d'escola empordanesa, mestres i deixebles van mantenir una mirada persistent envers el paisatge de l'Empordà i Figueres va ésser l'eix de transmissió d'aquestes pautes d'escola, finalment transmutades pels artistes participants a la Primera Manifestació Pictòrica d'Art Contemporani Empordanès del 1960 amb el que es tanca el llibre.


Matèries: Pintura ; Pintors ; Arts plàstiques ; Artistes ; Ensenyament de les arts ; Art contemporani
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1892 - 1960
Autors add.:Massot, Camil·la (Dir.)
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p08.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Comarcal (Blanes); B. Municipal Pere Carner (Calonge); Biblioteca Pública (Cassà de la Selva); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); Museu de l'Empordà; B. Carles Rahola (Girona); B. Julià Cutillé (Llagostera); B. Pere Calders (Llançà); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Marià Vayreda (Olot); B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Amb la República al cap i Catalunya al cor : Empordà federal 1911-1938 / Anna Teixidor i Colomer
Teixidor i Colomer, Anna


Figueres ; Girona : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2011
302 p. : il., facsím. ; 25 cm (Juncària, 7) 
Bibliografia. Índexs. Annexos.
ISBN 9788493503567

El periòdic, aparegut com a setmanari polític el 8 d'abril de 1911, va difondre un catalanisme progressista que clarament entroncava amb l'ideari i els valors del republicanisme federal que havien sorgit a l'Empordà durant la primera meitat del segle XIX i que es van mantenir fins al primer terç del segle XX. Cent anys després de la seva aparició, la mirada sobre el setmanari aporta més d'una vessant per al coneixement: per una banda, evidentment l'històric, tant en l'àmbit de la història de Catalunya com pel paper que va tenir-hi la ciutat de Figueres i la comarca de l'Empordà. I és que com deixa clar la mateixa autora, la significació d'Empordà Federal va més enllà de l'àmbit comarcal per la importància històrica que té el districte electoral de Figueres en el sorgiment del republicanisme federal en la segona meitat del segle XIX i en la seva supervivència després del fracàs de la Primera República, així com en la seva conjunció posterior amb el catalanisme naixent. La monografia s'estructura en les tres èpoques que comprenen la història de la publicació: una etapa inicial (1911-1923) que entronca amb la dictadura de Primo de Rivera; una segona (1930-1934) amb la seva reaparició a la dècada dels trenta marcant una etapa de consolidació del periòdic al servei de la política republicana, i una tercera (1935-1938) en què la Guerra civil suposa la seva fi definitiva. Amb ella, la investigadora dóna a conèixer el nucli de redactors que formaven part del projecte periodístic i polític, encapçalat pel líder republicà Josep Puig Pujades, el qual va marcar la línia ideològica. Paral·lelament, també es pot seguir com es vertebra també un projecte de construcció cultural de l'Empordà com a espai avançat de civilitat i catalanitat.


Matèries: Premsa política ; Revistes ; Federalisme ; Republicanisme ; Catalanisme ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Vida política ; Polítics ; Periodisme
Matèries:Empordà federal
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1911 - 1938
Autors add.:Ajuntament de Girona ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p07.pdf
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Endreçant la vila : el sorgiment del sistema de seguretat pública a la Figueres del segle XIX i la creació de la guàrdia urbana / Agustí Vehí i Castelló
Vehí i Castelló, Agustí


Figueres : Ajuntament, 2011
207 p. ; 25 cm (Juncària, 6) 
Bibliografia.
ISBN 9788493503550

Aquest llibre no només descriu l'evolució de la seguretat pública a Figueres entre els segles XVIII i XIX, sinó que també fa un recorregut per la situació en què es trobaven Catalunya i Espanya, amb els successius intents de creació de cossos de policia, alguns dels quals han desaparegut (és el cas de la Superintendència General de Policia, els carrabiners o la Guàrdia Rural), mentre que d'altres, com els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil, han arribat fins als nostres dies. És un període de bandolers i delinqüència comuna, políticament convuls, amb diversos episodis bèl·lics com la Guerra del Francès i les guerres carlines, on sovint els cossos de policia de dependència estatal havien de donar suport a operatius militars o bé exercir de policia política, fet pel qual deixaven d'atendre la quotidiana seguretat i les normes de convivència imprescindibles per garantir el funcionament de tota societat en general i de la ciutat de Figueres en particular. Això va motivar que l'Ajuntament, com a administració més propera al ciutadà, s'hagués d'organitzar per tal de cobrir aquestes necessitats bàsiques, cosa que va fer mitjançant voluntaris, alcaldes de barri, zeladors, agutzils, guardes municipals de camp, serenos i, finalment, amb la Guàrdia municipal.


Matèries: Policia municipal ; Seguretat ciutadana ; Ordre públic
Àmbit:Figueres
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Ajuntament de Figueres
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p06.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Ramon Grabolosa i Puigrodon (Castellfollit de la Roca); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Ernest Lluch (Girona); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Municipal de Maçanet de la Selva; B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Carles Fontseré (Porqueres); B. Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners); B. Jaume Marquès i Casanovas (Sils); B. Manuel Vilà i Dalmau (Tossa de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Personal polític republicà a l'Ajuntament de Figueres : les eleccions municipals durant la Restauració (1877-1923) / Manuel Moreno Chacón
Moreno Chacón, Manuel


Figueres : Ajuntament de Figueres : Diputació de Girona, 2004
278 p., [12] p. de làm. : il. ; 24 cm + 1 disc òptic (CD-ROM) (Juncària, 1) 
Bibliografia i fonts. Annexos.
ISBN 8492119128

L'autor analitza amb cura, riquesa de matisos i rigor metodològic el personal polític que a la ciutat de Figueres va gestionar la marca republicana en el llarg període de la Restauració. Una etapa marcada per fortes restriccions inicials en l'exercici de les llibertats cíviques, però que aviat, des de la dècada de 1880, introudí uns marges una mica més generosos per al desenvolupament de l'activitat societària, el creixement del periodisme polític i, en definitiva, l'acció, dins d'uns certs marges, de l'oposició antidinàstica. Se'ns mostra una ciutat en la qual convivien diverses faccions republicanes, enfrontades a voltes, cooperatives d'altres.


Matèries: Restauració ; Eleccions municipals ; Ajuntament ; Monarquisme ; Republicanisme ; Federalisme ; Partits polítics ; Empleats públics ; Regidors ; Alcaldes ; Vida política ; Comportament electoral ; Càrrecs públics ; Polítics ; Premsa política
Matèries:Ajuntament de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1877 - 1923
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p01.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Fages de Climent (Figueres); B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Jaume Vicens Vives (Roses); B. Pública Iu Bohigas (Salt); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Casino Menestral Figuerenc 1939-1979 : un estudi de sociabilitat sota el franquisme / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


Figueres : Ajuntament. Àrea de Cultura, 2010
364 p. : il. ; 25 cm (Juncària, 5) 
Bibliografia i fonts. Inclou annexos.
ISBN 9788493503543

El Casino Menestral Figuerenc, amb més de 150 anys d'història, és una de les principals associacions de la capital de l'Alt Empordà. Per tant l'estudi d'aquest centre recreatiu comporta, a la pràctica, una anàlisi de la societat figuerenca de l'època, en aquest cas del franquisme. Començant per la represa de l'activitat de l'entitat després de la Guerra Civil, l'autor fa un repàs exhaustiu de la història del Casino i de les seves seccions, com l'agrupació sardanista i la de cultura, el club ciclista i el centre excursionista, mitjançant l'estudi de l'important fons documental de l'entitat.


Matèries: Historiografia ; Associacionisme ; Vida social ; Casinos ; Associacions culturals ; Associacions recreatives ; Actes corporatius ; Personal directiu ; Guerra civil espanyola ; Teatre ; Sardana ; Numismàtica ; Filatèlia ; Escacs ; Vida cultural ; Ciclisme ; Excursionisme ; Esport ; Franquisme
Matèries:Casino Menestral Figuerenc ; Casino Menestral Figuerenc. Agrupació Filatèlica i Numismàtica ; Casino Menestral Figuerenc. Penya d'Escacs Sant Jordi ; Casino Menestral Figuerenc. Agrupació de Cultura ; Casino Menestral Figuerenc. Club Ciclista Empordanès ; Unió Excursionista de Catalunya. Delegació de Figueres ; Casino Menestral Figuerenc. Centre Excursionista Empordanès ; Unió Esportiva Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1939 - 1979
Autors add.:Ajuntament de Figueres. Àrea de Cultura
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p05.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); B. Municipal Joaquim Bauxell (Anglès); B. Municipal Pere Carner (Calonge); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); Biblioteca Pública (Cassà de la Selva); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); Museu de l'Empordà; B. Bonaventura Carles Aribau (Garriguelles); B. Julià Cutillé (Llagostera); B. Pere Calders (Llançà); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Joan Vinyoli (Santa Coloma de Farners); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Torna el fusell i posa't a treballar! : la Milicia Nacional a Figueres a la darrera guerra carlina (1872-1876) / Agustí Vehí i Castelló
Vehí i Castelló, Agustí


Figueres : Ajuntament de Figueres, 2008
272 p. : plàn. ; 24 cm (Juncària, 3) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-935035-1-2

Els successos i els esdeveniments que se succeeixen en els segles XVIII, moment en què sorgeixen les primeres formulacions, i el XIX, període en què prenen la seva forma definitiva, han estat el motiu central de la recerca de l'autor. En concret ha mirat d'entendre com s'organitza la seguretat pública en la forma territorial, política i econòmica més petita però més directa, és a dir, als pobles, a les viles, a les ciutats; és a dir, aquells sistemes de seguretat que són de plena i absoluta dependència local o els de la comunitat primera, la més propera, la més sentida, la més viscuda i, per això mateix, la que presenta una tranquil·litat i una convivència més difícil de gestionar.


Matèries: Milícia Nacional ; Guerra carlina III ; Amadeu I d'Espanya ; Defensa ; Ordre públic ; Seguretat ciutadana ; Administració local
Àmbit:Figueres
Cronologia:1872 - 1876
Autors add.:Ajuntament de Figueres
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p03.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); Museu de l'Empordà


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 15
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carles Jordà i Fages : un home de la terra / Ferran del Campo i Jordà
Campo i Jordà, Ferran del


Figueres : Ajuntament : Diputació de Girona, 2006
158 p. : il. ; 24 cm (Juncària, 2) 
Bibliografia. Inclou annex documental amb una selecció d'articles de Carles Jordà.
ISBN 84-921191-9-5

Amb Carles Jordà finalitza una història que va començar set-cents anys enrere, quan Ramon Jordà conreava la terra al veïnat de Llers, conegut com Molins. Ells dos, Ramon al segle XIV i Carles al XX, representen el principi i la fi d'una nissaga amb la qual es poden resseguir els esdeveniments històrics de l'Empordà i de Catalunya. La història dels Jordà, centrada en la personalitat de Carles Jordà i Fages, descriu set segles d'unes vides lligades a la terra i a un patrimoni que es féu amb els anys i que desapareix enmig d'una guerra civil que conduí molts catalans a l'exili. Però, per sobre de tot, resta la memòria, que difícilment pot canviar ningú.


Matèries: Famílies ; Pagesos ; Biografia ; Polítics ; Catalanisme ; Mancomunitat de Catalunya ; Ajuntament ; Regidors ; Vida política ; Pensament polític ; Associacions pageses
Matèries: Jordà i Fages, Carles (1883-1935) ; Jordà, família
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:[1883 - 1935]
Autors add.:Ajuntament de Figueres ; Diputació de Girona
Accés: http://ca.figueres.cat/upload/element/p02.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); Museu de l'Empordà; B. Bonaventura Carles Aribau (Garriguelles)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3