Noves excavacions a la ciutadella de Roses. De la vila medieval a la conversió en un espai militar / Lluís Palahí Grimala, Marc Bouzas Sabatera, Jordi Vivo Llorca
Palahi Grimal, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 139-156 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta de forma sintètica els resultats dels darrers cinc anys d'excavacions a la vila medieval de Roses. Els treballs arqueològics han permès posar al descobert una part important dels traçats dels carrers Major i Nou, que connectaven la zona del port amb el monestir de Santa Maria així com de les illes de cases que els flanquegen, aportant noves dades sobre l'estructuració urbana de la població i la seva evolució. Aquests treballs han aportat importants novetats en el coneixement de la població en època medieval, però també dels processos de destrucció i reestructuració produïts després del seu abandonament durant la guerra dels Segadors amb la total militarització dels espais.

Arqueologia tocant el cel / Ermengol Gassiot, text i fotografia
Gassiot i Ballbè, Ermengol


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 54-55 : il. (Patrimoni. Arqueolgia) 

Els Llocs d'enterrament a l'església de Riudoms (s. XVI-XIX) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 14-19 : il. (Història) 

Amb la voluntat de construir una cripta on dipositar les despulles del beat Bonaventura Gran (1620-1684), fill de la vila, que havien de ser traslladades de Roma a Riudoms, entre la primavera i l'estiu de l'any 1972 es van fer diverses prospeccions arqueològiques en el subsol de l'església parroquial i, finalment, s'obriren els carners de l'enfront de la capella del beat Bonaventura i del bell mig de la nau. Les fosses descobertes feien entre quatre i cinc metres d'amplada i tres de profunditat. A l'interior s'hi pogueren veure restes de cadàvers, fustes d'alguns tauùts, papers de colors amb què solien ser guarnits els fèretres, antigues imatges de l'església -el Joanet / Jueuet de la canya verda, per exemple- i materials de rebuig d'obres. L'empresa constructora de la cripta no reeixí i, finalment, el cos del franciscà fou dipositat primer als peus del presbiteri major i més tard a la capella Fonda o del Sagrari.

L'Últim front al Maresme : la batalla del Turó del Balís a finals de gener de 1939 / Francesc C. Conesa
Conesa, Francesc C.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 7-35 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La batalla del Turó del Balís és un episodi poc conegut que s'emmarca en l'ofensiva de Catalunya i l'ocupació militar del Maresme a les acaballes de la Guerra Civil espanyola. Les tropes republicanes van establir una línia defensiva ocupant els promontoris costaners situats entre Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac. El gruix de les forces divisionàries italianes de les Fletxes Blaves va trobar una forta resistència al Turó del Balís, a on s'havia atrinxerat la recentment formada 77a Divisió republicana. Entre els dies 28 i 29 de gener de 1939 tingué lloc un intens combat amb foc creuat d'artilleria fins que el bàndol republicà es retirà en direcció al nou front establert al riu Tordera. Aquest article explora per primera vegada el context històric i espacial de la batalla. Primer, es compara aquest enfrontament amb la resta de l'ofensiva italiana a partir de l'extracció automatitzada de dades del fons documental de les Fletxes Blaves. Tot seguit s'explora l'entorn del turó i la transformació del paisatge en els últims anys. La pressió urbanística de la zona posa en risc la preservació de possibles restes materials i constructives associades als combats. L'estudi arqueològic i la conservació d'aquest espai esdevé un propòsit primordial per a la recuperació de la memòria històrica al Maresme, i representa un pas endavant per posar en relleu la resistència combativa de l'exèrcit republicà durant la defensa de Catalunya.

Arqueologia d'un camp de batalla : les fortificacions de la muntanya de sant Corneli / Jordi Orriols Domingo, Eric Sobrevia Corral
Orriols Domingo, Jordi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 75-97 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les noves tècniques i metodologies de l'arqueologia del conflicte han permès poder documentar de forma exhaustiva les restes dels camps de batalla sense la necessitat d'excavar de forma extensiva tota l'àrea d'estudi. Aquest nou camp d'investigació ha estat especialment prolífic en l'estudi de les restes bèl·liques de la Guerra Civil Espanyola, tot i que malauradament tant l'arqueologia com la historiografia es continuen centrant en aquelles batalles més conegudes. En el present article, es pretén demostrar que gràcies a un equip de reduïdes dimensions s'aconsegueix obtenir un gran volum d'informació so-bre un dels fronts de guerra considerats per a molts com a secundaris, com és el cas de Tremp, amb una de les seves posicions més destacades, la muntanya de Sant Corneli.

Crònica 2022 / Anna Bach Gómez, Manel Dot
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 747-768

Un Conjunto cerrado de cerámica romana de la antigua Dertosa (Tortosa, Baix Ebre, Tarragona) / Ramón Járrega Domínguez, Ramon Ferré Anguix
Járrega i Domínguez, Ramón


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 36 (2017) , p. 167-184 : il.
Bibliografia.

Sepulcres i enterraments a la Dertosa tardoantiga. Les excavacions del carrer de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre) / Ramon Ferré Anguix, Sergi Navarro Just, Helena Sardà Basora
Ferré Anguix, Ramon


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 35 (2017) , p. 43-77 : il.
Bibliografia.

En els darrers anys el nostre coneixement de les àrees d'enterrament tardoantigues a la ciutat de Dertosa ha augmentat significativament, gràcies sobretot a les excavacions que s'han produït a la zona del barranc del Rastre. En aquest estudi presentem les dades de caire funerari obtingudes de les excavacions efectuades al carrer de la Mercè entre els anys 2009 i 2010. És destacable la troballa d'un conjunt de sepulcres de cista del segle VI cobertes amb grans lloses de pedra. Aquesta modalitat d'enterrament, la qual ha d'estar destinada a personatges d'un rang social elevat, no s'havia documentat fins ara a Tortosa.

Estudi d'un forn culinari de la Primera Edat del Ferro localitzat a l'assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) mitjançant espectroscòpia per FTIR, micromorfologia i anàlisi tipològica / Carme Saorin, David Garcia i Rubert
Saorin, Carme


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 34 (2016) , p. 43-77 : il.
Bibliografia.

En aquest treball estudiem des de diverses perspectives un forn localitzat a l'assentament de la Primera Edat del Ferro (mitjans del VII-principis del VI anE) de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). L'estudi inclou l'aproximació experimental (emprant la micromorfologia i l'espectroscòpia per FTIR) i la tipològica (classificació tipològica i comparació amb altres estructures similars).

L'Assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme) / Joan Sanmartí
Sanmartí i Grego, Enric


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 31 (2013) , p. 97-110 : il.
Bibliografia.

El petit assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, d'unes 0,3 ha de superfície, està situat en un dels punts més elevats de la serralada litoral catalana, amb un control visual excepcional sobre la circulació pel corredor del Vallès. Per la seva topografia, té també unes condicions defensives excel·lents. Després d'una etapa d'ocupació que remunta com a mínim al segle IV aC, les característiques de la qual romanen gairebé del tot desconegudes, en el decurs del segle III aC s'hi va bastir una muralla que tancava el cim de l'elevació i que presenta trets morfològics que fan pensar en les muralles púniques de caixons. El lloc fou abandonat en la primera meitat del segle II aC, possiblement molt a principi d'aquesta centúria, arran de la repressió de la insurrecció dels pobles ibèrics dels anys 197-195 aC.

L'Explotació minera al Baix Priorat (Tarragona) en època romana : notes a propòsit del plumbum nigrum oleastrense / Núria Rafel, Xosé Lois Armada Pita
Rafel i Fontanals, Núria


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 28 (2010) , p. 247-261
Bibliografia.

Estudi de les restes cerámiques del Mas de Sant Pau (Masdenverge, Montsià, Catalunya) / Antoni Cartes, Teresa Gilisbars de Francisco
Cartes, Antoni


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 27 (2009) , p. 207-216
Bibliografia.

La Vil·la de La Carrova (Amposta, Montsià) i el poblament d'època romana a las terres de l'Ebre / David Garcia i Rubert, Miguel Ángel González López, Isabel Moreno Martínez, Víctor Revilla Calvo, Àlex Ros i Mateos, María del Mar Villalbí Prades



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 24 (2004-2005) , p. 227-270
Bibliografia.

Les Ceràmiques gregues i de vernís negre del jaciment de Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Barcelona) / Miguel Cura Morera
Cura i Morera, Miquel


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 21 (2000) , p. 137-152
Bibliografia.

Cova Cervereta (Vinallop-Tortosa) : cavitat sepulcral del calcolític-bronze antic al curs inferior de l'Ebre / Toni Forcadell Vericat, María del Mar Villalbí Prades
Forcadell i Vericat, Toni


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 37-54
Bibliografia.

Nueva interpretación de la "espada-puñal" de la Cova de la Font Major en l'Espluga de Francolí (Tarragona) : el factor de las influencias italianas durante el bronce final en el litoral mediterráneo español / Joachim Neumaier
Neumaier, Joachim


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 83-94
Bibliografia.

L'Evolució en els models d'ocupació del territori al curs inferior de l'Ebre i plana litoral del Baix Maestrat durant la protohistòria / Jordi Diloli Fons
Diloli i Fons, Jordi


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 95-114
Bibliografia.

Les Inhumacions d'epoca augusteaea de la necrópolis rural de Can Bel (Pineda de Mar, Barcelona) / Xavier Cela, Marta García, Jordi Juan, Eva Om, Linda S. Cummings, Imma Subirats, Xabier Cela Espín, Jorge de Juan Ares



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 221-246
Bibliografia.

Estudi diacrònic de la Cubeta de Mora (Ribera d'Ebre, Tarragona) des d'època tardorepublicana a l'antiguitat tardana / Jaume Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 20 (1999) , p. 267-286
Bibliografia.

Les prospeccions arqueològiques en el curs inferior del riu Ebre, concretament en la cubeta de Móra (Ribera d'Ebre, Tarragona) han permès identificar una sèrie de jaciments d'època romana. Una anàlisi exhaustiva d'aquesta nova documentació ens permet presentar un quadre evolutiu del poblament rural, alhora que proposem diferents models d'ocupació de l'espai i la seva possible interpretació històrica.

El Molí d'Espígol (Tornabous, Lleida) : una aproximació a un nou model poblacional a partir del seu urbanisme / Miguel Cura Morera
Neumaier, Joachim


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 18 (1997) , p. 33-42
Bibliografia.

Un conjunt de singulars estructures arquitectòniques, ocupen el sector central d'aquest jaciment, les quals passen a ser analitzades en el seus contextes arqueològics i funcionals. Fet que permet treçar l'esboç d'un nou model entre les categories en que fins al present es reconiexen els anomenats poblats ibèrics. Per altra banda, els percentatges entorn a les ceràmiques importades aparegudes, reforça la seva possible atribució com a un centre polític-religiós.