El Mosaic de la vil·la de la Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar, El Maresme, Barcelona (I) / Ramon Coll, Marta Prevosti, Agustín Gamarra, María José García, Rosario Navarro



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 155-191 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

El 1969, els tècnics del Museu Arqueològic de Barcelona (l'actual Museu d'Arqueologia de Catalunya) van extreure un mosaic a la vil·la de la Gran Via-Can Ferrerons, aparegut durant unes obres. Es van poder excavar els estrats sota el mosaic, on van aparèixer cinc dipòsits per a líquids, d'una indústria anterior. Presentem l'estudi dels materials procedents de l'excavació sota el mosaic, que mostra un conjunt característic de segle III o inici del IV, on els dels segles I i II tenen també una forta presència. L'estudi de l'entorn del mosaic, contextualitzat amb les descobertes posteriors de diferents parts de la vil·la, entre les quals destaca un pavelló octagonal del segle V, permeten entendre millor el jaciment.

Prospecció geofísica al presbiteri de la catedral de Tarragona: una hipòtesi per a la localització del baptisteri de la catedral visigòtica / Josep Maria Macias Solé, Mahjoub Himi Benomar, Andreu Muñoz Virgili, Aritz Urruela García, Andreu Muñoz Melgar, Albert Casas Ponsatí



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 193-210 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

La caracterització de la seu episcopal visigoda de Tarragona és una de les línies de recerca més complexes actualment. Això es deu al fet que la superposició arquitectònica de la catedral medieval sobre l'antiga acròpolis tardoantiga ha afectat considerablement la conservació de les restes arqueològiques. En aquest context, les prospeccions no invasives es consideren una via alternativa d'investigació. Presentem una hipòtesi sobre la ubicació del baptisteri de la catedral visigoda, que encara no compta amb verificació arqueològica. Som conscients del "grau de consistència" de la proposta, però n'hem volgut difondre aquests resultats, ja que considerem que són una aportació útil per a futures intervencions a l'entorn del presbiteri de la Catedra.

Vestidos para morir. Una inhumación de entre los siglos XI y XII de Sidillà (Foixà, Baix Empordà, Girona) / Gisela Ripoll, Joan Tuset Estany, Izaskun Ambrosio-Arcas, María Rosa Arán Martínez, Núria Molist



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 235-259 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer una inhumació vestida del jaciment de Sidillà. La sivella de cinturó que acompanya a l'individu és un guarniment personal poc freqüent als segles XI i XII, cro-nologia proporcionada per la datació radio-carbònica. El conjunt de dades exposat permet augmentar el coneixement sobre els rituals i maneres de vestir els morts a inicis de l'època medieval.

Arqueologia montmelonina / Marcos Parra García
Parra García, Marcos


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 15 (novembre 2025), p. 33-35 : il.
Bibliografia.

Montmeló és un poble que, com bé és sabut, té molts anys d'Història. L'estudi d'aquesta Històrias'ha donat per una diversitat de punts de vista i a partir d'un gran ventall de fonts documentals o del testimoni d'aquelles persones que la van viure. Però, i en mesura sovint més desconeguda, també s'hapogut reconstruir la història del nostre poble i de les persones que van ocupar el territori abans que nosaltres a través de l'arqueologia.

Montlleó: La presència sapiens a la Cerdanya a finals del Darrer Màxim Glacial / Xavier Mangado Llach, Marta Sánchez de la Torre, Cynthia B. González Olivares, Eulàlia Rafart Vidal



En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 36-42 : il
Bibliografia.

El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il

El Derelicte Aiguablava I : un exemple de comerç de vi de la tarraconense en època d'August / Rut Geli Mauri
Geli Mauri, Rut


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 51-79 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El derelicte Aiguablava I, excavat pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya l'any 2009, constitueix un petit vaixell de cabotatge que s'enfonsà a la cala d'Aiguablava, localitzada al sud del cap de Begur. Transportava un carregament homogeni de vi envasat en àmfores Pascual 1, procedent de la costa catalana i es dirigia en un trajecte Sud- Nord, cap al port de Narbona. Tot i que l'arquitectura naval no s'ha conservat, el carregament i la ceràmica de la tripulació han per-mès datar l'enfonsament i estudiar un exemple de comerç d'aquest vi produït a la costa catalana a la segona meitat del s. I aC.

Un Espacio simbólico : lecturas del ajuar de la tumba 69 de la Necrópolis Bonjoan, en Emporion (Empúries, Girona) / Margarita Moreno Conde, Ricardo Olmo, Alicia Perea, Marta Santos



En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 81-117 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

El Jaciment tardoantic del Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) / Josep M. Nolla, Josep Casas, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 53-83 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIII.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

Recerca d'indústria lítica paleolítica a la conca mitjana del riu Fluvià hipotèticament inclosa als seus dipòsits d'època plistocena / Joan Abad, Albert Aulines, Marc Franch, Ivan Bustamante i Jordi Casadevall



En: Quadern de prehistòria catalana. Girona, núm. 25 (2025) , p. 11-191

Mobilitat logística al nivell P de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia): estudi tafonòmic i espacial de les restes faunístiques / Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuñal, Antonio Pineda, Edgar Tellez, María Gema Chacón, Eudald Carbonell, Palmira Saladié



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 34-71 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A través de l'estudi tafonòmic i espacial del registre faunístic del nivell P de l'Abric Romaní, es va definir que el conjunt va ser el resultat d'almenys dos tipus diferents d'ocupacions: 1) Un campament residencial transitori durant breus estades, centrat en l'explotació de cérvols; 2) Un campament de caça per a la captura especialitzada de cavalls. Els resultats caracteritzen els neandertals de l'Abric Romaní com a grups implicats en un sistema de mobilitat logística, que es desplaçaven per tot el territori en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

El Conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d'intervencions arqueològiques / Roser Arcos López, Cristina Belmonte
Arcos López, Roser


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 72-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2019 es va celebrar el 15è camp de treball al conjunt arqueològic de les Guixeres, un projecte de poble, que involucra des de l'institut a diverses institucions i associacions municipals. Durant aquest temps s'ha excavat i documentat el mas de la Vilella Vella, l'església preromànica de Sant Pere del Puig i la Torre del Puig de Sant Pere. La singular geologia de la zona, molt rica en pedra de guix, en propicià l'assentament, i el conjunt documentat s'ha erigit en el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle xiii.

Projecte Almenara (Agramunt, Urgell) : recerca i recuperació patrimonial d'una necròpolis tumulària de cremació de final de l'edat del bronze i primera edat del ferro (segles IX-VI a. de la n. e.). Les intervencions dels anys 2015-2018 / Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Georgina Prats Ferrando, Anna Bach Gómez, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Lydia Gutiérrez Becerra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 89-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

El Castell de Canals. Noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix / Eduard Píriz i González, Juan José Cortés García
Píriz i González, Eduard


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 113-137 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

La Vil·la romana dels Pompeu o Can Ring (Besalú, la Garrotxa) : balanç de les primeres campanyes de recerca (2017-2020) / Joan Frigola Torrent, Joaquim Tremoleda Trilla, Pere Castanyer Masoliver
Frigola i Torrent, Joan


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 138-154 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2017 es van reprendre els treballs d'excavació a la vil·la dels Pompeu, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava, essencialment, als resultats proporcionats per una única campanya portada a terme el 1960. Les intervencions recents, tanmateix, han permès amb només quatre anys (2017-2020) assolir una visió força completa de l'establiment, tant en l'àmbit cronològic com, sobretot, arquitectònic i econòmic. En aquest sentit, l'obtenció de vi centrava la major part dels esforços productius de la vil·la i suposava, sens dubte, la seva principal font d'ingressos.

El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.

Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris : horitzons cronològics i dades interpretatives d'una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (s. V-IX) / Marta Sancho i Planas, Walter Alegría Tejedor
Sancho i Planas, Marta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 199-213 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l'estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D'aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles vi-vii, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot s'ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D'aquí que assumim l'hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d'aquest indret.