Els Cambrers de La Alianza : treball i societats obreres a la Barcelona d'inicis del segle XIX / per Manel Masó Ponz
Masó Ponz, Manel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 91-114 (Articles miscel·lanis) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

Entre 1897 i 1919 la Societat de cambrers, La Alianza fou cabdal en la construcció de l'ofici a Barcelona. No hi havia marc laboral establert, la patronal era combativa i l'ofici molt precari: nivells elevats de desocupació, moltes hores de treball diàries, cap festa setmanal, salaris baixos, propina humiliant i fort intrusisme. Malgrat tot, els cambrers crearen una societat prestigiosa. Confeccionaren l'organització política i econòmica, uns serveis com ara, el d'ocupació, la Germandat o La Quinta de Salud i van facilitar la comunicació, culturització i socialització dels socis a partir d'una revista o d'un local social sobre el qual gravitava bona part de la vida social.

La Dona a pagès / Ramon Estéban i Guerau Palmada, coordinació



En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 12 (tardor-hivern 2013), p. 36-38 : il. (Dossier) 

Conté: L'ànima de la casa / Ramon Estéban ; Un rebost ple de valors / Isabel Salamaña ; Fer de tot, a la vall de Camprodon / Miquel Perals ; La Teresa Carrera, de Tortellà / Esteve Carrera ; La Rosa de la Muntada, de Riu / Josep Vilar ; La Teresera Coll, esperit de supervivència / Francesc Ricart i Coll ; La Maria Rosa Bosch, d'Oix / Cristina Mondéjar ; Uns anys irrepetibles / Domènec Moli ; Esquícia, burranga i bilorda / Pere Gelis ; La Dulores de can Graya, de Batet / Marta Masó ; Llet i bestiar a les Feixes, a Olot / Joan Oller ; Viure a la Miana / Ricard Sargatal ; Una Mare i una filla, masoveres / Pere Gelis. ; Si n'era, de valenta! / Laia Juez ; La Ramona Llach, llevadora quan calia / Marta Carbonés ; La Núria Duran Estarriola / Àngel Vergés ; La Maria de mas Prat, de Camós / Joaquim Ejarque, Miquel Rustullet ; L'Antònia Felip, de can Vidal / Miquel Aguirre ; La Dona i el cançoner tradicional / Josep Garcia.

Fer de tot, a la vall de Camprodon / Miquel Perals, text ; Eudald Picas, fotografia
Perals i Descamps, Miquel


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 12 (tardor-hivern 2013), p. 36-38 : il. (Dossier. La dona a pagès) 

Un Monument a la memòria col·lectiva : el treball a la fàbrica / text: Jordi Pujiula ; recerca fotogràfica: Anna Bonfill
Pujiula i Ribera, Jordi


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 5 (primavera-estiu 2010), p. 112-113 : il. (Memòria fotogràfica) 

La Vaga de la Canadenca : la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores / Gerard Costa, Dolors Domingo
Costa i Serret, Gerard


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
152 p. : il. ; 27 cm (Esplendor) 
ISBN 9788419239990

Hi ha esdeveniments que la memòria col·lectiva recorda com a moments de triomf, i la vaga de la Canadenca n'és un d'ells. Obtenir la jornada laboral de vuit hores va ser indubtablement una gran fita en la lluita pels drets laborals de la classe obrera. Després de més de cent anys d'aquells fets, aquest llibre vol ressaltar el paper de Catalunya en la consecució d'aquesta important millora en les condicions de treball. Mitjançant les imatges dels fotoperiodistes, la premsa de l'època i la mirada satírica d'humoristes gràfics, es relaten visualment els esdeveniments, s'identifiquen alguns dels seus protagonistes i s'apropa a una època i uns fets que van marcar un abans i un després en la història del país. (Editorial).

Les Minyones a Moià, de 1925 a 1975, a través de la memòria oral / Roser Portet i Capdevila
Portet i Capdevila, Roser


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 69 (2n. semestre 2023), p. 29-76 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La història oral ens permet d'explicar la vida de les minyones a Moià des de la dècada de 1920 fins a la de 1970. A partir del seu testimoni s'analitzen l'arribada a la feina, les tasques que havien de fer, la relació contractual, els horaris, les relacions que s'establien, els casos d'abusos, els espais on vivien, etc.

Trabajo agrario femenino en Cataluña, 1830-1930 / Josep Colomé Ferrer
Colomé i Ferrer, Josep


En: Historia agraria. Murcia, 92 (Agosto 2024), 31 p. (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El Treball del camp a la taronja : inseguretat de molts, riquesa de pocs / Ester Martí i Accensi
Martí Ascensi, Ester


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 1 (desembre-gener 1988-1989), p. [5] (Treball) 

La Gana dels mestres d'escola / Josep-Lluís Barrasa
Barrasa i Pinedo, Josep Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 269 (novembre-desembre 2011), p. 46-50 : il. (Educació) 

Botiga i treball a domicili : un exemple de protoindustrialització a Catalunya (Valls, 1782-1800). El cas de Fidel Moragas Fortuny / Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Sanmartí Roset, Carme


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 379-421
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es proposa estudiar, des d'una perspectiva de gènere, el treball a domicili d'un conjunt de dones de Valls (Tarragona) en les dues darreres dècades del segle XVIII, i aprofundeix en l'impacte de la seva feina tant en l'àmbit personal i familiar com en el desenvolupament econòmic i social de l'entorn. Si bé les transformacions experimentades per la societat catalana durant la protoindustrialització disposen d'un corpus bibliogràfic notable i es continuen estudiant, no existeixen estudis de cas que analitzin les condicions socials i econòmiques de les dones que treballaven a domicili. També tracta-rem la relació que aquestes dones mantenien amb la botiga que Moragas regentava, en la qual venia al major i al detall una gran varietat de productes entre els quals destacaven els tèxtils. L'estudi mostra que la remuneració percebuda per les treballadores garantia el pagament de les compres que feien a la botiga que Moragas regentava, en la qual venia al major i al detall una gran varietat de productes, entre els quals destacaven els tèxtils. L'estudi mostra que la remuneració percebuda per les treballadores garantia el pagament de les compres que feien a la botiga.

Recordant els mossos de pagès / Xavier Ferrer, Joan Viñas
Ferrer i Parareda, Xavier


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2000) , p. 101-1199 : il.

Les Fàbriques de Gallifa / Marina Cirera Gaja
Cirera Gaja, Marina


Manlleu : Museu del Ter MNACTEC : Ajuntament de Manlleu ; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2023
106 p.
Bibliografia i fonts.

Durant el segle XIX el riu Ter es va omplir de fàbriques. La instal·lació d'aquestes indústries va comportar canvis a tots els nivells i una transformació total d'aquest paisatge, en especial dels nuclis travessats pel Ter, en aquest cas, Les Masies de Voltregà. En aquest municipi, i sempre al costat del riu, hi tenim documentats fins a sis conjunts industrials durant aquest període. Entre ells a l'alçada de la zona coneguda com el Despujol, el conjunt protagonista d'aquest treball: les fàbriques de Gallifa. Un complex industrial actiu durant més de cent anys, entre 1890 i 1997, que va marcar el ritme de vida de bona part dels habitants de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, com podreu comprovar gràcies a aquest treball de la historiadora Marina Cirera.

Treballar al moll en temps de grisors / Josep Vicente
Vicente, Josep


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 50 (novembre 2004), p. 20-23 : il. (El patrimoni) 

Associació "Primero de Mayo" : els camàlics guixolencs / Gerard Bussot i Liñón
Bussot i Liñón, Gerard


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 39 (març 2001), p. 8-13 : il. (La recerca) 

Portuaris al moll de Palamós / Jaume Badias Mata
Badias Mata, Jaume


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 50 (setembre 2015), p. 80-82 : il. (Història) 

1893 : Salut i treball a les mines de Cercs / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 28-36 : il. (Dossier. Medicina rural) 
Notes.

La transformació de l'Alt Berguedà en zona minera arrenca en força el 1893 quan després de trenta anys d'intents frustrats, José Enrique de Olano y Loizaga (Liverpool 1858- Barcelona 1934) posa en marxa el seu projecte industrial.

18 de octubre de 1971 : la ocupación de SEAT : narración y representación histórica / Javier Pacheco, [et al.]



Barcelona : Descontrol Editorial, 2021
367 p. : il. ; 21 cm (Memoria, 4) 
Conté: Brazos entrelazados de la SEAT como fuerza obrera por la libertad y la democracia / Javier Pacheco -- La huelga de SEAT. El contexto / Nicolás Sartorius -- Han matado a un hombre, han creado un paisaje: narración y representación histórica / Javier Tébar Hurtado -- El conflcto permanente. Hacia el final del fordismo español / Andrea Tappi -- ¿ Quiénes eran los trabajadores de SEAT? / Jaume Font Garolera -- SEAT, 18 de octubre, ocupación de la fábrica de Barcelona / Pedro López Provencio -- SEAT: cincuenta aniversario de la ocupación (Resumen 1969-1975) / Silvestre Gilaberte Herranz -- SEAT 1969-1975. Importante experiencia de acción "socioplítica" del movimiento obrero español / Isidor Boix -- SEAT, internacionalismo y solidadridad / Carles Vallejo Calderón -- SEAT y el despacho laboralista "Can Fina" 1970-1975 / Ascenció Solé -- Conflicto años 93-94 / Alfonso Rodríguez Rodríguez -- El nuevo paradigma del sector del auto / Rafael Guerrero.

Este libro conmemora el cincuentenario de la ocupación de la factoría SEAT de la Zona Franca de Barcelona el 18 de octubre del 1971, para reivindicar la readmisión de los delegados despedidos. Ese día los propios represaliados entraron en la fábrica mezclados con el turno de mañana, provocando un paro general y la marcha que acabó con una gran sentada ante la dirección de la fábrica. Después de una mañana de tensa espera, a primera hora de la tarde la policía irrumpió en los talleres disolviendo la concentración y provocando la muerte de Antonio Ruiz Villalba y un gran número de heridos. Se ha escrito que la ocupación contribuyó en gran manera a dar un fuerte impulso al movimiento obrero y a la lucha antifranquista. La clase obrera había empezado a perder el miedo a la dictadura, a las represalias, al despido... Y con ello la emblemática "empresa modelo" del régimen se convirtió en la "punta de lanza" del movimiento obrero español.El objetivo principal de este libro es aportar la visión de sus protagonistas: los trabajadores de SEAT. En su elaboración han participado más de cincuenta personas vinculadas directa o indirectamente a la SEAT y a los hechos descritos. El libro tiene dos partes: la primera describe el contexto sociopolítico general, las condiciones de trabajo, las movilizaciones previas, la preparación de la ocupación y su relato en primera persona. La segunda parte, incluye el testimonio de numerosas personas que se vieron directa o indirectamente implicadas en la ocupación. La obra se completa con la reflexión de reconocidos dirigentes sindicales sobre sus repercusiones sociales y políticas. (nuevatribuna.es).

Tratos del trabajo y formas de remuneración en la Cataluña vitícola (siglos XVIII y XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 23-43 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

A partir del concepte de tracte del treball es pretén entendre la lògica de les relacions i condicions laborals que es van donar en el marc d'una estructura agrària concreta. S'estudia el cas de la Catalunya de les masies que convivien amb petites explotacions que s'havien generat a través del contracte de *rabassa *morta. Les característiques específiques d'aquesta estructura expliquen les característiques que tenia el treball directe. Els canvis en el segle XIX només es poden entendre si es comprèn la realitat anterior de la qual es partia.

Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme : característiques de la població de la Colònia la Fàbrica d'Artesa de Segre (1940-1955) / Lisard Palau
Palau Elcacho, Lisard


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 99-110 : il. (Miscel·lània) 
Notes i bibliografia.

Acabada la Guerra Civil, a poc a poc, els habitants i els treballadors i treballadores de la Colònia la Fàbrica d'Artesa de Segre van tornar a la seva rutina social i laboral. Aquest estudi analitza en profunditat les característiques poblacionals i laborals d'aquesta societat al llarg dels difícils anys del primer franquisme. ¿Quines persones vivien a la colònia? ¿D'on procedien? ¿Quant temps s'hi estaven? ¿Quina era l'organització laboral de la fàbrica? ¿Quin paper hi tenien les dones? Mitjançant el buidatge i l'anàlisi exhaustiva dels padrons d'habitants d'Artesa de Segre corresponents a aquest període, es donarà resposta a totes aquestes preguntes, amb la ferma voluntat d'aportar un granet d'arena a la preservació del patrimoni cultural de la colònia. Un patrimoni cultural immaterial que cal preservar tenint-ne en compte totes les facetes, ja que la Colònia la Fàbrica ha esdevingut una part de la història d'Artesa de Segre molt important, la qual ha marcat la vida i la memòria de moltes de les persones que hi van treballar al llarg de diverses generacions i ha generat un sentiment de comunitat.

Working women in the factories and home workshops of Catalonia in the 19th and first third of the 20th centuries / Albert Balcells
Balcells i González, Albert


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 71-82
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The contribution of female labour to Catalan industrialisation was very important in both the textile industry and the garment-making industry. Likewise, in the early 20th century, the tertiary sector offered women new chances for salaried jobs. This article offers an overview of the evolution of female labour at factories and home-based workshops with its specific problems, the resistances it had to overcome, the influence of the purportedly protective legislation and the consequences of women joining the workforce from the 19th century to the 1930s.