português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESTRUCTURA AGRARIA []
Referències trobades:
215   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 11
anar a la pàgina                         


1 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Evolució del paisatge agrari català i els mecanismes de la societat per a la preservació dels boscos catalans i els seus recursos des del segle XVIII fins al segle XX / Teresa Cercera Zaragoza
Cervera Zaragoza, Teresa


En: 147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 211-220 : il

Bibliografia.

Catalunya, amb 3.199.011 hectàrees (MCSC, 1993), presenta actualment una superfície forestal del 58 per cent, de la qual el 77 per cent és de propietat privada, i una superfície arbrada que supera el milió d'hectàrees, resultat de l'evolució d'un paisatge que ha anat variant de forma significativa al llarg dels tres darrers segles, segons el grau d'explotació dels recursos i l'estructuració de l'espai (Clement, 1993).Tant la superfície forestal com el recobriment arbori han estat a disposició del requeriment agrícola, segons les variacions demogràfiques i el creixement econòmic, i altres factors com la tenència del sòl, l'avenç de la tecnologia, la comercialització d'uns productes vers altres, l'adaptació dels diferents usos a zones més muntanyosesi la demanda social vers la multifuncionalitat dels boscos. Des del segle XVIII i fins al 1975, l'evolució del paisatge presenta dues etapes ben diferenciades, primer amb una forta pressió sobre el sòl forestal i després amb la recuperació dels seus recursos durant el segle XX. Durant aquest període, la societat ha establert un conjunt de mesures per preservar els boscos, primer únicament amb funcions productives i més tard també amb funcions ambientals i paisatgístiques: les limitacions pròpies d'una societat autosuficient fins a principis del segle XVII; les tècniques de marcatge, tala i posterior plantació, introduïdes durant el segle XVIII, per garantir les necessitats navals a mitjà termini ; la introducció de l'ordenament forestal, el torn tecnològic o financer i les reforestacions, a través de la dasonomia alemanya de mitjan segle XIX; la necessitat de passar la propietat pública a propietat privada com a garantia de preservació dels recursos propis, per mitjà dels processos desamortitzadors; la necessitat de continuar amb la gestió pública com a garant del manteniment dels productes que es capitalitzen a llarg termini; la classificació dels boscos d'utilitat pública, públics i privats, i els treballs hidrologicoforestals; la limitació dels aprofitaments i canvis d'ús del sòl amb els processos normatius de control i seguiment de les actuacions, fet que s'incorpora amb força durant el segle XX; la creació d'espais naturals amb normativa especial de protecció.



Matèries: Boscos ; Política forestal ; Aprofitament dels boscos ; Estructura agrària ; Conreus ; Béns comunals ; Espais naturals ; Paisatge ; Defensa de la flora
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 2000]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Agricultura, propietat i pluriactivitats / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: 199683 Els Orígens de l'època contemporània : balanç historiogràfic des dels estudis locals : homenatge a Josep Fontana. Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers : [Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : CCEPC : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs], 2020. p. 69-90



Matèries: Estructura agrària ; Propietat de la terra ; Economia agrària ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:[1750 - 1850]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vinya, paisatge, patrimoni i relacions socials a la Catalunya Central / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127, 2020 (primavera-estiu , p. 5-12 : map., gràf. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 
Bibliografia.

Es pretén entendre la formació del paisatge de la comarca del Bages a partir de l'estructura de la propietat que s'havia generat després de la sortida de la crisi medieval i la formació del mas modern que sorgeix en el segle XVI. Per compensar l'enorme esforç que significa plantar un avinya, es va utilitzar el contracte de rabassa morta que durava mentre vivien els ceps. Això originà un paisatge de petites parcel·les de vinya en tots els masos. On vivien aquests nous rabassaires? A la banda oriental de la comarca ho feien als pobles on hi tenien una casa, un hort i hi feien vi. A la banda occidental de la comarca, on no hi havia pobles, va aparèixer el contracte de quarteria que permetia fer una casa propo de la vinya el que originà un poblament dispers. Així mateix, la vinya va condicionar l'aparició de parets de pedra seca, barraques, rases i camins i la multiplicació de tines enmig de les vinyes allà on les vinyes estaven lluny de casa o no es tenia prou espai per vinificar.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Conreus ; Vinya ; Estructura agrària ; Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Paisatge ; Nuclis de població ; Explotacions agràries ; Masos ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Estructura social
Àmbit:Bages
Cronologia:[1300 - 1872]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Formes del paisatge i trames centuriades al Camp de Tarragona : aproximació a l'estructuració del territori de Tarraco / Josep Maria Palet Martínez
Palet i Martínez, Josep Maria


En: 122989 El Territori de Tarraco: vil·les romanes del camp de Tarragona. Actes del seminari organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Societat Catalana d'Estudis Clàssics i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili : Tarragona, 14, 15 i 16 de febrer de 2006 . Tarragona ; Barcelona : Museu Nacional Arqueològic : Societat Catalana d'Estudis Clàssics, 2008. p. 49-64 : map., plàn., il

Bibliografia.


Matèries: Ordenació del territori ; Medi geogràfic ; Paisatge ; Epoca romana ; Arqueologia ; Estructura agrària ; Nuclis de població
Àmbit:Camp de Tarragona ; Alt Penedès ; Baix Penedès
Cronologia:[218 aC - s. IV]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Forum/article/view/124777
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudi de l'evolució de l'economia del Vendrell vista des dels capbreus dels anys 1693 i 1755 / Vicenç Cabré Brugulat
Cabré i Brugulat, Vicenç


En: 154195 El Món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona : actes de V Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. p. 109-122 : gràf
 (Comunicacions. Viticultura moderna i contemporània) 
Bibliografia i fonts.



Matèries: Agricultura ; Capbreu ; Explotacions agràries ; Conreus ; Propietat de la terra ; Estructura agrària ; Oficis ; Fonts documentals ; Transformació agrària ; Indústria vinícola ; Vinya
Àmbit:Vendrell, el
Cronologia:1693 - 1755
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. d'Artès; B. Josep Roig i Raventós (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Municipal Ernest Lluch (Banyeres del Penedès); B. Ventura Gassol (Calafell); B. Municipal (Cambrils); B. Municipal Marta Mata (Cunit); B. Municipal Bibliocreixell (Creixell); B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Fages de Climent (Figueres); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Carles Rahola (Girona); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral); B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. Pública Maria Barbal (Tremp); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vinya al Baix Penedès a partir dels contractes de rabassa morta, 1750-1800 / Josep M. Querol Segura
Querol i Segura, Josep Maria


En: 127343 Els Moviments socials al Penedès : actes del II Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2001. p. 151-171
 (Comunicacions. Treball i grups socials a les edats moderna i contemporània) 



Matèries: Vinya ; Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Pagesia ; Oficis ; Estructura agrària
Àmbit:Baix Penedès
Cronologia:1750 - 1800
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Santiago Rusiñol (Sitges); Biblioteca Municipal de l'Arboç; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pere Anguera (Reus); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Contractació agrària a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya / ressenya de Sergi Sancho i Torres
Sancho i Torres, Sergi


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 51 (octubre-novembre 1996), p. 43-44 (Bibliografia penedesenca
Ressenya de:
- Moreno Claverías, Belen. La Contractació agrària a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya / Belen Moreno Claverías ; pròleg d'Emili Giralt i Raventós. Barcelona : Fundació Noguera, 1995



Matèries: Ressenyes ; Contractes de conreu ; Tinença de la terra ; Rabassa morta ; Propietat rural ; Vinya ; Renda agrària ; Estructura agrària ; Conflicte rabassaire
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:[1701 - 1800]
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Municipio de Banyeres : estudio de geografía agraria / tesis de licenciatura realizada por: M. Ángeles Constantí Mata ; dirigida por: J. Vilá Valentí
Constantí Mata, M. Ángeles


1972
Dirigida per: Vilà i Valentí, Joan. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1972
2 vols. : fot., map., gràf. ; 30 cm
Bibliografia.



Matèries: Agricultura ; Estructura agrària ; Geografia
Àmbit:Banyeres del Penedès
Cronologia:[1972]
Autors add.:Vilà i Valentí, Joan (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià : una anàlisi diacrònica / Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez
Martí i Castelló, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 67-89 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text sintetitza les principals transformacions que s'observen en l'àmbit rural de la ciutat de Tortosa durant l'edat mitjana, amb el recurs de les dades arqueològiques disponibles i de les fonts textuals. Són dinàmiques que reflecteixen a bastalment tot un ampli ventall d'assentaments que representen diversos models d'ocupació de l'espai rural i que corresponen a les difenrens formacions socials i econòmiques que se succeïren entre la fi de l'antiguitat i la baixa edat mitjana. És a partir de les explotacions agropecuàries del curs inferior del riu Ebre i de la foia d'Ulldecona que ara presentem una lectura transversal d'aquest llarg període, en què ens interessen tant les innovacions com les permanències, atesa la importància acumulativa que cada fase representa en la construcció de l'espai agrari d'aquestes terres de la Catalunya Nova.


Matèries: Edat Mitjana ; Epoca musulmana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Estructura agrària ; Conquesta cristiana ; Colonització rural
Àmbit:Tortosa ; Ulldecona ; Baix Ebre ; Montsià
Cronologia:[501 - 1500]
Autors add.:Negre Pérez, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.


Matèries: Estructura agrària ; Explotacions agràries ; Tinença de la terra ; Renda agrària ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314547
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bans, multes i guarderia rural. Preservació de la propietat rural i construcció del municipi liberal / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 11-47
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta recerca és estudiar el comportament dels principals instruments de preservació de la propietat rural -multes, bans i guarderia rural- en el marc de la construcció del municipi liberal a cavall dels segles XIX i XX. Amb aquesta finalitat, estudiem la producció d'aquests mecanismes en quatre municipis de les terres de Lleida que compten amb uns règims ben diferenciats pel que fa a terres de secà/rec, bestiar de locomoció agrícola, i explotació de les herbes termenals. Durant el període estudiat, resulta evident la intensificació de l'activitat repressiva pel que fa als abusos contra la propietat, la qual és produeix en el context d'una intensificació general de l'activitat reguladora, de control i repressiva dels municipis. L'activitat contra les faltes comeses a la propietat rural esdevé especialment intensa en els municipis dotats d'un règim de lliure explotació de les herbes per part dels propietaris. Aleshores el pes de la repressió cau sobre els amos de ramats d'ovelles i de cabres. Especialment en aquests casos, l'activitat repressiva municipal opera conforme a uns cicles repressius, caracteritzats per uns augments del volum de multes i de la seva gravositat, per la intensificació de la publicació de bans i l'enduriment de les seves condicions, i eventualment pel nomenament de guarderia rural.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Tàrrega ; Ciutadilla ; Sant Martí de Maldà - Sant Martí de Riucorb ; Barbens
Cronologia:1865 - 1933
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183484
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concessions, aprisions i emfiteusis : la formació de la propietat territorial al delta de l'Ebre (s. XII-segle XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 49-78
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El text analitza l'evolució de la propietat de la terra al delta de l'Ebre des de meitat segle XII fins la introducció del conreu de l'arròs (1860's a l'hemidelta dret; 1910's a l'hemidelta esquerre). Aquest procés es relaciona amb les condicions naturals, econòmiques, demogràfiques i socials que predominaren en aquesta zona al llarg del període. Es distingeixen tres grups pel que fa a l'origen de la propietat: la petita propietat pagesa basada en la pràctica de l'aprisió; les grans propietats territorials, originades en concessions feudals de meitat del segle XII; i les concessions del Reial Patrimoni registrades a partir del segle XV. Cada grup té una evolució peculiar que desemboca en una estructura bipolaritzada entre la petita i gran propietat.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Ebre, delta de l'
Cronologia:[1100 - 1850]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183489
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval : la revisió del cas de la vall d'Aro / Xavier Marcó i Masferrer
Marco i Masferrer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 125-149
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A la dècada de 1980, uns estudis sobre la vall d'Aro (Baix Empordà) crearen el paradigma segons el qual la pagesia catalana ja patia unes desigualtats internes enormes a la Baixa Edat Mitjana. El present article vol desmentir que a la fi de l'època medieval hi hagués unes diferències tan exagerades i que la majoria de pagesos fossin miserables. L'anàlisi de la condició jurídica dels pagesos de la vall d'Aro, de les seves condicions econòmiques i de la seva posició en el si de la comunitat rural, revela que les desigualtats internes eren poc profundes i que molts tenien un nivell de vida relativament còmode.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Pagesia ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Historiografia ; Renda agrària ; Estructura agrària ; Estructura social
Àmbit:Aro, vall d' ; Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]; [1950 - 2008]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del cadastre del 1716 = El territorio de Sant Just Desvern en el siglo XVIII : análisis del cadastro de 1716 / Olga Sbert i Pérez, Raimon Másdeu i Térmens
Sbert i Pérez, Olga


Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2019
225 p. : il. col., plàn. ; 30 cm + 2 mapes
Bibliografia. Índex onomàstic. Annex documental amb la transcripció literal del Cadastre de 1716 al català i al castellà. Text en català i castellà.
ISBN 9788493915452

A través de l'estudi dels cadastres municipals de 1716 i 1742, així com de la revisió de 1732 que inclou el dibuix de les finques, Olga Sbert i Raimon Masdéu han analitzat el territori de Sant Just Desvern durant el segle XVIII. Començant amb una introducció que contextualitza la implementació d'aquest impost a partir del Decret de Nova Planta, els autors han elaborat tot un seguit de mapes per entendre d'una forma molt visual com era el territori santjustenc en aquesta època, amb les masies, les cases, les vies de comunicació, els conreus, els noms dels llocs principals i els edificis públics. (PLECS).



Matèries: Cadastre ; Fonts documentals ; Demografia ; Edat moderna ; Població ; Medi geogràfic ; Estructura agrària ; Masos ; Conreus ; Propietat de la terra
Àmbit:Sant Just Desvern
Cronologia:1716
Autors add.:Másdeu i Térmens, Raimon
Autors add.:Centre d'Estudis Santjustencs
Localització: Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 215
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Visch de mon treball y seguint los amos". Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (Bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) [Fitxer informàtic]
Barquer Cerdà, Arnau


2019
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art; Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica, 2019
1 recurs electrònic (329 p.)

A partir de la caracterització de la immigració francesa durant els segles XVI i XVII pel que fa al Bisbat de Girona, les dades obtingudes destaquen una fortíssima presència de l'etiqueta de treballador, principalment entre els immigrants d'origen francès, però en proporcions cada cop més creixents pel conjunt de la població conforme ens introduïm al segle XVII. A partir dels extensos treballs que porta desenvolupant el Centre de Recerca en Història Rural de la Universitat de Girona, hem enfocat les nostres preguntes vers els profunds canvis que va patir el conjunt de relacions socials en el camp català; on hi destaquen processos d'acumulació patrimonial, diferenciació pagesa i sorgiment de nous grups socials, entre ells, el dels treballadors. Un grup la formació del qual esperem haver-ne esclarit les causes i les seves característiques a partir d'estudiar-ne la seva composició, pautes matrimonials i relació amb els mercats de treball, crèdit i de la terra.


Matèries: Tesis doctorals ; Immigració ; Immigrants ; Mercat de treball ; Agricultura ; Estructura agrària ; Treballadors ; Edat moderna
Matèries: Francesos
Àmbit:Girona, diòcesi ; França
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667059
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viticultura, desigualtat i conflicte agrari : la lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936 / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


Tarragona : Publicacions URV ; Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2019
301 p. : il. ; 24 cm (Cultures del vi, 1) 
Treball guanyador de la III Beca Emili Giralt i Raventós - Cultures del Vi. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788412029703 (Vinseum)
ISBN 9788484247357 (URV paper)
ISBN 9788484247364 (URV PDF)

Aquest llibre aborda les causes de l'anomenat plet dels rabassaires en el període clau de la seva història, el primer terç del segle XX, a partir de l'anàlisi del desenvolupament de la vitivinicultura, de l'estructura de la propietat i de les característiques de les famílies pageses a la regió vinícola del Penedès, principal focus del moviment en aquest període. L'obra explica com des de l'acció col·lectiva es va afrontar la situació crítica de la vitivinicultura mitjançant l'acció sindical, el cooperativisme i la política. (Editorial).



Matèries: Vinya ; Pagesia ; Estructura agrària ; Tinença de la terra ; Moviment camperol ; Conflicte rabassaire ; Contractes de conreu ; Sindicalisme ; Cooperativisme ; Indústria vinícola
Àmbit:Catalunya ; Baix Penedès ; Alt Penedès
Cronologia:[1900 - 1936]
Autors add.:Museu de les Cultures del Vi de Catalunya ; Universitat Rovira i Virgili
Localització: Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santa Coloma de Montpedrós, una comunitat rural feudal d'època medieval / Lluís Monjas Manso
Monjas Manso, Lluís


Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2018
167 p. : il. ; 25 cm
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788494853616



Matèries: Edat mitjana ; Règim senyorial ; Beneficis eclesiàstics ; Drets jurisdiccionals ; Població ; Nuclis de població ; Masies ; Xarxa viària ; Toponímia ; Transmissió de béns ; Tinença de la terra ; Estructura agrària ; Impostos-exaccions ; Senyoria ; Pagesia ; Família ; Societat ; Dona ; Condicions de vida ; Església ; Lleure
Àmbit:Montpedrós - Santa Coloma de Cervelló ; Cervelló, baronia
Cronologia:[1300 - 1500]
Autors add.:Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Les Voltes (Sant Vicenç dels Horts); B. Pilarin Bayès (Santa Coloma de Cervelló)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Algunes consideracions entorn de la crisi del món rural en la crisi de l'Antic Règim / Francesc Valls Junyent
Valls i Junyent, Francesc


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 2: Comunicacions. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 253-273 : map



Matèries: Societat rural ; Crisi de l'Antic Règim ; Pagesia ; Estructura agrària ; Producció agrícola ; Demografia ; Conreus ; Crisi agrària ; Guerra del Francès ; Industrialització
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1856]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Bages; B. Pública de Lleida; B. Pere Anguera (Reus); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 215
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Retrocés de les activitats agràries al pla de Barcelona : el cas de Sant Martí de Provençals / Jordi Pradas i Andreu
Pradas i Andreu, Jordi


En: 044912 El Món rural català a l'època de la revolució liberal : III Jornades d'Estudis d'Història : 2,3 i 4 de novembre de 1990. Vol. 2: Comunicacions. Lleida ; Cervera : Universitat de Lleida : Universidad Nacional de Educación a Distancia. Centre Associat, [1991-1995]. p. 201-210



Matèries: Agricultura ; Conreus ; Sól agrìcola ; Estructura agrària ; Propietat rural
Àmbit:Sant Martí de Provençals - Barcelona
Cronologia:[1851 - 1878]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Comarcal del Bages; B. Pública de Lleida; B. Pere Anguera (Reus); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 11
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3